ENTRENAMENTS SETMANA 35 27/04-03/05/09

Setmana 35 27/03-03/05/09

1. Atletisme: 2 Sessions 38.7km en 3h22' 755m+ (1 dia 17,5km en 1h33' Collserola-Ruta dels 3 Turons 555m+; 155Puls 191Max); (1 dia 21.2km en 1h49' a 5,08"/km Sant Antoni-La Fosca)
2. Bicicleta Carretera: 3 Sessions 250.5km en 9h16' (1 dia 58.5km en 2h26' 870m+ 23,9km/h Bcn-Tibidabo-St. Cugat-Cerdanyola-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Montcada-El Besós-Bcn 136Puls 184Max. Sortida a duo amb l'Oriol Montero); (1 dia 98.5km en 3h44' 1410m+ a 26,2km/h Circular pel Ripollés i Berguedà); (1 dia 93.5km en 3h06' 725m+ a 30.0km/h Circular pel Baix Emporda, la Selva i el Gironés).
3. Natació: 2 Sessions 4.900m en 1h40' a aigues obertes a Sant Antoni de Calonge (1 dia 3.000m en 1h02'25"); (1 dia 1.900m en 38'19").
4. Half Ironman a títol particular d'Entrenament (5h33' de temps real invertit en fer natació, ciclisme i atletisme 1.900m; 90km; 21,1km).
5. Total: 14h18' Activitat: 5 dies.

ENTRENAMENTS SETMANA 34 20-26/04/09

Setmana 34 20-26/04/09

1. Atletisme: 2 Sessions 40km en 4h00' 1.900m+ (1 dia 18,5km en 1h32' a 4'58"/km Collserola-Ruta dels 3 Turons 525m+); (1 dia 21,5km en 2h28' Series des del Velodrom al Turó de Valldaura 1.375m+ 5 pujades i baixades amb 1' Pausa en c/una 16'16"; 10'11"; 16'45"; 11'23"; 16'50"; 11'10"; 16'45"; 11'10"; 16'48"; 11'45" 153 Puls 183 Max). 1er test seriós de cara a la Zegama-Aizkorri. Setmana del desnivell.
2. Bicicleta de Carretera: 2 Sessions 116,5km en 4h31' 1.600m+ (1 dia Bucle per Collserola 1h + Series Besos 64,5km en 2h24' a 26,8km/h 650m+ 141Puls. 172 Max); (1 dia St. Andreu-Coll Ventosa-Cerdanyola-Forat del Vent-Velodrom-Tibidabo-St. Andreu 52km en 2h07' a 24,3km/h 950m+ 140Puls 172 Max).
3. Trekking: 1 Sessió 8,8km en 2h00 325m+ Pic del Vent de 815m s.n.m. des de l'ermita de Sant Sebastia de Montmajor.
4. Total: 10h31' Activitat: 5 dies.

ENTRENAMENTS SETMANA 33 13-19/04/09

Setmana 33 13-19/04/09

1. Natació: 2 Sessions 5.000m en 1h51' (1 dia 1.200m en 26' en una piscina de dimensions reduides d'un hotel de Marrakech); (1 dia Test Ironman 1er dia en fer la distancia exacte 3.800m en 1h25'; Parcials cada 500m amb 1' de repós entre series 11'00"; 11'05"; 10'55"; 11'10"; 11'12"; 11'32"; 11'21"; 6'45"; Els darrers 300 metres he notat molt pesats els braços.)
2. Atletisme: 2 Sessions 22,6km en 1h46' (1 dia 10,3km en 45'30" a 4'25"/km Carrera Cont. 150Puls 171 Max.); (1 dia 12,3km 15' Tr; 30' Progressiu entre 5'00 i 4'35"; 15' Tr; 146Puls 170Max).
3. Bicicleta de Carretera: Infecció de cavall a la cara em va provocar no poguer participar a la crontarrellotge individual de 226km.
4. Total: 3h37' Activitat: 3 dies.

ENTRENAMENTS SETMANA 32 6-12/04/09

Setmana 32 6-12/04/09

1. Bicicleta Tot Terreny: 6 Sessions 417km en 26h36' de Travessa pel Marroc (Ouarzazate-Kelaa M'Gouna 104km 5h02' 20,6km/h 900m+); (Kelaa M'Gouna-Tizi Tazazert 74km 4h34' 16,1km/h 1.355m+); (Tizi Tazazert-Kasbah Riad du Sud 56km 4h44' 11,8km/h 330m+); (Kasbah Riad du Sud-Taftechna 55km 4h16' 12,8km/h 380m+); (Taftechna-Zagora 102km 5h44' 17,7km/h 640m+); (Tour per Marrakech 26km 2h16' 11,2km/h).
2. Total: 26h36' Activitat: 6 dies

ENTRENAMENTS SETMANA 31 30/3-05/4/09

Setmana 31 30/03-05/04/09

1. Natació: 1 Sessió 1.800 m en 38'30 (1 dia a una piscina de dimensions reduides d'un hotel de Marrakech).
2. Bicicleta Tot Terreny: 2 Sessions 104 Km en 6h04' per terres del Marroc (Tizi Tichka-Telouet 24km 1h16' 19,1km/h 265m+); (Telouet-Ouarzazate 80km 4h48' 16,5km/h 735m+)
3. Total: 6h42' Activitat: 2 dies

ZEGAMA-AIZKORRI 24/05/09

Enguany tornaré a correr la millor marató de muntanya del món!

Per anar fent boca aquí teniu un detall de l'edició 2007 on s'em veu en un parell de moments. Porto un buff al cap amb la senyera!


http://www.youtube.com/watch?v=Jhzy15tBRdQ&eurl=http%3A%2F%2Fwww%2Esolorunning%2Ecom%2Fzegama%2Daizkorri%2F%3Flang%3Deu&feature=player_embedded

ENTRENAMENTS SETMANA 30 23-29/03/09

Setmana 30 23-29/03/09 B

1. Bicicleta de Carretera: 3 Sessions 202km en 7h25' (1 dia Series pel Besós 31.7km en 1h01' a 31.0km/h; 158 Puls 170 Max; 9'14 Escalf.; 9'17"; 8'46"; 8'30"; 8'28"; 8'33"; 8'18"; 14' Refred.; Adaptant-me a la "cabra"!); (1 dia Series pel Besós 60km en 2h01' a 29.7km/h; 144 Puls 162 Max; 8'30 Escalf; 9'58"; 9'03"; 8'45"; 8'57"; 9'10"; 9'30"; 9'12"; 9'24"; 9'15"; 9'40"; 9'27"; 9'38"; 15'48" Refred.); (1 dia Ruta Sant Andreu-Esplugues-Molins de Rei-Sant Boi-El Prat-Port Ginesta-El Prat-Sant Boi-Molins de Rei-Esplugues-Sant Andreu 106km en 4h09' a 25,6km/h. 137 Puls 169 Max 700m+. Els primers 83km a 27kmh, després d'una parada técnica m'ha agafar fred i he afluixat força)
2. Atletisme: 2 Sessions 30km en 2h32' (1 dia 1h40' Carrera Continua St Andreu-Karl Marx- Turó d'en Segarra- Turó d'en Fotja- Turó de Valldaura; Llars Mundet; St Andreu 520m+ 158 Puls 188 Max. 12.3km/h); (1 dia Carrera Continua 52'32" 10km a 5'00km/h 149 Puls 164 Max; Vila Olimpica-St Adrià- St Andreu) Setmana amb noves molesties al genoll dret!
3. Natació a mar oberta: 1 Sessió 1.600 metres en 36'45" a la Mar Bella amb el neopré i la mar bastant picada; Molt fred al cap.
4. Total: 10h34' Activitat: 5 dies

BCN-MOLINS-PORT GINESTA-MOLINS-BCN 28/03/09

MATINAL SOTA LA PLUJA SANT ANDREU-MOLINS DE REI-ST BOI-EL PRAT-PORT GINESTA-TORNADA 28/03/09

Avui he sortit amb la bici de carretera per les barriades d'en Santos.

Surto de Sant Andreu a les 8hores cap Esplugues pel lateral de la Ronda de Dalt on he arribat en 35’. Ens trobem a Sant Feliu de Llobregat i seguim cap a Molins de Rei.

Ha vingut amb un amic seu, en Paco. Al cap de poca estona comença a ploure! Seguim direcció Sant Boi i després cap El Prat. Enfilem l'autovia de Castelldefels fins a Port Ginesta, on iniciem la tornada, amb estones rodant per sobre de 40kmh.

Un grupet de 3 triatletes del Prat ens passem i ens enganxem a ells. Hem augmentat el ritme, però a l'alçada de la Ballena Alegre, en Paco punxa i els hem de deixar.

Segons sembla un dels components del grup era en Victor Dobaño, trialeta de reconegut prestigi que ha participat en el Campionat del Món d’Ironman a Hawai, només apte pels megacracks d’aquest esport.

En Paco, ha tingut molt mala sort ja que ha destrossat el pneumatic. L'hem deixat allà esperant a la dona perque el passes a recollir! Nosaltres hem desfet el camí fins a Molins de Rei. Fins aquí 83km a 27km/h de mitja.

A Molins he parat una estona i m'ha agafat fred. Després he afluixat força fins a Sant Andreu. Total 106km en 4h09' en moviment a 25.6km/h i 700m+ de desnivell.

Lluís Planagumà i Grífol

ENTRENAMENTS SETMANA 29 16-22/03/09

Setmana 29 16-22/03/09

1. Bicicleta de Carretera: 2 Sessions 90km en 2h56' (1 dia Series pel Besós 30.5km en 1h03' 29,1kmh 4X6'>166 Z4 + 2'30" Z3 148 Puls 172 Max 9'Escalf.; 9'50"; 8'39"; 8'40"; 8'36"; 8'44"; 10' Refred.); (1 dia 59.5km en 1h53' 30,8kmh 275m+ 154 Puls. 177 Max. Bcn-La Roca del Vallés-Bcn; 1h00' Anada 53'Tornada; Estrena acople manillar contrarellotge);
2. Atletisme: 1 Sessió 11,2km en 54' Progressiu 7' Tr; 2.000m a 5'00"; 2.000m a 4'54"; 2.000m a 4'42"; 2.000m a 4'08"; 10' Tr.
3. Bicicleta Tot Terreny: 1 Sessió 60km en 4h40' 12,7kmh 900m+ Circular per Les Gavarres Caldes de Malavella-St Cebrià de Lledó-Caldes de Malavella. Preparació travessa de 2 dies!
4. Setmana amb noves molesties, ara al genoll dret. S'ha evitat correr!
5. Total: 8h30' Activitat: 4 dies

ENTRENAMENTS SETMANA 28 09-15/03/09

Setmana 28 09-15/03/09

1. Bicicleta de Carretera: 3 Sessions 182,5km en 6h41' (1 dia Series pel Besós 40km en 1h30' 26.5kmh 139 Puls 165 Max 10' Escalf.; 9'53"; 8'58"; 10'19"; 10'07"; 9'48"; 10'08; 10'01"; 11'); (1 dia 50.5km en 2h05' 24kmh 645m+ 138 Puls. 172 Max. Circular per Collserola); (1 dia 92km en 3h06' a 29,6kmh 450m+ 151 Puls 176 Max Bcn-Sant Celoni-Bcn 1h33'+1h33').
2. Natació: 1 Sessió 1.000m en 21'40"
3. Raquetes de Neu: 1 Sessió 10.3km en 2h48' 670m+ Pic de la Gallina Pelada. Sortida amb companys del Bttcec.
4. Total: 9h50' Activitat: 4 dies

PIC DE LA GALLINA PELADA AMB RAQUETES DE NEU 14/03/09

PIC DE LA GALLINA PELADA AMB RAQUETES DE NEU 14/03/09

Avui ens hem reunit "el Familiar "i qui us parla, per donar la benviguda a 8 nous adeptes a la Secta de l'Apologia de la Miseria!

El punt de trobada ha estat un bar als afores de Manresa, on hem fet el primer àpat del dia! L'acte central s'ha iniciat a les 11 hores a peu de les pistes d'esquí de fons de la Pleta de la Vila, amb el majestuós Pedraforca com a personalitat més destacada.




El batalló d'infanteria de la 1ª regió prepirinenca del BTTCEC, ha fet exercicis d'escalfament durant els primers metres de la jornada, per tal d'habituar-se a un nou vehicle de transport (Avui no tocava pedalar) i a un nou medi natural.

A l'alçada de la Font Freda, la pista ha passat a ser un corriol de neu i ens hem dispersat pel bosc, ja que el fort desnivell ha fet una criba natural dels components. Per tant, ha calgut unificar en diverses ocasions el grup, però sense cap incidencia.

El matí assoleiat i calorós ha provocat el desgast d'alguns efectius al tram final, amb algun problema d'ofec o alçada (Xapa) i amb més d'una llaga als peus (Pau i Raquel), peró sense gaires conseqüencies per la marxa del grup.

Al cap de 3 hores de marxa, l'equip ha aconseguit el seu objectiu (Explorar la Serra d'Ensija i pujar el Pic de la Gallina Pelada).



De baixada, uns 20' més tard, hem visitat el Refugi Delgado Úbeda, on hem tornat als nostres origens. Ganyips, entrepans i com a luxe una cervesa per persona. Res a veure amb les maniobres que cada estiu fa el grup dirigit per un tal Tinent Molero, que els incita a consumir.

Ara és temps de recolliment i el grup ha entés el delicat moment que ens ha tocat viure. Austeritat i "patates guarres".

La travessa sembla que ha resultat satisfactoria, segons han comentat els nous membres de l'organització, al finalitzar la jornada.

Aquest nou estil de vida, sembla que ha cuallat amb força!

La neu humida i pesada ha posat a prova el nivell d'esquí de l'Angels, sobretot de baixada. Tots han complert, demà veurem les conseqüencies!!!

L'excursió ha comportat salvar un desnivell de 670m positius i 670m negatius en 10,3 kilómetres.

L'equip estava format per 4 fémines (Marta, Raquel, Angels, i Beth) i 6 mascles (Gusmà, Xapa, Pau, Marc, Pere i Lluís).

Totes les fotos a: http://picasaweb.google.es/lluispatins/LAGALLINAPELADAAMBRAQUETES#

Lluís Planagumà i Grífol

ENTRENAMENTS SETMANA 27 02-08/03/09

Setmana 27 02-08/03/09

1. Bicicleta de Carretera: 1 Sessió 35km en 1h18' Series pel Besós 10' Escalf.; 10'52"; 9'54"; 9'18"; 9'22"; 8'59"; 20' Refred. 140 Puls. 171 Max.
2. Lesió al tendó rotulià genoll esquerra. Respós durant la resta de la setmana.
3. Total: 1h18' Activitat: 1 dies

MARATÓ DE BARCELONA 01/03/09

MARATÓ DE BARCELONA 01/03/09

Gran dia avui. Millor Marca Personal en Marató 3h09’12”. Des del 2006 quan vaig fer 3h18’33 a Barcelona que no rebaixava el crono. Gran part de culpa l’ha tingut en Jaume Leiva i el grup d’entrenament autoanomenats "Aquarunners" de Corredors.cat del que n’he format part junt amb en "Roland, Kasumei, Serju16, Oliveras, Antirco, JDR, Rubens, Xoi, Totvabe".

Voldria agraïr-vos a tots i principalment al mister l'ambient que he viscut durant aquest llarg hivern de preparació per la Marató. Tal com us vaig comentar a primers de Juliol estic inscrit a un triatló de llarga distancia, a Frankfurt per tant a partir d'ara hauré d'intensificar els esforços amb la bicicleta i la natació que els he tingut una mica a la recàmera. Per tant, no seguiré el planning d’entrenament, ja que n’hauré de seguir un altre.

Després de rebaixar marca a la mitja de Barcelona i fer 1h26’21” tenia dubtes de quin ritme sortir. Sempre he fet curses pel meu compte, però quan es tracta de rebaixar el crono substancialment, pots patir una crisis, si et passes de la ratlla. Aquest motiu, m’ha portat a seguir la barqueta sub 3h10’ junt amb en "Jorfer", que posava seny si apretàvem massa, i la resta de companys, "Sergi42195, Ivan, Macedo, David12, LluisPF, DavidR, Jaume Terés", i algú altre que no recordo el nom.



Pel que fa a la cursa d’avui he anat de menys a més. Cal dir que el patró "Jorfer" ens ha portat a ritme constant tota l’estona. El primer parcial km 5 en 23’11” molt tranquils. Venia baixada i al pas pel km 10 l’hem fet en 22’07”, un xic per sobre de 4’30”.

El següent parcial km 15 hem marcat 22’32” dins del temps previst. El grup anava molt compacte, tot i que a vegades m’avançava un pel, junt amb en "Macedo i David12".

Podia anar més ràpid, peró no he volgut forçar, ja que més tard ho podia pagar.
El km 20 l’hem clavat en 1h30’00 amb un parcial de 22’10”. Just a aquesta alçada he rebuts ànims d’un company l’Oriol Montero amb escallot inclós.

El pas per la mitja en 1h34’47 i amb molt bones sensacions. Cap problema fins el moment. La cosa pintava bé. El parcial seguent km 25 marcàvem 21’59”.
La temperatura i el temps que ha fet, m'han beneficiat, ja que pateixo més amb calor.

Durant força estona he estat fent un estira i arronsa amb la barqueta. Em separava uns 20-30 metres i després em frenava fins esperar-los. Corria cómode peró no volia arriscar encara. Cal destacar en aquest tram el suport d’els amics Lluis Cuenca i Xavier Forner, així com companys de l’Agrupació Sant Jordi que també m’he trobat més tard!



Al km 30 l’hem fet amb 22’30” i ja s’ha començat a notar que hi haurien moviments al grup. Al pas pel km 32 en "Jorfer" ha donat via lliure, als que estavem amb forces. M’he notat bé i he començat a remuntar. He agafat en "Macedo" que marxava una mica per davant. El km 35 l’hem fet a 22’43”. L’ambient a l’Arc de Triomf era impressionant, i en alguns moments s’et posava la pell de gallina.

Al km 38 era un moment esperat i molt especial, doncs hem sentit el caliu de tota la familia Correcat. He pogut saludar a en "Xoi, Josep Bernaus, i Korfbaler", a la resta també us dono les gràcies pel vostre suport incondicional. Ho sento "Serju16", et buscava peró no t’he vist!

Quedaven 4 km i estava bé. Sense molesties ni cap crisis. He seguit a ritme fins agafar en "David12" al carrer Ferran. Tot i la pujada, el parcial pel km 40 l’he fet en 22’25”.

Ja he vist que si no havia cap entrebanc baixaria de 3h10’. Finalment 3h09’12”. Molt content per la marca i per l’estat com he arribat. La segona mitja en 1h34’26” un pel més ràpida que la primera.

Agraïr especialment el crits d’ànim de la Claca Pastanaga Kasumei, Dani, Meep i a la resta en diferents parts del recorregut.



Classificació Dorsal 3690: http://www.barcelonamarato.es/cgi-bin/buscate.py

Video personal a: http://www.barcelonamarato.es/runnerstv/?r=3690


Lluís Planagumà i Grífol

ENTRENAMENTS SETMANA 26 23-1/03/09

Setmana 26 23/02-01/03/09

1. Atletisme: 3 Sessions 57km en 4h24' (1 dia 45' 9km 20' Tr; 15' a 4'25"; 10' Tr 154 Puls. 172 Max a 5'00"/km); (1 dia 30' 6km 137 Puls 159 Max a 5'00/km); (Marató de Barcelona'09 42km 3h09'12" Millor Marca Personal a 4'30"/km)
   Total: 4h24' Activitat: 3 dies

ENTRENAMENTS SETMANA 25 16-22/02/09

Setmana 25 16-22/02/09

1. Atletisme: 3 Sessions 46km en 4h21' (1 dia 40' 8km 30' Tr; 10' a 4'45" 146 Puls. 167 Max a 5'00"/km); (1 dia 1h33' 19.2km 154 Puls 179 Max 20' Tr; 2x6000m + 4'Tr en 25'40" a 4'16"; 25'25" a 4'14" + 17'Tr); (1 dia 2h08' 19km 600m+ 141 Puls 176 Max Can Cadamont-St. Martí de Capsec-Olot-Can Cadamont amb múltiples esgarrinxades)
2. Natació: 1 Sessió (1 dia 2.850m en 1h10'; 500m escalf.; 8x50m Tec.; 4x200m + 20" Ps; 6x100m + 15" Ps; 3x50m + 10" Ps; 8x50m Tec.) Amb problemes de congestió nasal cada cop que vaig a la piscina. Segurament sóc alérgic al clor!
3. Trekking: 1 Sessió (14,5km 3h00 525m+ Sortida sorpresa 50è aniversari d'en Pep pel voltants de St. Martí de Capsec)
4. Total: 8h31' Activitat: 4 dies

ENTRENAMENTS SETMANA 24 09-15/02/09

Setmana 24 09-15/02/09

1. Atletisme: 4 Sessions 54.2km en 4h46' (1 dia 46' 9km Car Continua a 5'07"/km); (1 dia 1h 11km 145 Puls 161 Max Car Continua a 5'27"/km); (1 dia 1h20' 14.2km 153 Puls 189 Max 20' Tr + 8x800m i 2' Tr en 2'59"; 3'00; 2'59"; 3'01"; 3'02"; 3'03"; 3'01"; 2'59" + 20' Tr amb bones sensacions); (1 dia 1h40' 20km Car Continua 325 m desnivell per Sitges i el Garraf 153 Puls. 180 Max).
2. Bicicleta Carretera: 2 Sessions 95km en 3h13' (1 dia 1h40' 45km 137 Puls. 159 Max al Besós 27km/h); (1 dia 1h33' 40km 135 Puls 166 Max 26km/h)
3. Natació: 1 Sessió 1.500m (1 dia 1.500m en 30')
4. Total: 8h30' Activitat: 5 dies

MITJA MARATÓ DE BARCELONA 08/02/09

MITJA MARATÓ DE BARCELONA 08/02/09

Avui ha estat un gran dia! Marca Personal i molt bones sensacions 1:26'21".
La pressió ha fet el seu efecte, de forma positiva!

Primer de tot, Felicitats "Rubens"! Millor marca personal, i aixó sense entrenar a fons. Suposo que ja hauràs decidit fer la Marató, tal com ha anat avui la cursa! Portes una progressió bestial! A la resta "Oliveras, JDR, Antirco" felicitar-vos per aquesta tirada llarga de qualitat que tots heu fet avui!

Ja veig, que heu tret la calculadora i ja feu el vostre timming de cara a la Marató. Un fet força impensable en la meva persona. I com no felicitar als nostres supporters "Kasumei i Roland", que encara que ells no m'han vist a l'arribada jo si que he vist com animaven a un altre company que diria era "Miguel SBD" i que pràcticament hem arribat junts.

Pel que fa a la meva participació, he acudit a les 8h15' per fer la foto de Corredors.cat on he coincidit amb la "Kasumei". He sortit des del calaix blau, i a l'alçada de Via Layetana m'he emparellat amb en "Krlos i l'Ivan" i un colega en Lluis Cuenca que de seguida ha marxat per davant.

A l'alçada de Paralel, en "Krlos" m'anava comentant a quan anavem (4'08"). Sobre el Km 8, he apretat un pel aprofitant que venia baixada i he marxat sol. Al pas pel Km 10 41'00. Meitat de cursa i corrents a uns 165 Ppm. Em trobava perfecte.

Sobre el Km 13 m'he ajuntat durant un parell de km amb "l'Ivan". A l'alçada de la Torre Agbar he conegut al Joan Fernandez de l'Atletic Berga, i la veritat és que m'ha fet de llebre fins el final. Al creuar el Km 16 em sentia bé sense ofecs i hem parlat una estona. Al veure que ja era el compte enrera, el company ha començat a apretar i fins el final només hem fet que avançar atletes.



Sobre el Km 18 he enxampat al meu colega Lluís Cuenca, i passat el Km 19 m'he trobat en "Sergi42195", que també ha baixat de 1h27'. Al Km 20 he marcat 1h22'15". El darrer km he apretat força per intentar agafar en Joan Fernàndez, que finalment he aconseguit a la mateixa linia d'arribada!

Bé molt content pel resultat, i pel desenvolupament. No he patit massa. Només els 3 darrers kilometres on he forçat per baixar temps. Al final 171 Puls.i 192Max. Al final, el ritme de tota la cursa a 4'06"/km

Un cop a meta he pogut saludar-vos a quasi tots! Aquarunners, ens veiem a la Marató!

Classificacions a: Posició 360
http://www.championchip.cat/curses/mitjabcn/res2009g.htm


Lluís Planagumà i Grífol

ENTRENAMENTS SETMANA 23 02-08/02/09

Setmana 23 02-08/02/09

1. Atletisme: 3 Sessions 51.5km en 3h58' (1 dia 1h17' 15km 144 Puls. 161 Max a 5'08"/km); (1 dia 1h15' 15.5km 160 Puls 173 Max 12' Tr; 2x5000m + 3'Tr 22'05" a 4'25"; 22'30" a 4'30" + 15'Tr); (Mitja Marató de Barcelona 21,097km 1h26'21" Millor Marca Personal a 4'06"/km 159 Puls 172 Max)
2. Total: 3h58' Activitat: 3 dies

ENTRENAMENTS SETMANA 22 26-01/02/09

Setmana 22 26-01/02/09

1. Atletisme: 3 Sessions 63.5km en 5h06' (1 dia 1h24' 17km 160 Puls. 184 Max. Progressiu 5000m a 5'00; 5000m a 4'48"; 5000m a 4'33" + 12' Tr); (1 dia 1h16' 14.5km 161 Puls 187 Max 15' Tr; 3x3000m a 12'30 + 3'Tr = 12'34"; 13'02"; 12'59" 17'Tr); (1 dia 2h26' 32km 159 Puls 172 Max a 4'33")
2. Natació: 2 Sessions 1h38' (1 dia 32' 1.500m; 1 dia 1h06' 3.000m.
3. Total: 6h44' Activitat: 5 dies.

ENTRENAMENTS SETMANA 21 19-25/01/09

Setmana 21 19-25/01/09

1. Atletisme: 3 Sessions 36.5km en 2h46' (1 dia 1h03' 13km 157 Puls. 171 Max.); (1 dia 1h04' 13.5km 159 Puls 187 Max 20' Tr; 33' Progressiu a 4'27"; 4'22"; 4'21"; 4'08"; 4'00"; 3'55"; 3'50"; 3'56"; 11' Tr); (Cursa del Barri de Sant Antoni 10km en 39'04" Millor Marca Personal a 3'55"/km 180 Puls 195 Max)
2. Natació: 1 Sessió 1h00' 2.750m.
3. Total: 3h46' Activitat: 3 dies.

ENTRENAMENTS SETMANA 20 12-18/01/09

Setmana 20 12-18/01/09

1. Atletisme: 3 Sessions 37km en 2h55' (1 dia 50' 11km 163 Puls. 189 Max.); (1dia 1h 12km 161 Puls 185 Max 15' Tr; 30' a 4'30"/km; 15' Tr); (1 dia 14km 1h05' 162 Puls 191 Max 15' Tr; 29' Progressiu a 4'10"; 4'12"; 4'09"; 4'07"; 4'03"; 4'06"; 4'06"; 17' Tr)
2. Esquí de Muntanya: 1 Sessió 2h15' 7km 515m+ 141 Puls 176 Max Preparació traça IV Crononiu A.E.Muntanya a La Molina.
3. Natació: 1 Sessió 32' 1.500m.
4. Ciclisme: 2 Sessions 113km en 3h58' (1 dia 49km 1h48' a 27,3km/h 145 Puls 175 Max Riu Besós); (1 dia 64km 2h10' a 29km/h 450m+ 140 Puls 167 Max Bcn-Coll de Parpers-Bcn)
5. Total: 9h27' Activitat: 6 dies.

ENTRENAMENTS SETMANA 19 5-11/01/09

Setmana 19 5-11/01/09

1. Raquetes de Neu: 1 Sessió Circular perl Llac de les Bulloses 2h17' 12Km.
2. Natació: 1 Sessió 33' 1.500 metres.
3. Esquí de Muntanya: 1 Sessió 2h10' 11Km El Matagalls des de Coll Formic.
4. Atletisme: 1 Sessió 50' 9.5Km
5. Total: 5h50 Activitat: 4 dies.
   

ENTRENAMENTS SETMANA 18 29/12-4/1/09

Setmana 18 29/12-4/1/09

1. Atletisme: 1 Sessió 1h46' 17.2Km 620m+ 156Puls 187Max Corriols de Collserola.
2. Btt: 1 Sessió 44' 12Km
3. Ciclisme: 1 Sessió 1h50' 45Km 650m+ 24,5km/h 146Puls 181Max Collserola.
4. Esquí de Muntanya: 2 Sessions (Pla de les Barraques-Puig de Dorria-Tossa del Pas dels Lladres 2h40' 725m+ 13km); (Cursa d'Esquí-Alpinisme Traça Catalana'09 5h00' 2.050m+ 24Km 155Puls 177Max Les Angles-Mont Llaret-Petit Peric-Puig Peric-Mont Llaret-Les Angles).
5. Total: 12h Activitat: 5 dies.

6 HORES NOCTURNES EN PISTA A CAN DRAGÓ 21/12/08

6 HORES NOCTURNES EN PISTA A CAN DRAGÓ 21/12/08

Com ja és tradició pels voltants de Nadal, s'organitzen multitut d'actes per la Marató de TV3, per recaptar fons per una bona causa.

Corredors.cat, ha organitzat de nou les 24hores d'atletisme en pista per la Marató de TV3. Aquest any a les pistes de Can Dragó a Barcelona.

Cada cop és més ampli el ventall d'activitats organitzades en aquest festa de l'esport. Aquest any s'ha disputat curses de 10.000 metres Sub'39; Sub40'; Sub 45'; Sub 50' Sub 55' i Sub 60'; curses d'eliminació; activitats infantils pels més menuts; les 6 hores nocturnes; les 24 hores de relleus per equips; i les 24 hores individuals, prova reina i origen d'aquesta diada.

Pel que a mi respecte, aquest any vaig decidir provar fortuna en una prova no tant exigent i extrema com les 24 hores de l'any passat. Les 6 hores nocturnes, em van semblar un altre repte important, més adient per l'objectiu final d'aquest any'09, l'Ironman de Frankfurt a primers de juliol.

Un cop vaig decidir la prova, només calia fixar-se un objectiu. El primer era acabar. Una meta asequible, si s'agafa com a referencia l'edició de l'any passat!

El repte marcat, va ser fer més de 60Km, el que suposa una mitja de 6'/km o el que és el mateix, fer 10km/h. El handicap, era correr de nit, el fred, la humitat, etc...

Des de fa un parell de mesos, que estic inscrit a un pla d'entrenament amb uns companys de Corredors.cat, amb en Jaume Leiva, actual campió de Catalunya'08 de 10.000 metres.

Els consells d'en Jaume m'han anat de perles, pel que fa a la preparació del repte!

A les 12 de la nit, ens posavem en marxa uns 30 ultrafondistes, amb intenció d'acumular com més kilometres millor. Entre ells cal destacar la presencia d'en Josep Bernaus, alma mater de les 24 hores per la marato de TV3, l'Ascensión Julve, companya de club (Agrupació Sant Jordi), en Lluís Copete "Luigi"; etc..

Abans de la sortida i durant una força estona, vaig poder gaudir dels companys d'entrenaments, més coneguts com "Aquarunners", com en "Oliveras, Roland, Serju16".



Al pas per la primera hora vaig correr junt amb en "Massa", "Curat", i en "RafaBosch". Vem fer 12km en 1 hora a 5'23"/km. Poca estona després els vaig deixar marxar, ja que podia posar en perill tota la cursa.

Veia que era un ritme massa fort, per mantenir durant tantes hores. Vaig afluixar un xic, per conservar les opcions intactes. Ara tenia 2km de marge, i caldria administrar-ho bé.

Al pas per les 2h portava 21,6Km a 5'35"/km (Parcial de 9,6km/h). Tot seguia dins del guió. Quan portava al voltant de les 2h30' vaig augmentar el ritme doblant a companys que anaven per davant meu.

A les 3h de cursa vaig marcar 32,4km a 5'37"/km (Parcial de 10.8km/h). Aixó em va provocar un estat de motivació extra fins les 4h de cursa, on vaig passar amb 42,4Km a 5'40"/km (Parcial de 10Km).

Durant la 5ª hora, que va ser quan vaig coincidir amb "l'Antirco" en pista, va ser el pitjor moment de la cursa. Les cames ja havien sobrepassat el mur, i el pes dels quadriceps era excessiu. Semblava que portés un pernil a cada cama.

Sort que vaig ajuntar-me durant les dues darreres hores amb en "Hdfcat" (Home de ferro català), i vem xerrar de les Triatlons i Ironmans que havia fet i de futurs reptes.

A les 5h de cursa portava 51,2Km a 5'52"/km (Parcial de 8,8km/h, el pitjor de tots). Només calia esperar que passés el temps i no forçar més del compte, ja que qualsevol entrebanc et podia deixar tira't a la cuneta.

Finalment tot va acabar bé! La darrera hora va sortir a 5'53"/km (Parcial de 10.1km/h). La recuperació ha estat prou bona, amb dolors musculars durant 3-4 dies.

Al final 61.300 Km a un ritme molt constant durant tota la cursa. De fet, apart de la marca, el que millor regust em va deixar és que no vaig patir cap crisi en tota la nit, cosa que no tenia molt clar abans de començar.

El fred, la humitat, i la nit en sí són factors que no pots controlar, però amb l'incodicional suport de molts dels companys d'entrenament, junt amb en "Rubens i Serju16" que també van fer la seva marató particular de voluntariat 24/24 i la d'en "Antirco" in situ amb calça curta a les 4 de la matinada, o la tasca d'en "Debutante" amb el seu portàtil llegint missatges d'ànim en directe via internet d'en "JDR i Antirco", van servir per mantenir-me viu i no defallir.

Agraiment especial a tots els voluntaris de les 6hores com en "Sergi42195" i altres que desconec el nom. La marca també és d'ells. De tant en tant, els hi demanava el que volia de la bossa. Em preparaven un bidó amb isotónic, o inclús em donaven les barretes a punt per menjar! Em van evitar un desgast físic i psiquic!

En "Serju16", em va ajudar molt ja que de tant en tant em feia signes de la posició que ocupava o dels kilómetres que portava a través de la pantalla, que tenia al seu costat. Em va mantenir molt motivat per no baixar el ritme.

Esperem repetir l'any vinent!


Lluís Planagumà i Grífol

MATINAL D'ESQUÍ DE MUNTANYA AL MONTSENY 28/12/08

MATINAL D'ESQUI DE MUNTANYA AL MONTSENY 28/12/08

Tot i que era el dia dels Sants Inocents, podem dir amb certesa que vem deixar la nostra traça a la Serralada del Montseny diumenge passat!

Degut a la llarga malatia de la mare, encara no haviem sortit a la muntanya des de feia 3 mesos, i el cos ens demanava esbravar-nos, per oblidar els mals moments que va patir després de l’operació.

Així doncs, dissabte a la tarda vem fer una serie de missatges de móbil per fer una mica de quorum. Finalment vem coincidir 5 companys de l’A.E.Muntanya.

Sota una intensa pluja a les 7h30’ sortim de Barna direcció a Sant Celoni, la Isabel, la Coral, en Nacho, la Beth, un servidor i la Pruna!

A mida que anem pujant podem observar que no hi ha ni rastre de neu!
Em començo a preocupar perque segueix plovent i sembla que la cota de neu ha pujat molt.

A menys de 2 kilómetres per Sta Fe, i a una temperatura de 2ºC les volves de neu fan acte de presència. La carretera es torna relliscosa i el paissatge a mida que anem girant de vessant es torna blanc. La màquina llevaneus treballa frenéticament! Per sort evitem posar cadenes i podem aparcar sense problemes.
Un cop a lloc, la nevada pren més cos! La Coral està més preocupada per com treure’m el cotxe, que pel pastís de neu que ens espera!

Sense massa convenciment inicial, posem pells i ja veurem si és factible baixar esquiant. Sortim des de Santa Fe, pel bell mig de la fageda, camp a través.



Les primeres impressions són immillorables. Neu fresca, gens transformada, un xic humida, i molt compactada. Sembla que avui serà un gran dia! El nivell d’excitació va pujant de tó.

Tot i que el dia no acompanya, poden més les ganes que la meteo imperant. Potser no farem el Turó de l’Home, però l’experiencia valdrà molt la pena!

En Nacho, que s’ha iniciat en l’esquí de muntanya aquesta temporada, no sap el que és patir, a nivell de qualitat i quantitat de neu en una sortida. Ha nascut amb la flor al cul! Espero que no s’ens malacostumi!

La sensació de foquejar pel mig del bosc, és indescriptible. No té preu, disfrutar d’aquest entorn de sol.litud i de fredor. Mica en mica anem avançant entre una munió de troncs de faigs blancs. Voltes maries, traça directa, i girs progresius a dojo!



Després de salvar un desnivell de 400 metres aproximadement arribem al Coll del Vent i sortim a la carretera que puja al Turó de l’Home. L’ambient aquí és plenament hivernal, com si fossim a les cotes altes del Pirineu, amb fortes ràfegues de vent i amb una sensació térmica molt freda.

Després d’un estira i arronsa, desistim en l’intent de pujar al cim, a causa de l’espesa boira. La neu de la carretera, en alguns punts sobrepassa la valla protectora. Els efectes del vent han regelat la part superior del mantell, i aquest es trova endurit.

Iniciem tots el descens juntament amb la Beth i la Isa, que van caminant. L’excelent qualitat de la neu durant la baixada ens porta a fer crits agosarats d’èxtasis! Quina neu i quin espectacle, esquiar per una fageda!



Els arbres s’han transformat en portes com si es tractés d’un eslalom especial!
La vegetació abundant ens obliga en algún instant a prendre riscos, per no topar amb els obstacles, improvisant girs forçats, aixecant un esquí o obrint-nos de cames per atravessar un matoll d’herbes.

La Beth i la Isa segueixen les traces que hem fet de pujada i fan via cap al cotxe. I la Pruna (Gossa) comença a donar sínptomes de cansanci.

En poca estona hem acabat l’excursió! I podem explicar una nova aventura, en un lloc poc habitual.

Més fotos a: http://picasaweb.google.es/lluispatins/ESQUIDEMUNTANYAALMONTSENY#

Lluís Planagumà i Grífol

ENTRENAMENTS SETMANA 17 22-28/12/08

Setmana 17 22-28/12/08

1. Esquí de Muntanya: 1 Sessió 1h Matinal al Montseny 450m+ Sta Fe-Coll del Vent.
2. Total: 1h Activitat: 1 dia.

ENTRENAMENTS SETMANA 16 15-21/12/08

Setmana 16 15-21/12/08

1. Natació: 1 Sessió 30' 1.400m 6x200m a 4'15; 4'15; 4'13; 4'09; 4'09; 4'12 + 200m estils 152Puls 170Max R166 1'=116.
2. Atletisme: 2 Sessions (1 dia 48' 9,6Km 148Puls 163Max); (6h nocturnes de la Marató de TV3'08 a Can Dragó 61,3Km 152Puls 173Max a 5'53"/km)
3. Total: 7h28' Activitat: 3 dies.

ENTRENAMENTS SETMANA 15 8-14/12/08

Setmana 15 8-14/12/08

1. Btt: 1 Sessió 2h20' 33Km 14,2km/h Bcn Tour.
2. Natació: 1 Sessió 1h 2.550m 157Puls 175Max 12x200m a 4'20; 4'21; 4'20; 4'15; 4'15; 4'47; 4'25; 4'33; 4'35; 4'45; 4'18; 4'22 + 150m estils.
3. Atletisme: 1 Sessió (1 dia 1h30' 14,3Km 645m+ 9,5km/h 155Puls 181Max )
4. Ciclisme: 1 Sessió 1h45' 50Km 28,5km/h 141Puls 157Max Riu Besós.
5. Total: 6h35' Activitat: 4 dies.

ENTRENAMENTS SETMANA 14 1-7/12/08

Setmana 14 1-7/12/08

1. Atletisme: 3 Sessions (1 dia 1h17' 15Km 150Puls 165Max R152 1'=118); (1 dia 1h05' 12.5Km 158Puls 187Max Progressiu 16' Tr; 12' a 160Puls; 11' a 170Puls; 5' a 180Puls); (1 dia 3h03' 36,5Km 12Km/h a 5'00/km 157Puls 181Max Carretera de les Aigües; Preparació de les 6hores de Can Dragó)
2. Natació: 1 Sessió 1h 2.500m 151Puls 171Max (23x100m a 2'13; 2'11; 2'11; 2'16; 2'16; 2'20; 2'15; 2'14; 2'18; 2'19; 2'19; 2'19; 2'22; 2'16; 2'25; 2'17; 2'24; 2'19; 2'21; 2'25; 2'24; 2'22; 2'10 + 200m suaus.
3. Ciclisme: 2 Sessions (1 dia 1h05' 26Km 24,2Km/h 132Puls 161Max); (1 dia 40' 17Km 25,5Km/h 137Puls 173Max)
4. Total: 8h08' Activitat: 5 dies.

ENTRENAMENTS SETMANA 13 24-30/11/08

Setmana 13 24-30/11/08

1. Atletisme: 2 Sessions 24.5Km en 1h55' (1 dia 15' Tr; 15' a 4'20"; 13' a 4'10"; 15' Tr 147P 163Max); (1 dia 15'Tr; 2x3000m a 12'13" 171Max; 3'Tr'; a 11'32" 180Max; 15'Tr).
2. Natació: 1 Sessió 1.500m en 37'15" 148P 178Max R167 1'=110 (10x100m a 2'10"; 2'09"; 2'10"; 2'12"; 2'10"; 2'13"; 2'19"; 2'07"; 2'14"; 2'09"; + 500m estils).
3. Ciclisme: 1 Sessió 63.5Km en 2h13' 28.5Kmh 275m+ 145P 178Max (Bcn-La Roca del Vallés).
4. Circuit: 1 Sessió de 20'
5. Total: 5h05' Activitat: 4 dies

ENTRENAMENTS SETMANA 12 17-23/11/08

Setmana 12 17-23/11/08

1. Atletisme: 3 Sessions 34.5Km en 2h58 (1 dia 5x1000m a 4'04"; 4'12"; 3'58"; 4'13"; 3'54" les series pars en lleugera pujada); (1 dia 2x6x500m a 1'45")
2. Natació: 1 Sessió 1.400m en 37'25" (5x200m a 4'25"; 4'16"; 4'22"; 4'20"; 4'21")
3. Patins en linia: 1 Sessió 20.5Km en 1h10' 17.5kmh
4. Total: 4h45' Activitat: 4 dies

ENTRENAMENTS SETMANA 11 10-16/11/08

Setmana 11 10-16/11/08

1. Atletisme: 21 Km 1h35' 13.3kmh 300m+ Puls. 161 Max 181 R161 1'=130
2. Total = 1h35' Activitat: 1 dia

ENTRENAMENTS SETMANA 10 3-9/11/08

Setmana 10 3-9/11/08

1. Ciclisme: 1 Sessió 2h28' 57Km 23Km/h 550m+ 131Puls.
2. Atletisme: 3 Sessions 3'20' 33Km 1.240m+ (1 dia 10x200m en pujada a 1'10" de mitja)
3. Total 5h48' Activitat: 4 dies.

ENTRENAMENTS SETMANA 9 27-02/11/08

Setmana 9 27/10-02/11/2008

1. Natació: 3 Sessions 2000m 48'30" 147 Puls; 1300m 29'30" 5X200m a 4'18; 4'12; 4'00; 4'00; 4'00; 1200m 30' 153 Puls 
2. Ciclisme: 1 Sessió 26km 1h 26kmh Riu Besós 142 Puls.
3. Atletisme: 1 Sessió 6.5Km en 32' 157 Puls 176 PMax. Recup 147 1' 114 Puls.
4. Circuit: 1 Sessió 30'
5. Total: 3h50' Activitat: 4 dies
   

ENTRENAMENTS SETMANA 8 20-26/10/08

Setmana 8 20-26/10/2008

1. Natació: 2 Sessions 2000m 1h 138 Puls; 1000m 30' 133 Puls
2. Ciclisme: 1 Sessió 50km 2h10' 23kmh 650m+ Collserola i voltants
3. Atletisme:13Km en 58'45" 163 Puls 179 PMax. Recup 162 PSort 134 Puls 1' Dissabte: Sessió técnica 7km
4. Total: 5h20' Activitat: 4 dies

ENTRENAMENTS SETMANA 7 13-19/10/08

Setmana 7 13-19/10/08

1. Natació: 1.800 m en 1h02' variant estils cada 100m crol, braça, esquena.
2. Ciclisme: 43,5 Km 1h27' 29,6 kmh 50m+ Puls. 139 Riu Besós. 1 Mortal endavant sense conseqüencies.
3. Atletisme: 9,5 Km 46' 50m+ 12.6 kmh Puls. 159
4. B.t.t.: 37 Km 3h47' 9.8 kmh 1045m+ Vilanova de Sau-S.Pere de Casserres-Vilanova de Sau.
5. Total = 7h02' Activitat: 4 dies

TRIATLÓ OLÍMPIC DE BARCELONA'08

TRIATLÓ OLIMPIC DE BARCELONA 5/10/08

  

Diumenge 5 d’octubre he participat per 1ª vegada en una Triatló. He començat amb la de modalitat olímpica (1,500 m nedant; 40Km de ciclisme i 10km d’atletisme) i crec que acabar-la ja té prou mérit per mi.

Un cop acabada la cursa no he sabut el temps final, però les sensacions han estat bones per ser l'estrena. Ara ja sé que és aquest món!

Degut a la gran quantitat de triatletes, uns 2.500, ha calgut fer la sortida de forma esglaonada. Així doncs, tot i el retràs de més d’una hora de l’organització per donar la sortida al grup dels federats de la categoria olímpica, he pogut viure i rebre els primers cops, a la prova de natació en aigües obertes davant de la Platja de la Mar Bella. Calia donar dues voltes de 750 metres cadascuna a un circuit marcat per unes boies grogues.

El neopré acabat d’estrenar, m’ha produit una sensació extranya; Molta flotabilitat però més fatiga en quant als braços, ja que cal suportar un major pes. De fet he començat a nedar el mes de setembre amb un mitja setmanal de 2.250 metres. O sigui que sortir viu de l'aigua, ja ha estat el primer éxit.
La 1ª secció l’he fet amb 32’36”.

La 1ª transició T1 era llarga i calia travessar les pistes d’atletisme per arribar al box i recollir la biclicleta. En total 4’59”.

El circuit de bicicleta era el més espectacular. Calia donar 2 voltes a un circuit, pràcticament pla, de 20 km i tancat al transit. Al km 6 aproximadament ens hem agrupat 6 ciclistes que hem anat fent relleus tota l’estona. Aixó m’ha permés descansar en algun moment, quant m’he posat a roda. He aprofitat per hidratar-me i prendre un gel.

Aquesta secció ha resultat més fàcil i cómode. És la que més m'ha agradat, ja que hem pogut transitar per llocs molt céntrics, encara que hi havia algunes corves perilloses, com la de l'Arc de Triomf, especialment estreta! La velocitat en alguns instants ha superat el 43kmh. El parcial d’aquest segon sector l’he fet amb 1h07’23” a una mitja de 35,6 kmh amb uns entrenaments setmanals d’uns 85km.

La 2ª transició T2 ha sigut molt més ràpida en 2’33”. Durants els primers instants acompayant la bicicleta fins el box, he notat una sobrecàrrega als isquiotibials, però un cop he començat a correr han desaparegut. Suposo que es tracta de sensacions desconegudes per mi, pero alhora normals.

El tram de cursa tot i la calor que feia he pogut mantenir el ritme habitual tot i el curt entrenament de 18 km a la setmana. Calia donar 3 voltes al passeig que hi ha des del Pavelló de la Mar Bella fins quasi les Torres Mapfre. No he forçat massa, ja que volia acabar bé, i sense marcar-me un temps en concret.
El parcial d’aquesta secció ha estat de 43’07” a 4’19”/km. Al final he fet un temps de 2h30’37” a 171 pulsacions de mitja.

Diversos companys i amics també han competit avui. En Santos Sanz amb un temps de 2h23’34. En Lluís Cuenca ha marcat 2h29’05. En Nacho Sasselli ha hagut d’abandonar per problemes estomacals…

També cal destacar la participació del Team Caixa Catalunya – Sinergia (Alex Amorós – Natació, Enrique Suarez – Bicicleta, i en Jaume Masana – Cursa a peu) que han obtingut una meritoria 7ª plaça per equips en modalitat olímpica amb un temps de 2h03’37”.

Pel que fa a la organització cal dir que no ha estat gaire seriosa. Dissabte a la tarda ja no hi havien cintes per portar el pitrall i volien que em posés imperdibles! Sort que en Nacho m'en ha deixat una!

Les samarretes eren d'una talla desmesurada! Crec que no s'ha cuidat gens al corredor i no ens mereixem aquest tracte després de l'alt preu de la inscripció!

Dels horaris millor no comentar res...! Es veu que faltaven voluntaris per controlar el transit rodat i la Guardia Urbana no els donava el Ok per donar la sortida! Molta falta de previsió! Espero que l'any vinent no passi!

Els avituallaments, els justos. Encara que els vasos d’aigua potser caldria que fossin més alts ja que queia més de la meitat del líquid corrent!

A part d'això cal dir que el dia ha sigut un espectacle en moviment, molt vistós pel públic!

Experiencia molt grata. Felicitats a tots els que heu participat, ens ho mereixem!



Lluís Planagumà i Grífol

ENTRENAMENTS SETMANA 6 6-12/10/08

Setmana 6 6-12/10/08

1. Natació: 1.100 m en 30'
2. Ciclisme: 40,5 Km 1h28' 27,5 kmh 65m+ Puls. 139 Riu Besós.
3. Atletisme: 32 km dissabte. Test Marató per Collserola 3h13' 1000m+ 10kmh Puls. 161.
4. Total = 5h11' Activitat: 3 dies
   
   

ENTRENAMENTS SETMANA 5 29-05/10/08

Setmana 5 29-5/10/08

1. Natació: 3.250m 1 sessió de curset de 45' i 1 de 30' (+1.100m) i 1.500m en 32'36" a la Triatló Olímpica de Bcn'08
2. Ciclisme: 40 Km 1h24' 28,5 kmh 75m+ Puls. 146 Riu Besós; 40 Km a la Triatló Olímpica de Bcn'08 en 1h07'23" 35'62 kmh + 171 Puls.
3. Atletisme: 10 km a la Triatló Olímpica de Bcn'08 43'07" a 4'19" el km Puls. 171
4. Total = 5h Activitat: 3 dies

ENTRENAMENTS SETMANA 4 22-28/09/08

Setmana 4 22-28/09/08

1. Natació: 2.600 m 1 sessió de curset de 45' i 1 de 55' (600+2.000m)
2. Ciclisme: 52,5 km 2h20' 22.3 kmh 950m+ Puls.146 Bcn-Molins Rei-Bcn
3. Atletisme: 10 km al Pont de Treball 45' Puls. 171.
4. Trekking: 22,5 km 4h15' amb 450 m + per Les Guilleries.
5. Total = 9h Activitat: 3 dies

ENTRENAMENTS SETMANA 3 15-22/09/08

Setmana 3 15-21/09/08

1. Natació: 3.050 m 2 sessions de 45' (700+750m) + 1 sessió mar de 40' (1.600m)
2. Ciclisme: 41,5 km 1h23' 29.9 kmh Puls.152
3. Atletisme: 31 km (12+9+10) 3 dies al Pont del Treball 2h30' (55'+45'+50')
   Puls. 160+158+157.
4. Trekking: 14 km 3h23' amb 1.100 m+ per corriols de Montserrat.
5. Total = 9h30' Activitat: 6 dies

ENTRENAMENTS SETMANA 2 8-14/09/08

Setmana 2 08-14/09/08

1. Natació: 850 m Inici Curset 1 sesions de 45'
2. Ciclisme: 130 km 2 dies 29 km al Besos i 101 km amb 1.225 m+ Ruta Bcn-S.Feliu de Codines-Gallifa-S.Llorenç Savall-Castellar Vallés. Temps 4h55' (1h02'+3h53') Puls. 143 i 146. Velocitat Mitja 29+26,1 km/h.
3. Atletisme: 19,5 km 2 sessions al Pont de Treball. Temps 1h30' (58'+32') Puls. 155 i 162
4. Trekking: 6,5 Km 1h20' amb 175 m+ per corriols de Collserola.
5. Total = 7h32'. Activitat: 5 dies

DIADA DE 101 KM PEL VALLES OCCIDENTAL I EL BARCELONES 11/09/08

DIADA DE 101 KM PEL VALLES OCCIDENTAL I EL BARCELONES 11/09/08

Avui 11 de setembre a les 8h15’ he passat per casa l’Oriol Montero amb la bici de carretera, per fer una tirada de 3 hores aprox.

Es respirava un ambient de tranquilitat, pel poc trànsit rodat a causa del Pont i el dia de festa. Sortint per la Meridiana, hem enfilat fins a Montcada i Reixach per la N-150.

Acte seguit hem passat per Cerdanyola, Barberà del Vallés i hem desembocat a la Gran Via de Sabadell (Km 18). Un cop atravessada la ciutat hem sortit per la comarcal C-1413 molt entretinguda fins a Sentmenat (Km 29) i Caldes de Montbui (Km 34).

A partir d’aquí hem tingut pujada sostinguda fins a Sant Feliu de Codines (Km 42). He patit un petit problema amb el canvi! El plat petit semblava que estigués en punt mort. L’Oriol m’aconsellat que ciclés amb un, i en aquest cas era el plat gran. Per tant, m’he hagut d’exprimir més, quan tirava amunt!

Per la carretera BP-1241 molt revirada i deserta, i a molt bon ritme hem arribat a Gallifa (Km 48), on ens hem creuat amb diferents grupets de ciclistes. A l’alçada de La Ferreria (Km 52), hem passat pel punt més alt del dia a 637m s.n.m.

Des d’aquí fins a Sant Llorenç Savall (Km 57) tot ha estat baixada a fons. Hem parat a una font a omplir bidons. Ara el terreny venia de cara amb constant descens. La veritat és que el ritme fins a Castellar del Vallés (Km 69) ha estat de vertigen amb continus canvis de ritme.

Es pot dir que hem fet un bucle al voltant del Pic del Vent. De nou a Sabadell al Km 79 hem conectat amb el camí de retorn. Un cop a Montcada i Reixach (Km 87) l’Oriol tenia pressa i ens hem separat.

Jo, m’he desviat cap al cementiri de Collserola i he pujat fins al Coll de la Ventosa (Km 91.5). Finalment com a premi m’he permés fer una volta extra pel barri per marcar un total de 101Km i 1.225m de desnivell positiu a una mitja de 26km/h en 3h53’.

TRIATLÓ OLÍMPIC DE BANYOLES'08

TRIATLÓ OLIMPIC DE BANYOLES’08

Dissabte per la tarda ens vem apropar per sorpresa a Banyoles per veure que era una trialtló de primera mà i prendre nota pel proper de 5 d'octubre, on tindré la meva primera experiencia a Barcelona. De sobte, per la carretera molt aprop de Banyoles, vaig veure un cotxe parat a la cuneta.

Era en Santos i un company seu de l'equip Molins Triatló. Vaig haver de trucar-lo per veure si hi havia quelcom important. La sorpresa ja no va ser del tot real al preguntar-li per telefon que feien parats a la carretera.

A la linia de sortida, enmig de quasi 400 triatletes, vaig poder trobar als futurs companys i finishers del IM Frankfurt. Vaig poder respirar l'ambient competitiu des de fora, i la veritat és que feia por, veure a quina velocitat sortien els primers de l'aigua després de recórrer 1.500 metres nadant pel llac. La pluja no parava de caure, però l'espectacle valia la pena.







Hi havia 2 triatletes coneguts "El Sardinilla" d'en Nacho, i el "Llobarro" de Molins, tot i que el llac era d'aigua dolça. Cada un al seu ritme, però molt concentrats en la seva feina. La segona transició (bicicleta/correr) va ser impressionant. S'et posava la pell de gallina de veure com es descalçaven les sabatilles i posaven peu a terra amb la bicicleta en marxa!




Pel ritme al que sortien després de 40 km de ciclisme sota un bon diluvi pels voltants de Banyoles, semblava que haguessin fet poca cosa anteriorment. Després de fer 2 voltes a un circuit de 5km arribaven a meta contents i jo acollonit de pensar el que em queda per fer d'ara endavant.





Miquel Blanchart 1er classificat!

Les classificacions a:
http://www.triatlo.org/08result/08result.htm
http://www.triatlo.org/08result/08tbanyolesm.pdf


Lluís Planagumà i Grífol

ENTRENAMENTS SETMANA 1 01-07/09/08

Setmana 1 01-07/09/08

1. Natació: 2000 m Inici Curset 2 sesions de 45' més 30' al Llac de Banyoles. Temps 2h30'
2. Ciclisme: 75,5 km 2 dies 45 i 30,5 km amb 1.175 m+ a Collserola. Temps 3h15' Puls. Mitja 142 i 133.
3. Atletisme: 12,5 km 1 dia al Pont de Treball. Temps 1h. Puls. 161 Recup. Sortida 188; 1' 158; 2' 149.
4. Total = 6h45' Activitat: 5 dies.

CIRCUITS DE L'IRONMAN DE FRANKFURT'09

A la web oficial es pot visualitzar el recoregut de les 3 disciplines...

Natació:

http://www.ironman.de/dokumente/Schwimmstrecke%202008.pdf

Ciclisme: 2 voltes a un circuit de 90 Km amb un desnivell de 1000 en total

http://www.ironman.de/dokumente/radstrecke_2008.pdf

http://www.ironman.de/bilder/hoehenprofil2005.jpg

Atletisme: Marató: 4 voltes a un circuit de 10 Km

http://www.ironman.de/dokumente/Laufstrecke%202008.pdf

EL TOUR DEL MONTBLANC EN 7 ETAPES

EL TOUR DEL MONTBLANC’08

Durant la primera quinzena d’agost passada vem estar pels Alps fent el famós trekking que passa per 3 paissos (França, Italia i Suissa). Es tracta d'una travessa de muntanya que rodeja el massís del Montblanc i que permet veure'l des de tots els angles, amb el consentiment de la meteorologia.

És el recorregut amb alguna variant, del que es coneix actualment per l'Ultra Trail del Montblanc però en etapes, 7 en concret en el nostre cas. El que significa una mitjana diaria de més de 28 kilometres i uns 1.200 metres + i uns 1.200 m -, per completar una ruta de 200 km i poc més de 8000 m+ i -.

Tot i que sabiem que l'Angels Paneque&Co. començaven el trek dilluns 4 d'agost, no vem poder coincidir tot i que vem sortir des del mateix poble, Les Contamines, amb un dia de retràs.

Va ser excitant veure petits grups de 4-5 btteros fent la mateixa ruta que feiem caminant... Ja podeu pensar el que estava rumiant des del moment en quevaig veure'ls. La travessa només és viable en el sentit invers al que feiem caminant.

Tothom amb bici de doble suspensió, i amb proteccions pel descens!! A segons quins colls de més de 2.500 metres calia agafar la bici a coll. Les baixades per corriols amb vistes a les glaceres. Espectacular... la cara dels bikers també era un drama.Els veia molt demacrats! Feien por! Pot ser un nou repte, però amb mecànic "oficial".

Pel que fa a la travessa cal dir que, com que no vem reservar a temps vem tenir que carregar amb la tenda, aillants i sac per poder disposar d'un allotjament "digne".

Els àpats van consistir amb coses semblants a "les patates guarres" (Pa torrat, fuet, formatge de beaufort, barretes, etc...) Dutxa ràpida al riu amb aigua de desgel, per relaxar muscles, etc... De nit acampavem aprop de refugis per poder "pecar amb un sopar calent".

Després de soportar a més de 2.000 metres una nit de tempesta eléctrica amb la tenda i el desgast acumulat, vem caure en la tentació de dormir en una "gite" i comprovar la recuperació d'un cos portat al limit en una etapa maratoniana de 38 km.

La Beth em volia...! Matar...! Bé tot es va arreglar pactant un dia de descans, però la veritat és que el llit va fer meravelles i l'endemà tornavem a tenir les piles carregades per continuar. O sigui que de relax res de res...!

Calia aprofitar els 2 dies de bon temps que venien. A Chamonix, vem tornar al nostre modus operandi (terra dur). La darrera etapa va estar passada per aigua, però ja era el final i no importava.

La nostra relació d'etapes i ports a pinyó fixe han estat els següents:

Etapa 1 Les Contamines - Refugi Mottets (26.5km) (1.550m+ 900m-)

Col de Bonhome (2.329m), Col de la Croix du Bonhome (2.483m), Col de Fours (2.665m) Vistes al Glacier de Tre-la-Tét i Glaciers des Glaciers.






Etapa 2 Refugi Mottets - Ref Maison Vieille (22km) (1.200m+ 900m-)

Col de la Seigne (2.516m Frontera França-Italia), Col Arp. Vieille Sup. (2.400m),Col de Checroui (1.970m). Vistes a la Cara Sud del Montblanc, Pilar de Freney i Aiguille de Peuterey i al Glacierde la Lee Blanche, i Glacier de Miage.




Etapa 3 Ref. Maison Vieille - Ref. Elena (31km) (1.400m+ 950m-)

Vistes al Dent du Geant i les Grandes Jorasses i al Glacier de la Brenva, Glacier du Pré de Bar,etc...




Etapa 4 Ref. Elena - Champex Lac (38km) (950m+ 1.750m-)

Grand Col Ferret (2.537m Frontera Italia-Suissa) Vistes al Mont Dolent,al Grand Combin i al Glacier du Dolent iGlacier de l'A Neuve.

Etapa 5 Champex Lac - Trient (21.5km) (1.100m+ 1.375m-)

Fenetre d'Arpette (2.665m) Vistes al Grand Combin i al Glacier du Trient.

Etapa 6 Trient - Chamonix (32.5km) ( 1.150m+ 1.300m-)

Col de la Balme (2.191m Frontera Suissa-França) Col des Posettes (1.897m) Vistes de l'Aiguille Verte, Rouge, els Drus, Aiguille de Midi, Montblanc de Tacul,Mont Maudit i Cara Nord del Montblanc i dels Glaciers du Tour, Argentiere, La Mer de Glace, Glacier de Bossons i de Taconnaz.

Etapa 7 Chamonix - Les Contamines (28.5km) (1.050m+ 850m-)

Col de Voza (1.653m) Vistes a l'Aiguille i Glacier de Bionnassay.

Beth Porcar i Lluís Planagumà.

IRONMAN DE FRANKFURT - OBJECTIU JULIOL'09

IRONMAN DE FRANKFURT - OBJECTIU JULIOL'09

L'objectiu 2009 ja és una realitat!!
Ha començat el compte enrera. El 5 de Juliol del 2009 serà la hora de la veritat!

De les 3 disciplines (Natació, Ciclisme, Atletisme), la natació és la meva assignatura pendent, com li passa a molta gent que es dedica a fer triatlons.
El problema s'agreuja perque mai he fet cap triatló, però de motivació no m'en falta...

Per tant a partir de setembre faré un curset a les piscines de Club Natació Sant Andreu per aprendre a respirar i agafar técnica. Mica en mica anirem sumant metres fins arribar als 3.800 metres de la prova.

Pel que fa a la bicicleta de carretera, estic a l'espera de poder disposar d'una màquina digne per aquesta prova... A nivell de desgast físic o de kilometratge he fet en btt la Transcatalunya'01 amb 190km i més 3.800 metres de desnivell + en menys de 18 hores. Aquest darrer mes també he intentat fer la Pedals de Foc NonStop'08 220km i 6.000 metres +, però una avaria mecànica no em va poder deixar culminar un nou repte!.

Correr la marató és el que menys em preocupa per l'experiència acumulada!
10 maratons i 2 ultramarató en 5 anys
- 4 maratons d'asfalt (Barcelona'04,'06 i '07 i Donosti'05).
- 3 maratons de muntanya (Collserola'06 i '07, Vitoria'08)
- 3 maratons de les Buff Skyrunner World Series (Berga'07 i '08 i la mítica Zegama-Aizkorri'07)
- Carros de Foc Skyrunner < href="http://services.datasport.com/2009/tri/ironman_germany/LANDE.HTM">http://services.datasport.com/2009/tri/ironman_germany/LANDE.HTM

PEDALS DE FOC NONSTOP’08

PEDALS DE FOC NONSTOP’08







La bici em va traïr abans de Triador....

Aquest podria ser el principal titular de la Pedals de Foc NonStop'08 que va organitzar Probike el darrer cap de setmana de Juny del 2008.

Espectacular demostració de forca, potencia i concentració per part de 5 socis de l'Agrupació Excursionista Muntanya de Sant Andreu (Escola de l'apologia de la miseria com diuen alguns bttcec’s...) Deu ser per això dels ganyips i les barretes que vam anar tant ràpids en busca del seguent control on hi havien més queviures per menjar...

L'Oriol Montero (23è a Categoria Or); En Nacho Sasselli “Piltrafilla” (84è a Categoria de Plata) i en Dani Pallàs (1er de Bronze). En Jose Funes va completar la 1ª etapa de plata i l’endemà va preferir descansar... Un servidor va tenir que abandonar...!

Cal fer menció especial a en Toti i la Olga que van acampar a dalt del Coll del Triador per animar per sorpresa al Jose i en Nacho, així com la resta de companys de Bicisport.

La prova amb 6.000 metres de desnivell positius a salvar i 220 km, va començar el dissabte a les 5 de la matinada des de Viella.

Les 3 categories eren exigents:

Or: Molt Difícil però no impossible (Viella-Viella), Calia passar com a màxim per Espot a les 21 hores del dissabte Km 150 i 4.200 positius acumulats per poder completar tot el recorregut sencer; Camera de fotos prohibida...

Plata: Molt Exigent (Viella-Espot; Espot-Viella). Calia passar el tall a Torre de Cabdella Km 105 i 3.000 m positius com a màxim a les 17h30', crec tots els Txiquitranspis ho farieu bé, si s'està mentalitzat.

Bronze: Exigent (Viella-Torre de Cabdella; Torre de Cabdella-Viella). No hi ha limit horari. Ideal per coneixer la ruta en 2 dies i poder fer fotos...



A les 5h una munió de ciclistes uns 340 aproximadament sortiem sota la llum dels frontals camí de la boca nord del Tunel de Viella; Calia remuntar 600 metres de desnivell. De seguida l’Oriol em va agafar i vaig preferir no seguir-lo ja que portava un ritme molt fort que em podria passar factura més tard, més que res perque es tracta d’un specimen d’un altre galaxia.

Em sentia les cames pesades i notava un formigueig als peus. Sortint del tunel, per camí vem vorejar una presa i vem creuar el poble de Senet. En aquest tram hi havia parts amb abundants salts d’aigua.

En poca estona vaig arribar al control 1 (Km 30) a les 7h10’ i després de signar calia reposar forces. Aquí vaig topar-me amb en Dani i tot i que cadascú al seu ritme, vem anar coincidint fins el moment de l’avaria.

Tot seguit vem fer via cap a Vilaller, per després remuntar quasi 400 metres fins el coll de Seserres. En aquesta pujada els grans grups es van anar disgregant. La baixada fins a Llesp, va servir per recuperar-nos, fins que vem enfilar “el Camí de l’Aigua”. Es tracta d’un bonic corriol on s’ha de baixar de la bicicleta en més d’un tram.

Per carretera local arribem al C2 a les 9h10’ al coll de Sant Salvador (Km 57) després d’una nova pujada de 400 metres de desnivell. A Gotarta (Km 60), la Pedals segueix el camí de la Transpirenaica però en sentit invers fins al Refugi de 4 Pins (Km 139) molt aprop d’Espot, fet que m’ajuda mentalment, al coneixer el recorregut.

Passat el poble de Malpàs s’inicia la pujada al coll d’Erta de 600 metres de cop per una pista plena de grava solta molt desagradable. Començo a mirar el contakilómetres, com un desesperat cada 300-400 metres fent càlculs de quan resta per coronar...

A les 11h15’ arribo al C3 al coll de Sas (Km 81,5) on faig uns estiraments, ja que les cames ja noten l’esforç. A partir d’aquí iniciem un descens molt ràpid fins a la Mola d’Amunt on comença la pujada al coll de l’Oli de 500 metres de desnivell sota una calor sofocant. El port s’ha fet molt dur passant a les 12h35’ per dalt. El descens, molt técnic propiciava caminar més del compte. Arriscant, he caigut amb nesfastes conseqüencies!
Avaria mecànica irreparable!

Pel que fa a la meva experiencia, cal dir que estic molt content de com s'estava desenvolupant la prova, fins que la bici m’ha deixat tirat i m’ha traït quan portava 105 Kilometres i 3.000 metres de desnivell a Torre de Cabdella, abans d'enfilar el Coll de Triador

Les diverses "osties" de la Transpirenaica unes setmanes abans i els 2 mortals de la Pedals sense conseqüencies pel biker, suposo que han tingut molt a veure amb l'avaria mecànica baixant del coll de l'Oli.

La famosa "Puntera del Canvi o patilla" com deia en Chapa. Una peça de 20 euros que ni a preu d'or vaig poder trobar. Una llàstima perque veia molt aprop la categoria Or NonStop, d'haver seguit al mateix ritme que portava 14,1 Km/h en moviment.

Només quedava el coll de Triador..., com a plat fort i la moral anava guanyant terreny als kilometres de forma exponencial, a mida que anava creuant "putocolls" sense cap adversitat fins el moment!

A les 13h20' sense cadena i corrent amb la bici al costat arribava a Torre de Cabdella, amb l'esperança de que algun mecànic de Probike pogués fer un miracle.

Un "Single track", tampoc va poder ser... Volia pujar tot el quedava a plat i pinyó fix, escurçant la cadena. Impossible pels mecànics, jo ho hagués intentat... a peu o com fos però no vaig poder-ho viure.

Pel ritme que portava si no hagués tingut un defalliment físic, hauria acabat a Viella al voltant de mitjanit, però això és filosofar massa!!.

Caldrà tenir el famós equip de mecànics aprop. Jo no serveixo per arreglar, sino per testejar i trencar! Un altre any serà!!


Classificacions'08
http://www.probike.es/empresa/noticies/view.php?ID=40


Lluís Planagumà i Grífol

LA TRANSPIRENAICA CATALANA EN BTT '08

LA TRANSPIRENAICA CATALANA EN BTT'08

En San Justo a 8 de Junio de 2008

Querido Hernán,

Te hago llegar este sucinto relato para que lo difundas por los medios que más conveniente creas, para acabar con los crueles rumores que circulan por los mentideros de la autonomía, acerca de la dureza del viaje de descubierta realizado, para mayor gloria del Señor, del que todos somos siervos, por algún compañero, que no vino este año, vete tú a saber por qué, y que, corroído por la envidia que tan mala consejera es, los divulga.

Crónica de la travesía longitudinal por la cara sur, de la parte catalana de la cordillera septentrional de la península ibérica, llamada Pirineos.

Como bien sabes, por cuando tú hiciste lo de Nueva España, estas empresas empiezan por hacer circular por tabernas, cuarteles y posadas, y también por lupanares y mancebías, detalles del proyecto, realzando los dineros y gloria a ganar y obviando los riesgos.

Así, en unos meses, se logró reunir un grupo de 16 hidalgos, con más buena voluntad que oficio y con esos cuartos hicimos el envite a la montaña.

El día de la partida, sábado 31 de mayo del 2008, amaneció seco, a pesar de las rogativas del ateo meapilas responsable del medio ambiente del virreinato, que no paraba de pedir agua a la virgen del lugar; la mulatita creo que la llaman.

Reunidos en el lugar y hora convenidos, y ya disminuidos en uno, un tal Albert, lesión en el hombro, adujo, cargamos pertrecho y máquinas, mientras nos saludábamos los ya conocidos y se daban a conocer los nuevos.

La moza, que la había en este viaje, por vez primera en nuestras andanzas, se convirtió, al realzar el maillot sus redondeces, en el objetivo de ávidas miradas.

Inmortalizados en innumeras fotos, partimos sin llanto alguno de los familiares que habían acompañado a algún que otro miembro. Contentos se les veía de perderlos de vista, quién sabe qué planes ya habían tramado para su ausencia.

Recogimos a Berni, veterano y conocedor del camino que íbamos a hacer en Hostalric, en un lugar de fornicio a pie de carretera.

Llegados a Llançà, y desembarcada la impedimenta, la chusma empezó a reclamar: ¡queremos comer algo! Una aborigen, por unos cuantos euros nos dio pastas y bocatas.

Encontrado el track, una pedaleada alegre nos fue llevando por los caminos del Alt Empordà.
Quiero mencionar, por lo extraño, el ritmo cansino que se adueño de gente tan veloz como: el dioni, el xapi, o el pau….todos iban con la pechera del maillot babada detrás de la digna cadencia que imprimían los muslos de la fémina a los pedales y del aleteo de sus nalgas comprimidas por el culote.

Preguntados por si les gustaba el paisaje, respondieron ¿qué paisaje? Cuatro palabritas, afeándoles el comportamiento y su arrepentimiento fueron suficientes. Es lo que tiene el cristianismo, arrepentidos y al cielo otra vez!

A lo largo de la etapa hubo de todo, desde coffeeman agarrando a una culebra, que no se comió, como hace con los hierbajos que va recogiendo mientras nos espera, a unos más que a otros, la verdad! hasta ofrecimientos sexuales al grupo, al parar para reagruparnos en el parking de la Jonquera. Los rechazamos.

Comimos, humildemente, en la fonda la Llosa en Darnius, y llegamos al camping Bassegoda Park a las 18 horas, después de 68 km y 1610m+ cuando empezaba a lloviznar. Del trecho recorrido resaltaría, el paisaje de la zona militar, el que bordea el pantano de la Boadilla y el pueblo de Sant Llorenç de la Muga, aunque todo fue muy agradable.

La cena en el camping fue demasiado prosaica para tanta épica como la que nos esperaba al día siguiente, y en la sobremesa Berni sentenció: la de demà si que és difícil, la d‘avui una mariconada!

Un paseo nocturno con una oscuridad absoluta y algunas estrellas nos llevaron a un descanso esperanzado en los bungalows.

Fue reconfortante y animadora la risa alegre y franca de la moza, originada por nuestras chanzas, antes de dormirnos.

El repiqueteo de la lluvia, goterones que no gotitas, nos despertó el domingo 1 de junio. Mal rollo, aunque en la partida siempre hay varios que se alegran de un grado más de dificultad Vg. El bestiola i el familiar, y otros.
Un desayuno copioso de payés a precio de oro y embutirnos en el traje de buzo fueron los prolegómenos para empezar a escalar los 800m+ non stop del coll de Riu que dieron paso al cañón de Sant Aniol.

Tanto la subida por el bosque con la niebla y la lluvia, como la bajada, con la pendiente de la pista y el precipicio, fueron espectaculares; el clima lo volvía todo fantasmagórico!

Cafés y aguardientes nos reconfortaron al final del cañón, en Sadernes y de ahí a Castellflorit de la Roca, a Ca la Paula, a restaurarnos, y nunca mejor dicho! Un camarero sobón, nos toqueteo a todos, desconcertándonos! Nos cambiamos la ropa húmeda y dejamos el restaurante hecho un barrizal.

Berni en un gesto de hombría que otros, cuando han tenido ocasión no han hecho, (Pau, ho havia de dir) nos acompaño hasta Camprodón, después de 2055m+ y 67 km bajo un diluvio.
La ducha y el calor nos reconfortaron aunque la cena en el hotel fue decepcionante, por utilizar la palabra más educada. Todos de acuerdo, lo mejor: la camarera! Un paseo por el pueblo, con frío, ayudo a digerir lo poco de alimento deglutido.

El desayuno fue mejor y afuera no llovía; el lunes 2 de junio iba a ser duro, había que subir hasta el Coll de la Gralla, desnivel de 1100 m+ directos, a 2060 m de altitud.

Para empezar carretera hasta Tregurà, de dalt o de baix, lo mismo da, y después pista empinada pero aceptable, ayudaron a subir; pincho el alforjero casi en la cima y al llegar, frío, niebla y llovizna. Neveros ahí mismo y la montaña rezumando agua por todas partes.

Las fotos en el refugio del Balandrau dejaron constancia de lo ateridos que estábamos.

La bajada a Ribas de Fresser nos enfrío, algunos titiritaban; la comida en Els Caçadors fue una bendición! Quién no recordará “els pessols i faves” ? Otra vez nos restauraron!

Y todavía hay quien alaba las bondades del bocata y las guarras, las patatas! Miserables, eso es lo que son! Defienden eso y comen como el que más! Esa secta de apologistas de la miseria: el bestiola y sus secuaces, ah! y no me olvido del familiar. El piltrafilla se salva.

Ante la situación de frío y lluvia, se decidió ir por un track más light aPlanoles. Cayeron 450 m+ más y era la light! En total 56 km y 1550 m+. El diluvio nos acompaño hasta el hotel: Can Cruells.

El lugar era más apropiado para un amancebamiento romántico que para nuestra situación: 14 a 1, y rollo mitad bttero y mitad monje. Aún así acabamos la tarde relajadamente entre cervezas y bromas, y tuvimos la oportunidad de ver un espectacular arco iris.

Antes de cenar la moza masajeo a algunos necesitados. La cena, el dormir y el desayuno fueron excelentes, tanto por el material, mención especial al tinto del Empordà, del que se dio buena cuenta, como por la cuidada presentación de todas las viandas.

“Demà si que és dura” chuparuedas dixit, que tendremos que escuchar cada día al retirarnos a los aposentos.

Martes 3 de junio, por la mañana, levantada la niebla, lucio el sol después de dos días de lluvia; hecho el ritual de limpieza de los semovientes, pedaleamos por carretera hasta la collada de Toses, a 1800 m., prados, vacas y caballos nos dieron la bienvenida.

Continuamos subiendo al cap de Costa Rasa, 2060 m., retozamos en el solarium del telesilla y bajamos por la pista de esquí del Torrent Negre. Hicimos una comida decente en la Molina, y en plena digestión al Coll de Pal, por una pista de 4x4 que sólo fue ciclada íntegramente por el sobrehumano bestiola.

Una hazaña que lo equipara a los héroes y dioses de la Grecia clásica y que podría ser relatada por Homero.

Salvauge lo intentó, ¡con dignidad! pero la pendiente ganó.

Antes de empezar la rampa el soplanucas había rasgadó la cubierta. Al alimón con el otro mecánico lo solventaron.

Bajamos a Bagà por una trialera genial de 15 km que la moza sabiamente nos indicó, ya que con la velocidad de la bajada estuvimos en un tris de saltárnosla.

Cena bien y sobremesa con velitas de aniversario del prefessore, sobre un pastel encargado y escogido por el bestiola y un cava Gramona.

Miércoles 4 de junio, sol, qué bien! Verano azul por Baga, con show en la oficina de la Caixa Catalunya, y pa rriba, pa rriba, 1100 m+ directos hasta el coll de Jaça, disfrutando de las fantásticas vistas del Pedraforca. Rotura de cadena del narrador, alias xerrameca, que grita xapí, y en un santiamén, éste la deja como nueva. Qué grandes son los mecánicos!

Bajada trialera por prados, cauces secos y pista de roca desmenuzada, divertidísima que nos llevará al Moli de Fòrnols, al epítome gastronómico del viaje: canalones de bolets, sorbete de té verde, repetición de platos, la gula total!

Para la digestión no hay nada como subir 300 m+ hasta el coll de Arnat, donde nos encontramos con Patanegra, que se incorpora al grupo. Siento repetirme, pero otra vez, una bajada de 10 km para disfrutar, y como dice coffeeman, olvidándonos que llevamos equipaje.

El bestiola rompe una brida haciendo honor al mote.

Por carretera a Adrall, a una casa de turismo rural, relativamente auténtica, escogida con fortuna por chuparuedas. Algunos ven pasar por el pueblo la vuelta a Lleida, otros limpian la bicicleta adelantando la faena de mañana.

Cena de trinxat, butifarra y cordero a la brasa, y sobremesa con un cesto de nueces que le da un no sé qué rústico.

Jueves 5 de junio, desayuno de payés, con embutido, queso y mermelada; los cafés flojos. El professore está tocado, el aparato digestivo, con lo que hay que tener tira palante. A la bici del familiar le faltan más radios de los que tiene; él y el pulsaciones se van a la Seu a arreglar sus bicis. Ya nos cogerán.

El día promete, hace sol y no hay nubes, cogemos la carretera para empalmar con el track en Noves de Segre, y con la mañana por delante otra vez parriba parriba 1100 m+, más carretera y a mil, en Argestues, nos hacemos la foto del tobogán, ése pillaba lejos! poco después pincha el professore, lo arreglamos solitos los yayos!

Mientras tanto el día va empeorando; pedaleamos por la zona plana y boscosa de Sant Joan de l’Erm, hay rincones que parecen bonsais, por la humedad, el musgo que tapiza el suelo, los arroyos repletos de agua, su murmullo envolvente… llueve otra vez y el frío es intenso, el refugio nos salva y una vez más, una buena y inesperada comida, nos vivifica. Justo antes había pinchado la vegeteibols. A media comida aparecen el pulsaciones y el familiar, por la cara que llevan, ¡están demudados! y por cómo comen, se ve que han ido a un ritmo endiablado; conociendo al pulsaciones… y por carretera….

Ya no parará de llover hasta Llavorsí, a donde llegamos pabajo, pabajo unos 800 m-.
En la bajada, a veces nos cierran el paso manadas de caballos asilvestrados, tienen unos muslos como los del bestiola….pienso!

En el corto tramo de carretera hasta el pueblo pincha el soplanucas y le ayuda el bestiola; han de esperar a que pase la Vuelta a Lleida para poder llegar. La vemos pasar.

Tenemos alojamiento en el Hostal de Rei, ¡muy bien! Y las habitaciones con una vista espléndida del río Noguera Pallaresa que baja impetuoso; la ducha, la cena, en la que los niños cenan aparte, la sobremesa donde va naciendo la chikitranspi bajo los efluvios del alcohol, y el professore que se va a descansar, todavía un poco tocado. Mañana amanecerá nuevo.

Viernes 6 de junio, limpieza y bruñido de las máquinas a la vera, verita del río. Hay nubes negras y amenazadoras. Hoy será el día que subiremos más alto, a 2250 m del Coll de la Portella, y para el narrador es el día nefasto en el que tendrá que comerse un bocata, para alegría de la “banda de los de las patatas guarras”. De tortilla, y una lata para los más de 1400 m+ de desnivel seguidos; ése será todo el fuel para el esfuerzo.

Pedaleando sin tregua llegamos a los 2015 m del collado de Rat. En un refugio delante del que se abre un magnífico anfiteatro de montañas, el grupo de los primeros se zampa todos los recursos con glucosa, sin ninguna consideración a los débiles, es la ley de la selva.
Los últimos chupamos el papel de plata del chocolate, que todavía alimenta.

Ascendiendo un poco más entramos de lleno en los prados de alta montaña, con su fauna de vacas, potros y caballos, pasaremos así 20 km. El mal tiempo nos respeta. Paramos a comer el susodicho bocadillo en el refugio de quatre pins teniendo como observador al Montsent de pallars, imponente montaña.

En algunos rincones la nieve subsiste permitiéndonos fotos y bromas. El agua continua brotando en cualquier recodo. Hay hasta pequeñas cascadas. Nos demoramos en fotos y contemplación, hasta el coll de Triador.

Una bandera independentista hace las delicias de algunos que no recuerdan que los colores de las banderas se pintan con sangre.

Allí mismo se inicia la zigzagueante bajada a la Vall Fosca y a Espui, al hogar dulce hogar del hotel. Tenemos nuestros más y menos con el dueño para dejar en un almacén, a buen recaudo, las bicicletas. Una buena ducha, un paseo hasta Espui, como si no hubiéramos paseado bastante y la cena: caldo, carne, butifarra y un rioja joven que pasa de maravilla por la traquea, nos llevan a manos de Morfeo.

Sábado 7 de junio, esto se acaba,, es lo que le digo a xernanz de sus bebés: aprofita que passa ràpid; desayunamos sin grandes aspavientos, ¡vaya que se pasa hambre! en la limpieza metódica, algunos hasta riegan sus cabalgaduras.

Partimos con el fresco de la mañana y bajamos ligeramente para subir 475 m+, hasta el Coll d’olí, a 1520 m. hay que hacer un buen trecho a pie, por un suelo de arenisca y encharcado, en donde nos mojamos los pies una vez más. Algunos se alejan del sendero bueno y pierden cota; no creyéndoselo cundo los avisamos, perseveran hasta que dan su brazo a torcer.

Nos cruzamos con varios grupos de ciclistas que hacen la Pedals de Foc.

En una cabriola el bestiola se hace algunos rasguños sanguinolentos en sus musculadas piernas; su ángel de la guarda continua atento. Ser el protagonista tiene su costes.

El paisaje en el Coll de l’oli, vale la pena, prados, vacas y montañas rodeándonos… Bajamos a la misma altitud, Moià d’amunt, i parriba parriba a 1610 m. hay que remontar 550 m+, con un piso de piedras y grava gruesa, incómodo.

Al alforjero, en un no hay uno sin dos, se le mete la cubierta en la rueda trasera y también el pulpo en el freno, el ángel del Bestiola, lo desatiende unos minutos, y toma a su cuidado al alforjero. Se oye un: em cago en Deu sergi això et va passar l’any passat!

Sin nada más que el susto proseguimos, llegando al restaurante L’abadía, donde ya habían dado cuenta de varias jarras de claras los que van primeros. Bebimos los culitos recalentados por el sol y entramos al refectorio.

Unos cocinero y una camarera que se hubieran podido cortar en canal colgados de un gancho en cualquier matadero, nos sirvieron una comida a la altura del final de fiesta que era el ágape: entrantes, a destacar el tupí, los canelones de bolets, el entrecot de brontosaurio, los confits de pato, marc de cava con sorbete, o era al revés? todo excelente!
Fatiga daba ver al familiar, apurar las últimas briznas de carne del Tiranosaurius Rex dejadas entre huesos por su cuñado, que estaba un poco desganado, quizás por la melancolía del fin.

Apología de las patatas guarras, sí! Pero cómo se nota que comen caliente una o dos veces al año, cuando vamos de excursión…

Para la digestión, lo de siempre: un ritmo endiablado para los 15 km que nos faltaban a Pont de Suert, a donde llegamos a la 17:30 horas. El autocar, con el señor Manolo, ya estaba esperándonos; unas fotos en la iglesia, guardar las maquinas que tan bien se han portado….contar 15...varias veces y ¿estamos todos? ¡en marcha! Durante el camino nos dio tiempo a redondear y grabar la letra y la música de la chikitranspi.

Epílogo

16 personas han participado en esos 8 días de pedaleo, a otros, lo sabemos, les hubiera gustado venir, otra vez será; alguno no ha venido (?), a todos los hemos recordado en algún momento, en alguna anécdota.

También han estado con nosotros, la diosa Fortuna, el Colgao, amigo del narrador, el ángel de la guarda del Bestiola y la pericia de nuestro equipo de mecánicos.

Nos hemos esforzado y cansado; nos hemos encontrado mal, con pájara, sentido enfermos, con frío, helados o sudados, absolutamente mojados, pero todas estas sensaciones de nuestros cuerpos desaparecían ante la mínima recompensa de un buen trago, un buen bocado, una ducha y una cama.

Así de simple!

Una gratificación física primaria, una felicidad sencilla.
Los 16 son:

Piltrafilla (Nacho Sasselli): no llega a 60 kg iba siempre con los primeros, se pasaba el tiempo comiendo y tomando o poniéndose medicamentos. Renegado de “los de las patatas guarras“.

Rom Pujol (Pere Lacueva): ángel de la guarda de la moza y de los segundos. Poseedor de la única talla M de maillot. Atento al grupo y diligente.

Alforjero (Sergi Martínez): relajado y distraído, y raro en él, yendo con los primeros. Un bon jan sempre!

Familiar (Gusmà Porcar): secuaz del líder de los apologistas de la miseria. Emparentados. Un cachondo!

Chuparuedas (Pau Ratés): Bon vivant, de los primeros, siempre sonriente. Panxa contenta! Podría haber sido cura.

Coffeeman (Jacinto): acervo infinito de mecánica, héroe de proezas atléticas, consejero deportivo y dietético. Pozo de sabiduría campesina.

Pulsaciones (Salvador Augé): nunca estuvo en el track y llegó. Un atleta, bajador, subidor, gran fotógrafo, incluso de espaldas.

Soplanucas (José María Chaparro): mecánico aplicado, conocedor de las cuatro reglas, comedor voraz de cualquier cosa, siempre dispuesto a ayudar y a comer.

Silencioso (Antonio Bleda): eso! Su mote.

Pirelli (Dionís Hidalgo): ha nacido un fotógrafo! De los primeros siempre.
Patanegra (Ramón Martí): físico descomunal, del que no alardea. Bajando no lo atrapa ni la fuerza de la gravedad.

Bestioleta (Lluis Planagumà): es la Star System!

Xerrameca (Miquel Molero): narrador de lo que no ve ni sabe, al que esperan los primeros porque además, es el tesorero.

Vegetaibols (Angels Paneque): moza joven, fuerte y simpática. No desfalleció nunca. Geógrafa de mapa. Admirada!

Profesore (Joan Palou): va, viene, se para, tira fotos, vuelve, baja. Todos tenemos la esperanza de ser como él, de mayores.

Berni (Bernat Laviña): un asimilado de los del Riera; resabiado en este viaje, por haberlo hecho anteriormente. A veces, da un palo con lo del bocadillo; ¡amigo!

Miquel Molero i Riera



LA CHIQUITRANSPIRENAICA

Pa arriba… Pa arriba…!!!

La Transpirenaica, jode mogollón.
Lo sube el Piltrafilla, se queda el Rom Pujol.
Dale molinillo, a esa subidita,
Que poco, a poquito, se sube muy deprisa.

Lo sube el Alforjero.
Lo sube el Familiar.
Lo sigue el Chuparruedas.
Ataca Coffeeman.

Lo baja el Pulsaciones.
Le sigue el Soplanucas.
Y grita el Silencioso:
Que ha pinchao Pirelli.

- Y la Transpi, la transpi se sube así:

1. El Putocoll
2. El Corriolet
3. El Altiplà.
4. El Desnivell

Sube Transpi, transpi…
Sube Transpi, transpi…

Nos llueve el lunes,
También el martes
Empieza de mañana,
Y acaba por las tardes.

Aprieta el Patanegra.
Derrapa el Bestioleta.
Predica el Xerrameca,
Que no se llega a meta.

- Y la Transpi, la transpi se come así:

1. El Macarrón.
2. El Bull blanc.
3. El Requesón.
4. El Pa amb toma…

Sube Transpi, transpi…
Sube Transpi, transpi…

Se empieza en Llançà.
Se sigue pal Albanyà.
Se duerme en Camprodón.
Y en Planòles colofón.

A tope a Bagà.
Trinchados hasta Adrall.
Descenso en Llavorsí.
Y picnic hacia Espui.

Pa arriba… Pa arriba…
Pa abajo… Pa abajo…
Con hambre del cojón,
Llegamos hasta El Pont.

- Y la Transpi, la transpi se bebe así:

1. La Lleteta.
2. El Pacharán.
3. La Cerveseta.
4. El Isostar.

Sube Transpi, transpi…
Sube Transpi, transpi…

La Vegetaibols dice “Bonic”
Il Profesore hace un “Clic”.
El Berni va de crucero,
Para evitar el aguacero.

Pa arriba… Pa arriba…
Pa abajo… Pa abajo…
Cogemos el bus.
Mañana hay trabajo.

Artistes btteros.

V MARATÓ DE MUNTANYA DE BERGA 11/05/08

V MARATO DE MUNTANYA DE BERGA 11/05/08

El passat diumenge 11 de maig del 2008 va tenir lloc la marató de Berga, cita anual ineludible, pel que fa al món de les Maratons de Muntanya al nostre país i prova inaugural per segon any consecutiu de les Buff Skyrunner World Series, o sigui de la Copa del Món.



El dissabte va estar plovent tot el dia i la nit de divendres va nevar força, fet que va impedir pujar a la Gallina Pelada, el sostre de la cursa i que va deslluir la carrera per motius de força major, en no correr la distancia de marató en la seva totalitat.

Durant el briefing em vaig retrobar amb companys d’entrenament com en Nacho Sasselli, en Xavier Forner i en Toni Jofre anomenats “Los Piltrafillas” vista la seva massa muscular. Tampoc va faltar la penya de “Los Jabuguitos” entre els que destacava en David Tomas, en Jordi Reñé i un servidor. També vaig tenir ocasió de saludar els germans Majós, en Xavi Vicente, en Jaume Barriach i en Luigi dels Corredors.cat.

Durant la nit, va costar molt conciliar el son. Un son superficial, que va donar símptomes de poc descans, com passa sempre que estàs davant d’un repte.

Fins el mateix matí, no vaig decidir quina roba portaria. Finalment vist que el dia s’aixecava radiant però amb vent a cotes altes, vaig preferir agafar una samarreta térmica de màniga llarga i pantaló curt.

L’itinerari definitiu va quedar en 37 kilómetres. La sortida es va donar a les 8h per les fémines i a les 8h15’ pels homes. Era obligatori l’us de paravent, ja que a dalt dels Rasos de Peguera la sensació térmica era de -10ºC.

El desenvolupament de la prova em tenia preocupat ja que des del 22 d’abril que no entrenava. Va ser a Collserola fent una tirada llarga, que em vaig notar una punxada al bíceps femoral. La fisio em va recomanar que em poses gel i fes descans durant tota la setmana.

Pel pont de l’1 de maig, vaig fer una travessa en btt de 4 dies per Les Bàrdenas i la darrera setmana només vaig sortir el divendres a trotar 45’. Per tant tenia les meves pors, de com reaccionaria el cos.

Vaig sortir al meu ritme. La primera pujada forta fins La Figuerassa la vaig passar amb 51’30 (Km 4,5) i els Rasos amb 1h47’ (km 10). Curt avituallament, perque el vent era força desagradable i a lliscar per les pistes d’esquí per cert, plenes de neu…






Allí vaig coincidir amb en Luigi i vem poder compartir i xerrar un bon grapat de kilómetres fins els Rasos de Dalt (Km 28 de la marató original). Em va trencar els esquemes quant em va comentar que la setmana passada havia fet la Marató d’Empuries, i d’aquí a 15 dies feia la Marató Zegama-Aizkorri. Ja veig que el cos humà té límits insospitats!.

Un altre tema de conversa, va ser el fet de no correr la distancia de marató. Tot i que la meteorologia mana, i sense desmereixer en res a l’organització, crec que s’hagués pogut preparar un recorregut alternatiu de 42 km, pels plans del coll de Salomó, ja que molta gent que venia a fer la cursa potser va quedar una mica decepcionada.

A destacar els 2 kilos de fang a cada peu que vem soportar passat el coll de Salomó
(Km 14). El sorollós avituallament que es trobava altres anys al Km 17, va fer sentir els seus escallots com sempre!

La pujada des de la Font de Cal Coix va semblar “una mica aigualida”, pel fet de portar menys desgast a les cames, però en el seu tram final en voler correr i va haver un avís de rampa.

A l’avituallament als Rasos de Dalt en Toni em va enxampar i vem fer el descens fins el camping de Font Freda junts.



Suposo que el fet de fer menys desnivell, va ajudar a mantenir el ritme fins el final i no tenir que patir per les ditxoses rampes.

Al final 4h53’01, el 89è de la general i content per no haver defallit en cap moment! L’any vinent ens tornarem a veure a Berga!

Pel que fa als companys, cal dir que hem quedat durant l’hivern en diverses ocasions per entrenar tant al “Territori Forner-Tomas”, com a “l’Espai Planagumà”. No tots hem coincidit plegats, però estàvem informats de les evolucions de cada un. De fet en cursa la majoria, no hem corregut junts, ja que cadascú ha anat al seu ritme. Encara que el més important és que tots hem estat finishers…

A destacar especialment en Nacho Sasselli, que ha fet els darrers 13 kilómetres lesionat i coix però que ha completat la marató, tot i arribar fora de control.

El dinar ha servit per comentar la cursa i parlar de noves aventures… I els dies posteriors han servit perque cadascú digués la seva.

Aquí teniu una breu descripció del dream-team’08 segons en Xavi F.

En primer lloc reconèixer l´esforç de tots ja que el patiment va ser "de campeonato", som uns tios COLLONUTS !!!! :

Lluis P. també anomenat l´extraterrestre xerràire ( una vegada va callar quant el pulsòmetre anava a 250 p/m desprès de 83 qms. i 15.427 m. de desnivell positiu ).

Jordi R. "cuàdriceps de ferro" from Balaguer city ( que menjes nen per tenir aquestos "jabugos" )

David T. que com va trobar la prova una mica fluixa va decidir fer 20 qms. amb ràmpes a les dues "cametes" amb dos troncs de pí a les mans ( que no saps que estava prohibit ajudar-se amb pals !!!!! ). Va estrenar un nou estil de carrera on destaca la tècnica de correr fent saltets laterals ( molt interessant, abstenir-se els principiants ). Sàpigues que la NASA va vigilar-te des d´un satèl.lit i està estudiant-ho a fons.

Toni J. quant vas arrivar, amb la cara pagàves. Jo penso que les VASQUE que calces encara poden còrrer 10-12 maratons de Berga més ja que estan gairebé per estrenar. El teu secret rau en els mitjons de "Bion Borj" collita "mundial de futbol naranjito Octubre 1982 " top tecnics amb totes les últimes novetats del mercat. Ets un "friki".

Nacho S. m´han confirmat que s´ha trobat una ròtula de genoll dret que és del homínid del pitrall nº 71, estava amagada en un avenc aprop de la font de Cal Coix. És rumoreja que oposites a català de l´any 2008 i potser el Montilla t´imposa la creu de Sant Jordi, seràs el segon català, desprès de Ferran Adrià en sortir en THE TIMES a la portada. Els organitzadors de SABLES t´han reservat el pitrall nº1 per la propera edició. Amb dos collons !!!.

L´amic dels cabells blancs llargs que no recordo el nom (Xavi V.), va esgotar el rèflex i el voltaren a tota la comarca del Berguedà abans d´arribar, Déu n´hi dó.

Hem de repetir- ho i trobar-nos en més ocasions.

Salut i qms.......
Xavi " el cametes"

Classificacions a:
http://www.mountainrunners.tandemesports.com/web_marato/web_marato_castella/class_2008/marato_final_homes.xls


Video de la cursa:
http://www.engarrista.com/content/view/86/28/


Lluís Planagumà i Grífol

II OPEN RAID AEM - VILA DE BAGA

II OPEN RAID AEM - VILA DE BAGA 17/05/08

El passat 17 de maig es va celebrar el II Open Raid-AEM-Vila de Bagà que va tenir per escenari l’entorn del Parc Natural del Cadi-Moixeró.

El seu desenvolupament es va veure condicionat per les condicions meteorològiques que només van donar treva durant la primera hora de competició.

A les 9:20 es donava la sortida de la plaça Porxada de Bagà al 27 equips participants que iniciaven el raid amb una cursa d’orientació a peu a les afores del poble.

Aquesta primera secció ja va establir, a grans trets, el que seria el desenvolupament del Raid, amb un primer grup de 8 equips que es distanciaven de la resta dels participants.

Després de la primera hora de raid, l’equip andorrà Els Padrins feia el millor temps marcant una diferència a l’entorn dels cinc minuts amb un grup d’equips entre els quals es trobaven els EXIT, els TREMPANT T’EMPAITO, els CAMBRILS RAID TEAM, els GR-ZERO i els PA TEAM.

La segona secció fou la clau del Raid i els 20 quilòmetres de BTT que van portar als equips fins a Gisclareny es van fer molt durs atès que la pluja no es va aturar en cap moment. En aquesta secció els BICI FASOL de Manresa i els NAT’S COLLA DEL MATÍ-BOMBERS de Lleida van fer un temps extraordinari, i tots dos equips es van posicionar de manera molt favorable per la resta del raid retallant molt del desavantatge que arrossegaven de la secció d’orientació.

Prova especial a l’Ermita de Sant Miquel de Turbians i tot seguit Gisclareny on les diferències entre els equips capdavanters es mantenien estables i on la Organització va decidir tallar la secció 3, un cop van passar els 8 primers equips. Aquesta decisió, difícil pels organitzadors però necessària atès l’estat en que els raiders arribaven a Gisclareny (a 1.400 metres d’alçada), va condicionar la marxa del raid per la resta dels equips.

La secció 3 va consistir en un trekking a l’entorn de Gisclareny, que va fer pujar als equips fins els 1.550 metres de la Voltrera i altre cop, els PADRINS i els TREMPANT T’EMPAITO, s’emportaven els millors temps.

A continuació llarg descens en BTT fins a Bagà per les pistes de la Vall del Bastareny, i el que semblava que havia de ser una secció de tràmit per la manca dificultats, va tenir també la seva importància, i es que ELS PADRINS van cometre un error d’orientació que els va fer perdre el primer lloc de la classificació.

Finalment, la secció d’orientació urbana i la prova especial d’escalada van suposar el final de raid establint-se la classificació final amb el següent pòdium: 1. T1 MUNTANYA-BICIS FASOL MANRESA (34 fites i un temps de 6h 24 min) 2. ELS PADRINS (34 fites i 6h 52 min) 3. TREMPANT T’EMPAITO (34 fites i 7h 12 min).

Per acabar, es va celebrar el clàssic berenar amb el lliurament de premis i els sorteig de material, donat pels patrocinadors de la prova GR ZERO i MEDINABICIS.ES, i durant el qual els equips van poder comentar les anècdotes del dia. Tothom va coincidir en el fet que malgrat la pluja havia estat una bona jornada d’activitat de muntanya i aventura.

Des de l’Agrupació Excursionista Muntanya, entitat organitzadora de la prova, volem destacar el bon ambient i comprensió malgrat les dificultats meteorològiques, agraïm a tots els participants els seu entusiasme.

Volem destacar i agrair públicament a l’Ajuntament de la Vila de Bagà els seu recolzament, i al Club d’Orientació Catalunya i la Unió Excursionista de Bagà la seva col·laboració en la organització de la prova.

Us esperem convidem a la III edició del Raid AEM-Vila de Bagà 2009!

Classificacions a: http://www.feec.org/Activitats/raids/2008/Baga_AEM_Resultats.pdf

Sergi Pujalte.

LES BÀRDENES REIALS I EL MONCAYO EN BTT

LES BÀRDENES REIALS I EL MONCAYO EN BTT 01-04/05/08

El passat pont de l'1 de Maig hem aprofitat per fi, per anar a les Bàrdenas, i fer una ruta de 4 dies. Els 2 primers dies vàrem ser la Pilar, la Beth, el Naxete, i jo. Dissabte un total de 8 persones ja que es van afegir la Roser, el Miquel Barbany, el Jose Funes i un amic seu en Toni Tejero. El darrer dia, la Roser, en Miquel i en Toni van tornar cap a BCN pel matí.

Dia 01/05/08 Circular pel Moncayo 43 KM 900 Metres +

Itinerari de descoberta per la vessant nord-est de la Serra del Moncayo. Possible travessa de 2 dies en un futur, seguint el GR-260. Es tracta de fer la volta al Moncayo. Abarca Aragó i Castella i Lleó. Consta de 104 Kilómetres i 2.500 metres +
Pel que fa a la nostra ruta, després de matinar i fer tot el viatge de "tirón", vem sortir de Vera de Moncayo a les 12h30' passant pel Monestir de Veruela. Després ens dirigim a Trasmoz on hi a un castell en runes que es pot visitar. D'aquí sortim per pista amb espectaculars vistes de tot el massís, encara un xic nevat, i amb desnivell suau arribem a Litago (Km 11) on fem "unes tapes".
A partir d'aquí ens enfilem cap a la falda de la muntanya fins la cota 1.200, on la vegetació s’ha transformat. Predominen les sabines, però també hi ha roure i faig.
Amb vistes al pic El Morón iniciem descens técnic per trialera i després per pista seguim la Acequia Alta de Huecha amb abundant vegetació de ribera, passant per davant del bónic poble d'Añón i seguint la vall molt verda fins Alcalà de Moncayo.
La veritat és que el paisatge ens ha sorprès gratament amb aigua a dojo! Des d'aquí pel mig de la riera i fent un camp a través hem arribat a l'embassament de Vera i al poble a les 20h30' satisfets pel primer dia de ruta.

Fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/ELMONCAYOENBTT010508

Dia 02/05/08 Circular per la Bàrdena Negra 64 KM 900 Metres +

Sortim des del kilómetre 12 de la carretera que enllaça Tudela i Ejea de los Caballeros. Avui hem ciclat per la Reserva Natural Caidas de la Negra i pels voltants del Rincón del Bu. Per pista ampla hem començat a disfrutar de les espectaculars formacions d'argila d'aquest paradís desértic. Encara que l'etapa d'avui transcorre per terreny amb força vegetació. Un cop a dalt de la Loma Negra seguim un altiplà fins al Santuari de Sancho Abarca (Km 23) om parem per fer un mos i omplir bidons a una font. No hi ha cap establiment obert!. Es tracta d'un mirador natural! A partir d'aquí inciem un descens fins un barranc, on la calor és insoportable. És l'anomenat Joc de la Pilota (Km 30); Seguidament creuem nous torrents amb continus desnivells, que van castigant el físic.
L'entorn és feréstec. Des de dalt d'una nova terrassa divisem l'itinerari inicial. A la baixada agafem el 60 km/h! Un cop arribats al cotxe (Km 49), fem una incursió a la R.N. Rincón del Bu amb vent en contra que frena el nostre ritme. Fet que ens fa retallar la ruta prevista. A les 20h30' finalitzem l'etapa.

Fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/BRDENANEGRAENBTT020508

Dia 03/05/08 Circular per la Bárdena Blanca 75 KM 925 Metres +

A les 10h del matí sortim d'Arguedas per refer els tracks que ens ha proporcionat el Toni Raga. Per asfalt deixem el poble que sembla tret d'una película de "western".
Aviat agafem pistes amples vorejant unes salines. De seguida s'aprecia la immensitat del paisatge i la duresa i solitud de l'entorn
Ens preocupa la calor, la sequetat de l'ambient i les reserves d'aigua. Passat el cuartel militar, cal rodejar el perímetre del camp de tir fins arribar a Sanchicorrota Km 30, tot per pista sense quasi desnivell. Aquí fem una parada per reagrupar-nos i reposar forces. L'espectacle només ha fet que començar! Per estret camí pugem fins el Rallón envoltats d'altes parets d'argila. Des de dalt s’aprecia el Paso de los Ciervos un impressionant tobogan natural, digne de qualsevol reportatge de freeride! La sed i el calor fan acte de presencia i cal racionar l’aigua. Ens resten més de 35 km per arribar a “l’oasis del Yugo”. A la Cabana de Piskerra sota l’ombra fem una parada amb becaina inclosa!
Estem a 36ºC són les 16h i el sol cau a plom! Cal seguir i hi ha nervis al grup perque la deshidratació va en augment. Sort que no hem tingut problemes técnics. El tram que passa per la R.N de el Vedado de Eguaras és molt xocant després de ciclar per terres tant ermes. La vegetació mediterrania ens és familiar! De lluny veiem el Castell de Peñaflor. El darrer tram de pujada fins el Yugo és infernal. Es tracta d’una rampa amb códols, que fa que la desitjada birra cotitzi més de lo normal! Des d'aquí només resta baixar a Arguedas pel camí vell, ara asfaltat. El merescut éxit el cel.lebrem al camping amb unes ampolles de sidra!

Fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/BRDENABLANCA030508

Dia 04/05/08 Circular per la Bárdena Blanca 45 KM 460 Metres +

A les 10h30’ iniciem tram des de Lanzaduria direcció al Embalse de El Ferial per seguir el canal de Navarra, durant uns quants kilómetres. El terreny és força refrescant, pel fet de pedalar aprop d’un curs d’aigua. A la 13h (Km 20) fem una parada en el darrer arbre visible per menjar l’entrepà de truita de patates que ens han fet al camping regat amb 2 llaunes de coca cola! Després hem resseguit per dalt un tallat amb grans panoràmiques a l’alçada de la Bajada de las Yeguas. Més endavant hem fet una forta baixada fins l’entrada del Barranco Grande, el tram més rellevant del dia. Durant 10 km hem ciclat pel llit d’aquest torrent, força sec, per sort, però que ens ha deparat una sorpresa desagradable, un munt de picades de mosquits!. Tot i les 2h30’que hem tardat a creuar tot el barranc, cal dir que ens hem afanyat força, ja que no voliem arribat massa tard a Barna. A les 17h hem arribat al cotxe.

Fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/BRDENABLANCA040508

Cal dir que es tracta d’una ruta per tornar a repetir, excepte a ple estiu!

I MARATÓ DE MUNTANYA DE VITORIA-GASTEIZ 06/04/08

I MARATÓ DE MUNTANYA DE VITORIA-GASTEIZ 06/04/08

El passat 18 de març sortint de treballar en Nacho Sasselli i jo vem anar a entrenar a Montserrat de cara a preparar la Marató de Muntanya de Berga del proper 11 de maig. Vem començar a peu de carretera, a l’aeri, i vem remuntar fins a Sant Jeroni, passant pel Camí de l’aigua i després del monestir vem pujar pel Pas dels Francesos i el Pla dels Ocells. Allí vem coincidir amb en Xavier Forner i en David Tomàs que també s’estan entrenant per la mateixa prova, i vem fer el descens pel Pla de les Tarantules fins a Collbató tots plegats.

Després per la nit vaig apropar-me a l’A.E.Muntanya. A secretaria, havia arribat un díptic d’una nova marató de muntanya al País Basc. Només veure el prospecte vaig pensar que podia ser interessant visitar Vitoria i el seu entorn durant un cap de setmana llarg.

Amb el consentiment de la Beth, vaig fer l’inscripció l’endemà. Restaven pocs dies per tancar les places així que em vaig afanyar. Tot i que la preparació era molt curta 50 Km (Gener), 42 Km (Febrer) i 103 Km fins el 18 de Març van poder més les ganes que l’entrenament…

Ara només calia fer un test per veure si estava preparat. El dilluns de Pascua vaig aprofitar per fer la tirada llarga per Collserola, de nou amb en Nacho, que aquest any ha fet la seva 1ª Marató, a Barcelona. Cal dir que com a preparació ha entrenat per muntanya, li ha agradat i no ha esperat gens a introduir-se en el món del trail, perque també disputarà la Marató de Berga d’enguany, que ja són “paraules majors”. Així doncs, en total van sortir 34 Km i 1.200 metres positius. Les sensacions van ser bones, per tant només calia acumular més kilómetres fins la darrera setmana.

El passat divendres 4 d’abril vem fer via cap a Gasteiz i de pas retrobar-me amb en Roberto i la Josune companys que vaig coneixer fa 10 anys al Camí de Santiago, i que no haviem tingut oportunitat de visitar.

Per la tarda amb la Beth i la Pruna vem caminar unes 3 hores pel Parc Natural de Gorbea, molt aprop d’on estavem allotjats en una casa de turisme rural idíl.lica a Murua. Allí vem disfrutar de la companyia de les dos families que porten el negoci.

Al migdia vem quedara Gopegi amb en Roberto, per després del partit del futbol del seu fill Eneko anar a dinar a casa seva, a Olano, un petit nucli de 15 habitants, Tot dins un entorn molt rural a només 15’ de Vitoria.

Dissabte per la tarda, vaig anar a recollir el dorsal a l’estadi de futbol de Mendizorroza on juga el Deportivo Alavés. La veritat és que la zona és ideal per poder aparcar el cotxe el dia de la cursa.





Diumenge a les 9h30’ en un ambient fred, 5º C i sota la boira matinal es va donar el tret de sortida de la marató. Cal dir que la cursa era Campionat d’Euskadi de curses de muntanya. El nombre d’inscrits segons l’organització va ser de 241 atletes. Abans a les 8h s’havia inciat la Marxa de Fons prova de caire més popular que seguia el mateix recorregut.

La prova va constar de 42 Km i 1.875 metres positius i negatius. La meva intenció era fer-la sense obsesionar-me amb el temps. Em serviria d’entrenament! Calculava fer al voltant de les 5 hores, però bàsicament volia disfrutar d’un recorregut inédit, ja que era la 1ª edició, i apart veure quines sensacions tenia després de quasi 4 mesos d’inactivitat competitiva en el món de les curses de muntanya.
La sortida va transcorrer per un passeig fins quasi el nucli d’Armentia, on vem deixar l’asfalt per endinsar-nos en un parc, molt cuidat on hi ha petites rutes de senderisme marcades. El desnivell anava augmentant progresivament. Al pas pel Km 5, on hi havia el 1er avituallament, portava 29’15”.

Ara, el terreny era força desagradable ja que es tractava d’una pista de fang dur i sec, en molt nal estat, a causa de les roderes, petjades de cavalls, etc que feien el pis molt irregular. Seguidament es remuntava un corriol pedregós fins a Eskibel (Km 6) a 815 metres s.n.m, un petit turó des d’on es podia veure una bonica panoràmica de Gasteiz i els seus voltants. Vem continuar fent un tram baixada per un revurat corriol, el meu territori preferit!

El dia s’havia aixecat i lluïa el sol. Tenia certa preocupació perque havia sortit amb malles llarguesi tenia por de patir calor. Ja se sap, quan fas una cursa de llarga durada, qualsevol petit entrebanc pot degenerar en un problema.
Sortosament, la temperatura no va pujar gaire, gràcies a una suau brisa de vent del nord.

A l’alçada del Km 8 s’iniciava una pujada d’uns 250 metres per una fajeda molt humida. Hi havia rierols a dojo, i circulavem paralels a un d’ells però en sentit invers. Paisatge d’exepcional bellesa tot i ser mitja muntanya! Un cop a dalt, cota 900 m (Km 10) vaig passar amb 1H06’30”, on enllaçavem una llarga baixada fins el Km 14,5 dins el terme municipal de Subijana on passo amb 1H29’24”.

A partir del Km 15, anem avançant participants de la marxa de fons que havien sortit 1h30’ abans. El ritme que porto és força constant, sense apretar massa a les baixades per mantenir una bona cadencia alhora de correr per pistes amb continus desnivells positius. Tot i que l’itinerari és bastant trencacames no hi ha cap pujada ni baixada gaire técnica.

Durant el tram central de la cursa, que va transcorrer per la Serra de Vitoria i que fa de frontera natural entre el País Basc i Castella i Lleó, podem contemplar espectaculars vistes del Comtat de Treviño, dins la provincia de Burgos. La sensació, com molt bé va descriure en Jordi Marimón (àrbit FEDME), era com observar un inmens camp de golf.

Ja fa estona que marxem un grupet de 6-7 atletes que ens anem intercanviant posicions en funció de si el recorregut és més propici als uns o als altres. Un cop dalt de la carena passem pels cims de Sant Miguel (946 m), Busto (978 m) i Zaldiaran (978 m), aquests 2 últims amb repetidors o antenes. El pas per Zaldiaran (Km 21.8) vaig fer-lo amb 2H23’ i vaig aprofitar per deixar una samarreta térmica a la Beth que m’estava esperant. Més o menys hi havia una trentena de persones animant! Molt pobre, per la reputació i com es viu l’esport al Pais Basc. Era un ambient força desangelat! Res a veure amb Zegama o la Behovia-Donosti. Suposo que la falta d’informació va tenir molt a veure. Segur que l’any vinent serà diferent!

A partir d’aquí hi havia un descens de més de 300 metres de desnivell fins a Berrosteguieta (Km 25.2), que vaig aprofitar per desempallegar-me del grupet que feia estona que marxavem junts. Els corriols revirats i els flaquejos inclinats plens de fulles i fang em van servir per agafar una distancia, que ja no em recuperarien.

Al poble de Berrosteguieta hi havia el primer avituallament sólid, i vaig carregar piles!
Tot seguit, un fals pla per pista de 2 kilometres, que més d’un, feia caminant. A poc a poc, però al trote, vaig començar a recuperar posicions fins que el camí es va transformar en un fort corriol. Ara el pes de la cursa era present.
En poca estona vem tornar a sortir a la carena, per fer el cim de l’Arrieta de 1.006 m, sostre de la cursa en el Km 29.4, on hi destacava un vértex geodésic.
El Km 30 vaig marcar 3H18’. Tot i que era un tram de baixada, vaig notar que estava en el punt crític de la cursa, però per sort no va durar gaire estona a nivell mental. Pel que fa a l’aspecte físic no vaig notar en excés l’esforç. Aviat vaig arribar al Km 32 amb un temps de 3H37’06 on hi havia un nou punt per menjar i veure quelcom (Beguda isotónica, aigua, i platans i taronges bàsicament). Em vaig refrescar el cap!

Només restaven 10 kilómetres, tots de baixada, del quals els darrers 5km repetiem l’itinerari inicial. Entre el Km 32 i el 37 la pista d’un metre i mig d’amplada es transformava en un estret corriol de més de 2 km fins arribar de nou al poble de Berrosteguieta (Km 37.4) amb 4H10’.

Des d’aquí fins a meta, només em va avançar un corredor podent mantenir la meva posició. Al final entrava a meta amb un crono de 4H40’10”, millor de l’esperat!

Al acabar vaig comprobar que estava prou sencer, sense haver patit cap molestia muscular en cursa. Un bona dutxa i un massatge van posar fi a una nova aventura.

Pel que fa a la cursa, cal destacar la victoria de Ionut Zinca amb un temps de 3H13’53”, per davant de Fernando Echegaray 3H14’03” i Jose Felipe Larrazábal 3H14’46” tots arribats en menys d’un minut de diferencia. Tots ells formen part de la selecció vasca i són corredors d’alt nivell mundial.

Pel que fa a les fémines, la participació va ser escassa. La guanyadora fou Nerea Amilibia amb 3H56’37”, seguida de Oihana Azkorbebeitia amb 3H57’53” i de Iratxe Etxebarria amb 4H58’59”.

Classificacions a:
http://www.ascentium.org/maraton_montana/clasificaciones_htm/Clasificacion_General.htm

Les fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/IMARATDEMUNTANYAVITORIAGASTEIZ


Lluís Planagumà i Grífol

X OPEN VALL FOSCA ESQUÍ ALPINISME 16/02/08

X OPEN VALL FOSCA ESQUÍ ALPINISME 16/02/08

Si voleu veure el video de la cursa:
http://es.youtube.com/watch?v=FgNNQofs_rw

Si voleu un video resum d'altres edicions:
http://www.youtube.com/watch?v=dJlLj3wp-gQ&feature=related

El passat 16 de febrer es va cel.lebrar la X edició de l’Open Vall Fosca, la prova d’esquí de muntanya amb més participació estatal, amb l’habitual cartell d’inscripcions esgotades.

En total van prendre la sortida 166 equips formats per dues persones. Es la cursa del Pirineu amb més pell de foca per metre quadrat!

Es tracta d’una travessa que des dels seu inici es feua cada 2 anys, tot i que ultimament s’ha fet de forma anual en alguna edició. És d’aquells esdeveniments en que qualsevol participant pot dir amb orgull que “ell també va estar present en aquella X edició”.

És una cita fixa en el calendari d’un esquiador de muntanya tot i que no es dediqui a fer curses regularment. És la festa de l’esquí alpinisme! I l’éxit de tot aixó recau en la organització que té cura per traçar uns itineraris inédits, espectaculars i técnics, on prima l’alpinisme i els forts descensos. Sempre hi ha trams a peu o amb grampons per canals equipats amb corda fixa per major seguretat.

L’edició d’enguany vaig correr amb en Vicenç Sánchez, conegut per tothom d’aquest mon per ser un dels representants del comité d’esquí de muntanya de la F.E.E.C. des de fa anys.
Tot va sorgir arrel d’un comentari de la cursa. Encara que no li agrada fer curses de cap tipus, el traçat i el caire popular i festiu d’aquesta prova el van animar a decidir-se.

El fet de poder realitzar l’itinerari complet ja m’omplia prou per disfrutar d’auténtic esquí de muntanya. L’ambient que es genera al voltant d’aquesta cursa, els regals de qualitat, el tracte envers els corredors i sobretot el recorregut són els millors avals d’aquesta cursa.

Divendres tarda enfilem cap a la Pobla de Segur. Un cop al pavelló, recollim el dorsal i la bossa d’obsequis del que destaca una pala de neu “Black Diamond” valorada en més de 30 euros.

Dissabte a les 9h del matí es dona el tret de sortida des de sota la Presa de Sallente. L’itinerari consta de 1.830 metres de desnivell positiu i uns 1.400 m. de negatiu. Es confirma, el dia clar i les condicions de neu seca i freda que l’organització va comentar ahir al briefing.

Després de lliscar 1 kilometre , cal possar esquís a la motxila per pujar per un corriol dret sense quasi bé res de neu, a la dreta de la canal del Pigolo.
Uns 100 metres de denivell més amunt, ens calcem els esquís. Ara la traça és doble durant tot l’itinerari. Hi ha petits trams de solana on manca la neu, però l’organització ha treballat de valent fent un corriol de neu per no treure’s els esquís.

A l’alçada de les vies de tren, hem foquejat per sobre la mateixa fins empalmar amb la part superior de la canal de Pigolo, travessant diversos tunels on han palejat neu a l’interior.

El ritme que portem permet fer fotografies de la cursa i de l’entorn que ens envolta.
Després de creuar el 1er Control de Pas i fer les últimes voltes maries de la 1ª pujada, ens posem els esquís a la motxila i amb grampons iniciem una elegant canal que ens portarà directament al cim del Montsent de Pallars de 2.887 metres. La neu està dura però no representa cap problema excepte un petit pas de més de 50º on hi ha força ambient.

A dalt del cim mengem una barreta i iniciem el descens d’una pala d’uns 400 m de desnivell amb una neu excepcional, sense transformar, que es deixa fer, gens traidora.

La 2ª pujada és de poc més de 250 metres de desnivell. El sol, ja es nota, però escalfa
lo just per no tenir fred ni fer mal bé el mantell de neu. Durant la 2ª baixada seguim deleitant-nos amb les immillorables condicions.

La darrera pujada es fa un pel més feixuga pel desnivell o cansanci acumulat. L’últim tram cal fer-lo per una canal amb grampons fins l’avantcim del Montorroio de 2.861 metres.
A partir d’aquí només resta un descens directe i sostingut de més de 600 metres fins a l’Estany Gento on hi ha la linia d’arribada. Abans però cal remar en lleuger ascens durant uns 50 metres!! En total 5h07’45” de gloria!

Cal destacar la 13ª posició de l’Oriol Montero, company de l’A.E.Muntanya, que es trova en un gran moment de forma, formant parella amb l’Albert Vilana.

També m’ha agradat molt trobar-me a en Jordi Ferrer i l’Ester Nebot que s’han estrenat en el món de les curses de forma brillant, casdascun amb la seva respetiva parella de cursa.

Finalment, el teleféric ens ha portat de nou a la presa de Sallente on hi havia un pica pica. Tot contents per la gran jornada d’esquí hem comentat les anécdotes de la cursa amb altres corredors. A la nit s’ha fet el sopar de cloenda i el sorteig de material.

Tot i que l’endemà l’organització ha donat pautes de diversos itineraris d’esquí de muntanya per fer tranquilament hem preferit tornar a casa ja que no quedaven no hi havia tanta motivació ni forces per repetir…

Classificacions:
http://www.openvallfosca.com/

Totes les fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/XOPENVALLFOSCA



Lluís Planagumà i Grífol

26 CEC VAL D’ARAN – SINGLES WORLD CUP 2008

26 CEC VAL D’ARAN – SINGLES WORLD CUP 2008





El passat 13 de gener, l’estació d’esquí de Baqueira va acollir la 1ª prova individual de la Copa del Món d’esquí de muntanya 2008.

La forta nevada del divendres 11 va fer modificar l’itinerari previst, a causa del risc d’allaus. En total van ser 1.640 metres positius i els respectius negatius.

El traçat es va desenvolupar a prop de les pistes. En concret va transcórrer des del Pla de Beret fins a Dossau per després baixar al Clot i tot seguit tornar a pujar al coll del Dossau, tot aquest itinerari fora de l’estació. Després es baixava per pista al Pla de Beret, on calia fer una nova transició per tornar a remuntar el Tuc de Dossau. La darrera baixada fins la linia d’arribada es repetia per pista.

Pel que fa a la meva experiencia, cal dir que tot i que era la meva primera sortida amb esquís de la temporada, em va servir per fer un entrenament fort, per ritme i desnivell.

La cursa va ser molt ràpida i poc técnica, però la organització del Centre Excursionista de Catalunya s’en va sortir prou bé!.

El que vaig trobar a faltar van ser participants habituals de la Copa Catalana i el Circuit Pro-olimpic. Només hi havia els masters dels masters, o sigui les seleccions i poca cosa més. Per tant de seguida es van marcar unes diferencies abismals, fet que va provocar-me un estat d’estrés més alt.

El temps final que vaig marcar van ser 2h52’08” mentre que el guanyador l’italià Dennis Brunod va fer 1h27’19”. En Kilian Jornet hagués pogut fer podium, però un problema amb la tanca d’una bota el va desplaçar a la 4ª posició absoluta.


Classificacions:
http://www.cec-centre.org/node/2775


Lluís Planagumà i Grífol

ESQUÍ DE MUNTANYA I RAQUETES AL PIC DE TARBESOU

CRÓNICA D’ESQUÍ DE MUNTANYA I RAQUETES AL PIC DE TARBESOU (2.364M) ARIEGE - FRANÇA

Totes les fotos a:

http://picasaweb.google.es/lluispatins/PICDETARBESOU27010802

El passat diumenge 27 de gener del 2008 va ser el torn del Tarbesou. Un racó salvatge de l’Arieja, que ens ha permès descobrir les possibilitats d’un entorn inhóspit.

La innivació era minsa o nul.la en alguns trams, a causa de la forta pluja que va caure a cotes altes, fa quasi dues setmanes. El paisatge idíl.lic, amb neu a dojo, de la sortida d’esquí de muntanya que va portar en Julio Romero al Pic de Pam, havia desaparegut...

L’ombra nivológica de la temporada passada torna a planejar... Tot i que aquest indret té un microclima especial amb abundants precipitacions, aquest cop no n’hem trobat ni rastre.

A les 8h30’ del matí ens vem trobar a la cruilla que hi ha al poble de Puyvalador i el seu accés a les pistes d’esquí. D’aquí ens vem dirigir per carretera molt revirada cap a Mijanés passant pel coll d’Hares i el bonic poble de Querigut.

Som un total de 16 persones, 14 (Jepton Valls, Gloria Garcia, Quim Fuentes, Ester Buil, Coral i Ester Navarro, Marcos Amigó, Gusmà Porcar, Julio Romero, Jordi Cercós, Mónica Pena, Vicenç Sagristà, David Sarró i un servidor) amb esquís i 2 amb raquetes (Eduard Conesa i Beth Porcar) i la Pruna amb les seves urpes!!

El dia és clar, sense núvols, vent en calma i amb un gran constrast de temperatura entre la nit i el dia, fet més propi de la primavera que no d’aquestes dates. El panorama es presenta força desolador, però tenim la certesa de que hi ha neu, però la justa!

Després de l’obligat control d’arva sortim de la petita estació d’esquí de Mijanés a les 9h50’. Amb els esquís als peus pugem per una pista tot i que l’estació està tancada per manca de neu.

En poca estona ens endinsem al bosc, fent un primer camp a través. Creuem un rierol per un pont de fusta, que està a punt de provocar les primeres rialles! Tothom espera que algú es mulli, però no hi ha sort! Tot això de bon rotllo!

Durant la primera hora transitem per terreny nevat amb moltes discontinuitats, foquejant per entre prats alpins i llengues de neu. Gràcies a que el sòl està pràcticament enmoquetat d’herba, no ha calgut treure’s els esquís fins dalt del cim, cosa que no semblava pas possible abans de començar!

Després de travessar un segon replà, seguim el marge esquerre d’un torrent. Aquí ha calgut sortejar l’espesa vegetació i les arrels, que surten a lluir, dels arbres.

De sobte, ens topem amb un primer mur. El recorregut original transcorreper l’esquerra per uns tubs que suposem que deuen estar molt gelats, vist l’estat general de la muntanya. L’Eduard i la Beth avancen amb pas ferm.

Amb bon criteri, hem encarat cap a la dreta una primera canal, força directa, on han calgut fer més voltes maries del compte, ja que la neu estava molt dura.
Els menys avesats a l’esquí de muntanya en estat pur, han patit alhora de flanquejar un pendent que no permetia cap marge d’error. Alguns s’han calçat les ganivetes.

Les roques enmig de la pala, demanant protagonisme, han imposat tensió i concentració en cada gir. Això s’ha traduit en fatiga i nervis. Més d’un ja pensava en els problemes del descens.

Aquests fets han provocat l’abandonament de quatre components, en Jepton, la Gloria, l’Ester i el Quim, més per precaució que per ganes.

En Jepton encara arrastra els efectes d’una grip que acaba de passar i li costa molt respirar. L’Ester Buil pateix, i diu que ja en té prou per avui. La Gloria comenta que les voltes maries són la seva creu, però s’en ha fet un fart. En Quim els acompanya, tot i que va molt fort i segur pujant!.

Ara el grup format per 12 companys es dirigeix cap al coll de la Comella de l’Os, fent una diagonal cap a l’esquerra per retrobar-nos amb l’itinerari normal. L’Eduard i la Beth van al mateix ritme que els primers amb esquís. La Mónica i el Gusmà tiren fort del grup, desmostrant el seu poder físic. En Marcos puja a un ritme relaxat per reservar forçes. Tanquen en Viçens i en David que es dediquen a fer fotos.

Un cop arribats al coll, la vista és espectacular!. Un paisatge envoltat per cims, valls desconegudes i llacs gelats, que caldrà investigar en un futur proper... La Dent d’Orlu, el Roc Blanc, el Pic de Balbone i Andorra al fons...

Per ample llom arribem fins dalt del Tarbesou a 2.364 metres sobre el nivell del mar. Al voltant de les 13h15’ tots som al cim, fins i tot la Pruna! Reposem uns 30’, ja que fa un dia radiant, sense vent i ve de gust menjar quelcom i disfrutar de l’entorn. Després de les fotos de rigor en calcem els esquís.

L’Eduard, la Beth i la gossa, surten abans per no perdre temps.

En Jordi, com a “expert descender” pren la davantera per la pala central plena de reguerots que ha format la pluja. El descens és delicat, ja que la neu està molt dura i només treballen els cantells del patí de l’esquí; Una caiguda no recuperada a temps podria ser fatal!
Per tant, fem una diagonal cap a l’esquerra per trobar un pendent més assoleiat i que comporti menys perill. Aquí tothom xala de valent i deixa l’emprenta de la traça.

Per uns plans i després per un estret tub, empalmem amb la canal de pujada. Tothom apura els viratges per viure al màxim la que sembla la darrera pala del dia. El “clan Navarro” deixa constancia, dels seus anys de monitores d’esquí alpí. En Julio, fidel al seu estil, fa un esquí sense fisures.

Després de travessar un pla i remuntar un turó amb els esquís a la motxila per falta de neu, hem anat a trobar la sorpresa del dia; Un descens per una fajeda, que ens ha recordat més d’un racó del Montseny. El bosc, poc esclarissat, ha servit de pista de eslalom i ha posat a prova els últims reflexes de tots.

Abans d’arribar a l’estació de Mijanés hem repetit l’estampa “cross-country”, més típica de finals de temporada, en época de desglaç. Uns 40’ més tard han arribat les raquetes!

Lluís Planagumà i Grífol

III CRONONIU A LA MOLINA - A.E. MUNTANYA

III CRONONIU A LA MOLINA - A.E.MUNTANYA 30/12/07

Totes les fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/IIICRONONIUALAMOLINAAEMUNTANYA
I el video a: III Crononiu d'esquí de muntanya
http://www.outdoortime.tv/





Durant el matí i a primeres hores de la tarda del dissabte 29 de desembre del 2007 es van fer tasques de reconeixement del terreny per on tenia que disputar-se la cursa. L’escassa neu, va causar que s’hagués de fer un itinerari d’urgencia, tot per pistes, amb innivació artificial, tal i com va passar l’any passat.

L’equip de treball sobre el terreny estava format per l’Oriol Montero, director de la cursa, en Cesar Camón com a cap de controls, en Xavi Sanitjas, en Jepton Valls, la Gloria Garcia, l’Oriol Valls, la Coral i l’Ester Navarro, en Julio Romero, l’Albert Carrillo, en Marcos Amigó, l’Ester Buil, en Quim Fuentes, etc. Al llarg de la tarda i l’endemà es van afegir la resta de controls d’alçada (Dani Pallàs i la Maria, en Jordi Cercós i la Mónica Pena etc…).

Abans i després de la I Cursa de Relleus a La Molina, que va tenir lloc la tarda del dissabte, es va procedir a fer les inscripcions i l’entrega de dorsals, a càrrec de l’Enric Guardiola, la familia Montero i Garcia i els col.laboradors Marta Cervera i Carles Godoy.

Pel que fa al control de material i de pes s’en van encarregar en Joan Roqué, la Teresa Simó, la Montse (O. Montero) i l’Adela (X.Sanitjas).

Les tasques de senyalització de l’esdeveniment així com l’accès al parking i a la sala d’inscripcions va ser feina d’en Ramon Tornero, i en Carles Cases. En Ramon a causa d’una grip sobtada no va poder exercir de “speaker”, com en ell és habitual, el dia de la cursa.

Tampoc van faltar a la cita els nostres càmeres oficials de Tururut (Oscar, Julia i Guillermo, aquest últim gravant imatges des d’una moto de neu), i que van entrevistar a més d’un participant a la linia de meta.

El President de l’A.E.Muntanya, Joan Josep Cucala, el Vicepresident, Lluís Planagumà, i el President del S.E.A.M (Secció d’Escalada i Alta Muntanya), Toni Raga, també van estar presents a l’esdeveniment com a representants de l’entitat organitzadora del Campionat d’Espanya de Cronoescalada’08.

A les 20h30’ es va fer el briefing, preparat en powerpoint per en Lluís Planagumà, que va presentar l’Oriol Montero, per explicar l’itinerari definitiu.

Tot seguit ens allotjem al refugi de la U.E.C. a La Molina, on s’hi menja d’alló més bé! Després del sopar es distribueixen les tasques a fer.

L’endemà sona el despertador a les 4h30’ de la matinada. A les 5h esmorzen els controls d’alçada. A les 6h amb els esquís als peus comencen a foquejar muntanya amunt fins la linia d’arribada per tal de montar l’arribada.

Al mateix temps obrim la sala del menjador que ens ha cedit l’estació de La Molina per fer el control del material i les últimes inscripcions.

La linia de sortida a les 7h del matí presenta molta activitat. Les motos de neu ens ajuden a pujar, la roba d’abric que els participants van deixar ahir per portar a la linia de meta.

S’instalen els arcs inflables de Buff, Grifone i La Molina i es delimita la sortida amb valles plenes de pancartes de tots els nostres esponsors. El servei de megafonia també està a punt per rebre els participants.

El ritme a la taula d’inscripcions també és frenétic. La Marta Cervera torna a portar la veu cantant!. Mentre els corredors escalfen, s’avisa als participants que cal signar el llibre de la “start-list”.

Després de passar el control d’arva, que fan en Carles Montero i en Carles Cases tot està preparat per iniciar la cursa. En total s’han apropat 134 corredors a la linia de sortida. Es reserva lloc als 20 millors classificats/des.

A les 8h30’ amb molta puntualitat arrenca la prova. L’itinerari de només 600 metres de desnivell i uns 7km de distancia fa que es tracti d’una carrera molt ràpida.

Tot seguit l’Oriol i en Lluis agafen el telecadira que porta dalt de tot de la pista Muntanya Sagrada.

El ritme dels primers esquiadors és infernal i amb prou feines tenim temps per veure de resquitllada el fàcil lliscar d’en Kilian Jornet que encapçala la cursa. L’Agustí Roc i en Javier Martín de Villa el segueixen a certa distancia. Tots 3 han pujat a la cota intermitja de l’estació a la mateixa velocitat que el telecadira. Aquest ha estat l’ordre final d’arribada.

Seguint la cursa des de dins, ara amb pells de foca fins l’Amorriador de Rus on està situada la meta, podem veure les evolucions dels participants de ben aprop. Es tracta d’una cursa “a tot gas”, amb traça directe i sense voltes maries. Técnicament no té massa dificultat, ja que les pendents són bastant suaus. Es tracta d’una única pujada, a completar amb el menor temps possible, d’aquí el nom de cronoescalada.

Pel que fa a les noies, l’andorrana Sophie Dusautoir ha guanyat per davant de la catalana Gemma Arrò i la basca Izaskun Zubizarreta.

Al ser una prova tant curta i explosiva molts corredors arriben un darrera l’altre en fila india. El dispositiu d’un xip que l’empresa No-Limit ha posat per controlar el temps final dels participants ha donat més d’un ensurt alhora d’entrar a meta.

Mica en mica han anat arribant tots els participants. Cal destacar que només ha fet la cursa un soci de l’Agrupació Excursionista Muntanya, en Gusmà Porcar, ja que la majoria dels que podrien participar formen part de la organització.

Els controls, han soportat estoicament el fred del matí fins que han retirat les valises i s’han afegit a l’acte de cloenda, amb el pica-pica, l’entrega de premis i el sorteig de material.

Durant l’entrega de premis que ha dirigit l’Oriol Montero, han intervingut diferents personalitats com el President de la FEDME Sr. Joan Garrigós, el President de la FEEC Sr. Antón Fondevila, el Responsable FEDME d’esquí de muntanya Sr. Oriol Duixans, el Director Comercial de La Molina Sr. Lluis Dreyfus i el President de l’Agrupació Excursionista Muntanya Sr. Joan Josep Cucala.

Classificacions a:
http://www.feec.org/Activitats/esquidemun/2008/Molina.xls

Crónica FEEC a:
http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=3893

Lluís Planagumà i Grífol

I CURSA DE RELLEUS DE LA MOLINA - A.E.MUNTANYA

I CURSA DE RELLEUS A LA MOLINA – A.E.MUNTANYA 29/12/07




El darrer cap de setmana de l’any s’ha cel.lebrat la 1ª Cursa de relleus d’esquí de muntanya a La Molina organitzada conjuntament amb l’Agrupació Excursionista Muntanya A.E.M., entitat de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), que ha estat qui ha dissenyat l’itinerari.

Aquest acte va retre un homenatge a l’equip que es va proclamar Campió d’Europa Junior en els passats mundials d’esquí de muntanya a Avoriaz (França). L’equip estava format per en Kilian Jornet, Marc Pinsach i Mireia Miró.

L’esdeveniment ha comptat amb 7 equips de dos nois i una noia cadascun. A les 6 de la tarda des del peu del Telecabina Alp 2.500 han sortit amb pells de foca fins dalt de tot de la pista de l’Estadi, salvant un desnivell d’uns 200 metres. El recorregut, molt técnic, ha constat fins i tot d’un tram a peu amb esquís a la motxila. Després iniciaven un descens fins la linia d’arribada per donar el seguent relleu.

Els guanyadors van tornar a ser els campions d’Europa amb un temps de 43’12”, seguits per l’equip format per en Joan Mª Vendrell, Dani Leon i Iolanda Garcia amb 46’ i en 3ª posició l’equip de l’Albert Garcia, Gemma Arró i Marçal Rocias amb 47’33”.

La xocolatada a peu de pistes va tenir molt d’éxit entre el públic asistent.

Seguidament es va fer el briefing de cara a la III Crononiu que va tenir lloc l’endemà.

Totes les fotografies a:

http://picasaweb.google.es/lluispatins/ICURSADERELLEUSDELAMOLINA291207?authkey=eVzcyev3Dq8

Lluís Planagumà i Grífol

24 HORES D'ATLETISME EN PISTA PER LA MARATÓ'07 DE TV3

24 HORES D’ATLETISME EN PISTA PER LA MARATO'07 DE TV3

FOTOGRAFIES DE LA CURSA
http://picasaweb.google.es/lluispatins/24HDATLETISMEPERLAMARATO07DETV3

El passat cap de setmana 15-16 de desembre s’ha celebrat de forma altruista, a l’estadi Serrahima, la IV edició de les 24 hores d’atletisme en pista per recaptar diners per una causa noble: La Marató de TV3, que aquest any estava dedicada a les enfermetats cardiovasculars.

Aquest esdeveniment ideat per en Josep Bernaus, ha tingut un impressionant recolçament de l’associació de Corredors.cat a tots els nivells. Com molts sabeu, l’ànima d’aquest projecte, en Josep és company meu de feina i durant les 3 edicions anteriors m’havia comentat si m’agradaria fer aquest repte. Jo, sempre li contestava que això de correr en una pista durant 24 hores era una animalada i que no em veuria mai el pél en un recinte tancat.

Com cada any, a mitjans d’octubre em comentava el nombre del primers inscrits, etc...

De la nit al dia, sense haver-ho pensat previament em ve el desig de provar, que és això d’una ultramarató en pista. Em pica la curiositat. A l’oficina no paro de sentir comentaris de superatletes com en Jose Luis Posado, o Eddie Gallen, capaços de fer més de 200km en 24 hores. Ho vull viure en primera persona i veure de prop aquestes màquines de fer kilómetres.

Cal dir que no m’he entrenat específicament per aquesta disciplina, sinò que he anat fent allò que m’agrada, que és correr per muntanya, amb constants canvis de ritme i amb forts desnivells, res del que em trobaré en una pista d’atletisme.

Només he fet proves d’ultrafons tipus Matagalls-Montserrat o Carros de Foc, sempre per muntanya, encara que no aquest any. Vaig curt de rodatge, ja que bàsicament la temporada l’he dedicat a fer maratons de muntanya de 42Km (Berga, Zegama-Aizkorri i Collserola) i el Championnat du Canigó de 33Km. D’asfalt la Marató de Barcelona.

El nul entrenament en ultrafons (>50Km), i la monotonia de la pista poden ser els grans handicaps, però motivació no m’en falta. Una de les incógnites és saber com reaccionaré en una cursa on l’escenari és el mateix, amb llums i tons diferents.

La gran majoria dels participants, són molt experimentats en aquest tipus de curses. Són corredors habituals de proves de 100 Km. Fan tirades d’entrenament de 70 km corrent i/o combinats amb caminar. Però, tampoc és el mateix fer un ultrafons que un prova de 24 hores de resistencia. Cal reservar forçes o no gastar-les en va.

Els companys de feina em fan la “guitza” carinyosament, abans que arribi el ditxós dia.

El divendres 14 per la tarda preparo la bossa, i m’en porto 3 samarretes i malles térmiques i 3 parells de bambes per fer la cursa. Cal ser previsor, ja que sembla que plourà i farà fred rigorós, per tant també agafo xubasquero i un plumó.

Aquest tipus de prova té un gran avantatge, ja que et permet tenir a l’abast qualsevol cosa o producte.

Pel que he pogut llegir, la prova cal dividir-la mentalment en 3 parts de 8 hores cada una. Durant la 1ª és l’escalfament i es combina correr i caminar; La 2ª part cal mantenir un ritme de creuer; i la 3ª fer el que es pugui.

El dissabte sobre les 10h15’ arribo a l’estadi. Cada corredor té el seu box amb el seu dorsal per deixar a mà el que calgui en cursa. En Paris Canals un atleta de renom dins d’aquest mon s’ha portat 2 caixes plenes de begudes isotóniques, galetes, barretes etc. Només de veure tot el que porta, un pensa amb el desgast que patirem… A part l’organització dóna avituallaments tant líquids com sólids.

A les 11 hores amb força expectació sortim 28 valents pels carrils nº 7 i 8, amb l’objectiu de correr durant 24 hores. Paralelament i amb la mateixa durada, es dona la sortida a una cursa de relleus de 2km pel carrer nº 1. Les càmeres de TV3 recullen el moment inicial així com els relleus d’atletes com l’Arcadi Alibés, en Xavier Bonastre o en Roger Roca.

Alguns dels atletes estàn esponsoritzats per empreses que donaràn a la Marató de TV3, l’import de 2,5 euros per kilómetre fet, durant la cursa.

Durant la 1ª hora i mitja m’emparello amb en Joan Compte, que té una millor marca personal de 204 km. Trotem i caminem seguint una estricte pauta (12’ corrent a un ritme de 2’35” cada volta i 3’ caminant per recuperar). Cada volta són 437,75 metres.

M’impresiona la disciplina i el control del ritme. Part de la seva familia li va cantant els temps de pas, per tal de no apretar més del compte durant les primeres hores. Estic al.lucinant!! Mai hauria imaginat que en una prova tant llarga hi hagi atletes que marquin parcials de temps a cada volta. Estic parlant de més de 450 voltes!!!

No estic gens cansat però em sembla que he començat massa fort per aquest tipus de prova. L’objectiu és acabar i prefereixo baixar el ritme. A les 15h30’ quan portem 4h15’ de cursa el speaker dóna les primeres dades. Porto fets 37 km. Està clar que ho pagaré… Com a consol, penso que els kilometres fets, benviguts siguin.

Paro una estona per fer un mos. Res de barretes. Crec que em pot provocar problemes d’estomac, si menjo gels energétics, etc... Per tant he apostat per la versió casolana (Empanada gallega, Truita de patates, i Fuet).

A les 4 de la tarda, m’acompanya trotant durant 1 hora el meu amic Rafa Ferràndiz. No noto problemes físics. Fa bon temps. A nivell de nutrició he picat fruits secs i trossos de platan i he begut caldo i liquids isotónics.

El fet de correr en un circuit tancat, et fa pensar molt. Però la novetat en sí d’aquest repte et distreu a la vegada. Pots observar l’evolució de cada corredor i veure el tarannà, l’estil i les manies dels millors especialistes de la modalitat.

Als voltants de les 5 de la tarda la Beth ve amb la bicicleta a veure que tal ho porto. M’acompanya a estones caminant per la pista. Els impactes sobre el tartà causen les primeres molesties a la inserció del bessó dret.

Fa força fred i comença el ball de mudes. Un cop s’ha fet fosc es gira un vent violent. El cel s’ha tapat i no tarda massa a ploure. Ràfegues de vent combinades amb pluja glacial, fan que opti per posar-me fins i tot pantalons impermeables, per no refredar-me.

Sort que només ha durat 1hora i mitja i després s’aclarit el cel. La nit serà gélida i llarga però sembla que no ens mullarem més. M’he canviat de roba i sabatilles.
De moment no he fet us del MP3, ja que el Dj Jordi Monja alias “meep” està molt entonat amb els temes escollits. No hi falta la cançó preferida de cada participant. Sembla que escoltarem música també durant 24 hores.

El speaker alias “debutante” ens ha mantingut sempre desperts amb la lectura la classificació i dels kilómetres fets cada hora. Paulatinament ha fet la presentació de tots els atletes de 24 hores explicant l’objectiu de cada corredor.
Apart de transmetren’s missatges d’ànims de companys i amics que segueixen la cursa per internet, menciona que avui l’Espanyol juga a l’estadi olímpic, molt aprop d’aquí.

Passades, les 7 de la tarda en Bernat Laviña (company de btt) i Sra. han vingut per sorpresa a saludar-me abans del partit que fan a Montjuich. Totes les mostres de suport ajuden a aconseguir la meta. Mica en mica tots els atletes anem reben visites de familiars.

Durant les primeres 8 hores de cursa em comuniquen que ja porto 61 km fets.

El públic que ve a veure la prova va canviant constantment, ja que la roda de corredors de relleus de 2 km és molt extensa. Cal destacar per sobre de tothom, a la Marina, una corredora-animadora dels Maimakansu, que des de primera hora del matí no ha parat d’animar-nos al crit de “Guapoooo”. També ha fet el seu relleu de 2 km el dissabte al migdia.

Aquesta modalitat l’he trobat molt vistosa, ja que cada 5 voltes hi ha un nou atleta en pista i això m’ha permès disfrutar d’una gran diversitat d’estils de correr.

Cap a les 9 de la nit, han fet acte de presencia el meu cunyat Gusmà Porcar i en Toni Jofre.

A aquestes alçades de cursa, el dolor al bessó és constant però es deixa fer. Opto per conservar la mecánica i camino en gran part amb l’ajuda de pals telescópics.
La cadencia del pas cada cop és més lenta i més curta.

Cal dir que no porto gaire rigor horari en la ingesta d’aliments sólids ni líquids. Va per sensacions. El fet de disposar de tot l’avituallament necessari a peu de pistes, crec que m’ha perjudicat, ja que m’he relaxat i no m’he obligat a menjar com cal per una prova d’aquesta envergadura.

Els companys de cursa ens anem animant mutuament, cada cop que ens avançem.
Tots ens trobem en la mateixa lluita, i no volem perdre components pel camí. Cadascú corre la seva cursa, però el grup no vol tenir baixes.

A les 10 de la nit el speaker anuncia nous parcials. De moment 71 Km en 11 hores. Està clar que estic baixant el ritme de forma exponencial. Ja veig que he marcat un ritme molt fort d’inici i m’està passant factura.

Vaig tocat físicament, però mentalment estic molt fresc. El fet de canviar cada 4 hores el sentit de la marxa fa que subdivideixis el repte amb 6 parts i estem a punt d’iniciar el compte enrere.

La Carme Nadal (companya de feina) que durant el matí ha estat ajudant a fer les bosses-obsequi pels corredors inscrits, ha tornat per veure si encara estava viu.

Als voltants de les 11h de la nit, la claca ha augmentat a 5, amb la visita de la Beth i en Frederic Fillat. Han estat unes hores especials, el poder comptar amb tant de suport.

Per megafonia, ens comuniquen que en Paris Canals, atleta que fins aquells moments encapçalava la cursa ha decidit abandonar per motius personals. Una llàstima no saber fins on hagués pogut arribar!! De totes formes sempre l’he vist com un “extraterrestre” i després del recital a la pista el mite ha crescut. (123Km en 11h20’).

Aprofito les aturades per mirar el telefon móbil. Els missatges m’han servit per estar en contacte amb la familia i comentar que tal marxaven les coses. En Juanjo Cucala, president de l’A.E.Muntanya també ha volgut saber com rutllava l’experiencia.

Descanso uns 25’ per menjar-me un tros de truita de patates preparada per l’ocasió.

En Pep Indalecio alias “Indi” i la Jordina companys de cursa s’han quedat bocabadats en veure el festival que portava entre mans!! Ens hem fet unes fotos per recordar l’anécdota!! També han parat a descansar; La Jordina té el turmell molt inflat, i l’Indi te dolor al genoll. A mitjanit s’han retirat.

El fred intens m’obliga a canviar sovint “l’aigua al canari”. Estic perdent molt líquid, però no sóc conscient del risc que pot comportar això. Crec erròniament que vaig ben hidratat pel color de l’orina…

Tot i portar més de 12 hores deambulant per la pista, no he patit cap crisis mental. Només em limito a resar perque els dolors articulars no vagin a més i em deixin acabar.

En Frederic m’acompanya trotant o caminant durant quasi una hora. Sobre la 1 de la nit marxa cap a casa; Pràcticament es pot dir que la meva etapa com atleta finalitza aquí, convertint-me en caminador.

El Barça ha guanyat a Valencia 0-3, segons ens informen. Qualsevol noticia és ben rebuda per distreure la ment.

Cada cop paro més sovint a reposar forces o estirar les cames. Sobre les 2h de la nit, durant un d’aquests descans demano els serveis d’un fisioterapeuta perque em faci un massatge. Comenta que la sobrecàrrega del bessó és deguda a la falta d’entrenament però que no hi ha cap lesió. Em recomana fer uns estiraments, però la veritat és que a aquestes alçades ja no hi ha ganes de res. Tot representa un esforç!

A les 3h30’ de la matinada, amb 16 hores de cursa a les cames assoleixo el meu primer objectiu: 100 Kilometres en pista. Ho cel.lebro fent-me unes fotos amb en Josep Bernaus.

Com a premi, decideixo dormir durant 30’ dins d’un sac que m’he portat. El despertador ha sonat i poc a poc m’he llevat. M’he canviat de roba de nou, posant-me malles térmiques de windstopper i un plumó. Estic totalment destemperat. M’he pres un vas de llet calenta amb galetes. Han passat més de 20’ fins que m’he incorporat a la pista.

Les dues primeres voltes les he fet coix i tremolant. Sort que després les articulacions han agafat temperatura i he pogut caminar més dignament.

Entre les 4h30’ i les 7h es pot dir que han estat els moments més durs per mi. Sobretot pel fred que feia i el poc ambient que es respirava a l’estadi.

L’únic que motivava, era veure com venien corredors amb cara d’haver-se llevat feia poc per correr el seu relleu de 2km en hores intempestives. Se’ls veia contents per la causa i alguns escalfaven fins i tot una hora. Quina moral!!

Durant aquestes hores només penso en que arribin les 7h del matí, doncs farem l’últim canvi de sentit a la pista, i de seguida creixerà el dia.
Com que no tinc cap marca prefixada, intento que les hores vagin fent el seu curs.

A les 5h30’ em faig un bany de peus amb aigua freda, doncs noto que la planta dels peus està mollt rescalfada de tants impactes. Un compeed a cada peu m’evitarà conviure amb les molestes llagues.

Quan la claror fa acte de presencia sembla que ja sigui el final, però encara resten més de 3 hores per acabar. El volum de públic augmenta i molts familiars venen a donar el darrer alè als corredors.

El meu amic Lluis Cuenca, ha anat mirant per internet l’evolució de la carrera. Al veure que aquest matí encara seguia en cursa, s’ha apropat al Serrahima a les 9h, per animar-me més de prop. Al igual que en Rafa Ferràndiz que ha gaudit molt corrent un dels relleus de 2 km.

En Jeroni Murillo, tampoc ha volgut perdre’s l’espectacle, tot i que encara no pot fer esport després de la greu malaltia que ha patit. Tot i així no ha perdut el bon humor que sempre el caracteritza i ja ha confirmat que l’any vinent s’apuntarà a les 24 hores de la Marató de TV3.
Durant les dues darreres hores la gent no para d’animar. Molts companys de l'Agrupació Sant Jordi que també formen part de l'equip d'organitzadors em saluden i donen mostres de suport.

Aixó sembla que està fet però quan manca poc més d’una hora una cremor a la tibia a l’alçada del turmell m’obliga a parar en 2 ocasions per aplicar-me un gel fred, i reduir la sensació de dolor. Així no puc continuar.

De sobte m’ha vingut com una pàjara. És el tram final i sé que acabaré el repte, però el meu físic s’ha deteriorat fins a límits insospitats. La darrera volta a l’estadi, he tardat quasi 10 minuts en completar-la.

El darrer relleu de 2 km protagonitzat per l’Abel Anton, doble campió olímpic en Marató, la música de Vangelis, i un improvisat i emotiu passadís del públic als atletes ha posat punt i final a 24 hores de lluita contra el rellotge.

Només acabar, els 20 supervivents ens abracem i més d’un deixem anar l’emoció en forma llàgrimes.

CLASSIFICACIONS
http://www.ultrawalking.net/2007/tv32007.html

En total he finalitzat en 16ª posició amb una distancia de 126,5 Kilometres, res a veure amb les impressionants marques dels primers. Salvador Reig (215 Km); Angel de la Mata (206 Km); Eddie Gallen (204 Km) o Edu Clemente (196 Km). Tots ells amb més de 450 voltes a la pista. Pel que fa a les fémines cal destacar a l’Alexandra Panayotou (163 Km) guanyadora de les dues últimes Matagalls-Montserrat i Mª del Mar Garcia (156 Km).

Després de les fotos de rigor, noto que no estic fi. No tinc forces ni reflexes per asseurem a terra. Sembla que el cap em balla. M’estiro i començo a tremolar.

Definitivament em passa quelcom. La situació no és normal. La darrera hora ha resultat nefasta. D’haver-me notat aquests símptomes a mitja cursa de ben segur hagués hagut d’abandonar.

Requeixo dels serveis mèdics, que em porten a l’Hospital de Barcelona. Allí em posen suero i em fan una analítica d’on es despren que he patit una deshidratació máxima. Per la tarda em deixen marxar cap a casa.

Caldrà fer repós durant 3 dies, beure molts líquids i comprovar que tot els indexs Ck estiguin dins dels valors normals. Els resultats posteriors així ho van corroborar.

L’experiencia ha acabat bé, però dubto repetir-la, ja que el fet de caminar o correr sobre una superficie uniforme castiga molt més les articulacions que una prova per muntanya amb terreny més irregular.

De totes formes, des d’aquí vull felicitar a tothom a qui ha col.laborat per fer-nos disfrutar d’una fita i d’uns companys que mai oblidaré.

FIL DE LA MARATO'07 24H DE TV3
http://www.corredors.cat/index.php?topic=1911.0

FIL MINUT A MINUT DE LA MARATO'07 24H DE TV3
http://www.corredors.cat/index.php?topic=2410.0


Lluis Planagumà i Grífol

EL MERIDIA VERD EN BTT 01-04/11/2007(AEM)

EL MERIDIÀ VERD EN BTT DEL 1 AL 4 DE NOVEMBRE DE 2007

Durant el passat pont de Tots Sants un total de 15 ciclistes (9 nois i 6 fémines) han participat en la travessa, tot i que tothom no ha tingut els 4 dies de festa.

La ruta en principi transcorre entre Ribes de Freser i El Masnou, però l’hem adaptat per finalitzar a Sant Andreu de Palomar. 8 persones hem finalitzat amb éxit tot el recorregut !! Hem passat per les comarques del Ripollés, la Garrotxa, Osona, Vallés Oriental, Maresme i Barcelonés amb un total de 205 kilometres i més de 4.500 metres de desnivell positiu fets.

Amb molta puntualitat, entre les 8h30’ i les 8h45’ hem començat cada dia a pedalar, excepte la primera jornada, 9h30’que vem arribar a Ribes de Freser amb tren!!

Totes les fotos a: http://picasaweb.google.es/lluispatins/MERIDIAVERDENBTT0104NOVEMBRE2007

Etapa 1- Ribes de Freser-Vallfogona de Ripollés (48 Km + 1450 m)

Sota un sol radiant, un total de 12 persones iniciem una nova aventura plena de sorpreses! Es tracta de l’etapa més dura a causa del desnivell, encara que els primers 5 Km són per carretera fins a Bruguera, i els 6 Km restants fins el Coll de Jou (1680m s.n.m.) per pista encimentada. El paisatge espectacular, amb infinitat de tons i colors que dóna la tardor.

Hem pujat 750m + de cop sota la presencia del Taga (2.040m), des d’on hem vist les primeres neus del Pirineu. La baixada fins Ogassa (Km 22), molt ràpida i amb vistes a la Serra Cavallera. Al poble omplim bidons i patim l’única punxada del dia (Ester).

Tot seguit circulem per un tram de via verda de “la Ruta del Ferro”. En Xavi Fargas pateix una caiguda que li provocarà que l’endemà no pugui continuar, a causa de la poca mobilitat del muscle.

A prop de Sant Joan de les Abadeses (Km 29) hem creuat el riu Ter amb una remullada de peus, característica de les nostres sortides. Tot seguit iniciem el segon tram de pujada del dia per camins plens de códols que dificulten la ciclabilitat. En Miquel té rampes als quadriceps i prefereix baixar el ritme.

Passat el Coll de l’Home Mort en un replà al costat d’una masia, parem a dinar. Són les 15h30’ i aprofitem l’escalfor del sol que encara ens toca. A aquestes alçades de l’any ja és nota i molt quan l’ombra ens agafa, moment en el que reprenem la marxa per pista ampla en constant ascens fins el Coll de Santigosa (Km 40). Aquí trobem una senyal del Meridià verd que coincideix amb el Meridià de París, un segment del qual, el que va de Dunkerque a Barcelona, va servir per definir la unitat de longitud del metre (m).

Encara ens resten 200 metres de desnivell i amb bastant de fang per rampes molt dretes durant 3 km. Arribats a la cota 1250 iniciem baixada fins a Vallfogona de Ripollés.

Entrem al poble a les 17h50’. Ens allotjem en una casa de turisme rural a Can Pau, on fem un sopar de germanor. L’ambient que es respira és de molt companyerisme i ilusió per descobrir nous paratges. Cada dia és una aventura que el grup ha disfrutat a fons!


Etapa 2-Vallfogona de Ripollés- Tavérnoles (48 Km + 950 m)

Sortim puntuals a les 8h30’ amb força fred; Sort que els primers 6 km són de forta pujada (500 metres de desnivell) i aviat entrem en calor. Les dures rampes desperten a tot el personal que ha de posar els cinc sentits per superar-les.

El paisatge, bucólic i rural. Les fagedes ens han fet xalar de veritat. Ciclem per uns indrets molt salvatges plens de fulles caigudes que encatifen la pista forestal. Un cop al coll de la Creu de l’Espinalt dins la Serra de Santa Magdalena iniciem descens fins a Vidrà (Km 16) on parem per esmorzar coca de forn i una especie d’ametllat boníssim! Encarreguem entrepans per dinar.

En Miquel ha punxat abans d’arribar al poble. Serà l’únic percanç del dia.
Seguint el curs de la Vall del Ges passem per un tram no ciclable coincidint amb la Tosca dels Degollats. Continuem en baixada fins a la presa del Forat Micó i creuem fins a 5 cops el riu Ges amb escàs cabdal.

Passat Sant Pere de Torelló, la vegetació és més minsa. Predominen els camps de conreu i es respira un ambient de purins. Atravessem el Graons el Rei (Km 29) i circulem paralels al Torrent de la Fàbrega. Més endavant parem una estona per reposar forces i divisar l’entorn que ens envolta. Al nord l’ermita de Bellmunt, a l’est Cabrera i la Serra d’Aiats, al sud el Montseny, i al oest la Plana de Vic.

A Roda de Ter (Km 42), l’Ester ens deixa ja que l’endemà treballa. En Gusmà ha trencat el portapaquets i junt amb en Toni s’apropen a Manlleu, per comprar-ne un. No hi ha sort.

Després de Roda de Ter un corriol a la vora del riu posa el colofó de la segona etapa.
A Tavérnoles hem fet mitja pensió a l’Hostal el Roquet. L’Ivan i la Silvia han recollit a la Roser a la estació de tren i tots han fet cap a l’hostal.


Etapa 3- Tavérnoles-Cardedeu (60 Km + 1250 m)

A les 8:45 hores arrenquem les màquines. Abans cal dir que els hi hem fet un repàs.

Les baixes temperatures 3ºC han estat presents durant les primeres hores d’avui, amb zones gebrades.

A Sant Julià de Vilatorta (Km 7) s’han afegit al grup l’Ivan i la Silvia que viuen aprop i ens acompanyaran dues jornades igual que la Roser.

Durant força estona seguim per corriols les senyals del GR-2 i del Meridià Verd a través d’uns racons plens d’alzines i lloses de pedra fins al Santuari del Puig de l’Agulla (Km 13).
Sembla un bosc de fades i nans!!

Pedalem direcció sud vorejant el Puig Grifó. El descens fins a Seva és per pista ràpida i perillosa. Aquí, és on en Gusmà pateix una forta contusió. Resultat: casc trencat i cremades i cops diversos, però sense més conseqüencies...

Tant als restaurants de El Brull (Km 26) com a Coll Formic (Km 32) on voliem dinar, s’han negat a fer-nos un miserable bocata!! Estaven desbordats de gent! Hem fet us dels ganyips i les “patates guarres”.
Tot i que un bidó ple de vi de les diferents collites de les dues primeres nits, ha servit per remullar les goles més refinades. Amb la calor d’aquests dies el caldo ha anat agafant graus i en alguns moments ha donat ànims al grup.

La llarga baixada que hi ha passat el Pla de la Calma (Km 38) i que porta fins al pantà de Vallforners (Km 48), ha tingut consequències pels més agosarats (2 punxades Ivan i Lluís).
A Cànoves (Km 53) hem arribat a les 17h50’ El sol fa estona que ha marxat.

El darrer tram, 6 Km fins al final d’etapa el fem per carretera per anar més lleugers a causa de la foscor. En fila india i amb les llums i reflectants posats entrem a Cardedeu. Fem cap a l’Hotel d’en Xurin a les 18h10’ sans i estalvis, però amb més gana que “un mestre d’escola”. Sort que la casa fonda ens ha recuperat amb els seus 3 plats per sopar i l’excel.lent buffet d’esmorzar.


Etapa 4- Cardedeu-Barcelona (50 Km + 1000 m)

La darrera etapa, ha estat també força entretinguda. Per sort no ha passat res problemàtic.
Hem sortit de Cardedeu al voltant de les 9 del matí, per camins paralels a la via del tren, i després hem creuat l’autopista just a l’alçada del peatge de la Roca del Vallés (Km 10).

Deixem el Turó del Gall a l’esquerra i de seguida ens enfilem per la Serralada del Litoral. Els seus reguerots i el sauló han castigat el físic, ja malmès després de 160 kilometres dels dies anteriors. A l’alçada de l’ermita de San Bartomeu de Cabanyes (Km 16) ens creuem amb el GR-92, que ja no deixarem fins a la Conreria.

Hem esmorzat-dinat al Restaurant “El Senyor” molt a prop de la Roca d’en Toni (Km 21).
A la Creu de Can Boquet, ens deixa l’Anna que viu a uns 10 minuts. La resta pedalem fins al Coll de la Font de la Cera (Km 28), resseguint la carena, camí de la Conreria, amb continus puja i baixa. Les xemeneies del Besós es veuen de lluny però no arriven mai. Hem passat just per sota el Turó d’en Galzeran. El terreny és trencacames!!

Creuem la carretera pel coll de Montalegre (Km 33) i el collet de Vallençana (Km 39). Aquests darrers kilometres són un suplici, per més d’un... El desnivell va fent mal!.

La última pujada al Puig Castellar (Km 43) amb la bicicleta a coll, ha recompensat l’esforç, gracies a les vistes de la ciutat de Barcelona i la seva area metropolitana. A la baixada pel barri del Singuerlin 2 punxades (Gusmà i Miquel) han posat la nota de color.

Una foto davant de l’A E. Muntanya (Km 50), i unes birres i unes braves a la plaça de les Palmeres, han posat fi a una nova fita.

Han participat: Gusmà i Beth Porcar, Pilar Valenzuela, Miquel Barbany, Roser Capdevila, Xavi Fargas, Ivan Raga, Silvia Nogueras, José Funes, Toni Jofre, Nacho Sasselli, Anna Rodriguez, Ester Nebot, Jordi Farré, i un servidor.

Han realizat la travessa complerta Gusmà i Beth Porcar, Pilar Valenzuela, Miquel Barbany, José Funes, Toni Jofre, Nacho Sasselli, i un servidor.

LLANÇÀ-MASNOU EN BTT 12-14/10/2007

LLANÇÀ-MASNOU EN BTT 12-14/10/2007

El passat Pont del Pilar els companys de l'Agrupació Sant Jordi vem fer la tradicional sortida de cap de setmana que des de fa 3 anys organitzem per la geografia catalana.

Aquest cop vista la impossibilitat de trobar allotjament a la ruta prevista inicialment pel Sud de Catalunya: Bonastre - La Senia, hem optat per escollir una ruta amb un ventall més ampli pel que fa a les pernoctacions, tractant-se d'un cap de setmana llarg.

Matinada del divendres 12, encara negra nit, les 5, a Palau Reial 3 bicis a la panxa de l’autocar i 3 rodes als seients, més endavant farien el mateix les 10 restants. A les 8, els tretze btteros, com un clau a Llançà, s’aixecava un dia esplèndid i més tenint en compte les pluges caigudes els dies anteriors. El nostre àngel de la guarda estava al cas! (En endavant: AG.)

En un plis plas, bicis muntades ja!...però al Sergi se li trenca una brida...un dels germans Xernánz se’n treu una d’on qui sap on i s’arregla; anem per carretera resseguint la costa fins a Port de la Selva (+0 m), fotos a la platja...que si aquest perfil meu no és el bo, que si tira una altra...som com vedettes; pujada directe per asfalt cap el Monestir de Sant Pere de Rodes (+520 m) amb vistes magnífiques sobre el Cap de Creus, la badia del Port de la Selva, i al fons cap a l’interior el Paratge Natural de les Alberes. A les 10 ja som a dalt (Km 14).

El track que vam seguir en aquesta sortida va estar baixat d’internet i no en sabíem la paternitat, encara que no ens caldria esperar gaire per a veure quin tarannà gastava el pare: ens fa baixar per la Serra de Pau 520 m de desnivell amb la bici a coll per un rierol intransitable, expressions diverses no reproduïbles van acompanyar la baixada; vam trigar 1 hora i tres quarts per a fer 5 escassos quilòmetres enmig de matolls espinosos.

En aquest interval “plàstic man” fent cabrioles sobre el precipici va caure dues vegades, i com no, va trencar dues brides del portapaquets que, altre cop, els germans Xernánz van arreglar amb freda professionalitat.

Un cop a baix, esmorzem en un lloc a Pau on no tenien ofici ni per a fer un trist bocata. Des del migdia fins les quatre de la tarda creuem la zona del golf de Roses de nord a sud. Ciclem pels canals de rec, platges i els rius La Muga i el Fluvià, que hi han entre Castelló d’Empúries (Km 31) i Sant Pere Pescador (Km 44) passant per dins del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, amb circulació lenta pels senders del parc que porten als punts d’observació de les aus, a causa del nombre de visitants al ser un dia festiu.

Fins aquí ja portàvem 7 punxades, un nombre excessiu pel nostre standard....és fa tard i comencen els nervis. El “poro” d’en Toni l’inflem 3 o 4 cops abans del dinar... L’Armentera, Viladamat, Albons, i Bellcaire d’Empordà són els pobles per on passem abans d’arribar a Torroella de Montgrí (Km 64), encongint l’estómac al olorar les flaires que surten dels diversos restaurants que anem trobant.

Travessem el riu Ter i marxem per un tram paral·lel al riu Daró fins a Gualta. I quan la gana ja era insuportable l’AG ens va proporcionar en el poble de Fontanilles (Km 70) un àpat al restaurant Can Bech que ens ho va fer oblidar tot. L’havia escollit en Lluis, un xicot que ha passat de menjar patates guarres de súper, als *** Michelin.

Acabat el dinar el temps se’ns va tirar a sobre i pedalant cap a Palamós ens va caure la nit i sense voler, vam fer una nocturna! Just abans a Palafrugell (Km 88) havia punxat el narrador, moment que va aprofitar per a dir els quatre clàssics renecs.

Durant una hora vam pedalar entre la foscor amb l’ajuda dels frontals per una pista que passa per Ermedàs i Sant Joan de Palamós.

Finalment vam arribar a la meta que es deia: Hotel Trias, un lloc agradable, però on ens van donar un sopar d’hospital que no mereixíem. En una terrassa, uns cafès i unes quantes copes van tancar el dia. S’havien fet 100 km i 1.100+.

Dissabte 13 es va aixecar radiant i amb una temperatura idònia; desprès d’una estona amb el raspallet i l’oli, les bicis tornaven a lluir com noves. No hi havia pressa l’etapa era curta: 75 km. Passades les 9 hores i amb un ritme turístic vam anar fent, passant per Sant Antoni de Calonge i Platja d’Aro fins que el desnivell ens va dir que ja havíem deixat la costa; des de Sant Feliu de Guíxols (Km 12), vam enfilar-nos cap al Coll de la Creu (+360 m) dins el Massís de l’Ardenya amb vistes al Puig Cols i Puig Gros.

A la baixada fins a Can Codolar els que anaven sobrats, van fer una mini prova d’equilibri. Es tractava d’arribar l’últim a meta. En Salvaugé, en Placueva i en Toni van fer de les seves!

El segon tram de pujada era fins a Montagut i el Puig de Cadiretes (+519 m), els primers com sempre, anaven primers, no diré noms perquè el sol fet d’anar al davant ja els compensa...i entre els altres el narrador movent la bici entre 0 km/h i quelcom més...però no gaire, en algun tram.

Una cadena trencada va partir el grup, encara que la intervenció d’en Xapi en el seu rol de mecànic, en té d’altres que no ha exercit en aquesta sortida, va solucionar ràpidament.

Quasi a dalt del cim i mentre esperàvem el reagrupament una “rave” muntanyenca, amb pastilles i porrets, què lluny els temps de les xiruques! era assetjada i escorcollada pels mossos i mosses d’esquadra, ens va entretenir.

Una hora llarga vam estar fent el beneit.

Agrupats de nou i desprès de la clàssica pregunta què c... fèieu tant d’estona per arreglar una cadena? vam fer el cim, on hi ha un munt de roques posades artísticament, ja es sabut que la natura imita l’art; la sessió de fotos va posar fi al temps del cim.

Com diu l’infiltrat d’en Bernat, el bo de les pujades és que s’acaben i ve la baixada. En la que venia a continuació la força de la gravetat ajudava de debò: una pista de sauló amb forta pendent i on no podies perdre el centre ja que si no la centrifugació de la mateixa t’expulsava cap a les sèquies laterals. Els frens xirriaven...sí, sí, uns més que altres...però tot deu els portava apretadets.

Abans d’anar a dinar que ja tocava, a l’alçada de la riera de Tossa de Mar, vam aprofitar per omplir els bidons en un camping i l’Arévalo va arreglar un radi d’en Salvaugé, reparació de 2on curs, on va mostrar una bona habilitat. El xicot també s’ha prodigat amb la geografia.

Una pujada de +200 m va definir al guanyador de la meta volant del dinar: el toni, en el (Km 46) que va ser en el restaurant El Senglar, on ens vam restaurar sense meravelles. Dinats i amb pressa per l’hora i els quilòmetres que mancaven es va decidir que en Bernat substituís al track per a portar-nos a l’hotel.

Es va lluir; com ell mateix va dir: una pista all mountain!

De Tordera (Km 60) vam endinsar-nos en les primeres estribacions del Montnegre fins a l’ermita de Sant Miquel de Vallmanya (Km 67) +200. D’aquí sortia un corriol humit i molt ciclable que moria a la riera de Santa Susanna. Ens va fer disfrutar de veritat!

Amb l’última llum del dia arribàvem al poble de Santa Susanna; ens esperava un H**** de la cadena Onabrava, on ens van fer pagar per anticipat (?) l’habitació i la beguda que vam beure al restaurant, malgrat la nostra estranyesa i reclamacions.

Un típic bufet, una passejada i uns cafès van dir adéu al dia, que ens havia donat 1500+ i 80 km.

En aquestes sortides la castedat és una constant, però sempre hi ha algú que vol pescar...ho va intentar en Gusma, però aquest cop tampoc va pillar i menys intentant-ho en l’idioma equivocat!

Diumenge 14, van haver-hi dues baixes: el Sergi que estava enyorat i el Lluis per anar a un enterrament.

A la resta, ens quedava el més dur deia en Bernat, des de 0 a +680 fins dalt el Montnegre passant per la riera de Pineda de Mar, el Sot de Sant Andreu i el Sot de Canyamars fins el Coll de Creu Casalins (Km 16) amb fortes rampes, per a trobar-nos a dalt amb un bosc de castanyers i falgueres i magnífiques vistes del Montseny, que teníem al davant.

En el Roure de Sta. Maria del Montnegre una foto ens va immortalitzar. Un sifó de (+150m) va precedir una llarga baixada que seguia el GR-92 cap a Vallgorguina (Km 33). Allà de nou començàvem a tenir gana....era l’hora.

En aquesta situació el germà del téte va recomanar una pista per pujar directes al Santuari del Corredor a +640 des de +220 en 5,7km. Com pujava!

Com la cultura és la cultura, tot i la gana vam parar a veure el Dolmen de Pedra Gentil abans de fer el Santuari.

Un cop a dalt, baixada per pista i trialeres cap a l’urbanització de Can Massuet - el Far, i per carretera, on uns quants entre ells “el de la ett” van agafar els 70 km/h., fins Dosrius (Km 50), on Pantagruel no hagués passat gana amb aquella quantitat de trossos d’animals morts i rostits i amb un all i oli superb.

A Dosrius, un va fer la digestió al sofà de casa seva: el germà del téte. Els altres guiats pel téte la van fer per la riera d’Argentona a tota pastilla. Un consell: per no tenir digestions pesades, encara que et mengis una vaca, recomano les nostres digestions bufant a 25-30 km/h.

En Bernat va dir adéu a Mataró. A partir d’aquí la ruta va transcórrer pel litoral seguint els diferents passeigs dels pobles del Maresme. La gent va anar marxant, uns al Fòrum (Km 83) , un altre a Zona Universitària, i fins a Sant Just vam arribar en Pere i jo, a les set i mitja de la tarda. Altre cop 100 km i +1300m.

El narrador no voldria acabar aquesta crònica sense agrair, malgrat el seu agnosticisme, als Deus que vetllen pels btteros, l’haver fet sense cap incidència les sis sortides que portem...i també a l’AG que me l’oblidava.

Van pedalar:

Salvador Auge
Pere Lacueva
José Mª Chaparro
Lluis Planagumà
Gusmà Porcar
Toni Jofre
Xavier Xernánz
Sergi Xernánz
Bernat Laviña
Xavier Arévalo
Sergi Martínez
Marc Gómez
Miquel Molero

Miquel Molero i Lluís Planagumà.

VI ZEGAMA-AIZKORRI MENDI MARATOIA

VI MARATÓ DE MUNTANYA ZEGAMA-AIZKORRI 2007

http://www.zegama-aizkorri.com/Castellano/Zegama.htm

http://www.zegama-aizkorri.com/kontrolak07.htm

http://www.zegama-aizkorri.com/argazkiak/2007/erd.html

El 23 de setembre del 2007 era un dia marcat en lletres majúscules en el calendari de curses de muntanya. Es cel.lebra la VI Mendi Maratoia Zegama-Aizkorri, prova final de la Copa de Mon de curses de muntanya del circuit Buff-SkyRunner World Series 2007.

El 20 de maig vaig tenir el primer contacte dins d’aquest àmbit de curses a la Marató de Muntanya de Berga, prova inaugural de la Copa de Món. Ara tocava anar a la “Major Festa de curses de muntanya del món”. Zegama és un petit poble de Guipúscoa a la comarca de Goierri amb 1.300 habitants, però això no ha impedit que des de l’any 2002, en que va tenir la primera edició, s’hagi creat un mite pel que fa a l’ambient i expectació que envolta aquesta cursa única i on creix la fama de forma exponencial cada any.

La prova de 42 kilometres i 5.472 metres de desnivell acumulat transcorre sobre un traçat d’excepcional bellesa i puja a 4 dels cims més alts d’Euskadi (Aratz, Aizkorri, Aketegui i Aitxuri). La organització només posa a disposició dels altletes 400 dorsals.
L’éxit de la cursa provoca que cada any hi hagi una allau de sol.licituds per optar, a través de sorteig, d’un dels 175 dorsals per corredors populars. La resta de pitralls es reserven als atletes d’èlit, els corredors que han finalitzat totes les edicions precedents, i els que fan una marca mínima l’any anterior; Aquest any el tall estava en 5h15’.

Per tant, correr aquesta marató per un atleta popular és un privilegi. No hi falten motius. La duresa del recorregut (molt técnic, un veritable trencacames), amb constants desnivells i amb fang; la varietat de paisatges (fagedes, zones de pastura, crestes de roca viva, boscos de coníferes i abetoses, calçada romana de pedra pulida);
les condicions meteorológiques canviants (fred, boira, pluja, sol, vent); Però per sobre de tot destaca la ilusió d’un poble i la seva comarca que anima apassionadament a tots els participants des del primer fins l’últim.

El nombrós públic que s’atansa per veure la cursa, es pot comptar per milers. Alguns fan nit a la muntanya per situar-se als punts més espectaculars.
El dia de la cursa és un dia on families senceres van a disfrutar d’un dia de muntanya i veure l’esperat pas dels corredors!!
L’atmosfera que es respira dins i fora de la cursa és excepcional, propi d’una etapa reina del Tour de França als Alps o Pirineus. La sensació que hem viscut els corredors avui és comparable a la que pot tenir un ciclista professional pujant les rampes d’algun port mític.

Està clar, doncs que els vascos tenen un do especial que els caracteritza; L’ajuda incondicional per tots aquells esports de caire individual que impliqui grans dosis de resistencia i d’esforç com l’atletisme o el ciclisme…

El passat dissabte 22 a les 7h del matí feiem cap a Zegama amb cotxe en Toni Jofre, que també va competir, la Gemma i la Beth, que va conduir en gran part del trajecte perque pogués descansar i no carregar massa les cames. Els nervis s’em menjaven per dins i per fora.

Després d’intalar-nos a l’hotel Alai al Port d’Extegarate, on vem dinar i fer una becaina ens dirigim cap a Zegama a uns 20’ en cotxe. Ara som 5, ja que hem fet amistat amb en Juanjo Perera, atleta canari, que ens explica la seva experiencia de la cursa de l’any passat. Recollida de dorsals, i a les 17h reunió informativa amb tots els detalls de la marató i punts d’avituallament.
Tot seguit la organització ens va obsequiar amb una exhibició dels esports rurals vascos a càrrec dels harrijasotzea (aixecadors de pedres) Inaki Perurena i el seu fill Inaixo i l’aizkolari (tallador de troncs) Àngel Arrostegui. Aquí ens trobem amb en Carles Montero i la Lidia que han aprofitat el cap de setmana llarg per veure in situ la cursa. També saludem a diversos companys de corredors.cat (Massa, Luigi, Bodi, etc...)
Per acabar la tarda un tast de sidra natural i formatge Idiazàbal. El sopar a base d’hidrats de carboni i a les 23h zzzzzzzzzzz!!!

L’endemà a les 6h diana. El dia s’aixeca molt humit i ple de boira però no plou, encara que la pluja d’ahir passarà factura… A Zegama gran expectació per part dels medis de comunicació locals i de TV3. Han vingut autocars d’afeccionats d’arreu per encoratjar als corredors que lluiten per la Copa de Món (catalans, segovians i mallorquins).

Durant l’escalfament previ em trobo un conegut d’Hostalets de Pierola, en Xavier Forner i la seva dona Beth, que ha vingut a viure l’aventura d’espectador, però que de ben segur que aviat ho farà de corredor…

Abans de la sortida, davant de les personalitats es balla el tradicional “aurresku” i tot seguit es recorda al cèlebre atleta madrileny Fernando Garcia, que va morí fa 1 any en accident de trànsit treballant de bomber.

A les 9h en punt es dona el tret de sortida. Els nervis s’alliberen de cop. La cosa, ara ja va en serio i cal córrer amb precaució i no deixar-se portar pels crits d’ànim del públic.
Fem una volta pel poble d’escassos 500 metres en la que casadcú pren posicions.
Serà tot l’asfalt que trepitjarem en cursa. Les families i els nens saluden i fan la claca al pas dels skyrunners.

Només sortir de Zegama (296 metres s.n.m.) ens trobem amb una rampa molt forta. El grup s’estira ja que molts corredors comencen a caminar... El públic omple aquests primers prats de pastura aplaudint i tocant la carraca. La veritat és que amb aquest ambient la cosa sembla més fácil de superar tot i que el camí és molt pendent, està moll i ja trobem gran quantitat de fang que provoca les primeres relliscades.

En Toni i jo passem pel Km 3 amb un temps de 26’46”. El trajecte ara, en gran part transcorre per pista i combina trams de corriol preciós. En ocasions opto per correr pels costats, plens d’herba per no trepitjar el pis central on hi ha molt aiguabarreig i així estalviar més d’una patinada. Fins el Km 5 hem pujat 500 metres de desnivell. A partir d’aquí iniciem un descens de 150 m. fins a Otzaurte Km 7. Al pas pel primer control Km 5,6 portem 42’45”.

Des de lluny ja es sentem els crits dels afeccionats a Otzaurte, punt on la cursa creua la carretera. Just abans d’arribar-hi, noto com el cor es va accelerant. De seguida ens topem amb el primer passadís humà, que ens reben a cops d’escallots. La Beth ha pogut copsar el moment del meu pas amb una instantanea, després ja no hi ha hagut ocasió.

Ràpidament hi ha un sender molt dret ple de gom a gom per ambdues bandes.
La cridoria m’ha disparat les pulsacions fins les 195 per minut. He forçat el ritme a causa de l’emoció. Pujo corrent amb la mirada fixe en el proper pas. El tram és dur i la gent està massa aprop per aixecar el cap. Quant s’acaba la part més forta i la presencia física de públic és menor començo a caminar intentant recuperar l’alè.

Cal saber dosificar-se i no deixar-se portar per les ansies de la gent que et dona suport. Més tard aquests estirabots poden enfonsar a més d’un i agafar una pàjara si es força el ritme a base d’emocions.
L’entorn ara és molt dens en quant a vegetació i la boira impedeix veure cap cim a mida que agafem alçada. Durant força estona hem transitat per boscos de faig trepitjant un gruixut coixí de fulles flonges a causa de la humitat. Més amunt ja arribant a l’Aratz el terreny és molt pedregós amb trams de petites tarteres.

La pujada al primer cim, l'Aratz de 1.445 m al Km 16.1 em dona una idea del ritme. Si puc aguantar-lo veig que podria estar al voltant de les 6h... La baixada per la calçada romana passant per l’ermita de San Adrià és de pronóstic reservat, però es supera sense cap entrebanc. Al arribar al Sancti Spiritu Km 20,1 un dels punt àlgids de la carrera, veig en Massaguer i en Xavi Forner que aprofiten per fer-me una foto. El crits i imputs visuals m'omplen els pulmons... La pujada la faig al trote intentant mantenir un ritme constant. La rampa és forta i rellisca peró la gent fa que no ho sembli tant. Em trobo sota els efectes estimulants del públic i més tard penso que potser m'he matxacat un pel massa!! També he vist a la penya skyrunner de Tortosa.Més amunt quant la boira ha desaparegut per complet i la cresta i cim de l'Aizkorri eren a tocar, he vist la invasió humana que ens esperava... La pell de gallina és poc!! Hi hagut moments que sentia tantes mostres d’ajuda i d’afecte que he tingut vergonya i m'he recluit en mí mateix mirant a terra sense aixecar el cap. No em sentia mereixedor de tantes lloances!! Però cada participant en cursa tenia la seva part de reconeixement.
Em deien pel nom de pila, pel cognom o simplement “Visca Catalunya”, “Visca el Barça”, aupa txapeldun, oso ondo, aurrera, etc... Ja no sabia si riure o plorar. Després ho he superat i mirava a la gent agraïnt-ho al crit de Gora Euskadi o aplaudint com ells.Al cim de l'Aizkorri 1.528 metres s.n.m. Km 22,6 he passat amb un temps de 3h26' junt amb en Toni Jofre, company d'entrenament. La vista des del cim era espectacular, però avui no era el dia més apropiat per disfrutar-ho amb tranquilitat...
La cresta, era fàcil però calia anar en compte a no fer un mal pas, ja que la roca viva o karst amagava moltes trampes. Han calgut fer un parell de sifons abans de pujar el cim de l’Aketegi de 1.548m i el sostre de la cursa, l'Aitxuri de 1.551 metres Km 23.7.

A partir d’aquí hem iniciat la baixada més técnica i directa de la marató. Molt perillosa a causa de la mollena, el fang, la roca viva i més avall l’herba llarga. Calia tenir els 5 sentits a cada peu. Un cop abaix al control d’Arbelar impressionava mirar enrera i veure el desnivell realitzat.

El tram fins a Oltze Km 27.1 m'ha recordat un bosc de follets amb tanta molsa per sobre els arbres. El corriol semblava pla, però calia apretar les dents si es volia fer corrent.
En Toni portava el pas i hem aconseguit avançar a 6 o 7 corredors. Més d’un atleta era incapaç de trotar després del descens de la Serra de l’Aizkorri.
Un cop a Oltze el camí s’ha obert cap un prat molt extens. La verda catifa natural ha servit per amorosir el passos dels nostres malmesos peus fins a Urbia km 29.2 disfrutant de l'espectacle de color que ens deparava l'herba humida. En Toni ha pres un metres d'avantatge i ens hem separat definitivament. La pujada de l'Andraitz ha estat sense cap dubte el meu moment més crític. El sol apretava i els kilometres ja pesaven massa... Un cop a dalt Km 31.5 la cosa ha canviat de color.

Només quedava una eterna baixada de 10 kilometres. Tot i anar amb prudencia he fet un bon descens sense patir caigudes ni estrebades musculars. La companyia de la Sonia Malo de la Selecció Catalana, m'ha servit per mantenir un ritme viu de cursa.
Ens hem alternat posicions i hem aprofitat per xerrar i tot.

El temps final no m’ha obsesionat, tot i que veia que no estaria per sota de les 6 hores per ben poc. Finalment entro a Zegama a les 3 de la tarda am un temps de 6h02'37" i la posició 219.

Cal dir, que no he patit cap crisis mental ni física, que em fes plantejar-me la cursa d’una altre manera.

Si vols veuren's en un video de la cursa: Minuts 24, 26 i 27

http://www.engarrista.com/content/view/54/28/

Lluís Planagumà Grífol

IV RAID GARRAF 20-22/04/07

IV RAID GARRAF 20-22/04/07

2 dies de Raid pels voltants del Garraf i l’Alt Penedés. Tot una experiencia!! Orientació en btt, a peu, via ferrada, barrancs i patins en línia són les 5 modalitats que hem fet durant el cap de setmana del 21 i 22 d’abril. Ahir dissabte 21, de 8h a 20h i avui diumenge 22, de 5h a 12h s'ha cel.lebrat aquesta prova de la Copa Catalana de Raids d'Esports de Muntanya.

El nostre equip l’AEM RAID TEAM l’hem format en Sergi Pujalte, el Miquel Rubio i un servidor que m’estrenava dins aquest món.

En Sergi i en Miquel prenen la sortida de dissabte amb btt de Torrelles de Foix fins Aiguaviva (tram de 14 Km), molt a prop de Santes Creus.
Un cop a Aiguaviva hi ha la primera transició. Ara en Miquel i en Lluís fem la cursa a peu de 18 Km passant per la cresta del Montmell, on perdem força temps, quasi 1h, per trobar 2 valises que no hem encarat bé des del principi.

El 3er tram de btt (26 Km) ens el saltem perque no ens tanquin els altres controls i poder fer la resta d’activitats.

En desplacem amb cotxe, tot l’equip fins el punt de control on s’inicia el 4rt tram del dia, que consta del barranc del Foix + cursa a peu (10 Km). Aquest sector el fem en Sergi i jo. Cal dir que passem per 3 badines d'aigua que cal fer nadant amb un aigua gélida i un petit rapel. Finalitzat el barranc durant la cursa a peu ens perdem i fem un camp a través que les nostres cames s'han enrecordat tota la nit, degut a les múltiples esgarrinxades!!

Un cop acabat aquest tram, nova prova de btt (15 Km) a càrrec d’en Sergi i en Miquel fins a Sant Martí Sarroca, on finalitzem el dia fent la darrera secció on participo junt amb en Miquel, la ditxosa ferrata + cursa a peu (5 Km), que m'ha posat la adrenalina a tope després de 2 caigudes al buit, per sort sense picar amb la roca de la paret ni conseqüencies.

M'he donat compte que les cordes i els mosquetons serveixen de veritat, sino ja estaria al l'altre barri....

Cansats però contents ens dirigim cap al Poliesportiu de Sta Maria i els Monjos on passem la nit.
Avui diumenge a les 5h de la matinada tram nocturn amb btt de 26 Km des de Santa Margarida i els Monjos fins a Sant Martí Sarroca. En Sergi i en Miquel han estrenat i provat l’eficacia dels espectaculars frontals nous i han aconseguit el cinqué millor temps d’aquesta modalitat.

El 2on tram de Sant Martí Sarroca fins La Bleda de 7 Km amb patins en línia ha estat un suplici pel meu company Sergi.

Després secció de btt de 15 Km des de La Bleda fins el trencall de carretera que puja al castell de Sant Miquel d'Olerdola que han fet en Sergi i en Miquel.

El 4rt tram era combinat: Pujada amb patins en línia fins al Castell d'Olerdola (2 Km) i cursa a peu de 6 Km fins a Canyelles (2on camp a través amb aiiiiiiiiiiiiis i uiiiiiiiiiiiiiss per tot el cos). En Miquel i jo recodarem durant força temps el paisatge espinós d’aquestes contrades.

L'últim tram d'avui ha estat amb btt (14 Km) fins a Vilanova i la Geltrú que he fet junt amb en Sergi.

Cal dir que aquest tipus de raid en tot moment l'equip està format per 2 corredors, mentre l'altre descansa i va a la següent transició amb cotxe per muntar la paradeta i preparar el material necessari per la següent secció.
Es tracta d'un esport de treball en equip. L’únic problema és el cansansi acumulat i les poques hores que es dorm.....

http://www.feec.org/Activitats/raids/2007/GARRAF.xls

http://www.aetalaia.org/curses/crm/index.htm

http://www.deandarporcasa.com/ferratas/via-ferrata-fsantmarti

CHAMPIONNAT DU CANIGÓ 2007

CHAMPIONNAT DU CANIGÓ 2007

El passat 5 d’agost a la localitat francesa de Vernet-les-Bains es va cel.lebrar una clàsica pel que fa a les curses de muntanya, el Championnat du Canigó.

Aquesta cursa té els seus inicis l’any 1905 per homenatjar els habitants de Vernet que portejaven blocs de glaç de quasi 80 kilos de pes, extrets de la glaçera del Canigó fins al poble per refrescar els visitants de les estacions termals de la regió.

El Club Alpí Francés de Perpinyà organitzà una cursa a peu amb una càrrega de 8 kg a la motxila, tradició que a dia d’avui encara es conserva.
Els participants poden optar a córrer sense pes o a la modalitat anteriorment citada.

Quant arribem al poble, dissabte a la tarda, podem veure el cim del Canigó a 2.784 metres des de Vernet-les-Bains a 650 m s.n.m. La volta que es dona i el desnivell ja posa nerviós a més d'un. Recollim els dorsals i ens prenem una birra per hidratar la musculatura...

La cursa és de llarga distancia: 33 Kilómetres i es tracta d’un recorregut circular. Consta de 2134 m de desnivell positiu fins el cim del Canigó i del mateix desnivell de baixada. És una pujada directa i una baixada eterna...

Abans de donar la sortida es respira un ambient impressionant!!. 800 participants es concentren en el punt d’inici. A les 7h es dóna el tret de sortida. Abans de començar en Toni Jofre i jo ens hem retrovat amb el seu amic en Xavi Vicente.

Els primers kilómetres de pujada fins al Coll de Jou a 1.125 m (Km 4.5) tenim problemes de tràfic, degut a que hem sortit força enrera, tenint que avançar altres corredors pels marges amb el perill de tortes de peu i algun que altre massatge urticari. A partir d’aquí tenim una pista ample fins al Refugi de Marialles a 1.718 m (Km 8.7); És un pal si la fas caminant i un via crucis fer-la corrent, però un no es pot relaxar i apretem les dents... Gran espectacle de públic i animació a l’alçada del refugi.

De seguida fem el tram fins el Coll Verd, un corriol que m'ha divertit molt. Després més amunt a la Cabana Aragó a 2.183 m (Km 14.2) també hi havia xerinola amb tantes tendes de campanya plantades i gent aplaudint.

Ja, només quedava el tram final, amb vistes al magnífic circ que forma el Canigó, i la grimpada per la xemeneia que du fins al cim a 2.784 m (Km 17.4), que coronem en Toni i jo juntament amb un temps de 3h05'

Sense parar-nos a contemplar les vistes iniciem el descens. El primers 600 m de desnivell de baixada fins al Refugi de Cortalets a 2.150 m (Km 21) a ritme molt fort. Després he vist que calia reduir la intesitat si no volia topar-me amb les ditxoses rampes. Tants metres de desnivell seguits de baixada eren una incógnita i calia reservar forces.

Al Km 23 caiguda sense consequencies i alguna que altre torta de peu. En Toni marxa uns metres per davant. Coincidim en els diferents controls de pas i avituallaments.

El via crucis va per dins, avui he patit més que a la Marató de Berga. La calor també n'ha tingut part de culpa en aquests darrers kilometres. No m'he tallat tant al baixar, i això ha provocat un nivell de patiment més alt. Finalment els últims controls servien per donar un respir inclosa una dutxa amb manguera al Km 29 que ha resultat providencial.

A les 11h50' entro a meta junt amb en Toni content pel poc entreno que portava (93Km) el mes de juliol i satisfet amb el temps emprat 4h50’36 arribant a meta el 210 i 211 de la classificació final.

Un 10 per la cursa, la organització i el públic que li ha donat molt de caliu. L’any vinent esperem tornar-hi si estem en forma...

http://www.courseducanigou.com/classement.php

BARCELONA - DONOSTI '07 EN BTT

BARCELONA-DONOSTI ’07 EN BTT

1ª ETAPA BARCELONA-CALAF (102KM) - 2 DE JUNY





Sortida a les 8h35’dels 11 components que formem aquest any la nostra particular travessa anual. Travessem el Parc de Cervantes i agafem la carretera passant per Esplugues de Llobregat. Un cop hem creuat Sant Joan d’Espí ens incorporem a la pista plana que hi ha al costat del riu Llobregat fins a l’alçada d’El Papiol. 1er tram de pujada a la Serra de les Forques just abans d’arribar a Martorell i passar per davant del famós Pont del Diable (Km 25). Des d’aquí per carretera fins a Olesa de Montserrat (Km 34) i Esparraguera (Km 40). Abans, el primer esmorzar a la Bar la Chopera (Km 30) que sort que vem menjar quelcom sinò…. haguessim patit molt més després de les sorpreses que ens esperaven abans de dinar!! Sortint d’Esparraguera agafem camí forestal entre ametllers i oliveres amb la presencia majestuosa de la muntanya de Montserrat com a testimoni del nostre pas i on es comença a notar l’ascensió progressiva que ens portarà a Collbató (Km 45). Al Km 48 passem per la Vinya Nova i després fem cap a Can Jorba, punt de sortida per excursions matinals al Parc Natural de la muntanya de Montserrat.
A partir d’aquí a l’alçada d’El Bruc s’inicia un tram duríssim per pista plena de códols que fa impracticable mantenir-se dempeu la bicicleta. Cal posar peu a terra per pujar fins el Coll de Can Massana (Km 55). La sensació de xafogor potser és la pitjor de tota la travessa. És el primer dia i aquestes calorades provoquen l’esgotament líquid dels nostres bidons… El dinar i les birres isotóniques a Sant Pau de la Guardia són aprop, però les presses no són mai aconsellables i tot i portar 5 gps el teóric tram de baixada de 2 km per carretera direcció Manresa es va convertir en un descens de 6 km en el pitjor dels casos. Trucades de telefon, ja que es van formar tres grups, van confirmar el pitjor dels pronóstics pels més agosserats. Calia remuntar 4 km i 200 metres de desnivell. Aquest percanç va trencar mentalment a la gran majoria sota un sol implacable.
Arribada a Sant Pau de la Guardia (Km 67) a les 15h15’ que va servir per recuperar forces amb un menu de qualitat i oblidar el desgast sofert previament.
A les 16h45’ reprenem el camí passant prop de Maians (Km 73). Després petit corriol i tram dur de pujada per asfalt direcció Castellfollit del Boix. Tot seguit pista ample a través d’un paisatge dominat per camps de blat per enfilar-nos dalt de la Serra de Rubió 786 metres s.n.m on travessem un parc eólic. Un cop a dalt iniciem descens seguint el Torrent de Maçana fins Sant Martí de Maçana (Km 87), per uns indrets feréstecs i poc habitats de l’Alt Anoia, que donen sensació de soledat. Després cal remuntar uns 150 m de desnivell pel Torrent de Can Mates, tram asfixiant a aquestes alçades de l’etapa que provoca els primers crits de quan falta!!! Arribem a Prats de Rei (Km 94). Sortim pel cementiri cap a Calaf per carretera local amb un tram d’un 16% de desnivell per acabar de rematar el personal. Arribada a Calaf (Km 102) a les 20h. Ens allotjem a Cal Macarrò, hotel 2 estrelles, totalment nou i molt agradable. Pub musical a sota del mateix. Sopem a la plaça de poble amb la companyia d’en Xavi Hernanz que ens ha acompanyat durant l’etapa inicial.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51822

2 ª ETAPA CALAF-ALFARRÀS (107 Km) - 3 DE JUNY





A partir d’avui, la diana serà durant la resta de la travessa a les 7h, l’esmorzar sobre les 7h30, a les 8h “cura intesiva” a les bicicletes i la hora prevista de sortida a les 8h30.
Aquest matí fa fresca. Es comença a notar la continentalitat d’aquestes terres. Esmorzar ràpid, a base de café i una pasta, al bar davant de l’hotel. Esgotem les existencies…
Sortim de Calaf a 670 metres s.n.m. a les 8h35’ per carretera fins a Sant Martí de Sesgueioles (Km 4) per tal d’empalmar el track del dia anterior, ja que Calaf disposa de millor oferta i qualitat d’allotjament que Prats de Rei. Seguim per asfalt fins a Pujalt (Km 11), que tal com indica el seu nom es troba dalt d’un turó, motiu pel qual hi ha instal.lat un dels radars del Servei Meteorológic de Catalunya. Ara, per pista ampla i bona, anem fins a Ferran (Km 17). El paisatge, és el típic segarrenc, amb grans extensions de camps de cereals tacats per vermelles roselles o “pipiripips”, olor a purins i algún mas abandonat. Es tracta d’un terreny amb petits altiplans on es van acumulant metres de desnivell, tot i que el perfil altimétric de l’etapa, excepte el primers 10 kilómetres, és clarament de baixada. Anem per carretera fins a Sant Ramon i d’aquí per camins fins a Comabella (Km 23) passant després per El Far i Sant Guim de la Plana i finalment Guissona (Km 33), on parem per fer un esmorzar-dinar i atipar-nos a l’Area de Guissona per només 4 euros. La veritat és que no vem menjar res de carn a la brasa perque implicava iniciar una batalla campal, per conseguir una graella, amb els “domingueros” de torn que van a passar el dia. Nosaltres ja teniem la nostra guerra amb la bicicleta i la resta del grup, per optar a la victoria d’etapa. Això sí, el gaspatxo va correr a dojo… A la 12h30’ reprenem la ruta després d’haver canviat una punxada. En Joan Palou ha trucat al restaurant de Balaguer ja que la previsió horaria serà cap a les 16h. La mitjana kilométrica per hora augmenta fruit de la bondat dels camins i la pressió horaria, fins que el track ens fa una mala passada. Cal travessar un camp de blat a punt per segar. Intentem rodejar-lo buscant camins radials, però tots desemboquen al mateix camp. Decidim tirar pel dret i seguir fil per randa el track. El pagés encara deu estar maleint-nos. Sort que el tram és curt, uns 300 metres de distancia, però la picor a les cames ens durarà part del dia. Tot i els entrebancs que ens depara la natura arribem a Agramunt (Km 58) a les 14h on aprofitem per refrescar-nos i omplir bidons.
Just sortint del poble seguim el Canal d’Urgell durant uns 10 km, fins quasi Bellmunt d’Urgell (Km 71) pel tram conegut com “Lo camí de Castellserà”, que servirà per combatre la calor i que ens donarà una sensació de frescor molt agradable. En poca estona som a Balaguer (Km 75) on parem a dinar al Restaurant Cal Morell - 1 estrella Michelin, que ens prepara un menu especial gràcies al bon fer d’en Palou que avui celebra el seu 60è aniversari.
En Pau Ratés que ens ha acompanyat durant els 2 primers dies, abandona abans d’hora, ja que decideix quedar-se a Balaguer i no venir fins Alfarràs. Això ja no és el que era… Va preferir fer una becaina mentre esperava que l’anessin a recollir per tornar cap a casa.
A les 17h30’ sota un sol de justicia enfilem per sota la muralla de la ciutat, una rampa infernal que ens farà païr de cop l’excel.lent àpat que acabem de degustar. Una hora més tard passem per Castelló de Farfanya (Km 90). Ens trobem dins la plana de Lleida, però tot i així a mà dreta comptem en paralel amb la Serra Llarga que s’extén fins Alfarràs. Un cop hem creuat Algerri (Km 96) s’inicien un seguit d’estrebades que fan que el grup es trenqui en 2. S’està preparant l’atac final i la velocitat puja en pla fins a mitges de 35-40 km/h El grup davanter està format per en Jacinto, Chapa, Santos, Dionís i Lluís. Després de seguir pel costat el riu Noguera Ribagorçana, un darrer repetjó fa despenjar 2 dels components. Abans d’entrar a Alfarràs (Km 105), el darrer esprint, que marca l’ordre d’arribada (Lluís, Jacinto i Santos). El fort ritme imposat en el darrer tram, ha millorat el temps previst a meta (19h30’). Avui estem allotjats a l’Hostal La Florida, establiment molt senzill que ens porta més d’un mal de cap pel que fa al parking de bicicletes. Es tracta d’un garatge tancat però a l’aire lliure que provoca més d’un dubte en quant a la seguretat de les mateixes. Es nota que hi ha massa diners invertits en ferralla, que si no s’està entrenat, tampoc et solucionen res, per molt calés que valguin… Sopem al mateix hostal.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51823


3ª ETAPA ALFARRÀS-ANGUÉS (98KM) - 4 DE JUNY





A les 8h fem un café amb llet i una pasta i revisem les “machines”. Sortida a les 8h30’. Només començar rampa molt forta de pujada que ens desperta de cop per la resta del dia. En 1 km pugem uns 100 metres de desnivell el que equival a un 10% de mitjana. Un cop a dalt entrem a la Comunitat d’Aragó i a la provincia d’Osca. Aquesta terrassa natural ens permet contemplar una extensa àrea de cultius de regadiu, plena d’arbres fruiters. Passem per davant de l’Ermita de Miravete (Km 9). Davant seu hi ha un estany on desvien aigua pel reg. Som a la franja i aviat arribem a Tamarite de Litera (Km 15) on parem per esmorzar com cal. Entrepà de truita de patates amb pa amb tomàquet.
Al cap de 45’ fem via cap San Esteban de Litera (Km 25) per pista serpentejant i amb un paisatge un pel més muntanyós i amb més vegetació. Travessem per sota el Canal d’Aragó. Passem per un tram de riera seca díficil de sortejar a sobre la btt. El sauló s’enganxa a la roda i s’avança lentament. Sort que es tracta d’un troç curt.
Durant una estona seguim per pista paralels al Canal d’Arago. En un punt proper salvem un tram d’obres que ens ha fet deixar momentaniament el track. Al Km 37 en Lluís punxa la roda de darrera. Tota una experiencia, treure i posar el neumàtic amb el nou portapaquets que reposa en gran part sobre l’eix de la roda. El problema es resol després d’inflar la roda 3 vegades…
A Monzón (Km 40) anem a un supermercat de pas a comprar 13 litres d’aigua per carregar els bidons. El castell domina la vista sobre el poble i és visible des de lluny. Sortim d’aquí per carretera i creuem el pont del riu Cinca. De seguida entrem en una zona boscosa on es perd el rastre del camí. El track indica un camp a través i no hi ha més alternativa en quant a la direcció. En Riera i el seu team ens han fet passar per un corriol penjat sobre el riu Cinca amb panoràmiques de Monzón al fons.
A les 14h arribem a Castejón del Puente (Km 47). A partir d’aquí la gana ja fa acte de presencia. Som rodejats per vinyes de denominació d’origen Somontano. Els pocs km que resten fins a Barbastro es fan pesats ja que el terreny es força trencacames amb continues pujades i baixades. Des de lluny s’aprecia un turó punxegut: Es tracta de El Pueyo. Després de creuar la carretera que va cap a Ainsa i el Pirineu, entrem a Barbastro (Km 59). El restaurant es troba a l’altre punta d’on venim. Són les 15h.
Per dinar coincidim amb la Gemma i la Beth parella d’en Lluís que tornen del cap de setmana de la segona Pasqua cap a Barcelona. El menú ha estat casolà i de molt bona qualitat. A les 16h30’ reprenem la marxa. Els primers instants són una mica caótics, ja que hi ha gran confluencia de pistes que marxen en paralel a la nostra ruta i que ens fan recular en més d’un cop al no escollir el camí correcte. L’itinerari ara transcorre durant més 25 km per espais totalment deshabitats. Ens trobem en un terreny on hi ha cultiu de blat i cereals en general. En Santos punxa i en Dionís l’ajuda. La resta, uns metres més endavant ens dividim en 2 grups. Algú aprofita per fer una becaina.
Al cap de poc temps ens retrobem de nou. Sobre el Km 74 tornem a fer “un recte” pel mig d’un camp de blat arrossegant la bicicleta a peu o al coll per remuntar uns marges.
Un cop a Abiego (Km 85), força tard per cert, aprofitem per prendre un refresc.
Després d’una petita discussió, decidim fer els darrers kilometres per carretera fins a Angués, cosa que no agrada gaire a segons qui. Passem per sobre el pont del riu Alcanadre, mentre el track creua el riu, però el cabdal abundant fa desaconsellable l’aventura fluvial. Durant part de la tarda s’han apreciat tormentes d’estiu a la llunyania. Ara cada cop és més aprop la tempesta. Finalment arribem a Angués (Km95) a les 21h.
En 3 dies hem fet més de 300 Km, i les cames ja estàn un pel resentides.
Sessió d’estiraments, mentre fem torns per la preciada dutxa. Estem allotjats a Casa Marzo, una casa de turisme rural molt ben arreglada, però només disposa de 2 banys.
La tempesta descarrega amb força durant més d’una hora “1er match ball salvat”.
El sopar és un pica pica a base de productes de la terra que la Sra. de la casa ens ha preparat molt amablement, juntament amb macarrons i carn.Cap a mitjanit ens retirem a descansar.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51824

4ª ETAPA ANGUÉS – LA PEÑA (85KM) - 5 DE JUNY





Com cada dia a les 7h30’ sona el despertador. Els primers instants són un pas a pas constant però sense presses per disfressar-nos de ciclista i embotir l’equipatge dins les alforges. Sort que la mestressa de la casa ens ha deixat la rentadora i la secadora i disposem de muda neta i seca. A les 8h esmorzem a base de dolç i salat.
Algú ha punxat i aprofitem la benzinera del poble per inflar les rodes baixes. Sortim més tard del compte sobre les 9h15’. Enfilem per asfalt fins a Velilla (Km 6) i seguim fins a Siétamo (Km 12). A partir d’aquí circulem per pista ampla i quasi sense desnivell fins un petit balcó on divisem als peus Tierz (Km 22) i Osca al fons. A la nostra dreta s’aprecien el primers contraforts del Prepirineu. El temps és variable amb força núvols a la banda de muntanya. El camí està força ple de tolls de la pluja de la nit passada.
A les 12h entrem a la ciutat d’Osca (Km 27) on aprofitem per abastir-nos de cameres de bicicleta i begudes. Sortint d’Osca, seguim a estones part del camí de Sant Jaume, passant pels pobles de Chimillas (Km 33) i Banastàs on patim una nova punxada.
Durant força estona hem atravessat una zona de bosc ple d’alzines i que més tard s’ha convertit en un corriol ple de branques podades on ha calgut fer alguna filigrana per superarles. El terreny força planer durant aquesta primera meitat del dia ens ha permés fer una velocitat mitjana més alta. Passem per El Castillo (Km 42).
Des de lluny intuim el poble per dinar, es troba dalt d’un turó i s’incrementen les pulsacions per minut del grup per fer l’esprint especial. A les 14h15’ arribem a Bolea (Km 48) a 668 m s.n.m on parem a dinar un menú a Casa Rufino. El cel està força carregat i sembla que avui no ens salvarem d’una remullada.
A les 16h reemprenem la ruta, sota un cel amenaçador que fa que hi hagi dubtes al grup. La tempesta amb aparell electric està descarregant amb força davant nostre, just en la direcció cap a on hem d’anar. Després de preparar xubasquero i adequar les alforges amb fundes impermeables, ens mentalitzem per lo pitjor. Anirem pas a pas, i ara després de diferents estira i arronsa fem cap a Aniés (Km 54). La pista és bastant dolenta amb molts códols, herba humida i en constant pujada. En algúns trams es perd el camí.
Travessem diversos torrents que baixen amb força i que porten aigua de la tormenta que ha caigut mentre dinàvem. El fang comença a fer estralls!!. 2ª punxada d’en Lluís al creuar una riera. Estem en el moment crític del dia, ja que cal parar per netejar la bicicleta, després de fer un camp a través per un camp llaurat pel empalmar el track.
Es tracta d’un veritable via crucis. Sort que la pluja ha parat i sembla que la tempesta s’està esvaint.
Sortim a una carretera local des d’on divisem el poble de Loarre abaix (Km 59).
En Joan Palou proposa una ruta alternativa, que permet no perdre quasi desnivell, i que conecta més endavant amb la ruta que cal seguir. En Miquel, en Pere, en Salva i en Bernat, més avançats, ja són a Loarre, segueixen el track original, ja que no volen recular. La resta pugem per asfalt direcció cap a Castell de Loarre, famós entre altres coses perque es va filmar la película “El Reino de los cielos”. Abans d’arribar-hi prenem pista que va seguint el contorn de la muntanya i que recorda la carretera de les aigues de Collserola. Circulem per un camí molt panoràmic que es manté entre els 950 i 1.050 metres s.n.m., envoltat de pins i coníferes. El paisatge ha canviat radicalment en poc temps i ens trobem amb una vegetació més espessa. A l’alçada del Castell de Marcuello (Km 69) ens retrobem amb la resta de companys. La bronca del nostre capità, per la fuga, encara resona pels voltants dels Mallos de Riglos… L’entorn sembla tret d’una estampa de les Highlands d’Escocia amb les restes d’una fortificació que recorda els paratges del film “Los Inmortales”.
L’esforç de la pujada es veu compensat per la bellesa de l’escenari Prepirinenc.
A partir del Km 73 iniciem un fort descens per pista que ens portarà a la impressionant Foz de Escalete, porta natural del Pantà de La Peña. Són més de 9 kilometres, amb trams perillosos per la presencia de gran quantitat de códols, que fan les delicies dels “descenders” més agosserats. Els voltors de mida gegant, treuen el cap per dalt de tot dels penyasegats. Les vistes del riu Gàllego que flueixen amb molta parsimonia fins al panta dónen pau i tranquilitat a l’espectador i més sabent que només ens resta seguir un tram paralel a una via de tren abandonada per concluir l’etapa d’avui. Finalment 85 Km al sac!!Ens allotjem a Casa Galán, on aprofitem per netejar les bicis a cop de manguera i esperar el torn per dutxar-se.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51855


5ª ETAPA LA PEÑA – YESA (80KM) - 6 DE JUNY




Ens despertem enmig d’un ambient boirós, típic d’aquestes contrades. Esmorzem i ens despedim de la gent de l’hostal. Abans recollim l’entrepà o picnic que farem a migdia, ja que avui travessarem un dels paratges més solitaris i salvatges de l’excursió, la Sierra de la Peña. A les 8h30’ sortim puntuals de l’embassament de La Peña (550 metres s.n.m.), a la nostra cita diaria. En Miquel, no ha passat massa bona nit i surt tapat amb una samarreta térmica. Marxem per carretera fins el trencall a Salinas de Jaca (Km 5) i Villalangua (Km 8), on hi ha una casa de turisme rural, segurament més agradable que la casa de colonies on hem passat la nit.
L’etapa d’avui transcorre íntegrament pel Prepirineu. Des de l’inici estem remuntant el curs del riu Asabón. A Villalangua, podem observar vistes esplèndides de la Sierra de Santa Isabel. A partir d’aquí, conviurem amb les aigues clares i fresques del riu Asabón durant més de 3 km, creuant-lo 14 vegades amb aigua fins els genoll en més d’una ocasió i que cadascú ha sortejat com ha pogut. Alguns descalços posant en perill els turmells en una relliscada inesperada, altres han preferit mullar-se des del primer moment i disfrutar del “riverbike”. A les 11h passem per la masia de Nueveciercos (Km 15), on pasturen les vaques en plena calma sobre un mantell verd tenyit a estones de groc. Ara hem deixat la llera del riu i transitem per pista ampla i en bon estat, sempre en pujada constant, excepte l´últim tram que és més dret i dur situat a 1.055 metres s.n.m. (Km 28).Des d’aquí les vistes són magnífiques i es pot apreciar la neu que encara resta al Pirineu. Ens trobem a la comarca de les Altas Cinco Villas.
Alguns comencen a tenir ganes de menjar, però els núvols amenaçadors fan que proseguim la marxa fins a cotes més baixes. Així doncs emprenem un descens de 300 metres de desnivell amb trams força técnics de 9 km que ens serviran per relaxar-nos en part. Un cop a Bagués (Km 37) inexplicablement passem de llarg, fent un picnic en un petit prat, deixant perdre l’oportunitat de refrescar-nos amb una birra. Parada de 30’ per fer el bocata, becaina esprint i “a jugar”. Son les 14h i el sol pica de valent.
Cal remuntar 150 metres en poca estona fins el Km 41 a 909 metres s.n.m. 2on port del dia. A partir d’aquest punt tenim una baixada llarga, primer per pista poc transitada i mig perduda i després en millor estat fins a Mianos (Km 46), bonic poble on fem una parada per refrescar-nos en una font i on no hi ha cap bar obert. Ens trobem just a l’altre punta de la presa del Panta de Yesa i del final de la jornada. En Lluís, fa de les seves “cabrioles”, posant en risc la seva integritat física segons el capità Miquel…
La sortida del poble es una mica caótica, ja que per motius d’obres no empalmem correctament amb el track fins abans arribar a l’alçada d’Artieda (Km 51).
Ara circulem per carretera local molt poc transitada pel cantó esquerre del pantà. El ritme va augmentant i el grup es fragmenta. En Chapa, Santos, Dionís, Jacinto i en Lluís en el primer. En Salva, en Pere, en Joan, en Miquel, en Bernat i en Sergi en el segon.
Els primers, tot i que encara resten més de 25 kilometres pel final ja esmolen els ganivets per “la batalla campal”. A Ruesta (Km 60) en Lluís para a fer un parell de fotos al poble en runes, que fou abandonat a causa de l’expropiació de les terres de conreu dels seus habitants quan es va manar construir l’embassament. Els 4 primers segueixen amb el seu objectiu… La sorpresa del dia, es trobar un alberg de peregrins en aquest indret, i degustar una clara fresca. Una trucada per móbil d’en Pere ens comunica que en Sergi ha punxat la coberta. Sort que en Bernat en porta una de recanvi…
Una vegada a Ruesta també els espera l’apreciat líquid. A les 17h 20’ proseguim la ruta. Quan portem 4 km fets, en Salva s’adona que ha oblidat el camelback a Ruesta. Surt esperitat i en Lluís l’acompanya. Com que hi ha gps a dojo, el grup continua la seva marxa fins a Yesa. Quasi 1 hora més tard, en Salva i en Lluís retornen al punt on s’han separat del 2on grup. Des de lluny es pot veure la polseguera que aixequen els diferents trailers i camions que transporten terra que extreuen les excavadores.
Suposem que estàn obrint una carretera i una zona de complexes turítics, ja que l’impacte visual i ambiental és brutal.
L’arribada a Yesa s’ha produit de forma esglaonada i en 3 grups. Els últims ho han fet a les 19h20’ amb pluja fina, després de 80 Km. Estem a llotjats en un hotel 4* anomenat Señorio de Monjardín als afores del poble. Avui dormirem a la Comunitat Foral de Navarra.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51856


6ª ETAPA YESA – LEKUNBERRI (95KM) - 7 DE JUNY





Després de dormir en un llit com Deu mana, fem esmorzar tipus continental i torrades amb melmelada. Ens trobem enfront de la Serra de Leyre. Avui és un dia clau, ja que es tracta de la darrera etapa de dificultat abans d’arribar a Donosti.
Sortim a les 8h40’ direcció Liédena per asfalt. El gps si no conté cartografia, dona errors de precisió quan ens trobem davant de dues vies paraleles. Ës el cas d’avui; Resulta que la carretera puja constant per superar un petit port, i que l’antiga nacional ho fa d’una manera més forta. Hi ha hagut divisió d’opinions i s’han format 2 grups. Uns han fet més desnivell i esforç que els altres, per acabar en el mateix punt. Són coses de la tecnologia… A Lièdena (Km 7) ens agrupem, i per pista seguim el curs del riu Irati. Creuem un tunel per entrar dins la “Foz de Lumbier”, espectacular canó natural, niu d’aus rapinyaires, on parem per gaudir de l’entorn i les seves parets. A poca distancia ens trobem amb el poble de Lumbier (Km 13).
Sense entrar al poble, per pista ens dirigim per una interminable recta cap a Nardués (Km 17), a través de camps i prats amb gran varietat de colors, i envoltats de turons, presidits per les aspes d’un parc eólic. A Nardués ens refresquem en una font i en Lluís s’adona que ha trencat un “abraçadera” que suporta el portapaquets. Sort que en Chapa, és home de ciencia i en té una de recanvi… No sé que fariem sense “els nostres àngels de la guardia” Chapa i Jacinto… Per asfalt remuntem el Alto de Loiti de 715 metres s.n.m. Des d’aquí pugem fort per pista un curt tram, per disfrutar baixant per un corriol magnífic que va sortejant alguns arbres caiguts fins a Izco (Km 24). Ara pedalem per pista bona amb continus canvi de rasant i tobogans que intentem pujar amb plat gran, fet que provoca que la mitja de velocitat sigui més alta. Passem per Abinzano (Km 26).
Fa estona que apreciem al fons, una vistosa muntanya que pensem que haurem de creuar. Es tracta de la Sierra de Alaiz i del seu punt més alt anomenat Higa de 1.287 m. s.n.m., just als peus del poble de Monreal. Sortosament el track fa via cap a una altre vessant. Passat Salinas de Ibargoiti (Km 30) travessem uns racons que ens recorden algún corriol de la cara nord de Collserola amb tota la seva frondositat. Parem a Monreal (Km 33) per fer un avituallament ràpid a base de truita de xistorra, etc…
Un cop damunt la bici fem via per pista cap a Elorz a 487 m s.n.m. A partir d’aquí cal pujar un port molt dur de 200 metres de desnivell que posarà a prova la força i l’equilibri de tots. Camí molt dret i en mal estat que provoca que només 4 companys pugin sense posar cap peu (Lluís, Chapa, Santos i Jacinto). Cal dir que abans de les rampes més fortes en Santos ha tornat a punxar, i ja van 3 cops durant la travessa.
Durant la baixada cap a Labiano en Lluís pateix una caiguda amb voltereta inclosa, però sense consequencies. Des de Labiano (Km 44) fins a Zolina (Km 47) circulem per un carril bici al costat de la carretera. Abans d’entrar al centre de Pamplona, busquem un Decathlon per comprar radis, cobertes i cameres. L’intent és infructuós i la gana i la calor ens fa desistir. Finalment ens dirigim cap a El Corte Inglés on reposem el que ens falta. Dinem en un bar-restaurant que hi ha just davant de l’estació central d’autobusos de la ciutat. Portem 60 Km i són les 15h30’. Dinem a base d’empanada i tapa de truita de patates regat amb birra fresca. A la sortida en Jacinto ens dona una clase magistral de com centrar un roda que li falta un radi!!! Continuem la marxa cap a Aizoain i Berriosuso (Km 66) on omplim bidons i ens mullem el cap. Torna a fer calor…
A l’alçada de Sarasa (Km 73) creuem l’autopista que ve de Donosti seguint-la en paralel per pista fins a Erice (Km 75).
Un cop passem Sarasate (Km 77) pedalem propiament per una antiga via de tren, tot i que no està restaurada al 100 per 100 per ciclar. Fruit d’això cal remuntar un mur infernal o tallafocs on es fan apostes per veure qui ho puja pedalant. En Dionís, en Chapa i en Lluís ho intenten, aquest últim per ben poc ho aconsegueix, però finalment es baixen de la bicicleta. A l’altre cantó trialera tiesa, que baixa sense problema en Lluís tot i ser escridassat pel führer Miquel.
En breu entrem a Irurtzun (Km 82). Des d’aquí fins a Lekunberri pedalem per carretera local, molt revirada i amb petites rampes que trenquen a més d’un. Un cop creuem la muntanya anomenada las Dos Hermanas, que representa un porta natural, entrem en un entorn que ja ens recorda al País Basc.El riu Larraun drena cap al Cantàbric i seguim el seu curs fins a Lekunberri (Km 95). Mentre uns disfrutem de les vistes altres, com en Pere, Dionís i Santos lluitem pel final d’etapa. El gps dicta sentencia, i en Pere aprofita un dubte d’en Dionís per escapar-se i no parar fins a conseguir la victoria.
A l’arribada de l’últim efectiu a Lekunberri fem una sonora claca que ja sóna a èxit. Només en separen poc més de 60 Km per aconseguir el nostre repte. Estem allotjats a l’Hotel Ayestaran. Davant nostre s’extén la Serra del Aralar. Durant el sopar fem un brindis pel que ja estem a punt de finalitzar. Després de 6 dies de fort ritme, desnivells i molts kilometres ens mereixem una etapa de descans com la que demà ens espera.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51857

7ª ETAPA LEKUNBERRI – DONOSTI (65KM) - 8 DE JUNY






Avui és el darrer dia de la nostra aventura ciclista. Es tracta d’una etapa de relax amb un perfil totalment baixador. Sortim de Lekunberri a les 8h40’. Cal dir que aquest any els horaris de sortida han estat molt regulars, destacant la puntualitat de tothom.
De seguida ens incorporem a una antiga via de tren, ara rehabilitada, és la Via Verda del Plazaola, que comunicava Donosti amb Pamplona a través de 84 kilómetres.
A l’actualitat la via disposa de 43 km ciclables. La meitat del recorregut discorre per Navarra i l’altre pel País Basc. Al Km 4.5 podem disfrutar de primera mà de les arts d’un milà caçant un ratolí, tal com si mes tractés d’un programa d’en Félix Rodríguez de la Fuente. La ruta travessa més de 40 túnels dels quals alguns no estàn il.luminats, per tant cal engegar el frontal. En un dels primers tunels, el que passa per sota de l’Alt de Huici de 799 m s.n.m. pedalem en la més absoluta foscor durant 2,6 Km a través d’un ferm ple de pedres de l’antiga via de tren que fa molt entretingut i difícil mantenir l’equilibri damunt la bicicleta. A la sortida ens trobem amb un entorn especialment idíl.lic. Ens envolta la verdor de prats i boscos. El camí fa baixada i el ritme té notes de passeig triomfal com el que fan al Tour a través dels Camps Elisis.
Estem a punt d’aconseguir una nova meta i el grup pedala amb parsimonia disfrutant de cada racó. Passem per davant del poble de Leiza (Km 15) i a partir d’aquí seguim el curs del riu Leizaran, envoltats de fagedes i rouredes. A l’alçada de la central eléctrica de Plazaola. (Km 24) entrem al País Basc. Al Km 38 trobem un salt d’aigua d’obra que simbolitza l’últim tram de la via verda. En Sergi torna a reventar una nova coberta just al final de la pista. Està maleit pel dimoni. Sort que s’ofereix una furgoneta i el porta al mecànic on pot canviar el neumàtic. En poca estona arribem a Andoian (Km 46) on aprofitem per dinar en companyia d’un amic d’en Pere que ens ha vingut a rebre.
A les 15h 20’ sortim per carretera direcció Donosti. Els darrers kilómetres, prop d’una area urbana important, han resultat moments de gran tensió i nervis pel grup, amb caiguda inclosa d’en Sergi però sense consequencies. Passem per Urnieta (Km 52), pels afores d’Hernani (Km 54), Astigarraga (Km 58), i Martutene (Km 60). Ara seguim el curs del riu Urumea que ens portarà fins a la mateixa platja de Donosti.
A les 16h50’ baixem la rampa de la Platja de la Conxa, sota la mirada de turistes i locals, per remullar l’èxit amb un bany a les aigues del Cantàbric.
7 dies pedalant, 640 Km de distancia, 8.500 metres de desnivell positiu i moltes imatges que encara ara no hem pogut asimilar.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51858


Lluís Planagumà i Grífol

MARATÓ DE COLLSEROLA EN BTT INVERSA

MARATÓ DE COLLSEROLA EN BTT INVERSA 07/07/07

Aquest matí en Gusmà i jo hem decidit fer un itinerari exigent a l'alçada del que es mereix la nova adquisició... A les 7h40' hem sortit del Parc de la Pegaso al Barri de la Sagrera amb la intenció de completar la Marató de Collserola, itinerari marcat de forma permanent per la UEC d'Horta.

Aquest cop, però l'hem feta amb btt i en sentit invers, molt més ciclable (90%). Es tracta d'una ruta circular amb inici i final al Velódrom d'Horta, amb una dificultat técnica i física alta amb 42 Km i 1300 m de desnivell positiu i que transcorre per gran part de l'extensió del Parc de Collserola, a través pistes i corriols desconeguts per molts.

Els primers kilómetres són de pujada, per la pista que surt de les Llars Mundet a un ritme cómode, creuant la Serra dels Agudells, per després baixar fins el Coll de l'Erola (Km 5 - Vista Rica) i tot seguit continuar fins a Sant Medir (Km 8,5). Des d'aquí ens endisem en un racó que recorda a la selva amazónica, degut a l'espessor de la vegetació exhuberant prop de Can Gener. Passat això cal remuntar un entretingut corriol fins arribar al Viaducte de Can Ribes a través de la Serra de l'Arrabassada.

Sortim a la carretera i girem a l'esquerra fins trobar pista que ens porta al Coll de la Vinassa (Km 12). Ara iniciem un descens per pista i després per sender molt técnic on arrisquem més del compte!! A punt estic de caure en un parell d'ocasions. Passem per la font del Canet.

Al final conectem amb una pista que puja quasi a l'alçada de la base de la Torre Foster, per tornar a baixar per uns dels itineraris de la Font de la Budellera fins a Vila Joana (Km 16) i l'estació dels ferrocarrils de Les Planes.

A continuació vorejem el Panta de Vallvidrera (Km 17,5) i encarem el Fondal de l'Espinagosa, lloc molt humit i on sempre hi ha senglars a hores tardanes. Ara, el corriol ple d'esvorancs i forats ha estat aplanat i adequat per passejar i ha perdut part de l'encant salvatge que tenia.

Des d'aquí per pista arribem al Coll de Can Cuyàs, d'on surt un llar i encaixonat corriol en lleugera pujada i técnic que posa a prova les nostres facultats. Dividim el tram en diferents zones com si fos un trial, i a estones es sent el crit de "zero!", "un peu", "dos peus", "varis"o "fiasco".

Resulta més que divertit!! La propera vegada ens sortirà millor!

A l'alçada dels Turons de Can Pasqual (Km 21), comencem una llarga baixada a través de la Serra de Can Balasc fins a Can Bosquets o l'area coneguda com la Rierada (km 24). Aquest tram, fet en el sentit correcte és un via crucis duríssim. Aquest és el punt més allunyat de tota la volta.

Ara ens dirigim per pista ampla de pujada i sota un sol abrasador cap a La Floresta i la urbanització La Colonia Mirador (Km 26). Les forces comencen a flaquejar, ja que només hem menjat un parell de barretes energétiques i no portem res més.

A partir d'aquí l'itinerari és principalment de baixada per dins de l'urbanització passant pel Coll dels Porters (Km 29). Ara, entrem en una zona molt desconeguda pels bikers, on hi ha diversos corriols acanalats i revirats molt divertits. Es tracta de l'area de Can Bell i el Torrent de la Torre Negra que desemboca al Pi d'en Xandri (Km 33).

En poca estona fem una parada a Can Borrell (Km 35) on ens prenem una clara. Omplim bidons, però al cap de poc de remprendre la marxa ens adonem que l'aigua té massa gust a lleixiu i la llencem. Seguim fins al final sense líquid.

El terreny, és més que conegut i això ens motiva, ja que sabem que l'arribada és aprop. Després de passar el Coll de Torrefera i el voltants de Can Cerdà (km 37) iniciem tram molt dret on les forces estàn al límit.

En Gusmà que només diposa de 7 pinyons baixa de la bicicleta ja que és impossible pujar pedalant, i camina gran part d'aquest tram i del que puja seguint la Serra d'en Fotjà fins el Portell de Valldaura (Km 40)

Ara només ens resta una baixada molt técnica fins a la Font de la Senyora, on per partida doble pateixo 2 caigudes, amb salt mortal i tirabuixó inclós, però sense més consequencies que alguna contusió i múltiples esgarrapades.

A les 14h45' arribem al Velódrom i podem dir que hem completat per primer cop aquesta volta que de fàcil no en té gaire...

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51795

Lluís Planagumà i Grífol

HISTORIES D’UN PATINADOR.

HISTORIES D’UN PATINADOR.

Feia cosa d’un parell d’anys, havia deixat de jugar a hockey patins per raons de feina i havia perdut el contacte amb el món de les quatre rodes, que als 6 anys d’edat havia iniciat. Però l’any olímpic, va arribar al mercat un nou concepte de patinar: “Els patins en linea”, molt més espectaculars i versàtils i amb unes possibilitats inimaginables fins aquell moment.

El “boom” que van provocar aquests patins, ho va donar a conèixer al gran públic, ja que fins llavors era “un esport” limitat a practicar-se en una pista o espai tancat o a estar federat en un club de hockey.

Es va produir un gir de 360º, en el que entenem per patinar. Es va obrir a tothom, sense distincions de sexes ni d’edats; Van sorgir molts negocis de lloguer, venda i escoles relacionats amb els patins; Es va perdre el sentit del ridícul, que nosaltres mateixos a vegades ens autoimposem, pel fet d’aprendre segons quines disciplines a una certa edat.

La gran ciutat, oberta al mar o qualsevol passeig de poble, va servir per dónar a conèixer a aquest col.lectiu, del que en formo part. I així, és com van néixer les rutes de les que problament haureu pogut disfrutar o veure sobretot durant les nits dels dimarts i dijous a la nostra ciutat.

A partir de l’any 1992-93 començo a quedar a les 22h30’ davant la Plaça de La Catedral amb un grup multiètinic i multicultural de gent totalment desconeguda que l’únic que tenim en comú és l’afició per patinar i descobrir nous racons, tal com passa amb les activitats de muntanya.

Més endavant sorgeixen nous punts de partida per fer rutes, sobretot des de les botigues de lloguer a la Vila Olímpica. Un cop passa la “febre”, ja sigui perque no és la novetat o perque qui més no, que ho hagi probat, s’ha acabat comprant uns patins, comença la crisi, i moltes botigues tanquen portes. De vuit tendes concentrades a “la Vila” s’ha passat a només una en l’actualitat.

En anys posteriors s’unifiquen els diferents grups de patinadors, formant-ne un de principal, que surt del carrer Marina (Scenic) o ara al Baja Beach, fent 2 parades de trobada a Plaça Catalunya, i a la Font de Diagonal/Passeig de Gracia, abans d’iniciar la ruta.

Els dimarts sempre han estat reservats a fer rutes a un ritme més alt, de més desnivell i millor nivell técnic, per experimentar noves sensacions, i per tant amb un menor nombre de patinadors (5-30), i amb itineraris de fins a 40 Km.

Un recorregut habitual seria per la part alta de Barcelona partint de Marina fins a Plaça Molina-Avinguda Tibidabo-Ronda de Dalt-Can Caralleu-Vila Olimpica. Un grup reduit fem sortides molt més exigents com BCN-Forat del Vent-Cerdanyola-Montcada i Reixach-BCN, BCN-Esplugues de Llobregat-Molins de Rei-Sant Boi de Llobregat-BCN, o BCN-Badalona-Mongat-Tiana-Serra Marina-Makro Badalona-BCN.

Els dijous són el dia que hi ha un major volum de gent (50-100), ja que el cap de setmana està molt aprop. Es tracta de rutes de nivell mig, d’uns 20 Km i dóna oportunitat de gaudir de baixades tant divertides com la del Hotel Juan Carlos I o la de Miramar.

La ruta clàssica per excel·lència dels dijous és la de Diagonal/Passeig de Gràcia-Parc Cervantes-Hospitalet-Montjuich-Vila Olímpica. Una altre, molt coneguda és Diagonal/Passeig de Gracia-Ronda del Guinardó-Can Dragó-Prim-Vila Olímpica.

S’han celebrat rutes per Barcelona de 12 hores fent distancies de 100 km i atravessant la ciutat de nord a sud i d’est a oest. Hem fet cims com el Tibidabo i el Castell de Montjuich en una mateixa nit o la pujada a Sant Pere Màrtir corrent amb bambes i frontal per camins com la Carretera de les Aigües i disfrutant d’una baixada per l’Arrabassada o Vallvidrera. Travesses de dia com Segur de Calafell-Sitges, Santa Fe del Montseny-Arbucies, o Viladrau-Lloret.
També hem fet el descens del Port de la Bonaigua-Viella amb en Lluís Cuenca.

Els patins, com a medi de transport que són, m’han servit per tornar de farra, anar a la universitat o fer turisme a varis països europeus.

Els patins de velocitat (idèntics als de les carreres sobre gel però amb 5 rodes i bota de forma semblant a la d’esquí de fons) són unes de les meves passions.
De fet he participat en diversos campionats a nivell autonómic i alguna carrera nacional, però l’esperit de sacrifici era molt alt, i no compensava fer una cursa en un circuit tancat on si et doblaven t’eliminaven encara que restés més de la meitat de cursa.

Com a corredor de fons, que no opta a guanyar res, sempre es té el repte de millorar la marca d’anteriors edicions, però com que el circuit no era lineal, tipus marató, sinò circular, tard o d’hora t’acabaven agafant. Per aquest motiu vaig deixar de fer curses.

Cal dir que aquest febrer del 2005 la prova atlética de la Mitja Marató de Granollers ha permés la participació de patinadors, llàstima que ha estat passada per aigua, però s’obre la possibilitat de que es compti amb nosaltres per curses de llarga distancia com la marató com passa a quasi tota Europa.

Ara també he pogut provar els PTT (Patins Tot Terreny), encara que és una modalitat molt més perillosa i cansada. Es tracta d’uns patins de 3 rodes amb neumàtics infables de 15 cm de diametre i un fre que s’activa fent pressió al taló.

El risc d’una caiguda a cada sortida està quasi assegurat. Per pujar calen uns pals per empènyer i per baixar serveixen per equilibrar el pes. Em van sorprendre gratament, com absorveixen les arrels dels arbres i els regarots o forats que et vas trobant pel camí. El problema és dóna quan baixes fent paralel i ets massa brusc, o et passes de frenada. La roda derrapa i la llepada està aprop.

Tot i que últimament no surto de forma tant habitual segueixo tenint metes al cap, com un Camino de Santiago, fer una cursa amb patins sobre gel de 200 km al voltant d’11 pobles als Països Baixos, només factible quan els canals tenen un gruix de glaç considerable, pujar a Montserrat o ports de muntanya com una collada de Toses, o qualsevol altre idea que comporti un esforç important.

Baixar per un pendent fort sobre l’asfalt és com esquiar però sense neu, amb el problema que les caigudes no perdonen… Només dir, que val la pena ser autonom patinant, ja que m’ha permés conèixer barris i carrers que no m’hagués atrevit a passar caminant, a hores intempestives

Lluís Planagumà i Grífol

IV MARATÓ DE MUNTANYA DE BERGA 20/05/07

IV MARATÓ DE MUNTANYA DE BERGA 20/05/2007


El 20 de maig del 2007 era una data important en el meu calendari personal dins del món de la competició. Es celebra la IV Marató de Muntanya de Berga, que aquest any per primera vegada i com a prova inaugural forma part del circuit més prestigiós de curses de muntanya, que engloba 7 proves de la Copa de Mon 2007. Són les conegudes Buff-Skyrunner World Series que promociona la FSA (Federation for Sport at Altitude).

Els entrenaments previs per aquest tipus de cursa els he realitzat a Collserola i sobretot a Montserrat, lloc ideal per acumular forts desnivells i a poca distancia de casa. Sóc una mica anàrquic, pel que fa a un pla d’entrenament estricte, i prefereixo combinar diferents esports per preparar una marató a part de correr (btt, trekking, patins en linia o esquí de muntanya).

La Marató de Muntanya de Berga és una cursa de gran duresa, amb un desnivell acumulat de 5.920 metres repartits en 2.960 m positius i negatius, en la distancia de marató clàsica 42Km i 195 metres.

Cada prova d’aquest calendari té les seves peculiaritats, amb kilometratges i desnivells diferents, i es du a terme en diversos paisos (Catalunya, Suissa, Italia, Andorra, Japó Malaisia i País Basc), per ordre cronológic. És una modalitat perfecte si t’agrada la llarga distancia i fer-ho a través d’uns paratges naturals espectaculars. Per això, ja feia temps que volia fer aquesta cursa on acabar, ja és prou important.

L’itinerari trasncorre en un 65% per corriols, un 30% per pista i un 5% per asfalt. El punt més baix és la ciutat de Berga a 700 m s.n.m. i el punt culminant el Pic de la Gallina Pelada a 2.327 m s.n.m. La organització ha donat 8 hores per fer el recorregut sencer, per tant hi haurà talls horaris. Aquest any han escurçat en 1 hora el temps màxim, respecte l’edició de l’any passat.

El dissabte durant la recollida de dorsals hi havia una gran expectació. El briefing o reunió informativa ens va dónar una idea del que ens esperava l’endemà tant dels punts més crítics o exigents de pujada com dels trams més técnics i ràpids del descens.

A l’alberg de Berga va continuar el bon ambient ja que hi havia allotjats un grup nombrós de participants, i a més vam gaudir de la presencia dels components de la selecció basca i catalana durant el sopar. A les 22 hores ja erem cap a “retiro”. El son va ser molt superficial. El subconscient ja estava fent la marató pel seu compte........

Diumenge 20: A les 5h a terra. Esmorzar i tot xino xano cap a la sortida. Fotos de rigor, estiraments i barraca!! A les 7 hores surten les noies. Nosaltres ho fem a les 7h15’.

Sortida en bloc a un ritme força alt fins el Km 1. A partir d’aquí trobem les primeres rampes combinant el trot i el pas ràpid, per pista ample. Passat el Km 2,6 on hi ha el primer avituallament, el camí s’enfila i es fa més estret, fet que provoca que l’aglomeració d’atletes es vagi estirant formant una llarga fila india, on uns pocs agoserats avancen sortint de la traçada. Els ànims es van calman i es mantenen bastant les posicions inicials. A l’esquerra ens queda el Santuari de Queralt i la carretera que porta al Rasos de Peguera. Les vistes són magnífiques.

Al Cim de La Figuerassa (1.486 m) Km 4,5 passo amb un temps de 52' (Pujada per corriol espés molt agradable que s'ha de fer un dia per disfrutar-ho amb tranquilitat).
La curta baixada pel mig del bosc direcció al Santuari de Corbera (1.397 m) és d'insomni. (Llàstima que no ens podem parar avui per descobrir aquests racons).
A partir d’aquí s’inicia una nova pujada fins els Rasos de Baix (2.051 m) Les vistes abans d'arribar als Rasos són espectaculars amb tota la conca del Llobregat als peus.

Al Km 10,4 a Rasos de Baix (2.050 m) 1H45'. Breu parada per hidratar-se i menjar quelcom després d’haver pujat 1.450 m de desnivell. Ara toca baixada a través de les pistes d’esquí de Rasos de Peguera. No vull forçar, queden molts kilómetres i prefereixo fer una cursa conservadora. Últimament tinc molesties al turmell sobretot baixant i no vull correr riscos tant aviat. Per tant baixo suau tot i que el terreny és molt bó. Alguns companys de cursa m’avancen, però en aquest tipus de prova tant llarga cadascú lluita contra un mateix, i en consequencia no m’estresso gaire...

Arribats al Coll de Salamó Km 14,2 - 2H13’ m’emparello amb en Guillem Segura, per tal d’unir forces per la 3ª pujada del dia de 650 m de desnivell que ens portarà a dalt del Cim de la Gallina Pelada (2.327 m). Al Km 17,2 - 2H38’ en un punt d’avituallament ens reben amb escallots inclosos. Faig el comentari de que amb "aquests ànims i força que transmeten ja no ens calen ni les begudes isotóniques". Això motiva. L'entorn és engrescador, la paret de roca que fa ombra ens vigila de prop, fent-nos sentir "uns vailets" al seu costat.

El ritme de pujada cal dosificar-lo. A partir del Km 18 hi ha més grimpadeta, el que dóna a la cursa un ambient més alpí. Els darrers metres abans de la cresta els fem fent "voltes maria" o ziga-zagues per salvar millor el desnivell i no carregar tant els bessons. Un cop dalt la Gallina Pelada Km 19 - 3H24' es veu el Pedraforca en primer terme, i el Pirineu esquitxat de neu que encara resta als cims més alts.

Al Refugi de la Serra d'Ensija Km 20 - 3H31’ parem uns 4' per atipar-nos de platans i fer uns estiraments. En Quico Soler i la resta de gent ens saluda i dona empenta per seguir. Mes endavant uns excursionistes ens han esperitat cridant-nos pel nom i cognom amb una start-list que portaven de tots els dorsals.

A la meitat de cursa hi ha un dels trams més técnics i durs per la musculatura i els turmells. La canal de baixada, és de les que pots desfondar-te si baixes massa fort. M'he contingut, ja que encara manca la pitjor part del recorregut, la pujada a Rasos de Dalt (2.078 m). A la font de Cal Coix Km 24,3 - 4H11' m'han reomplert part del camelback, que he preferit agafar per prudencia. Però la veritat és que hi ha molts punts líquids i sólids, i es pot fer sense tenir que carregar res.

Des del poble de Peguera s’inicia un tram de 500 m de desnivell duríssims per corriol directe, ple de borrim, gens técnic però molt constant. El cansanci i els metres acumulats ho han acussat els meus quadriceps, ja que a partir del Km 27,3 - 5H03', fins al final he patit rampes. A base de reflex que m’han donat a diferents controls de pas, el dolor s'ha pogut assumir.

Al Km 28 – 5H17’ l’itinerari s’ajuntava amb el de la Mitja Marató i només quedava una petita pujada de 150 m. Restaven 12 Km de fort descens. Tot i que m'agrada baixar, avui tal i com tenia les cames de pesades, he optat per seguir el mateix ritme de creuer que portava sense castigar massa les articulacions. A partir de Km 30 junt amb en Guillem hem fet tota la pista d’uns 5 km combinada amb algun corriol al "trote cochinero", sense desistir ni tenir cap crisis, tot i que la calor es notava més a mida que baixàvem de cota.

Finalment un cop al Km 36 - 6H15' ens han dit que si apretàvem arribariem per sota les 7 hores. Tot i que l'asfalt s'ha deixat fer i que la pujada al Santuari de Queralt ha estat més fluixa del que pensava hem mantigut la calma, passant del cronómetre i conservant la mecànica, prou tocada ja a aquestes alçades. Al Km 38 el meu company de cursa en Guillem ha parat a fer uns estiraments degut a una forta estrevada.
Jo he continuat al mateix ritme, fins al Santuari de Queralt Km 39,3 - 6h40'.

El descens fins a Berga s'ha fet llarg, però el troç d'asfalt fins a meta s'ha fet etern...
A la linia d’arribada sembla que tots els mals desapareixen. Temps final 7H12’18”.

Mentalment he estat fresc durant tota la cursa, en gran part perque tenia marge, per entrar dins del temps màxim establert. Només em tenia amb el neguit al cor, les ditxoses rampes que en un esforç per sobre de les meves possibilitats em deixés a la cuneta tirat, sense poder acomplir aquest nou repte.

A la recta a meta un company m'ha donat una pancarta del meu club "Agrupació Excursionista Muntanya" entrant al més pur estil "Agusti Roc". Era la meva particular victoria, igual que la dels restants finishers

Felicitats a tothom que ha participat i disfrutat d'aquest dia d'autentic trail!!
Als organitzadors, al públic i als corredors que som l'ànima que ho mou tot!! Em refereixo als corredors "populars", o els que lluitem contra nosaltres mateixos, vaja!!
Als màquines també, sobretot alhora de batre records. L'organització preveia un temps de 4h43' pel primer corredor i ja heu vist quin resultat final 4h18’ !!


Salut i kilómetres i fins la propera.

Si vols veure'm al video de la cursa: Minut 1,

http://www.engarrista.com/content/view/12/28/

Lluís Planagumà i Grífol.

TRANSCATALUNYA'06

TRANSCATALUNYA'06

Com ja és tradicional, els participants, en aquesta sortida 11, ens vam trobar al Palau Reial de Pedralbes.
Mentre carregàvem màquines i bagatge amb molta cura, a la panxa del bou, anàvem repensant si no ens havíem deixat res i si en el poc que arrosegueriem hi seria tot el que ens caldria. Amb la foto immortalitzant el moment ens vam posar en marxa.

De nit arribàvem al xalet del C.E.C. de La Molina 1.560 metres s.n.m, on feia fred, i just a temps de menjar un sopar lluny de tota sofisticació. El camastre on vam dormir poc desprès, estava en la mateixa línia, “era duro suelo” i ni coixí hi havia. Abans però, un cafè i copa a la llar per anar a dormir calentets.

A les sis va sonar el despertador, poca higiene personal i minso desdejuni, i encara de nit, a les 7h25’ iniciàvem per carretera l’ascensió fins els 1.920 m. del Coll de la Creueta, enmig d’un paisatge de prats pirinencs amb cavalls pasturant, per a baixar per pista pedregosa els 600 metres de desnivell fins Castellar de N’Hug, on abans d’arribar ja havíem patit la primera punxada, d’en Marc, que ens va entretenir una estona. Amb la bici a coll i pujant escales vam veure el naixement i les Fonts del Llobregat. La segona punxada, d’en Miquel, va caure entre esglaó i esglaó.

Després d’una carretera local molt revirada arribàrem al Pla de l’Espluga a 1.200 m sota un ambient boletaire exagerat.
A partir d’aquí ens va tocar posar peu a terra i arrossegar la bici durant uns 10’ per corriols intransitables.

En un no res estàvem al Coll de Merola a 1.091 m (Km. 28).
Al refugi, pa amb tomàquet i pernil per a tothom per a no perdre temps! Taylorisme aplicat als esmorzars de btt!

El dia s’havia posat magnífic, feia sol i calor, i abans de tornar a pedalar vam desar la roba d’abric, venia pujada i la vam pujar, en alguns llocs va tocar posar peu a terra i també vam punxar, per tercer cop, repetia en Miquel.

Un cop a dalt del Coll del Faig General a 1.370 m. tocava baixada tècnica amb molt de cantos rodats, travessant un entorn salvatge i feréstec, ple de tolls d’aigua que van fer les delícies dels més morbosos.

L’ermita de Sant Esteve de la Riba, ens va indicar que tornàvem a la civilització. Creuant la Riera de Merlés amb remullada de peus inclosa vam arribar al refugi de Puigcercós al Km. 48 dins l’horari previst. Es un lloc pintoresc i solitari, on ens van servir amanida, paella, peus de porc i estofat de vedella que ens va restaurar. Sense parlar dels postres!

L’amo del temps, el guia, en Lluis, va decidir concedir-nos 15’ de becaina, decisió que va ser molt celebrada.

En engegar vam patir la quarta i última punxada del dia i, ara ho sabem també, l’última de la travessa, de la que tots menys l’agraciat, en Cesc, ens vam alegrar, ja que ens va permetre jeure 20’ en un deliciós prat, perllongant la minsa becaina que havíem fet.

Sense cap més entrebanc, treta la fortor dels purins de la zona, vam seguir per Alpens, Santa Eulàlia de Puig-Oriol i Sant Martí d’Albars, arribant a Olost de Lluçanès a 600 m s.n.m. concretament a la Fonda Sala, que era la fi del trajecte a un quart de vuit, quan ja enfosquia. En total 82 Km i 1.700 m de desnivell positiu acumulat.

Un aplaudiment col·lectiu, una birra a la terrassa, una dutxa (amb aigua freda) i un sopar casolà, però de qualitat, el lloc té una estrella Michelin (?) ens va portar a mans de Morfeo.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51379

A l’endemà a les sis del matí diana, i a la 7h25’ pedalejant. Com era nit tancada encara, hi havia un que reclamava més que els altres i era aquest, el cronista, però ni cas, el guia deia “...l’aventura és l’aventura...”, i l’altre Miquel quasi que se la fot en un bassal.

Així va anar aixecant-se un dia ennuvolat i fred, que ho aniria sent més conforme travessàvem els boscos emboirats i humits cap a Moià (Km.32), on vam arribar gelats a esmorzar, sent la beguda més demanada el cacaolat calent.

Stop de trenta minuts i... ¡a jugar! cap a Monistrol de Calders (Km.48) , circulant pel seu paisatge característic de grans superfícies de roca i el terra de guix, penya-segats i rierols. Sense parar vam prendre direcció a Sant Llorenç de Savall, passant pel que l’incendi ha transformat en un altre paisatge, amb el sòl d’argila dominant-lo sense quasi vegetació.

La mitjana quilomètrica per hora era molt millor que el primer dia ja que el terreny era més ciclable, encara que un tram de corriols abans de Sant Llorenç Savall (Km. 60), la va empitjorar. I res de parar, cap a Castellar del Vallés (Km. 71), on en la baixada que porta el poble els més agosarats agafaren velocitats de fredor.

Aquí finalment el principi de Peter posa al guia en el seu lloc, encara que serà capaç de portar-nos a casa va ser incapaç de trobar un bar obert, solament l'inconformisme del més alcoholitzat portarà al grup a un bar on beure quelcom decent que faci baixar el bocata amb el que hem enganyat la fam.

Abans de Sabadell ja es veia la Torre de Collserola cosa que donà ànims als més esgotats. Després d’arribar a Sant Cugat del Vallés, com animes que porta el diable ens vam plantar en el Pi d’en Xandri a peu del Tibidabo.
Minuts abans en Francesc havia tornat a caure, anava tocat del peu, quasi no podia caminar però si anar en bici. Resistiria.

Pujar els 400 metres de desnivell fins les llumetes enceses de la noria del Tibidabo (Km.103) va ser un calvari que s’oblidà fàcilment quan ens vam adonar que havíem arribat...tots, sans i estalvis. Desnivell acumulat positiu del segon dia 1.950 m

Merci Lluis!

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51378

Aquesta sortida la van gaudir el 7 i 8/10/06 en:

JOSEP MARIA CHAPARRO,
MARC GOMEZ,
PERE LACUEVA,
LLUIS PLANAGUMA,
GUSMA PORCAR,
RAMON MARTÍ,
JOAN JOSEP FERNANDEZ,
MIQUEL PEREZ,
FRANCESC JOSEP GARCIA,
MARC GARCIA
i MIGUEL MOLERO.

CARROS DE FOC SKYRUNNER’06

CARROS DE FOC SKYRUNNER’06

Des de primers del mes juliol, quan vem fer la travessa Carros de Foc versió Open en 3 dies, tots sis hem anat prenent consciencia del que pot ser fer la Skyrunner, versió en menys de 24 hores (71Km i 9.200 metres de desnivell).

Hem entrenat pel nostre compte, i el primer cap de setmana d'agost vàrem trobar-nos per veure com anava la preparació fent la Marató de Collserola a títol particular seguint l’itinerari marcat. El resultat fou més que correcte invertint 6H31’ de temps real de marxa amb uns trams on vem córrer i uns altres caminant amb pals que ara ho anomenen “nordic walking”.

El trajecte fou en gran part de nit per fer-nos una millor idea del que ens esperava. Però el més sorprenent fou el sobtat encontre amb 3 senglars als voltants del Pantà de Vallvidrera, del quals un ens va reptar (suposem que tenia cries), tenint que recular i passar per l’altre cantó, més habitat.

Després hi ha hagut un treball metódic, per part d’en Jeroni i en Jesús, que han elaborat una taula d’excel amb les diferents possibilitats horaries de pas previstes per fer la travessa dels Carros de Foc en menys de 24 hores . Aquesta modalitat es cel.lebra el primer cap de setmana de setembre, donant un marge de 36 hores per iniciar la ruta des de qualsevol refugi i amb el sentit horari que es vulgui, sempre i quan et confirmin la reserva d’inscripció, marcat per les places existents en els 9 refugis del Parc Nacional d’Aigüestortes - Sant Maurici.

Aquest aspecte ens ha portat molt mals de cap, ja que és una empresa externa la que fa la reserva al refugi corresponent i sembla que no hi ha prou comunicació. Actualment és obligatoria la Mitja Pensió al refugi d’inici, per tal de tenir controlats en certa manera el nombre de participants que han començat i finalitzat la prova.

El divendres 1 de setembre sortim passat el migdia dos cotxes en direcció a la Vall d’Aràn. Finalment començarem el nostre repte des del Refugi de Colomers. A l’alçada dels Banys de Tredós tenim que deixar el cotxe, ja que a partir d’aquí el trànsit està restringit a vehicles autoritzats. Prenem l’últim taxi que ens portarà per pista durant 5 kilómetres fins el punt més proper al refugi. Després de 20’ caminant arribem a Colomers a les 19h.

El sopar del refugi, cal dir que no és cap cosa de l’altre món, molt diferent d’altres refugis amb millor reputació.

Des del divendres a les 7h del matí ja hi ha participants intentant fer la proesa. Mentre estem sopant, ja podem impregnar-nos de la duresa que ens espera. Han passat 2 corredors a segellar el forfait que acredita el seu pas pel refugi, un d’ells pletóric, el company amb la cara desencaixada i amb un grau d’apatia important alhora de moure’s. A les 22h anem cap al llit. Haurem de conviure amb els nervis i els sorolls d’altres participants que inicien la ruta a la 1h i a les 3h de la matinada.

El despertador sona a les 5h del dissabte 2 de setembre. Després d’esmorzar i haver preparat les motxiles amb el mínim pes possible, a les 6h10’ sortim tot decidits i concentrats cap a l’objectiu de l’any. En Lluís i en Gusmà han optat per fer la ruta amb botes, mentre la resta ho fa amb bambes de trail. Encara és fosc, i en Lluís ha oblidat el frontal al cotxe, o sigui que haurà de conviure amb aquesta incomoditat. Al cap de 10’ de marxa trenca un pal en rodó, i decideix tornar al refugi a buscar un parell de pals de la Beth. La resta del grup l’espera i aviat reprenem el camí.

Seguim el curs d’un rierol i s’ens presenta el primer dubte, dreta o esquerra. La prova no té marques específiques, per tant cal un important grau de coneixement de la zona i d’orientació. Un cop mirem el track amb el gps ens adonem que el sender de la dreta és el que ens durà fins el Port de Caldes. Aquest punt de la ruta és un indret molt perdedor, on hi ha gent que agafa el camí que porta al fals coll (esquerra), i un cop a dalt no té sortida, ja que a l’altre vessant hi ha un barranc.

Reprenem el camí i al cap de 20’ en Jeroni pateix una torta de peu en un forat que l’obligarà més tard a abandonar! El dolor és massa fort per aguantar el ritme que estem imposant. Durant la baixada al Coll d’Orellacrestada i al refugi de Restanca, en Jeroni cada cop està més enrera. La resta de companys, ara cinc, seguim fins a Restanca (Km 7, ) on arribem al cap 2h13’ a les 08:23 del matí. Fem una parada de 8’ per hidratar-nos. Cal dir que l’avituallament en la majoria dels refugis és a base de barretes energétiques i begudes isotóniques.

Tot seguit enfilem cap al refugi de Ventosa i Calvell, pujant per la mateixa vall on hem baixat previament. Ens retrobem amb en Jeroni, qui ens confirma que no pot seguir.

Ens hem quedat sense el nostre “alma mater”, a les primeres de canvi. En aquest tram ens hem creuat amb l’Enric Lucas l’actual recordman de la prova amb 10h35’ que fa el recorregut en sentit invers. Es comença a veure força moviment de skyrunners que anima a lliutar a cadascú al seu nivell. Estem en tensió. A ritme viu, anem fent via amb constants “trotes” per part de l’Alba i el Pere que en algun moment els fa perdre les estaques grogues que marquen el cami més bó i més curt.

A les 10:01 amb un parcial de 1h30’ ens presentem al refugi Ventosa i Calvell. Hem millorat la previsió en quasi 1 hora. Parada de 9’ per recuperar, carregar aigua i menjar alguna cosa. Les sensacions són immillorables, per afrontar el tram més exigent de la travessa, el coll de Contraix i el descens fins al refugi del Llong.

En aquest punt cal dosificar-se molt bé, ja que si s’apreta massa hi ha risc de desfondar-se per la resta de la prova. És el lloc amb més dificultat técnica, i on en Gusmà i en Lluís treuen el màxim profit tant del seu calçat, com del terreny.A dalt del coll, aprofitem per fer un mos i continuar amb la vertiginosa baixada.
L’Alba té dificultats, i amb bambes perd adherencia i llepa el terra en més d’una ocasió.

Passat l’estany de Contraix cal anar cap a l’esquerra, ja que si es segueix recte ens avoquem a una canal molt dreta que ens farà perdre molt temps, tal com els hi ha passat a uns companys que han sortit 40’ abans que nosaltres i que els hem avançat. En Gusmà i en Lluís han agafat avantatge i arriben al refugi de l’Estany Llong amb un marge de 5’ respecte la resta del grup. Aprofiten per fer un bany de peus relaxant. Són les 13:36; El parcial total ha estat de 3h26’. Hem fet el 1er terç de la ruta i el més complicat . Hem dinat entrepans; Ja comencem a estar tips de tants “polvos”.

A les 14:06 amb noves energies arrenquem de nou. El ritme ara és molt alt, i disposem de 2h de marge. Hi ha diversos grups o parelles amb diferents ritmes amb qui anem intercanviant posicions. Fins ara les condicions meteorológiques han estat perfectes, sense massa calor i amb una fina capa de núvols prims que enteranyinen el cel. A les hores centrals el sol pica bastant i ens fa consumir gran quantitat de líquid.

Passat el coll de Delluí entrem al Pallars Jussà (Vall Fosca). L’Alba, en Pere i en Jesús troten per terreny suau, mentre en Lluís té un moment crític que el supera amb un gel vitamínic. Ara s’ha format un grup a l’atzar de 10 persones, que portem el mateix ritme fins el refugi de Colomina 16:57 després de 2h51’ des de l’anterior refugi.
El guarda del refugi, l’Enric Lucas ja ha completat la Carros amb 11h12’ i està dinant.

Nosaltres portem quasi 11 hores caminant però només hem fet la meitat del recorregut. Fem una parada de 25’, crec que ens la mereixem. Tot marxa millor del previst i ara ens dedicarem a conservar, ja que no podem subestimar el que ens queda.

A les 17:21 sortim direcció al pas de l’Os i el coll de Saburó. Ara en Lluís marca un ritme cómode intentant traçar sense perdre alçada per una nova zona de blocs. En Gusmà ja fa estona que té els peus llagats, però aguanta el dolor sense dir res... La processó va per dins i la motivació d’acabar també. Anem xerrant amb el grup que hem conegut abans i finalment entrem al refugi Josep Mª Blanc a les 19:25 amb un parcial de 2h15’ en ple moment de donar els sopars. Ens tenim que conformar amb un parell de tasses de brou, i barretes. Sort que portem un fuet i formatge a la recàmera, cosa no massa ortodoxa per un skyrunner, però crec que és necessari menjar si no es vol punxar.

Al cap de 10’ sortim per pista, durant més de 8Km, cap al refugi de Mallafré. En el primer tram disputem una renyida lluita amb el Land-Rover que baixa als “quemacus” a Espot. El ferm no és massa bó i ens permet anar més ràpid que el jeep que té que fer moltes maniobres.

Es fa de nit a les 21h i continuem una bona estona sense frontal, per un camí on hi passa una canalització d’aigua. Aquest troç es fa etern, esperant topar-nos a un parell de tunels que hem de sortejar per la dreta. Perdem 5’ en el primer d’aquests per trobar el corriol correcte. Fem un nou bany de peus poc abans de superar el segon. Ens hem tret un pes de sobre, ja que aquest és un dels indrets delicats de la ruta.

De seguida som al refugi de Mallafré 22:22 fent un parcial de 2h47’. Ara ja no rebaixem els temps tant alegrement com pel matí. El cansanci físic i mental es nota, peró la moral i la ilusió cada cop és més alta. Hem fet 2/3 de la travessa i portem 16h11’ d’aventura. Aquí, hi ha corredors que finalitzen el seu particular via crucis. Quina enveja!!

Encara ens queden uns 15 km per concluir el repte. No fa gens de fred. Sense entretenir-nos gaire remontem per pista cap al refugi d’Amitges, després de passar pel voltant del llac de Sant Maurici, on es reflexa la lluna una mica difuminada pels núvols alts. Al cap de 1h20’ a les 23:55 arribem al “temple d’Amitges”, on saludem alguns dels companys amb els que hem coincidit durant el dia i que ja cel.lebren el seu éxit.

Tot i la hora tardana, cal dir que es tracta del millor refugi de tota la Carros de Foc en quant a tracte i a l’avituallament. Ens esperen amb els braços oberts. Ens obsequian amb una escudella casolana. També hi ha una gran taula amb begudes i diferents productes a disposició dels skyrunners.

Sembla que tot hauria de ser d’aquesta manera, però la veritat és que hi ha llocs, sobretot de nit, on cal ser autónom i portar aliments, ja que són insuficients o no els reposen com tocaria per una prova tanta dificultat i duresa.

Després de 25’ i d’un reconfortant àpat , proseguim ara sols, sense ningú que vingui per darrere cap al Port de Ratera. De baixada al refugi de Saboredo, ens guiem per les marques del GR-11. Cal extremar la precaució per no perdre el camí correcte.

Al cap de 1h47’ a les 02:05 del dia 3 setembre arribem a Saboredo, on un mastí dels Pirineus ens dona la benviguda bordant a mitjanit. Tothom dorm, però si que hi ha el segell i el llibre per anotar la hora de pas; Omplim per última vegada el camelback i respirem a fons.

L’objectiu és més aprop que mai. Si no passa res, haurem complert el somni. Cal dir que tot i els nostres dolors articulars, llagues etc..., ningú ha defallit en cap moment, mantenint sempre un ritme fresc i constant. Mica en mica resten menys metres per coronar el coll de Sendrosa. De sobte ens trobem dalt quasi de forma inesperada.

Sembla que no hi ha llum al refugi de Colomers, ja que es veu de dia des d’aquest punt. L’últim descens té trampa i és bastant perdedor. Hem de consultar el gps en un parell d’ocasions per assegurar la bona direcció. En Gusmà està un pel marejat pel dolor dels peus. La resta no diu res, no sigui que s’evaeixi tot l’esforç amb una relliscada a destemps. En poca estona ens trobem a la presa de l’Estany Gran de Colomers.

El refugi no té cap llum, i aprofitem per cridar com a signe de victoria des de l’altre cantó del llac. En Jesús encara té forces per fer el darrer esprint. Són les 04:07 i en total hem invertit 21h57’ a completar la gran volta dels 9 refugis del Parc Nacional d’Aiguestortes-Sant Maurici.

Tots coincidim a comentar que la clau ha estat no perdre’s i haver dosificat les forces. El gps ha sigut una eina bàsica en el nostre éxit. L’any vinent amb en Jeroni, intentarem rebaixar el temps.
Aquest any hi ha hagut 180 skyrunners, dels quals han finalitzat 131. Nosaltres hem ocupat de la posició 94 a la 98.

http://www.carrosdefoc.com/ranquing-cat.htm#

Els protagonistes: Gusmà Porcar, Alba i Pere Llorente, Jesús Tor, Jeroni Murillo i Lluís Planagumà.

LA RUTA DEL CID '06

EL CAMINO DEL CID – “Vici, Visa, Mòbil i GPS” 03-11/06/06

Dissabte, 3 de juny

A les 7:00, com de costum quan els nostres desplaçaments requereixen d’una acurada infrastructura i logística, havíem quedat emplaçats a Palau Reial. En total, 8 aventurers, als quals s’afegirien dos més al pas de l’expedició per Pallejà i un darrer al Bruc. Sovint ho fem així.

Aquest cop, però, en comptes de furgonetes llogades conduïdes per qualsevol de nosaltres, portàvem un autocar amb xofer professional a la nostra disposició, com els equips importants. Tot havia estat planejat amb deteniment, amatents al més mínim detall que pogués espatllar la sortida.

Malgrat tot, aviat vam poder comprovar que el remolc que havíem demanat per dur ben col·locades les nostres eines de precisió, no ens acompanyaria; així que van començar els neguits, els renecs i les gotes de suor freda caient sobre el front de més d’un imaginant-se la seva preuada màquina de 3.000 o més euros, ballant amb la resta de companyes de fatigues per l’espai destinat a l’equipatge, abonyegant-se i fent-se malbé.

Però sempre hi ha una solució, i la nostra va ser encabir les bicis a dalt de l’autocar, repartides entre el passadís i els seients buits, tal i com es mereixen, no sense abans haver perdut una bona estona desmuntant i tornant a muntar les rodes. Aquest tràfec se’l van estalviar els que s’incorporaren més endavant.

A l’alçada del Bruc, doncs, ja hi érem tots, inclòs en Ramon, que de seguida es buscà un lloc apropiat on poder dormir plàcidament.

Com sempre succeeix en aquests casos, les hores de viatge són moments distesos on tothom, amb les bateries totalment carregades, demostra la seva alegria, il·lusió i predisposició a passar-ho bé. La rauxa és omnipresent i de seguida ens posem al dia dels fets més remarcables de les vivències dels companys que fa temps que no veiem. Mirem els mapes dibuixant virtualment sobre ells les etapes i descobrint els noms de ciutats, pobles i llogarrets als que dia a dia anirem posant imatge i so.

- Mireu aquest poble! - se sent - Es diu “Molero de Cid”. De sobte, s’il·luminen els ulls del portador d’aquest cognom en creure’s posseïdor d’un insigne toponímic. De seguida riu tothom, i el seu orgull s’esvaeix. Era una broma; una de tantes.

En un sospir arribem a l’àrea de servei d’Alfajarín, on férem el primer àpat de grup. El restaurant estava ple, i alguns de nosaltres, els més valents, els que ja s’havien enfundat la túnica sagrada, el mallot rosa del més pur estil italià, vam tenir la sensació de ser homes-anunci, essent llegides les inscripcions dels nostres llampants abillaments per multitud de curiosos. Només van ser uns entrepans, de xistorra, llom amb pebrots fregits,... per anar fent boca.

Ens trobàvem a mig camí de Burgos, el punt de partida del Camí del Cid, quan, de sobte, vam acordar que sortiríem de Vivar de Cid, on nasqué el “Campeador”, i ho faríem aquella mateixa tarda. Així va ser.

Etapa 0: Vivar de Cid – Burgos (21,57 kms ; Desnivell acumulat: 439 mts; Alçada màxima: 988 mts; Pendent màxima: 24,75%)

L’autocar ens deixà a Vivar de Cid, on, després de preparar les bicis, les alforges, l’equipatge i acabada la llarga i prolífica sessió fotogràfica de rigor, ens vam posar a pedalejar camí de Burgos. La sortida del poble, com no podia ser d’una altra manera, la fem per un carrer que es diu “Camino del destierro”. Pensàvem que seria una tarda de passeig, però no va ser ben bé així. I és que, no més enllà del segon o tercer quilòmetre, ens vam trobar amb una rampa tan brutal com inesperada que ens va servir per mesurar les forces i la tècnica i on les alforges ens van recordar que portàvem quelcom de pes.

Els camps de blat verds a tot el voltant, res tenien a veure amb els tons torrats i grocs que hi ha a Catalunya en una primavera tan seca com la d’enguany. En coronar, una pronunciada baixada i el primer recompte del viatge: 1,2,3,...,9 i 10. Falta un! En Ramon està. És en Sergi. Però, com és possible? Si anàvem tots en filera índia per l’únic camí que hi havia... També és un clàssic de les nostres sortides, perdre un component en els primers compassos del viatge. Dóna molt de joc i emoció. Rebem una trucada de socors de l’ovella esgarriada. Després d’un quart d’hora, misteriosament, es va reincorporar al grup sense més conseqüències.

Tot resseguint una petita carena, arribem a topar amb les obres d’una autovia o quelcom per l’estil que havíem de travessar. Ho deia el GPS; aquest any en portàvem i era la nostra única guia (també vam decidir comprar un de recanvi, per si el primer fallava). Després de sortejar una baixada que ratllava la verticalitat més absoluta, i que només dos temeraris (Dani i Lluís) van gosar fer-la al damunt de la bici, ens vam anar reagrupant, un per un, sota l’atenta i fins i tot maliciosa mirada dels que ja havien superat l’entrebanc, rient de les ensopegades i jocs malabars dels que resten per baixar (l’ésser humà “bttero” és així, sobretot a les rieres).

Un cop vam ser a l’altra banda, una lleugera baixada ens dugué a les afores de Burgos. Eren prop de les 18h. Ja a Burgos, ens vam dirigir al Real Monasterio de Las Huelgas i, després, al mirador del castell, al qual no vam poder accedir per 5 minuts, o el que és el mateix, per 2 fotos.

En el transcurs de la pujada es van produir els primers “atacs”. Era final d’etapa i acabava en alt. L’hotel estava a 1 quilòmetre baixant del castell. En Ramon, més de l’estil “mochilero”, no se’n sabia avenir. Un hotel de 4 estrelles, si us plau. Se’n feia creus i ho explicava per telèfon. No ens creia mereixedors de tal luxe asiàtic. Però val més començar amb bon peu, que els tuguris ja van sortint al nostre pas sense buscar-los. Vam deixar les bicis al garatge, ens vam dutxar i ens vam posar les nostres millors gales; totes les nostres gales, de fet.

Vam cremar totes les naus en forma de roba per combatre el fred que feia a Burgos en caure la tarda. Diguem que en aquest tipus de viatge, l’estètica i el gust en el vestir, no és el que prima, sinó la lleugeresa i versatilitat de la roba. Així, es poden combinar xancles amb talla-vents, bermudes amb impermeables,... i de tots els colors imaginables. Ho teníem certament difícil per colar-nos en el banquet del casament que se celebrava a l’hotel.

Segons els diaris i els treballadors de l’hotel, aquell mateix matí havien estat a 5ºC, i la situació pintava igual per al matí següent. Això va fer entrar la por al cos a més d’un, sobretot aquell qui fa més gala del lema “lleugers d’equipatge”, que va estar tota la tarda jurant en arameu i buscant una botiga on comprar un folre polar.

Vestits d’aquesta guisa vam estar visitant la imponent catedral i el centre històric, abans de reunir-nos amb el company Rodrigo, conegut d’en Dani, que, molt amablement, ens va fer de Cicerone i ens va portar a un restaurant en front de la catedral, on faríem el primer sopar. La idea de sopar a la terrassa, tal i com ho havíem reservat, semblava encertada, tenint en compte els dies de calor que havia fet aquella setmana (també a Burgos).

Aquella nit, però, feia molt de fred, i es va produir una temptativa de fuga. Malgrat tot, el seny va imperar, assistit per dues estufes que ens van col·locar a la vora. Així doncs, vam degustar les primeres morcilles del viatge, costelles i d’altres viandes. En Ramon els primers enciams i tomàquets. El cafè va ser dins l’establiment, on vam agafar les calories necessàries per arribar a l’hotel.

http://www.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=51368

Etapa 1. Diumenge, 4 de juny. Burgos – Salas de los Infantes (71,90 kms ; Desnivell acumulat: 896 mts; Alçada màxima: 1.048 mts; Pendent màxima: 13,29%)

Diumenge assolellat i tranquil. El termòmetre, inapel·lable, marcava uns 7ºC. Ja se sap que per aquelles terres només hi ha dues estacions, l’hivern i la de la RENFE. Se’ns acudí anar a esmorzar xocolata amb xurros, així que vam travessar l’arc de Santa María per passar a l’altra ribera del riu Arlanzón, on es trobava la xurreria que ens van recomanar i on ens vam cruspir un bon grapat de xurros convenientment sucats en xocolata. Es tracta d’un esmorzar poc habitual i arriscat abans de fer esport, fet que va capficar a algun dels membres del viatge quant a les conseqüències fisiològiques que podia comportar. Per sort, ningú de nosaltres va sentir el crit de la natura.

Sortim de la ciutat deixant l’Arlanzón a ma esquerra, recorrent un agradable passeig jalonat per una frondosa arbreda de ribera en direcció a la Cartuja de Miraflores, on arribem alhora que un grup de turistes alemanys, que, trobant-se les portes tancades, s’entretenen amb la nostra singular estampa, immortalitzant-nos en diverses fotografies. Voregem la cartoixa per l’esquerra a través d’un bosc on el track (el camí que assenyala el GPS) ens fa una lleugera “mala passada” que rectifiquem amb la primera de les moltes “empalmades” del viatge.

La nostra pregunta diària obligada serà: “Estem sobre el track?”. Aquesta és la gràcia que et proporciona resseguir una ruta amb GPS que, fa un any, un altre grup ja havia fet, tot i que sempre hi ha canvis (noves carreteres, barreres arquitectòniques...) que fan variar, en certa manera, el camí marcat.

Un cop travessem l’autopista passem pel monestir de San Pedro de Cardeña, on el Cid es va acomiadar de la seva esposa, Doña Jimena. Fora del monestir ens trobem amb una monja que s’interessà pel nostre periple, i amb la qual vam departir durant una bona estona, fins que va arribar un altre grup de ciclistes de la zona que la setmana anterior havien fet la mateixa ruta que nosaltres estàvem iniciant llavors. Amb ells vam continuar uns quilòmetres, fins que els nostres camins ens van separar.

A partir d’aquí fem via a través de pistes amb desnivells molt suaus i amb unes grans vistes panoràmiques fins assolir Revilla del Campo, on esmorzem pa amb formatge i llonganissa arreu, regat amb les habituals begudes isotòniques: cerveses i clares. Era l’únic bar que hi trobàrem obert. La senyora gran que el regentava es va veure desbordada per un allau de gent tan inusual en aquells paratges, així que ens va donar la matèria prima i nosaltres mateixos ens vam encarregar de fer els entrepans. El pa el va haver de demanar a un home del poble que estava fent la cervesa en aquell moment.

Tot seguit ens encaminem cap a Lara de los Infantes (Km 44,5) passant abans per Quintanalara i Torrelara. Carreguem aigua, ja que el sol escalfa de valent. Creuem els poblets de Villaesposa, Jaramillo Quemado i, finalment, Barbadillo del Mercado (Km 62), on pensàvem dinar.

Malauradament tot estava tancat, així que tocava arribar al final d’etapa sense dinar, 10 quilòmetres per pistes, a una mitjana de 30 km/hora, per arribar, a les 15h 45, a Salas de los Infantes, i amb el temps just per trobar una casa de turisme rural (Las Dehesas de Costana), on ens acolliren amb els braços oberts per delectar-nos amb el millor moment del dia.

L’amo d’aquesta casa és un enamorat de la ruta del Cid i ens va explicar que està mirant d’assenyalar una part del camí amb fletxes. La ruta gastronòmica acabava de prend