Per tant s’ha convertit en una sortida apte només per Ironmans! La resta no han acreditat currículum per venir…! Fora conyes, la veritat és que hem disfrutat molt del dia i del ritme cómode, ja que hem fet un pacte de no agressió! En Santos, perque demà té la Mitja Marató de Mataró, en Sergi perque volia una sortida a ritme però sense Pals, i jo perque no estic per masses floritures.
06 desembre 2009
MATINAL PEL BAIX LLOBREGAT 05/12/09
Per tant s’ha convertit en una sortida apte només per Ironmans! La resta no han acreditat currículum per venir…! Fora conyes, la veritat és que hem disfrutat molt del dia i del ritme cómode, ja que hem fet un pacte de no agressió! En Santos, perque demà té la Mitja Marató de Mataró, en Sergi perque volia una sortida a ritme però sense Pals, i jo perque no estic per masses floritures.
11 novembre 2009
TENDINITIS AQUILEA
A primers d'agost vaig retornar als entrenaments, després d'un merescut descans. El que no sabia era que una petita molestia a la part del bessó, que vaig notar i que no m'impedia correr ni baixar el ritme, es convertiria en la meva creu!
Ja porto 3 mesos i mig amb la lesió i les dues visites a la fisio i osteóptata Marta Soro, han confirmat l'abast de la lesió. He sortir un parell de dies a correr el mes de setembre i cada cop, que he incrementat el ritme, s'ha produit el maleit dolor!
Durant tot aquest temps, només he fet una sortida de 3 dies en bicicleta tot terreny, pel pont del Pilar, que no va comportar cap canvi.
Finalment, després de fer repós absolut durant un mes i no notar cap millora, vaig fer-me una resonancia magnética. El resultat: Tendinitis Aquilea. Inflamació moderada de 4 cm en zona aquílea. De correr res de res, ja que podria trencar-me el tendó d'Aquiles!
De moment 24 sessions de fisio i fins després de Reis no tinc la propera visita al metge. Aquest culebrón anirà per llarg, o sigui que només puc fer bicicleta amb la calma o nedar.
Aquest any vinent, ni 6 hores, ni 24 hores, ni San Silvestre, ni Marató de BCN, per donar algún exemple!
Esperem que l'any nou 2010 ens depari millor sort!
Lluís Planagumà i Grífol
09 novembre 2009
TRAVESSA EN BTT VIC-LLANÇA'09
…el cursor parpadea en el documento todavía sin titulo, y sin un buen arranque, el tiempo sin teclear pasa volando… como esta vez la Pan no ha hecho maillots… no hay labios, no hay duendes; podría empezar con el de las pieles de plátano o de las mandarinas, pero sería como hacerle un homenaje; también podría repetir los comienzos de siempre, que si puntuales, que si las máquinas… pero no.
Iremos a los sentimientos, a la alegría y a la felicidad, que sabemos por anticipado y por experiencia, que será nuestra compañía sólo empezar a pedalear buscando el track el minuto siguiente a la foto de conjunto y al “vamos que nos vamos“; una peña en movimiento: 17 fuimos! variedad para echarle las culpas al otro, para compartir habitación, para todo y para nada….para pensar que de otra manera, siendo menos, yendo más rápidos, llegando antes, no comiendo al mediodía, sería mejor, pero no, todos sabemos que el secreto es que no sea una carrera y que sea imprevisible la hora de llegada, el malhumor momentáneo, la alegría de comer un banquetazo con el que no contabas a las 5 de la tarde… y que con madurez lo entendamos y disfrutemos.
Bueno de madurez… hasta sobra! si no fuera por dos o tres que bajan la media, estos días fuimos casi 8 siglos y poco en movimiento.
El de los plátanos, me comentaba sorprendido que el número, en las salidas que se repiten con las estaciones de menos rigor, las importantes, no baja, ¡ahí está! algún secreto hay para que por 177 eurazos incluyendo pensión completa tres días, se pueda cada uno de nosotros regalar un montón de emociones que no te dejan indiferente y además un pelín de aventura.
Dónde ha habido jugo?
En el primer pinchazo de la Pan, que el de los plátanos me echó en cara por haberlo supervisado y no demasiado bien y que se convirtió en un segundo pinchazo.
En los que se mojaron, y bastante por cierto, antes de comer en Rupit, y ¿sabéis por qué se mojaron? por andar con 15 minutos de retraso y con la compañía equivocada; sí, con la compañía del “pecador ecológico”, al penjat, bueno con mayúscula: al Penjat, no le gustó nada, pero que nada de nada, lo de tirar las pieles, lo sé, lo que pasa es lo de los daños colaterales, había que mojarlo a él sólo, pero los demás estabais cerca y os pilló!
Cómo no mencionar al Agustí, despidiéndonos, - adeu, adeu - decía, con su chandal seco, esperando a su señora allá en el restaurante Albert, para hacer la digestión sentadito en el asiento del lado del conductor.
Ya en esa primera comida íbamos tan fuera de horario que no se comió postre y no pasó nada! pobre Dioni, él que come por el postre….dice.
Y el caminito silvestre y lleno de boñigas negras de vaca sobrealimentada por el que hicimos la digestión hasta el coll de Pruit, y del que el guía “in pectore” me confesó en un aparte en la cena, que no lo recordaba en absoluto, aunque no lo dijo, para mantener al grupo con la esperanza de que llegaríamos….
Y la tormenta de pinchazos en la masia el Torrent poco después: la Pan, el Lluis, etc.; pero el lugar era bonito, verde, húmedo, habíamos comido, el humor era bueno, y anochecía, sí anochecía, y la bajada hasta Hostalets que creo a que todos nos encantó, la hicimos afortunadamente con luz, poca, pero suficiente.
Allí dijimos adiós a Xernanz y nos pusimos los frontales.
No sin alguna dificultad encontramos la vía del carrilet que nos llevó a Olot, al adecentamiento personal, a la cena, sencillita, y al descanso en el hostal Sant Bernat.
Fotos a: ETAPA 1 VIC-OLOT
La noche estrellada prometía un domingo con un tiempo glorioso y así fue; el desayuno también lo fue, hasta fesolets d’Olot hubo; se levantó brumoso pero la leve bruma matinal que el sol borraría pronto añadiría encanto al atravesar la fageda d‘en Jordà.
Justo antes el porta paquetes de la Pan empezó a decir basta ya, ¡retírame! decía y no paraba de decirlo, y a buen entendedor…
Una carrera de btt local nos cortó el paso, desandamos el track y fuimos por carretera, al pasar por delante del volcán Santa Margarida y porque siempre tenemos que hacer alguna cosa que no tendríamos, lo subimos, ¡mal hecho!
El “contrato” es siempre seguir el track que nos hemos propuesto, pero mea culpa, yo personalmente tenía la sensación de que Roses estaba allí al lado y pensé, bueno así hacemos algo de desnivel, ¡iluso!
No valió la pena, y perdimos un tiempo que luego buena falta nos hizo.
El camino continuaba precioso y nos íbamos acercando a lo que el guía había comentado que era un lugar salvaje y sí que lo era, simplemente era un GR de a pie, nada de bicicleta, lleno de rocas de tamaño considerable que había que casi escalar.
Como todo, al final se acabó pero eran las dos pasadas y ni idea de dónde quedaba el restaurante de Borrassà ni el pueblo ése, dándole al piñón grande, el grupo se quebró en dos, la velocidad dependía del hambre.
A tope, una parada imprevista de jacinto provocó que canito se lo comiera y acabara en tierra, ¿cómo suena compacto cuando cae eh? Dolía, lo sé porque me lo dijo.
Los primeros volvimos a dejar el track para acortar camino, y el escribidor, yo, se perdió aterrizando en Navata, ¡qué cabreo! Ya me los imaginaba bebiendo, comiendo alguna tapita para abrir el apetito, ¿más? y sobretodo riendo, riéndose, burlándose de los que no estábamos allí sentados.
A 35 por la autovía, que sí a 35, llegué al restaurante a donde no habían llegado todavía los otros, que también tuvieron sus problemas para encontrar el lugar.
Lo que sí es verdad, que cuando te pierdes, aunque no estés en África, siempre es mejor estar con alguien… que se oriente mejor que tú.
La comida en Mas Pla sencillamente grandiosa, se nos pasaron todos los males, casi nos olvidamos de lo que todavía faltaba, y eso, eran un montón de kilómetros de oscuridad por carretera con luces precarias… aventura.
Los cuatro que tuvieron claro ir por carretera desde el principio llegaron los primeros, después los que quisimos ir por el track y que las pasamos canutas y finalmente, la pareja lluispatins que se descolgó por culpa de un apretón, dijo.
La cena parecía que no iba a entrar pero entró. En la conversación salió lo de la “…tramontana de fuerza 7 para mañana..”
Paseo marítimo arriba y abajo para lo de la digestión y a dormir en el Hostal Risech. Sergi se despidió aquí, volvía a Barcelona.
El ruido de las olas nos amenizó un desayuno sin queja y siguiendo escrupulosamente el horario pactado a las 9 estábamos pedaleando por el track con las bicis impolutas.
La visión del mar, pedaleando siempre se agradece, creo que a los de la TA’09 nos recordó el Cabo de Gata, pasamos por El Bulli, estaba cerrado… y allí lluispatins y señora se separaron para acortar y escogieron su camino del Golgóta, con el agravante, aunque el lluis todavía no lo sabía que su ángel de guarda libraba ese día!
En el primer recodo en el que apareció Cadaqués i el Cap de Creus le vimos las orejas a la tramontana, los borreguitos salpicaban el mar de blanco… la decisión, sabia, fue dejar el Cap para mejor ocasión, (dos pedaleades nocturnas eran ya bastante nocturnidad para una salida) y por carretera, protegidos del viento, fuimos hasta Port de la Selva donde allá sí la tramontana nos agarró hasta Lança.
Concretado el restaurante donde celebraríamos el fin de travesía, unos nos fuimos a bañar al mar, otros a asearse en las duchas playeras y otros a hacer un poquito más de desnivel subiendo al peñasco que cierra la bahía.
Sentados a la mesa y habiendo ya dado buena cuenta del primer plato y con el segundo llegando, sonó mi móvil era lluispatins diciendo que estaba en mitad de la nada y a 4 km de Port de la Selva, y que tenía todas las cámaras pinchadas e iba andando… con una insolidaridad que nos deshonra le contestamos que el plato se iba a enfriar y que lo sentíamos… no sé si mucho…
Después de una sobremesa demorada y ya camino de la estación nos los encontramos sentados en un restaurante preparándose para comer, son un pareja con recursos y aunque el ángel de la guarda estaba de fiesta, un primo suyo le agenció al lluispatins un alma caritativa que le recogió en autostop hasta Llançà, ahorrándole 8 km a pata con la tramontana despeinándolo.
El próximo cava será a medias entre el lluispatins y la Pan, ¡claro como el agua!
PS. Suerte que no le ha tocado al xapi que todavía debe una botella.
Estuvimos pedaleando:
Berni, Pablo, ABoza, Alfonso, Xapi, Jacinto, Cano, Jpalou, Agustí, Xernanz, sergi, la Pan, lluis & beth, dioni, placueva i jo.
Miquel Molero i Riera
06 novembre 2009
COVA URBANA DE TARRAGONA 01/11/09
Avui diumenge pel matí amb els companys de la Junta Directiva del nostre centre excursionista, A.E Muntanya, hem fet una matinal d'espeleologia a la ciutat de Tarragona, gràcies al SIET, Societat d'Investigacions Espeleológiques de Tarragona.
El punt de trobada, un parking del c/ Gasómetre nº 32. El 4rt i darrer pis d'aquest, és el punt de partida per accedir a la cova.
Durant 3 hores, 19 persones més els 3 guies, amb neoprens, cascs i frontals ens hem introduit a través d'una canalització d'aigua feta pels romans a l'interior de la cova. Després per una galeria equipada amb cordes fixes i escales, hem baixat de nivell, fins a topar-nos amb l'aigua, on hem pogut nedar en un parell de badines, tenint que superar fins a 3 sifons bucejant. Després hem arribat a la Gran Sala Forner.
A partir d'aquí hem grimpat per roques plenes de fang relliscós, i hem passat a gates, o arrossegant-nos d'esquena o de bocaterrosa, en funció de l'espai i de les roques del sostre, fins arribar a l'entrada de la Sala Rivemar, on ja no hem avançat més, ja que és el darrer punt de visita pels grups. A partir d'aquí només es pot avançar fent espeleosub!
Si voleu fer un tast aquí teniu 2 videos:
Cova Urbana de Tarragona Part 1
Cova Urbana de Tarragona Part 2
Lluís Planagumà
20 octubre 2009
IRONMAN DE HAWAII WORLD CHAMPIONSHIP'09
Com cada any a mitjans d'octubre es celebren els campionats del mon d'Ironman a l'illa de Hawaii. En aquesta ocasió el triatleta vitorià Eneko Llanos, tenia dipositades una grans expectatives per optar al títol, ja que en l'edició del 2008 va ser subcampió mundial. Finalment va tenir un mal dia i entrà 14è a meta.
Per altre banda cal destacar l'éxit de la triateta biscaina Victoria Berasategui que va conseguir el 3er lloc final al quadre femení. Un any rodó per ella després de ser campiona d'Espanya i d'Europa de triatló llarga distancia.
Aquí es pot veure l'impressionat video resum de la prova d'enguany.
Ironman de Hawaii 2009
25 setembre 2009
IRONMAN DE FRANKFURT'09
DIUMENGE 05/07/09
Al cap de 3 hores i mitja ens desperta el móbil. El són ha estat curt peró profund. Ha arribat la hora de la veritat. No és questió de fallar. L’únic important és acabar, tant fa si en 12, 13, 14 hores…
Tot és una incógnita, perque no sabem com respondrà el cos a un esforç tant exigent i continuat.
Peró volem ser finishers i patirem fins el final per aconseguir-ho. És millor acabar que tenir que tornar a repetir un calvari de 8 mesos entrenant amb un resultat incert.
(Quin gust pedalar per Frankfurt, d'ample a ample!)
Sobre el km 45, sóc jo qui escolto el meu nom per part d’una triatleta que ve pel darrera. És diu Palmira Alvàrez, dorsal 453, i és de Méxic. En un primer moment s’em passa pel cap la mediàtica “grip A”, però evito preguntar res de res. Porta un ritme molt semblant al meu i durant gran part de la cursa, uns 110 km, ens anirem donant ànims mutuament.
Aquest és el darrer obstacle dur a salvar abans d’arribar a Frankfurt, però el problema és que encara resta una volta al circuit i això és una eternitat. Un cop superat “Heartbreak Hill”, es divisa Frankfurt al fons, amb el skyline més gran d’Alemanya.
Cal hidratar-se més! Durant tota la cursa m’he proveit bàsicament de platans i de les meves barretes energétiques. He preferit, no ingerir cap Powergel, ja que he volgut evitar patir dolors intestinals. De fet, mai he trobat cap efecte miraculós, quan n’he pres. El que sí que porto és un fuet tallat a troços, que m’he menjat en part a la segona meitat de la prova i que m’ha fet oblidar per un instant el que portava entre mans.
En poca estona veig a la Maria i la Pilar en dos punts diferents. És el primer cop en tota la cursa que veig algún conegut. Ja era hora! Em fa molta ilusió, i em dona forçes per seguir endavant. El km 7 el passo amb 38’29” a 5’30”/km encara prou bé, però aviat s’acaba!
(2ª volta. Màxima concentració)
Segueixo de xarrera amb la noia de Murcia, tot i que en alguns moments s’em escapa uns metres. Aquesta és la seva segona participació en un Ironman, i vol millorar la seva marca de l’any passat a Zurich sota una pluja continua. La veritat és que he tingut sort de poder compartir la part més dura amb ella, perque s’ha fet tot més fàcil.
A cops de palmell saludo al públic que hi ha a les valles laterals. Mirant al cel i amb els braços en alt, penso amb la mare desitjant que em pugui veure. També ella m’ha ajudat anímicament a conseguir-ho.
El speaker anuncia a un nou finisher, el dorsal 2228. A l’arc de meta hi diu “Ziel” i a sobre es pot llegir el següent Planagumà Luis 12h01’25”. Sóc finisher, ara ja em puc morir…!
(Entrada a meta, exhultant d’alegria després de 8 mesos de treball)
La darrera volta l’he fet en 1h11’38” a 6’42”/km. El temps final a la marató ha estat de 4h29’19” o sigui a 6’23”/km. A la classificació general he ocupat la posició 1295 de més de 2.400 atletes i el 360è a la meva categoria M40-44, que ha resulta el grup d’edat més nombrós de participants.
A les 23 hores de la nit arribem a Barcelona, on ens esperen les respectives famílies. El fet d’anar tots vestits iguals, genera alguna que altre pregunta per part d’agun treballador de l’aeroport, com si fossim uns professionals de l’esport.
Voldria agraïr la ajuda que tots m’heu donat encara que fos de lluny, amb els vostres missatges per mobil, o de paraula durant tot l’any, mentre m’estava entrenant pel gran dia.
Gràcies a tots i molt especialment, a la Beth, la meva dona, que és qui m’ha fet costat en moments difícils. Aquesta victoria li dedico a la mare, a qui ja no li podré explicar les coses que em motiven i en fan sentir viu.
09 setembre 2009
EL DIA ABANS DE L'IRONMAN DE FRANKFURT'09
COMPETICIÓ
Just una setmana abans de la cursa durant el darrer entrenament llarg de ciclisme, vaig trencar una peça que fa de suport del desviador del plat. Aixó em va provocar malestar i angoixa fins el darrer instant, ja que no era questió de competir amb una altre bicicleta. Finalment tot es va poder arreglar gràcies a Medina Bicis que em van proporcionar la ditxosa peça metàlica, més una de recanvi. Aquesta última, la vaig recollir el mateix divendres dia 3 abans de marxar cap a l’aeroport.
Fins el dimecres abans de la cursa no vaig poder disposar del suport, cosa que va complicar la tasca de la revisió final, però la pericia d’en Pol Pubill per fer una posta a punt de la bicicleta perfecte, tot i ser a corre-cuita, va servir perque dijous mateix amb la seva inestimable ajuda passés a desmuntar-la de nou, per encabir-la dins una maleta especial que em va deixar el mateix Pol.
Dimarts vaig fer l'últim massatge de descàrrega de la ma de la meva fisio Marta Soro, que m'ha fet un seguiment durant tot l'any.
Durant tota la setmana, junt amb en Santos vem fer una llista del que calia portar per les tres disciplines, per duplicat, ja que podia surgir qualsevol imprevist, i no volia tenir més contratemps d’última hora. Així va quedar la llista:
- Natació: Banyador, mono, gorro, ulleres (2), neopré, buff, vaselina, cinta xip.
- Ciclisme: Bicicleta, casc, sabatilles, maillot (2), culotte (2), mitjons (2), guants, xubasquero, malles llargues, ulleres de sol, crema solar, manxa, cameres (3), botelletes de CO2 (2), kit de reparacions, desmuntables, cinta americana, bidons (3), buff, pulsómetre i cinta dorsal.
- Atletisme: Samarreta de tirants, samarretes de màniga curta i llarga (2), pantaló curt, malles curtes, sabatilles, mitjons (2), buff, gorra, crema solar, vaselina.
Així doncs, divendres a les 17h, la Beth em va acompanyar cap a l’aeroport d’El Prat, per retrovar-me amb part de la Secció de Triatló del Club Natació Molins de Rei (Lluís Remón, Sergi Barbero, Santos Sanz, Jaume Roy, aquest però no volaria cap a Frankfurt fins dissabte matí, i amb una abscencia destacada d’última hora per motius laborals, en Pere Vendrell); Un moment difícil de superar, després d’haver estat lluitant durant tants mesos per ser finisher.
La resta de l’expedició estava formada per la Pilar dona d’en Lluís R., la familia d’en Sergi al complet
inclós en Sergi petit, i una incorporació sorpresa, en Doménech Gris alias “Dume”, finisher de l’Ironman
de Niça, la setmana anterior, i també membre del C.N.M.R.
Un cop a Frankfurt, la majoria ens vem dirigir a l’Hotel Intercontinental, que era el que recomanava l’organització. En Lluis R. i la Pilar estaven allotjats en un altre no massa lluny. L’ambient que es respirava al hall d’entrada, amb més d’una bicicleta que es feia mirar, donava fe que no era cap somni, sinò que la cosa anava en serio.
Quan es van fer les reserves de l’hotel fa uns mesos, en Dume compartia habitació amb en Santos, però al inscriure’s amb retard i no poder aconseguir pitrall per l’Ironman de Frankfurt, em va cedir la seva plaça. Encara que finalment, el vàrem acollir d’incógnit a la nostra habitació. Estàvem allotjats al pis nº 20 i es podia veure el riu Main, punt on es realitzava la prova de la marató.
Tot seguit i força tard, pasades les 11h de la nit vem anar tots tres a sopar a un restaurant italià anomenat Leo, que es trobava davant mateix de l’hotel, on vem carregar hidrats de carboni.
Un cop de nou a l’habitació, vem decidir obrir maletes i muntar les bicicletes, no fos que l’endemà haguèssim de fer alguna reparació o compra d’urgencia. Gràcies al bon fer com a mecànic i a l’humor d’el showman Dume, vem enllestir la feina i només calia preparar tot el material que calia portar en cadascuna de les transicions; Però aixó ho vem deixar per l’endemà, ja queeren més de la 3h de la matinada.
Dissabte 4 de juliol, ens llevem al voltant de les 9h del matí. Un cop reunits al vestíbul de l’hotel amb la resta de l’equip, fem via, tot passejant per la vora del riu Main, cap al Romer City Hall (Ajuntament), on cal recollir, els pitralls, bosses per les transicions, obsequis, etc…
(Al vestíbul de l’hotel ja es nota l’ambient IM. Sergi, Sergi Junior, Santos i Lluis)
A la bossa, hi ha un gorro per la natació, adhesius amb el nº de dorsal per engaxar al casc i a la bicicleta, pitrall per la prova de ciclisme i d’atletisme, i tres bosses blanca, blava i vermella, amb les seves enganxines per posar els estris necesaris per les tres proves (swim, bike, run) respectivament.
També ens posem la típica polsera indestructible per identificar-nos com atletes 2009.
Com a obsequis ens van donar una motxila commemorativa de l’Ironman, una gorra, un tub de crema solar, un pintallavis, un parell de barretes, prospectes amb informació turística de la ciutat, així com una targeta de transport vàlida per 4 dies.
De seguida veiem, la gran infraestructura que requereix una cursa d’aquest caire. Just davant de l’ajuntament hi ha molt de moviment; Encara estan acabant de muntar les graderies de l’arribada, posant la moqueta vermella, que suspirem trepitjar demà, i una grua està instalant una gran pantalla. Als voltants hi ha tot tipus de stands relacionats amb l’Ironman, però ho deixem per la tarda.
(Units en un repte comú Finisher IM’09) (Frankfurt preparat per l’esdeveniment)
El sector de la natació, amb la que s'inicia la competició es desenvolupa en un llac, el Landgener Walsee situat a uns 13 kilómetres de Frankfurt, aixó comporta que cal portar les bicicletes a un parc tancat o “bike park”, el dia abans, ja que no és fácil la logística per distribuir 3.000 bicicletes en el seu corresponent box.
Per aixó l’organització ha posat a disposició dels participants un servei d’autobusos. Per accedir al recinte tancat, hi ha un horari prestablert en funció del nº de dorsal, cosa que serveix perque tothom ho faci de forma ordenada i esglaonada i així evitar que es formin aglomeracions. Després d’esmorzar, un macroentrepà en un Subway del centre de la ciutat, tornem cap a l’hotel per preparar les bosses, En aquest moment comencen els nervis, ja que no és questió d’oblidar-se cap detall.
(Bosses per roba de carrer i transicions T1,T2) (Dorsals pel casc, bicicleta, cursa, i bosses)
Tant bon punt, ho tenim tot enllestit, ens dirigirim cap a la parada de l’autobus. M’amoina, un petit problema amb el canvi de la bicicleta, però tinc l’esperança de trobar al bike park algún mecànic perque m’hi faci una ullada.
El viatge en autobús és un pel caótic, al haver de posar les bicicletes entre els seients, fent equilibris, per no caure cada cop que el conductor frena. En arribar a lloc, ens adonem que hi han altres autobusos amb remolc per guardar bicicletes. Per desgracia no hem pogut gaudir d’aquest privilegi, tot i que hem pagat el mateix per l’inscripció! Ha sigut l’únic incident destacable en tot el cap de setmana!
(Camí del Landgener Walsee dissabte migdia) (Mecànics a l’entrada del bike park tancat)
L’autobús ens deixa davant l’entrada al recinte tancat dels boxes. Al cap de poca estona, veiem que hi ha un parell de stands per fer les últimes compres, i també hi ha un servei de mecànics. Hi ha una mica de cua però després d’esperar uns 15’ m’agafen la bicicleta, i en un tres i no res, me la tornen perfectament ajustada i sense cap cost. Aquests detalls s’agraeixen en moments de tanta tensió.
Abans d’entrar als boxes, els controls ens fan una revisió exhaustiva de tot el material obligatori per la cursa, o sigui el que cal portar en les tres bosses.També et fan una fotografia amb la bicicleta per tal que quedi enregistrada l’entrada al recinte. De seguida una asistenta, m’acompanya entre una munió de pasadissos fins al box que em pertoca, senyalitzat amb el número de dorsal.
Un cop ho deixo tot a punt per l’endemà, cobreixo tota la bicicleta amb una bossa de plàstic vermell de la mateixa mida, per evitar la humitat de la matinada.
(En Santos a la revisió del material obligatori) (Tot a punt per l’endemà al meu box 2228)
El bike park és un espectacle de colors, a causa de la varietat de formes i models de bicicletes. Rodes lenticulars, d'aspes, o de diferents perfils, cascs aerodinàmics, acoples de contrarrellotge amb el canvi de marxes integrat, etc.
Hi ha molts imputs que em van calant. Detalls com la manera de personalitzar-se cada triatleta, la seva bicicleta; la forma simétrica d’engaxar una serie de gels sobre el quadre, el doble portabidó al seient del darrera, o a la part davantera just a sota el manillar per no perdre la postura de contrarrellotge ni per beure, etc…
Queda clar, que aquesta tipus de prova és el millor escaparat de bicicletes d'última generació, on principalment es cuida l'aerodinàmica per sobre del pes! És un gran circ de màquines tunejades.
És un pou de milers d'euros invertits en el sector més determinant de la prova, ja que és, on tothom acumula més hores per completar la cursa.
A mida que tots els companys anem finalitzant les tasques del box, ens dirigim cap al llac, per veure el terreny de joc que ens espera. A les 3 de la tarda està ple de banyistes que disfruten d’un dia d’estiu. Demà al matí serà una altre historia. Als voltants del llac està rodejat de sorra de platja, i hi han els típics xiringuitos on poder fer una queixalada.
(El Landgener Walsee dissabte migdia) (Lluis,Santos,Dume i Jaume dissabte tarda)
Per uns instants en Lluís R. perd la seva cartera. Sort que després d’uns moments de nervis i de buscar on l’ha podia haver deixat, preguntem a l’entrada del recinte, i allí la pot recuperar. Encara hi ha gent com cal en aquest món…!
De tornada de nou cap a la ciutat amb l’autobús, xerrem amb un grup de valencians, que van molt ben uniformats per l’ocasió, amb una samarreta commemorativa en record d’un company que va perdre la vida a la carretera mentre s’estava entrenant per poder asistir al seu primer Ironman. Es deia Paco i part de la seva familia va voler estar present a la prova que ell tant ansiava acabar.
És tard, al voltant de les 17h, i tal i com hem baixat de l’autobús, hem anat a dinar al mateix fast-food on hem esmorzat pel matí. Un macroentrepà a gust del client. Li dic a l’encarregat que en vull un amb tot tipus d’ingredients, “all and a lot”. Cal carregar piles i la veritat és que no anem massa ben nutrits per tot el que ens vindrà a sobre.
A la plaça de l’ajuntament hi ha molta gent amunt i avall que ja respira l’ambient Ironman. Just al costat, la fira de l’esdeveniment amb tot tipus d’expositors. Fem una ullada general; Al stand de Powerbar per 3 euros et donen un bidó de 750cl amb l’isotónic del dia de la cursa. En compro un, per saber el gust que té i veure que tal.
Abans d’anar a peu cap a l’hotel, ens estirem una estona a la gespa de la vora del riu Main, per descansar. Hem estat caminant tot el dia i estem reventats. Començo a pensar si tot el tràfec de la jornada em passarà factura demà… A les 19h30’ ens reunim tot el grup al mateix restaurant que vem sopar la nit anterior. El menú és a base de pasta i pizza, i algunes birres. Després de sopar fem una porra dels temps finals. En 24 hores sortirem de dubtes. No es contempla la possibilitat d’abandonar!
(Porra final dels temps previstos per demà) (Vistes al riu Main des de l’habitació de l’hotel)
A les 21 hores toquem retirada cap a les habitacions. En Sergi i en Jaume estàn allotjats tres pisos per sota, a la planta 17. Al passadís hi ha una màquina de glaçons amb els que omplim els bidons, per disposar d’aigua fresca tota la nit. Encara és de dia i cal córrer la cortina per intentar dormir quantes més hores millor, però com sempre passa en aquestes ocasions es fa difícil conciliar el son. En Dume infla de nou el seu matalàs i posem l’alarma del móbil a les 3h30’ de la matinada.
Segons en Santos m’adormo de seguida, peró en només mitja hora ja torno a estar despert. Després de donar voltes i més voltes al llit, veig que els nervis estan fent els seu efecte i que tant el cos com el cap, volen visualitzar la cursa abans d’hora. En Santos, tampoc ha aclucat l’ull i repassem per enèssima vegada els detalls de la prova (A quin ritme sortirem, cada quan pensem picar quelcom per menjar, com ens hidratarem, etc…). El fet de tornar a repetir la conversa que ja haviem mantingut en diverses ocasions, ens dona cert sentiment de calma i pau interior. En Dume ens trasllada la seva recent experiencia de la cursa que va completar la setmana anterior a l’Ironman de Niça. A les 12 de la nit posem punt i final a la tertulia. Cal descansar quelcom, encara que sigui poc.
Lluís Planagumà i Grífol
19 juliol 2009
PREPARACIÓ I PLANIFICACIO IRONMAN DE FRANKFURT'09
PLANIFICACIÓ
El 5 de juliol del 2009 era la cita de l’any. De fet, fa més d’un any que esperava que fos “el dia”, ja que per asistir a una prova d’aquestes característiques cal fer l’inscripció amb un any d’antelació. Les places s’esgoten en poques hores!
En Santos Sanz, company de feina em va comentar el juny del 2008 que volia fer una triatló de llarga distancia, la competició més dura per excelencia, l’Ironman, o “Home de ferro” que fa honor als participants que finalitzen la prova.
La noticia em va impactar, pel sol fet que calia decidir-ho un any abans. Sóc dels que sempre improvisa i no planifica els entrenaments. En Nacho Sasselli, company de l’A.E.Muntanya també es va animar i jo, tot i no tenir experiència en el món del triatló vaig optar per inscriure’m.
Aquest tipus de prova va tenir els seus origens a Hawai, arrel d’una discussió sobre quins eren els millors esportistes (nadadors, ciclistes, o atletes). Es va decidir fer una prova que aglutinés les tres grans proves que es duien a terme a l’illa, la “Waikiki Roughwater Swim” (3,8 km de natació), la “Around-Oahu Bike Race” (180 km de bicicleta de carretera) i la “Marató de Honolulu” (42 km de cursa a peu). Així va néixer l’Ironman.
Actualment es celebren al voltant d’uns 20 Ironman a l’any distribuits per tot el mon, que permeten als primers classificats guanyar-se plaça directa pels Campionats del Mon de la distancia a la mateixa illa de Hawai.
Durant el mes de juliol del 2008, em vaig comprar una bicicleta de carretera, una Colnago Primavera, d’alumini que pesa 8,160Kg. Estéticament em va agradar i un cop ajustat el preu, vaig decidir fer el cop de cap. El primer pas ja estava fet, ara calia rodar i rodar i agafar confianca amb la nova màquina.
Les primeres sortides van ser pels voltants de Collserola amb els companys de cursa, Santos i Nacho i amb l’Oriol Montero, en Xavi Sanitges, en Dionís Hidalgo i en Lluís Cuenca, aquest darrer també vol cubrir la mateixa distancia el proper octubre’09 al I Challenge de Calella. L’adaptació a la bicicleta de carretera va ser molt ràpida i aviat vem fer distancies de 100km en menys de 4 hores.
Passat l’estiu vaig fer un curset al Club Natació Sant Andreu per tal d’aprendre a nedar amb certa soltura. Per incompatibilitats d’horaris només vaig poder seguir-lo durant el mes de setembre.
Per preparar aquest repte, l’únic secret per disputar la prova amb garanties, és haver acumulat hores i kilometres d’esforç en les 3 disciplines. Tal com em van recomanar alguns companys de Corredors.cat (Krlos, Korfbaler) que estàn preparant o han participat en una prova semblant, vaig comprar-me el llibre “Atletas de hierro” de Don Fink, la Biblia de les triatlons de llarga distancia.
La seva lectura m’ha permès tenir un punt de referencia on mirar, per enfocar els entrenaments que calia fer, i com distribuir-los setmanalment. Cal dir que hi ha 3 programes de 30 setmanes (Per creuar la linia - Intermig - Competitiu). Jo m’he guiat en l’intermig.
Per tant vaig dividir el calendari en unes 32 setmanes o 8 mesos per establir les 3 fases d’entrenaments. Les 12 primeres son de preparació, les 10 seguents de progressió i les últimes 10 de nivell màxim. He consultat el llibre sovint, pero no m’he capficat en el dia a dia.
La feina, la familia i altres aspectes fan que no puguis seguir una planificació óptima, però crec
que el resultat ha estat prou bo, si miro les hores de dedicació empleades.
PREPARACIÓ
1ª TRIATLÓ:
A l’octubre del 2008 a la Triatló de Barcelona vaig tenir el primer i únic contacte amb el mon de la competició d’aquest esport. Tot i ser novell, vaig optar per fer la distancia olímpica (1.500 metres de natació, 40 km de bicicleta i 10 km de cursa a peu). L’experiencia va ser molt positiva i vaig finalitzar la prova amb un temps de 2h30’37” (Natació 32’36”; 1ª Trans. 2’11” + 4’59”; Ciclisme 1h07’23”; 2ª Trans 2’33”; Atletisme 43’07”). Això va ser el primer tast, i la veritat és que vaig disfrutar de valent amb l’espectacularitat de la prova.
(Inici de la Natació al Triatló Olimpic Bcn’08) (2ª Transició Bicicleta - Cursa a Peu)
ATLETISME:
A partir del novembre del 2008, em vaig apuntar a un dels programes d’entrenament, que organitza Corredors.cat, en concret al grup d’en Jaume Leiva. Durant 4 mesos, he seguit els seus consells, i m’han motivat molt els seus comentaris, aixi com els de la resta de companys del grup (Antirco, Serju16, Oliveras, Roland, JDR, Kasumei, Rubens, Totvabé, Xoi,).Les sessions estaven encarades només a l’atletisme i amb un objectiu final, la Marató de Barcelona de l’1 de marc’09.
La progressió ha estat excelent i he millorat les marques de 10.000m, Mitja Marató i Marató amb uns temps de 39’04 (Cursa de Sant Antoni), 1H26’21 (Mitja de Barcelona), 3H09’12 (Marató de Barcelona) respectivament.
Per tant entre novembre i febrer, els mesos més freds i amb menys llum diurna els he dedicat pràcticament a l’atletisme per millorar la base o umbral aeróbic, amb canvis de ritme i series un parell de cops per setmana. Durant els mesos restants del març al juny ha estat la bicicleta i la natació qui han guanyat protagonisme.
El total de 1.013 kilómetres acumulats, representa una mitja de 126,6 km/mes o 31, 7 km/setm En aquestes estadístiques cal dir que hi ha incloses les competicions on he participat: 6 hores nocturnes en pista a Can Dragó - Desembre’08 (61,300km); Cursa de Sant Antoni - Gener’09 (10 km); Mitja Marató de Barcelona - Febrer’09 (21 km); Marató de Barcelona - Març’09 (42 km) i Marató de Muntanya Zegama-Aizkorri - Maig’09 (42 km).
El 58% del kilometratge total l’he realitzat durant el primer quatrimestre (593 km, 148km/mes, 37km/setm.) on he millorat en qualitat sobretot, i el 42% restant en el segon (420km, 105km/mes, 26,2km/setm.), on m’he dedicat a mantenir el tó muscular, més que a millorar.
(6 hores nocturnes en pista a Can Dragó’08) (Arribada Marató de Muntanya Zegama’09)
07 juliol 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 44 29/06-05/07/09
- Atletisme: 1 Sessió 10km en 55' 142Puls 155Max
- Ironman de Frankfurt'09: Natació 3,8km en 1h13'36" + Bicicleta de Carretera 180km en 6h04'13"m/h a 29,9km/h + Cursa a Peu - Marató 42,195km en 4h29'19". Finisher amb un temps final 12h01'25" Campionat d'Europa 1395è classificat de més de 2500 participants.
- Total: 12h56' Activitat: 2 dies.
30 juny 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 43 22-28/06/09
- Atletisme: 2 Sessions 24.5km en 2h00' (1 dia 14,5km en 1h10' a 11,5km/h 156Puls 166Max); (1 dia 10km en 50' a 11,8k.5h 515m+ 152Puls 177Max 4 voltes a Can Dragó 10'33"; 9'42"; 8'48"; 10'07").
- Natació: 1 Sessió 2.800m en 1h en aigues obertes a la Platja de El Prat de Llobregat amb la resta de companys de la Secció de Triatló del C.N Molins de Rei.
- Bicicleta de Carretera: 3 Sessions 193.5km 865m+ (1 dia 115km en 3h47' a 30,4km/h 470m+ 134Puls 168Max Barcelona, La Roca del Vallés, Sant Celoni, Benzinera d'Hostalrich en 1h56', i tornada en 1h51'); (1 dia 51.5km en 1h42' a 30,1km/h 185m+ 135Puls 153Max Barcelona, La Roca del Valles en 53'41" i la tornada en 49'21"); (1 dia 26km en 56' a 27.5km/h 136Puls 174Max Molinsde Rei, Olesa i avaria mecànica; Trenco suport desviador)
- Trekking: 1 Sessió 6.5 km en 2h01' 415m+ Cim de la Talaia del Montmell i Puig de les Creus.
- Total: 10h55' Activitat: 5 dies.
23 juny 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 42 15-21/06/09
- Atletisme: 2 Sessions 43km en 3h40' (1 dia 12km en 1h03' a 11,5km/h 145Puls 165Max); (1 dia 31km en 2h37' a 11,8km/h 515m+ 152Puls 177Max a la Carretera de les Aigues amb en Santos i en Dume).
- Natació: 2 Sessions 4.500m en 1h48' (1 dia 3.000m en 1h08' en aigues obertes a la Mar Bella sense neopré); (1 dia 1.500m en 40' en aigues obertes a la Mar Bella s/neopré)
- Trekking: 1 Sessió 9 km en 2h00' 415m+ Cim de la Talaia del Montmell i Puig de les Creus.
- Total: 7h28' Activitat: 4 dies.
16 juny 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 41 8-14/06/09
Setmana 41 8-14/06/09
- Atletisme: 1 Sessió 30km en 2h54' 14 Voltes a Can Dragó 147Puls 161Max; Darrera prova del cap de setmana. Molt dur física i mentalment a causa del desgast.
- Bicicleta Carretera: 1 Sessió 167km en 5h27' a 30,7km/h 720m+ ; 154Puls 178Max; Barcelona, La Roca del Valles, Sant Celoni, Hostalric, Sta. Coloma de Farners en 2h30'; Tornada a Barcelona pel mateix itinerari 2h57').
- Natació: 2 Sessions 5.000m en 1h45' (1 dia 2.000m en 42' a la piscina; Parcial cada 500m 10'30"; 10'40"; 10'37"; 10'11"); (1 dia 3.000m en 1h03' en aigues obertes a la Mar Bella)
- Test 3/4 d'Ironman durant el cap de setmana. Fatiga general peró amb bones sensacions.
- Total: 10h06' Activitat: 4 dies.
10 juny 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 40 1-7/06/09
Setmana 40 1-7/06/09
- Bicicleta Tot Terreny: 5 Sessions 424,5km en 32h02' 7.650m+ (3ª Etapa Transandalus. Uleila del Campo-Bacares 46.5km 1.450m+ en 4h38' a 10,0km/h 131Puls 182Max); (4ª Etapa Bacares-Embalse de la Bolera 106km 1.375m+ en 7h28' a 14,3km/h 119Puls 161Max); (5ª Etapa E La Bolera-Hornos de Segura 100km 1.650m+ en 7h07' a 14,1km/h 126Puls 169Max); (6ª Etapa Hornos de Segura-Ventas de los Santos 70km 1.300m+ en 5h11' a 13,6km/h 111Puls 160Max); (7ª Etapa Ventas de los Santos-La Carolina 102km 1.875m+ en 7h38' a 13,4km/h 113Puls 167Max)
- Total: 32h02' Activitat: 5 dies.
09 juny 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 39 25-31/05/09
- Bicicleta Tot Terreny: 2 Sessions 160km en 12h00' 2.575m+ (1ª Etapa Transandalus. Almeria-Agua Amarga 90km 1.150m+ en 6h29' a 13,9km/h 129Puls 183Max); (2ª Etapa Agua Amarga-Uleila del Campo 70km 1.425m+ en 5h31' a 12,8km/h 125Puls 174Max)
- Total: 12h00' Activitat: 2 dies.
26 maig 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 38 18-24/05/09
- Atletisme: 2 Sessions 56km en 7h05' 2.740m+ (1 dia 14km en 1h10' a 12km/h 145Puls 161 Max; 6 Voltes a Can Dragó a 10'36"; 10'24"; 10'15"; 10'07"; 10'25"; 9'59"); (1 dia Marató de Muntanya Zegama-Aizkorri 42km en 5h55'14" 2.740m+ 164Puls 189Max a 8'25"/km)
- Trekking: 1 Sessió 7km en 1h30' Via Verda del Plazaola.
- Total: 8h35' Activitat: 3 dies.
19 maig 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 37 11-17/05/09
Setmana 37 11-17/05/09
- Atletisme: 1 Sessió 31km en 3h25' 1.725m+ 156Puls 184Max; Collserola 5 Series Velódrom en 16'20"; 16'42"; 17'22"; 17'45"; 18'07" de Pujada i 10'41"; 11'15"; 11'51"; 12'26"; 13'01" de Baixada i una 6ª serie de pujada fins la Font Groga i baixada per Llars Mundet; Tirada llarga de cara a la Marató de muntanya de Zegama'09
- Bicicleta Carretera: 1 Sessió 131,5km en 4h36' a 28,5km/h 1.225m+ ; 138Puls 164 Max; Piera, Vilafranca del Penedés, Piera, Esparraguera, Olesa, Martorell, St Vicens dels Horts, Torrelles de Llobregat, Sant Feliu, Esplugues, Barcelona Sant Andreu.
- Natació: 3 Sessions 5.600m en 2h07' (1 dia 28' 1.300m a la piscina); (1 dia 25' 1.100m a la piscina); (1 dia 1h14' 3.200m en aigues obertes a la Mar Bella amb en Santos i en Dume)
- Bicicleta Tot Terreny: 1 Sessió 40km en 3h30' 1.100m+ 12,5km/h Circular per Sta Susana amb els Bttcec.
- Total: 13h38' Activitat: 6 dies.
12 maig 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 36 4-10/05/09
Setmana 36 04-10/05/09
- Atletisme: 2 Sessions 42.6km en 4h10' 1650m+ (1 dia 21,5km en 2h25' Collserola 5 Series Velódrom en 16'12"; 17'00"; 16'43"; 16'56"; 16'45" de Pujada i 11'36"; 12'18"; 12'34"; 12'02"; 11'22" de Baixada; 1350m+; 157Puls 184Max); (1 dia 21.1km en 1h45' 300m+ 157Puls 176Max a La Rierada amb Santos i Sergi Barbero).
- Bicicleta Carretera: 1 Sessió 96km en 3h07' a 31km/h 400m+ ; 138Puls 177 Max; Molins de Rei, Olesa, Martorell, St. Vicens dels Horts, Castelldefels, Molins de Rei; Entrenament amb companys de la Secció de Triatló del C.Natació Molins de Rei
- Natació: 1 Sessió 3.200m en 1h10' a aigues obertes a la Mar Bella de Barcelona.
- Trekking: 1 Sessió 21km en 4h40' 725m+ 3 Cims (Tossal dels 4 Termes; Tossal de la Baltassana; Punta Curull) Sortida dels 100 cims.
- Entrenament Test Ironman: (Dissabte sessió de 96km de bicicleta + 21 de cursa a peu).
- Total: 12h52' Activitat: 4 dies.
04 maig 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 35 27/04-03/05/09
- Atletisme: 2 Sessions 38.7km en 3h22' 755m+ (1 dia 17,5km en 1h33' Collserola-Ruta dels 3 Turons 555m+; 155Puls 191Max); (1 dia 21.2km en 1h49' a 5,08"/km Sant Antoni-La Fosca)
- Bicicleta Carretera: 3 Sessions 250.5km en 9h16' (1 dia 58.5km en 2h26' 870m+ 23,9km/h Bcn-Tibidabo-St. Cugat-Cerdanyola-Forat del Vent-Coll de la Ventosa-Montcada-El Besós-Bcn 136Puls 184Max. Sortida a duo amb l'Oriol Montero); (1 dia 98.5km en 3h44' 1410m+ a 26,2km/h Circular pel Ripollés i Berguedà); (1 dia 93.5km en 3h06' 725m+ a 30.0km/h Circular pel Baix Emporda, la Selva i el Gironés).
- Natació: 2 Sessions 4.900m en 1h40' a aigues obertes a Sant Antoni de Calonge (1 dia 3.000m en 1h02'25"); (1 dia 1.900m en 38'19").
- Half Ironman a títol particular d'Entrenament (5h33' de temps real invertit en fer natació, ciclisme i atletisme 1.900m; 90km; 21,1km).
- Total: 14h18' Activitat: 5 dies.
27 abril 2009
SETMANA SANTA EN BTT PEL MARROC 03-13/04/09
Des de feia temps que es parlava de fer una travessa en Bicicleta Tot Terreny pel Marroc pels nostres medis, sense cap tipus d'assistencia i poder gaudir i sentir-nos aventurers per uns dies.
Arrel d'una proposta d'en Vicens Sánchez i la Cristina Aparicio, que són qui van iniciar el projecte, ens vem afegir un reduit grup de components, ja que la logísitca en sí no permetia un nombre més gran, en un país que encara es troba molt endarrerit, i que en molts casos practica una economia de subsistencia i/o supervivencia.
El Marroc es tracta d'un país eminentment agrícola, i on el nombre d'ases i mules supera de molt el nombre de vehicles motoritzats. En alguns aspectes em porta el record, dels meus anys d'infancia a Piera.
Hem pedalat durant 7 dies (1 de trasllat+conexió i 6 integrament), per fer un total de 490 kilómetres per carreteres i pistes, algunes en molt mal estat. Per sort no hem patit cap averia técnica important a part de diverses punxades. La meteorologia ens ha respectat durant tot el trajecte. Ha calgut filar prim pel que fa a l’orientació en més d’un punt i posar tots els nostres sentits a causa del constant assetjament per part de la quitxalla al entrar als petits pobles.
Però podem dir ben alt que la travessa no té res a envejar a altres, com l’anomenada Titan Desert, ni pel que fa a la duresa, ni pel paisatge, ni per les condicions d’autonomia, ni per l’esperit d’aventura.
03/04/09 BCN-MARRAKECH
Amb tots els deures fets el divendres 3 d'abril ens trobem a l'aeroport del Prat (El Vicens, La Cristina, El Carles Valls, La Sara Sanz, l'Isabel Cararach, la Beth Porcar i un servidor), direcció Marrakech en un vol de Air Atlas a les 23h30'. La durada del vol és de 2 hores. En arribar a destí, cal retrassar el rellotge 2 hores i de seguida primer contratemps. La bicicleta de l'Isabel no ha arribat; Cal fer una reclamació i esperar al primer vol de l'endemà creuant els dits.
En sortir de l'aeroport, segon imprevist. No hi ha cap taxi de grans dimensions per carregar les 6 caixes amb les bicicletes. A part de discutir el preu 200 Dh per taxi, vivim en directe la 1ª aventura del viatge. Com portar 3 bicicletes fent equilibris? No calen paraules...!
L'Hotel Afriquia està al costat de la famosa Plaça Djema el Fna, peró el taxi no pot arribar. Total que cal portar les caixes a pols. Cap problema! Ràpidament tenim assistencia técnica de la mà d'un sense sostre que s'ofereix a canvi d'uns dirhams. Son les 3h de la matinada, les 5h a Barcelona, i al arribar a l'hotel, un nou impediment! Tot i haver fet la reserva, estem sense habitació! Cal buscar-se la vida! Cansats del viatge, iniciem una recerca d'hotels pel voltant. Ara sí, a pols anem fins el Grand Hotel Tazi, just davant d'on ens havia deixat el taxi! A les 3h30' ens posem al llit!
04/04/09 MARRAKECH-TIZI TICHKA (2.260M)-TELOUET (1.810M) 24km; 1h16'; 19,1km/h; 265m +
Mentre fem temps per trucar a l'aeroport per saber si ha arribat la bicicleta faltant, aprofitem per muntar les nostres i repassar tot el que cal portar per fer la travessa prevista durant 6 dies i escaig. A les 12h ens confirmen que ha arribat la bicicleta!
Com que hem perdut ja mig dia, tenim que llogar un minibús, per quadrar el timming. Abans però he fet uns llargs a la piscina de l'hotel, per cert, de reduides dimensions (10m).
En Carles pateix el primer percanç seriós del viatge. Li han robat unes sabatilles de muntanya Salomon blaves. Algú les ha vist...?
Sense temps per dinar, a les 14h30' sortim de Marrakech, passem per l'aeroport i fem via un cop tot solucionat, cap al Coll de Tichka a 2.260m s.n.m., punt des d'on iniciem la ruta en btt.
A les 18h15' en ple Alt Atlas Occidental comencem a pedalar sota un fred rigorós. El sol ja s'ha amagat. Cal adaptar-se a l'horari, ja que encara no han canviat l'hora. Ho fan unes 3 setmanes més tard! Iniciem descens revirat per la carretera que va cap a Ouarzazate. Al cap d'uns 6km ens desviem per una via més local que ens portarà a Telouet. Rodem uns 45' en plena foscor guiats per la lluna.
Els nois que porten l'alberg on dormirem, preocupats han sortit a buscar-nos. Gaudim durant força estona de l'ajut del seu cotxe amb una iluminació de primera! Arribada a Telouet a les 20h. Per sopar amanida marroquí, tagine, i whisky bereber de molt bona qualitat! Alberg molt recomanable!
Fotos de l'etapa a: http://picasaweb.google.es/lluispatins/MARROCENBTT091ETAPATIZINTICHKATELOUET#
05/04/04 TELOUET (1.810M)-OUARZAZATE (1.140M) 80km; 4h48'; 16,5km/h 735m+.
Des de la terrassa, s'aprecia l'amplitud de la vall, i destaquen diversos cims encara nevats. Esmorzar de luxe! Tot seguit visitem l'antiga kasbah du Glaoui, el Pacha de Marrakech. Diuen que hi vivien al voltant d'unes 1.000 persones. Encara es pot apreciar en part, l'esplendor d'una altre época...!
A les 10h del matí arrenquem! La ruta transcorre per asfalt poc transitat durant 10km fins arribar a un petit coll (1.927m), punt més alt del dia. Tot seguit iniciem descens progressiu per pista dura fins el poble de Animiter.
A partir d'aquí, seguim el curs del riu Ounila i la seva vall, amb continus repetjons.
En la seva primera part el riu forma un canó amb vistes espectaculars! Els contrasts cromàtics són increibles! Cel blau nítid, terra roja, i verd exhuberant dels conreus. I nosaltres formant part de tot l'entorn a un ritme ideal, per impregnar-se de tot aquest ambient!
A l'alçada de Touracine km 16, ja he destrossat una brida metàlica del portapaquets! La Sara també ha trencat una corretja de l'alforja que ha calgut reforçar amb cinta americana i un pop. L'ombra maleida està present. Caldrà reservar-se i conservar la mecànica, perque el terreny que ens espera serà dur per tots.
Abans d'arribar al poble de Tizguinbarda (1.507m) a les 14h30', hem fet un descens molt dolent compartint pista amb els 4X4, que basculaven d'un cantó a l'altre. Nosaltres anavem força més ràpids i sense marejar-nos!
Un cop al poble km 28 parada obligada per hidratar-nos i picar alguna barreta, ja que la calor apreta fort. Després ens remullem un parell de cops creuant el riu. Sobre el km 35 la pista millora molt i augmentem la velocitat mitja.
A l'alçada de Tamdakh km 41 tornem a pedalar per asfalt fins Aït Benhaddou km 48, on fem la visita al conjunt de kasbahs més famós del Marroc.
La Beth i jo preferim menjar quelcom, ja que l'haviem visitat en un altre viatge. A les 17h45' reprenem el camí de baixada cap a Tazantoute km 57, amb velocitats mitjes de 35km/h.
Ara toca circular per carretera amb més trànsit direcció a Ouarzazate, on arribem a les 19h15', a punt de fer-se fosc! Ens allotjem a l'hotel Amlal. Molt bé relació qualitat-preu.
Fotos de l'etapa a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/MARROCENBTT092ETAPATELOUETOUARZAZATE#
06/04/04 OUARZAZATE (1.140M)-EL KELAA M’GOUNA (1.450M) 104km; 5h02'; 20,6km/h; 900m + Etapa íntegra d'asfalt i de tràmit cap a terres més vistoses.
Després de les tasques diaries, sortim a les 9h25' per la carretera N-10 direcció Skoura. El paisatge és molt àrid, amb força oueds (rieres seques), i només s'aprecien petits matolls. El camí transcorre per llarguíssimes rectes i amb continus altiplans .
El grup porta molt bon ritme i anem parant cada 10km per hidratar-nos, ja que el sol pica de valent de bon matí. Al cap de 2h20' arribem a Skoura km 42. Ens trobem a les portes de la Vall del Dades i la ciutat representa un oasis on destaquen les primeres palmeres del dia. Visitem el mercat del poble ple de colors i olors i aprofitem per picar unes madalenes.
Cap a l'una del migdia reprenem la marxa direcció El Kelaa M'Gouna. El paisatge és monóton i aborrit. Al cap d'una hora a Issamine, km 68 parem en un restaurant de carretera, on disfrutem d'unes excelents tagines i unes coca-coles. El desnivell és molt suau i progressiu.
Sobre les 15h escalfem motors de nou i formant una filera proseguim el camí. En Vicens pateix una punxada i aprofitem una benzinera que hi ha a Aït Ridi km 84 per canviar la càmara i inflar més la resta de bicicletes per prevenció.
A partir d'aquí l'entorn dona un gir radical. Tot és molt verd i en poca estona creuem el riu M'Goun. Hi ha molt cultiu de regadiu. A les 17h30' arribem a El Kelaa M'Gouna. Com que es força aviat intentem buscar un lloc amb encant per dormir. Pugem fins Mirna, on hi ha la Kasbah Itran, però està plena. Llàstima! Encara que l'esforç ha compensat, perque hem pogut disfrutar d'unes vistes bestials sobre la vall des Roses i el riu M'Goun.
La Beth s'ha perdut una estona, mentre busquem un altre hotel. Sembla que la lógica s'ha imposat, ja que hem coincidit en el punt que esperavem trobar-nos! A les 19h ens instalem a l'Hotel Aflafal, senzill, però força nou i net. Sopem a les 21h en un restaurant del costat del mercat.
Fotos de l'etapa a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/MARROCENBTT093ETAPAOUARZAZATEELKELAAMGOUNA#
07/04/04 EL KELAA M’GOUNA (1.450M)-TIZI TAZAZERT (2.300M) 74km; 4h35'; 16,1km/h; 1.355m+.
Després d'esmorzar, sortim a les 9h per carretera fins a Boumalne Dades. Abans al km 13 trobem al cosí de la Cris que estan fent un tour durant la Setmana Santa per pistes de Marroc amb un Toyota 4x4 full equip!
A les 10h arribem a Boumalne Dades (1.548m) km 22. Aprofitem per beure quelcom i comprar queviures per la jornada, ja que tocarà fer picnic! Avui ens endinsem dins el Massís del Jebel Saghro! A les 11h reiniciem la marxa per carretera direcció Tinerhir. Quan portem 32km deixem carretera principal i agafem una pista asfaltada que va a Iknioun.
Fins aquí hem pedalat a 30-35km/h amb vent a favor. Ara el tenim de cara i en prou feines circulem a 15-20km/h. El terreny va pujant mica en mica, i l'estat del vial no és massa bó. Res de trànsit!
Al km 39 agafem un trencall que surt a l'esquerra i seguim per asfalt fins que parem per reagrupar-nos. En aquest moment, un noi que va en moto para, i resulta que ha treballat a Vilafranca del Penedes. Just al costat hi ha una casa, de la que surten diversos nens. Estem una bona estona xerrant. Finalment ens inviten a prendre un té amb menta i després a menjar pa amb oli, signe inequívoc de l'hospitalitat de la gent d’aquest país.
A les 15h tornem a la feina. La calor ha afluixat i ens hem refet amb el descans a l'ombra! En poca estona veiem que l’Isabel es queda molt despenjada. Sobre el km 55 ens adonem que té un poro, que fa que li costi més pedalar. Un cop arreglat, la carretera s'enfila fins un primer coll a 2.000m. Lleu baixada i després d'uns plans divisem la part més septentrional del Jebel Saghro.
Al km 63 trobem desvio a Nkob, per pista de terra. Fem una paradeta per contemplar el paisatge i fem un mos. Es de les poques ocasions en que hem disfrutat tranquilament de l’entorn, sense patir l’assetjament de la canalla.
Ara hi ha més bona visibilitat que durant part del matí i el paisatge és de plena muntanya. No fa gens de fred i el vent s'ha calmat. Es tracte d'un tram d'auténtica mountain bike!
Un petit grup de nens ens segueix fins la cota 2.150, per conseguir un stilo, que la Beth els hi dona, perque ens deixin un xic tranquils. L’Isabel té problemes estomacals i ho està passant malament en aquesta darrera part del dia.
Finalment després d’un fals coll arribem al Coll de Tazazert a 2.300m s.n.m. a les 18h30’ on hi ha la gite on passarem la nit. Avui tocarà dormir a terra amb un aillant térmic que ens han proporcionat i unes quantes mantes.
En poca estona estem tots canviats, peró sense dutxa. Es tracta d’una gite d’alta muntanya, molt rústica, peró a la vegada entranyable degut a la sol.litud que l’envolta de qualsevol racó habitat.
A les 21h30’ ens serveixen un couscous excel.lent que han elaborat durant més de 2 hores. Durant aquest temps hem pres té amb farigola tapats amb mantes, ja que la temperatura ha baixat en picat un cop s’ha amagat el sol. El cel és ras i la lluna quasi plena! Aquesta nit dormirem tots a la mateixa habitació per combatre el fred. Dormim vestits!.
Fotos de l'etapa a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/MARROCENBTT094ETAPAELKELAAMGOUNATIZITAZAZERT#
08/04/04 TIZI TAZAZERT (2.300M) – KASBAH RIAD DU SUD (920M) 56km; 4h44'; 11,8km/h; 330m+.
A les 6h30’ comencem a moure’ns, ja que fa fred i a les 7h aixequem el campament base. Esmorzar a base de pites i melmelada.
A les 8h45’ sortim per iniciar un llarg descens. Només agafem un bidó ple, ja que hi ha un poble a mig camí, error de principiant que després patirem de primera ma. Al cap de quasi 3 hores i 14km acabem la part del descens amb el desnivell més fort. Es tracta d’una baixada espectacular, amb molta pedra però força ciclable. Hem conviscut amb motos, 4X4, i quads el darrer tram. Sort que hem sortit aviat!
A partir d’aquí deixem la pista que va a Nkob i girem a l’esquerra per anar a Im’N Site. Entrem de ple a un canó i durant 17km ciclem entre el fesh-fesh, el sable i les pistes de pedra dura i volcànica! A les 14h a mig canó parem per descansar i un senyor que cuida un hortet ens invita a prendre un té. Treu l’aigua d’un pou i en un moment ens el prepara. Ens relaxem sota l’ombra de la barraca.
Al cap de mitja hora reprenem la marxa. Hem estat afortunats de poder-nos hidratar, ja que quan hem arribar al teóric poble d’Im N’Site on podriem reposar líquids, ha resultat que no hi havia res embotellat. Comencem a racionar l’aigua. De menjar només hem picat una barreta. Sort que l’esmorzar ha estat força abundant.
A l’alçada d’aquest poble deixem el oued sec i salvem ràpidament un desnivell de 150 metres fent ziga-zagues. Un cop a dalt, de cop reventa el neumàtic de l’Isabel. Sort que estava parada, perque en un altre moment hagués pogut prendre mal, a causa de la virulencia de l’esclat.
Seguidament, baixada boníssima de pista amb vistes molt amples. Al final del descens arribem a un poble, i per error hi entrem. Preguntem si tenen aigua? Sí, peró de l’aixeta. La Beth i jo, l’acceptem i disfrutem de l’instant de gloria, sense pensar gaire en les conseqüencies posteriors...!
Mentre anem a agafar el camí correcte, per proseguir la marxa, torna a punxar l’Isabel. Quin mal rotllo! De sobte em dono compte que no tinc el Gps. Per tant iniciem uns quants la recerca, peró no tinc la sensació de que m’hagi caigut i el darrer instant on l’he vist ha estat quan m’han donat aigua. Desfem el camí fins aquest punt. La majoria de nens s’han amagat i camino tot sol cap a la mesquita. No veig res i començo a pensar que me l’han pres. Ni rastre del gps.
La majoria de canalla estan amb la resta del grup on arreglan la punxada. Em ve al cap la idea de premiar amb diners a qui el trobi. Per tant, agafo l’altre gps i un bitllet de 50Dh i els hi dic que qui el trobi rebrà els diners. El poble es mobilitza i tota la quitxalla comença a correr. Nosaltres també; Els seguim i ens dividim per tot el poble.
Al cap d’uns 5-10’ en Vicens torna amb el gps. Resulta que el mateix nen que m’havia donat l’aigua, me’l havia pres. Al veure que hi havia tal rebombori, va sortir per preguntar que passava i algú li va dir si havia trobat una càmera de fotos o alguna cosa semblant. El noi accedeix i ens dona el gps. En poc temps, ja ha tocat les piles de lloc.
Tot seguit, marxem del poble i iniciem un via crucis de pedres i sorra. Veiem les primeres acacies. Estem a les darreres estribacions del Jebel Saghro. Paisatge pla i desértic i sobretot ple de codols. Multiples pistes i en molt mal estat. El gps ens salvarà d’arribar a lloc.
Després de patir sed i gana tot el dia, els nervis estan a flor de pell. La deshidratació i desnutrició es fa palesa i s’arriba a una situació límit. Finalment sortim a la carretera a l’alçada de Mellal. Al cap de 4 km cap a l’est arribem a la Kasbah Riad du Sud quasi de nit. Està ple però ens allotjen en una kasbah en construcció.
Després de la dutxa, sopem harira, tagine i taronja amb canyella! Cal dir que ens han posat una especie de matalassos al terra i ens han tapat les finestres que no tenen vidres, amb túniques, per tal de fer més acollidor el dormitori comú. Tracte immillorable i a cost cero pel que fa al dormir.
Fotos de l'etapa a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/MARROCENBTT095ETAPATIZITAZAZERTKASBAHRIADDUSUD#
09/04/04 KASBAH RIAD DU SUD (920M) – TAFTECHNA (1.048M) 55Km; 4h16’; 12,8km/h; 380m+
Ens despertem abans de les 7h. Per esmorxar hi ha ous durs i melmelada amb xapati. Ens despedim d’en Sajid i el seu germà Mohamed i sortim molt tard, a les 9h45’. Enfilem per carretera els primers 6-8km direcció Tazzarine.
Després agafem pista a ma dreta. Mica en mica ens anem apropant de nou per l’interior a la Kasbah on hem dormit. Podriem haver fet un recte i estalviar-nos donar la volta. Són coses del directe i de no portar cap track carregat al Gps.
El paisatge és totalment pla i les muntanyes són lluny. Les pistes són amples, però força pedregoses, tot i ser vies principals de conexió entre pobles. De tant en tant ens passen alguns jeeps pel costat, a tota castanya per dins d’alguns nuclis habitats, sense cap mena de respecte ni per la gent local ni per nosaltres, deixant-nos plens de pols.
A les 12h creuem el poble de Tanamroute, on patim un assetjament constant dels nens. Parem i comprem 4 paquets de galetes en un petit establiment. No tenen aigua embotellada ni refrescs. Alguns ens han obert les alforges i cal emplear-se a fons per controlar una munió de 50-60 nens que no paren d’escridassar-nos. Estem passant moments crítics i cal posar-se en forma de batalló; 2 noies davant i un noi darrera, mirant i controlant les distancies (1 metro per banda).
Ha calgut sortir del poble a la desesperada, apretant l’accelerador i sense tenir clar la pista que calia agafar, amb l’únic objectiu de fugir i esperant que la cosa no anés a més!
Un cop ens hem alliberat de l’ofec constant parem a respirar. Comença a escassejar l’aigua de nou. La Beth cau sense conseqüencies. En poca estona parem per fer un mos sota l’ombra d’una barraca. Surt un noi i ens invita a prendre el té a casa el seu pare. Tenim aprop el nostre Angel de la guarda. Són les 13h30’ i el sól que cau és de justicia. La sort està del nostre costat, ja que el grup comença a estar grogui i cal una mica de calma!
Després de la cerimonia amb molt de respecte per part del “pater familias” envers el nostre “cap” en Vicens, ens hidratem i relaxem a base de té amb menta. Tot seguit ens rentem les mans amb una especie de tetera que porta un recollidor d’aigues grises, que posteriorment aprofiten per regar l’hort. Ara toca el dinar, a base d’un plat d’oli acompanyat d’un pa casolà per sucar. I per acabar més “whisky bereber” i unes galetes artesanes. Tot i la seva hospitalitat, hem cregut adient deixar un detall económic ja que no disposem de roba o objectes per intercanviar. Abans de marxar hem visitat l’hort i la bomba que tenen per extreure aigua d’un pou.
Durant la represa, tenim uns moments en que dubtem de la nostra trajectoria. Ens guiem a través d’un mapa força general i també tirem de gps i bruixola, per deduir l’orientació.
Ciclant per una pista solitaria ens passa un jeep i parem a demanar-li ajuda. Estem deshidratats i ens omple els bidons, ja que porta una especie de dipósit. Més tard ens el tornem a trobar i repetim l’operació. La veritat és que sembla que ens hagi caigut del cel.
I sense saber que ens trobarem per davant arribem a un petit coll, on divisem una vall espectacular amb grans parets a un dels cantons. En breu iniciem un descens fins arribar a un trencall enmig d’un oued que porta a l’esquerra a Zagora i a la dreta a Taftechna, on tornem a patir assetjaments infantils. Aquest cop la Beth ha estat la més perjudicada, ja que li han pres un frontal i unes ulleres de sol.
Localitzem un arberg i decidim quedar-nos a dormir aquí, ja que només ens resta una hora de claror. Avui toca dormir per 3ª nit consecutiva al terra. Després d’una dutxa recorfortant i fer unes voltes per la casa on estem allotjats, sopem couscous i anem a dormir.
Fotos de l'etapa a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/MARROCENBTT096ETAPAKASBAHRIADDUSUDTAFTECHNA#
10/04/04 TAFTECHNA (1.048M) – ZAGORA (737M) 102km; 5H44’; 17,7km/h; 640m+
Sortim a les 8h15’ per asfalt amb vent en contra bastant molest. Fins el km 11 el terreny fa pujada molt suau. A les 10h arribem a la carretera que va a N’Kob (km 15). Girem a l’esquerra en direccio a la vall del Draa. Sobre el km 29 deixem l’asfalt i agafem una pista que seguirem sempre per l’esquerra de la Vall del Draa. Paisatge impressionant. A la dreta l’oasis de palmeres i horts amb el riu Draa. A l’esquerra un cingle muntanyos imponent i molt llarg, a l’estil de la Serra del Cadi.
Els primers kilometres son per pista bona, pero mica en mica tornem a creuar rieres seques plenes de codols que castiguen continuament les nostres maltractades bicicletes. Caldra fe’ls-hi un altar per tot el que han aguantat. A les 13h30’ parem a menjar una barreta. El sol torna a matxacar.
En nomes 5’ s’apropen mes nens. Es impossible passar desapercebut. Sembla que t’olorin a distancia. Al nostre pas surten nens de sota les pedres. Aixo es increible. L’unic lloc on podem estar tranquils es quan estem a casa d’algu prenent un te, o si entrem a una gite, hotel, etc...
Sempre cal estar atent, perque dels molts nens que demanen, n’hi ha d’altres que es dediquen a robar el que sigui sense sapiguer ni perque serveix. I segons com s’et pot complicar molt el viatge.
Despres de fer el mos continuem sota un sol abrasador, amb els nens perseguint-nos. El problema s’agreuja quan el terreny fa pujada, ja que no te’ls pots treure del damunt. Es molt agobiant i fatigos haver de suportar-los.
Sobre el km 55, el cami s’endinsa molt cap a la muntanya i s’allunya del riu i la vegetacio. La pista cada cop es mes impracticable. Decidim girar cua, ja que la carretera es troba nomes a 2 km. Creuem el riu i toquem retirada. Encara ens quedaven uns 50km de pistes desconegudes, l’estat d’elles pinta malament i no volem patir ni mes sed ni mes gana. Ho deixem estar unanimement.
Un cop a la carretera, pedalem amb forca i aviat al km 63 parem a dinar a Tinsouline en un restaurant de carretera. Mengem tagine i brochetes de carn a la brasa. Te i coca-cola per hidratar-nos.
A les 16’30h proseguim la marxa. A 7km per Zagora mirem una kasbah per dormir pero el problema es l’autobus per l’endema. A les 18h30’ arribem a Zagora despres de fer 100km. La ciutat esta rodejada per un palmeral inmens. A l’estacio d’autobusos ens confirmen que el pais es troba inmers en una vaga general de tranports publics de 3 dies, per tant haurem de llogar un taxi privat.
Ens instalem a l’hotel Des Amis. Habitacio per persona 40Dh. Es senzill pero prou raonable. El sopar molt be (Amanida marroqui, espaguetti bolonyesa, coca-cola i te amb menta). I a descansar, que ben merescut ho tenim!
Fotos de l'etapa a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/MARROCENBTT097ETAPATAFTECHNAZAGORA#
11/04/04 ZAGORA (737M) – MARRAKECH
Un cop esmorzats, que per cert ha estat de luxe, comenca el ball de preus per trobar un taxi gran. 3.000 Dh primer, finalment ho tanquem en 2.100 Dh amb l’empresa Caravana du Sud. Diuen que fins les 16h no vindran a recollir-nos. Fem les primeres compres, datils de Zagora.
A les 17h anem a veure que passa. En Vicens al mati, ja ha fet la paga i senyal. Un cop a l’agencia ens diuen que fins les 19h no arribara el taxi.
Un cop arriba la furgoneta, comencem a carregar les bicicletes a dalt la vaca, pero veiem que basculant molt i que les podem perdre pel cami. Son 360km de trajecte, i decidim posar-les dins, costi el que costi.
Quan estem a punt per marxar apareix un altre minibus. De fet es el que hem fet la reserva. La cosa es complica, perque aquest es de dimensions mes petites. Durant tot el dia hem conviscut amb la presencia de 2 o 3 comercials fent el borinot, dient-nos que el taxi vindria de Marrakech i que encara estava a Ouarzazate. Mes tard un d’aquests ens ha comentat que no, que venia de M’Hamid. Total que mai saps a quina sortiras ni amb qui. Finalment arrenquem i suposem que ambdues companyies s’hauran repartit part del pastis que els hi hem deixat els guiris com nosaltres.
A les 20h sortim de Zagora. A les 23h30’ parem a Taddert, em recorda a La Panadella, punt de parada obligada per reposar forces. A les 2h de la matinada arribem a Marrakech.
12-13/04/04 MARRAKECH – BARCELONA
Dies de compres i visita a la ciutat. Vol de retorn a casa sense incidencies.
Lluís Planagumà i Grífol
26 abril 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 34 20-26/04/09
- Atletisme: 2 Sessions 40km en 4h00' 1.900m+ (1 dia 18,5km en 1h32' a 4'58"/km Collserola-Ruta dels 3 Turons 525m+); (1 dia 21,5km en 2h28' Series des del Velodrom al Turó de Valldaura 1.375m+ 5 pujades i baixades amb 1' Pausa en c/una 16'16"; 10'11"; 16'45"; 11'23"; 16'50"; 11'10"; 16'45"; 11'10"; 16'48"; 11'45" 153 Puls 183 Max). 1er test seriós de cara a la Zegama-Aizkorri. Setmana del desnivell.
- Bicicleta de Carretera: 2 Sessions 116,5km en 4h31' 1.600m+ (1 dia Bucle per Collserola 1h + Series Besos 64,5km en 2h24' a 26,8km/h 650m+ 141Puls. 172 Max); (1 dia St. Andreu-Coll Ventosa-Cerdanyola-Forat del Vent-Velodrom-Tibidabo-St. Andreu 52km en 2h07' a 24,3km/h 950m+ 140Puls 172 Max).
- Trekking: 1 Sessió 8,8km en 2h00 325m+ Pic del Vent de 815m s.n.m. des de l'ermita de Sant Sebastia de Montmajor.
- Total: 10h31' Activitat: 5 dies.



19 abril 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 33 13-19/04/09
- Natació: 2 Sessions 5.000m en 1h51' (1 dia 1.200m en 26' en una piscina de dimensions reduides d'un hotel de Marrakech); (1 dia Test Ironman 1er dia en fer la distancia exacte 3.800m en 1h25'; Parcials cada 500m amb 1' de repós entre series 11'00"; 11'05"; 10'55"; 11'10"; 11'12"; 11'32"; 11'21"; 6'45"; Els darrers 300 metres he notat molt pesats els braços.)
- Atletisme: 2 Sessions 22,6km en 1h46' (1 dia 10,3km en 45'30" a 4'25"/km Carrera Cont. 150Puls 171 Max.); (1 dia 12,3km 15' Tr; 30' Progressiu entre 5'00 i 4'35"; 15' Tr; 146Puls 170Max).
- Bicicleta de Carretera: Infecció de cavall a la cara em va provocar no poguer participar a la crontarrellotge individual de 226km.
- Total: 3h37' Activitat: 3 dies.
15 abril 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 32 6-12/04/09
- Bicicleta Tot Terreny: 6 Sessions 417km en 26h36' de Travessa pel Marroc (Ouarzazate-Kelaa M'Gouna 104km 5h02' 20,6km/h 900m+); (Kelaa M'Gouna-Tizi Tazazert 74km 4h34' 16,1km/h 1.355m+); (Tizi Tazazert-Kasbah Riad du Sud 56km 4h44' 11,8km/h 330m+); (Kasbah Riad du Sud-Taftechna 55km 4h16' 12,8km/h 380m+); (Taftechna-Zagora 102km 5h44' 17,7km/h 640m+); (Tour per Marrakech 26km 2h16' 11,2km/h).
- Total: 26h36' Activitat: 6 dies
14 abril 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 31 30/3-05/4/09
- Natació: 1 Sessió 1.800 m en 38'30 (1 dia a una piscina de dimensions reduides d'un hotel de Marrakech).
- Bicicleta Tot Terreny: 2 Sessions 104 Km en 6h04' per terres del Marroc (Tizi Tichka-Telouet 24km 1h16' 19,1km/h 265m+); (Telouet-Ouarzazate 80km 4h48' 16,5km/h 735m+)
- Total: 6h42' Activitat: 2 dies
30 març 2009
ZEGAMA-AIZKORRI 24/05/09
Per anar fent boca aquí teniu un detall de l'edició 2007 on s'em veu en un parell de moments. Porto un buff al cap amb la senyera!
http://www.youtube.com/watch?v=Jhzy15tBRdQ&eurl=http%3A%2F%2Fwww%2Esolorunning%2Ecom%2Fzegama%2Daizkorri%2F%3Flang%3Deu&feature=player_embedded
29 març 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 30 23-29/03/09
Setmana 30 23-29/03/09 B
- Bicicleta de Carretera: 3 Sessions 202km en 7h25' (1 dia Series pel Besós 31.7km en 1h01' a 31.0km/h; 158 Puls 170 Max; 9'14 Escalf.; 9'17"; 8'46"; 8'30"; 8'28"; 8'33"; 8'18"; 14' Refred.; Adaptant-me a la "cabra"!); (1 dia Series pel Besós 60km en 2h01' a 29.7km/h; 144 Puls 162 Max; 8'30 Escalf; 9'58"; 9'03"; 8'45"; 8'57"; 9'10"; 9'30"; 9'12"; 9'24"; 9'15"; 9'40"; 9'27"; 9'38"; 15'48" Refred.); (1 dia Ruta Sant Andreu-Esplugues-Molins de Rei-Sant Boi-El Prat-Port Ginesta-El Prat-Sant Boi-Molins de Rei-Esplugues-Sant Andreu 106km en 4h09' a 25,6km/h. 137 Puls 169 Max 700m+. Els primers 83km a 27kmh, després d'una parada técnica m'ha agafar fred i he afluixat força)
- Atletisme: 2 Sessions 30km en 2h32' (1 dia 1h40' Carrera Continua St Andreu-Karl Marx- Turó d'en Segarra- Turó d'en Fotja- Turó de Valldaura; Llars Mundet; St Andreu 520m+ 158 Puls 188 Max. 12.3km/h); (1 dia Carrera Continua 52'32" 10km a 5'00km/h 149 Puls 164 Max; Vila Olimpica-St Adrià- St Andreu) Setmana amb noves molesties al genoll dret!
- Natació a mar oberta: 1 Sessió 1.600 metres en 36'45" a la Mar Bella amb el neopré i la mar bastant picada; Molt fred al cap.
- Total: 10h34' Activitat: 5 dies
28 març 2009
BCN-MOLINS-PORT GINESTA-MOLINS-BCN 28/03/09
Avui he sortit amb la bici de carretera per les barriades d'en Santos.
Surto de Sant Andreu a les 8hores cap Esplugues pel lateral de la Ronda de Dalt on he arribat en 35’. Ens trobem a Sant Feliu de Llobregat i seguim cap a Molins de Rei.
Ha vingut amb un amic seu, en Paco. Al cap de poca estona comença a ploure! Seguim direcció Sant Boi i després cap El Prat. Enfilem l'autovia de Castelldefels fins a Port Ginesta, on iniciem la tornada, amb estones rodant per sobre de 40kmh.
Un grupet de 3 triatletes del Prat ens passen i ens enganxem a ells. Hem augmentat el ritme, però a l'alçada de la Ballena Alegre, en Paco punxa i els hem de deixar.
Segons sembla un dels components del grup era en Victor Dobaño, trialeta de reconegut prestigi que ha participat en el Campionat del Món d’Ironman a Hawai, només apte pels megacracks d’aquest esport.
En Paco, ha tingut molt mala sort ja que ha destrossat el pneumatic. L'hem deixat allà esperant a la dona perque el passes a recollir! Nosaltres hem desfet el camí fins a Molins de Rei. Fins aquí 83km a 27km/h de mitja.
A Molins he parat una estona i m'ha agafat fred. Després he afluixat força fins a Sant Andreu. Total 106km en 4h09' en moviment a 25.6km/h i 700m+ de desnivell.
24 març 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 29 16-22/03/09
- Bicicleta de Carretera: 2 Sessions 90km en 2h56' (1 dia Series pel Besós 30.5km en 1h03' 29,1kmh 4X6'>166 Z4 + 2'30" Z3 148 Puls 172 Max 9'Escalf.; 9'50"; 8'39"; 8'40"; 8'36"; 8'44"; 10' Refred.); (1 dia 59.5km en 1h53' 30,8kmh 275m+ 154 Puls. 177 Max. Bcn-La Roca del Vallés-Bcn; 1h00' Anada 53'Tornada; Estrena acople manillar contrarellotge);
- Atletisme: 1 Sessió 11,2km en 54' Progressiu 7' Tr; 2.000m a 5'00"; 2.000m a 4'54"; 2.000m a 4'42"; 2.000m a 4'08"; 10' Tr.
- Bicicleta Tot Terreny: 1 Sessió 60km en 4h40' 12,7kmh 900m+ Circular per Les Gavarres Caldes de Malavella-St Cebrià de Lledó-Caldes de Malavella. Preparació travessa de 2 dies!
- Setmana amb noves molesties, ara al genoll dret. S'ha evitat correr!
- Total: 8h30' Activitat: 4 dies
16 març 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 28 09-15/03/09
- Bicicleta de Carretera: 3 Sessions 182,5km en 6h41' (1 dia Series pel Besós 40km en 1h30' 26.5kmh 139 Puls 165 Max 10' Escalf.; 9'53"; 8'58"; 10'19"; 10'07"; 9'48"; 10'08; 10'01"; 11'); (1 dia 50.5km en 2h05' 24kmh 645m+ 138 Puls. 172 Max. Circular per Collserola); (1 dia 92km en 3h06' a 29,6kmh 450m+ 151 Puls 176 Max Bcn-Sant Celoni-Bcn 1h33'+1h33').
- Natació: 1 Sessió 1.000m en 21'40"
- Raquetes de Neu: 1 Sessió 10.3km en 2h48' 670m+ Pic de la Gallina Pelada. Sortida amb companys del Bttcec.
- Total: 9h50' Activitat: 4 dies
15 març 2009
PIC DE LA GALLINA PELADA AMB RAQUETES DE NEU 14/03/09
Avui ens hem reunit "el Familiar "i qui us parla, per donar la benviguda a 8 nous adeptes a la Secta de l'Apologia de la Miseria!
El punt de trobada ha estat un bar als afores de Manresa, on hem fet el primer àpat del dia! L'acte central s'ha iniciat a les 11 hores a peu de les pistes d'esquí de fons de la Pleta de la Vila, amb el majestuós Pedraforca com a personalitat més destacada.
El batalló d'infanteria de la 1ª regió prepirinenca del BTTCEC, ha fet exercicis d'escalfament durant els primers metres de la jornada, per tal d'habituar-se a un nou vehicle de transport (Avui no tocava pedalar) i a un nou medi natural.
A l'alçada de la Font Freda, la pista ha passat a ser un corriol de neu i ens hem dispersat pel bosc, ja que el fort desnivell ha fet una criba natural dels components. Per tant, ha calgut unificar en diverses ocasions el grup, però sense cap incidencia.
El matí assoleiat i calorós ha provocat el desgast d'alguns efectius al tram final, amb algun problema d'ofec o alçada (Xapa) i amb més d'una llaga als peus (Pau i Raquel), peró sense gaires conseqüencies per la marxa del grup.
Al cap de 3 hores de marxa, l'equip ha aconseguit el seu objectiu (Explorar la Serra d'Ensija i pujar el Pic de la Gallina Pelada).
De baixada, uns 20' més tard, hem visitat el Refugi Delgado Úbeda, on hem tornat als nostres origens. Ganyips, entrepans i com a luxe una cervesa per persona. Res a veure amb les maniobres que cada estiu fa el grup dirigit per un tal Tinent Molero, que els incita a consumir.
Ara és temps de recolliment i el grup ha entés el delicat moment que ens ha tocat viure. Austeritat i "patates guarres".
La travessa sembla que ha resultat satisfactoria, segons han comentat els nous membres de l'organització, al finalitzar la jornada.
Aquest nou estil de vida, sembla que ha cuallat amb força!
La neu humida i pesada ha posat a prova el nivell d'esquí de l'Angels, sobretot de baixada. Tots han complert, demà veurem les conseqüencies!!!
L'excursió ha comportat salvar un desnivell de 670m positius i 670m negatius en 10,3 kilómetres.
L'equip estava format per 4 fémines (Marta, Raquel, Angels, i Beth) i 6 mascles (Gusmà, Xapa, Pau, Marc, Pere i Lluís).
Totes les fotos a: http://picasaweb.google.es/lluispatins/LAGALLINAPELADAAMBRAQUETES#
Lluís Planagumà i Grífol
08 març 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 27 02-08/03/09
Setmana 27 02-08/03/09
- Bicicleta de Carretera: 1 Sessió 35km en 1h18' Series pel Besós 10' Escalf.; 10'52"; 9'54"; 9'18"; 9'22"; 8'59"; 20' Refred. 140 Puls. 171 Max.
- Lesió al tendó rotulià genoll esquerra. Respós durant la resta de la setmana.
- Total: 1h18' Activitat: 1 dies
06 març 2009
MARATÓ DE BARCELONA 01/03/09
Gran dia avui. Millor Marca Personal en Marató 3h09’12”. Des del 2006 quan vaig fer 3h18’33 a Barcelona que no rebaixava el crono. Gran part de culpa l’ha tingut en Jaume Leiva i el grup d’entrenament autoanomenats "Aquarunners" de Corredors.cat del que n’he format part junt amb en "Roland, Kasumei, Serju16, Oliveras, Antirco, JDR, Rubens, Xoi, Totvabe".
Voldria agraïr-vos a tots i principalment al mister l'ambient que he viscut durant aquest llarg hivern de preparació per la Marató. Tal com us vaig comentar a primers de Juliol estic inscrit a un triatló de llarga distancia, a Frankfurt per tant a partir d'ara hauré d'intensificar els esforços amb la bicicleta i la natació que els he tingut una mica a la recàmera. Per tant, no seguiré el planning d’entrenament, ja que n’hauré de seguir un altre.
Després de rebaixar marca a la mitja de Barcelona i fer 1h26’21” tenia dubtes de quin ritme sortir. Sempre he fet curses pel meu compte, però quan es tracta de rebaixar el crono substancialment, pots patir una crisis, si et passes de la ratlla. Aquest motiu, m’ha portat a seguir la barqueta sub 3h10’ junt amb en "Jorfer", que posava seny si apretàvem massa, i la resta de companys, "Sergi42195, Ivan, Macedo, David12, LluisPF, DavidR, Jaume Terés", i algú altre que no recordo el nom.
Pel que fa a la cursa d’avui he anat de menys a més. Cal dir que el patró "Jorfer" ens ha portat a ritme constant tota l’estona. El primer parcial km 5 en 23’11” molt tranquils. Venia baixada i al pas pel km 10 l’hem fet en 22’07”, un xic per sobre de 4’30”.
El següent parcial km 15 hem marcat 22’32” dins del temps previst. El grup anava molt compacte, tot i que a vegades m’avançava un pel, junt amb en "Macedo i David12".
Podia anar més ràpid, peró no he volgut forçar, ja que més tard ho podia pagar.
El km 20 l’hem clavat en 1h30’00 amb un parcial de 22’10”. Just a aquesta alçada he rebuts ànims d’un company l’Oriol Montero amb escallot inclós.
El pas per la mitja en 1h34’47 i amb molt bones sensacions. Cap problema fins el moment. La cosa pintava bé. El parcial seguent km 25 marcàvem 21’59”.
La temperatura i el temps que ha fet, m'han beneficiat, ja que pateixo més amb calor.
Durant força estona he estat fent un estira i arronsa amb la barqueta. Em separava uns 20-30 metres i després em frenava fins esperar-los. Corria cómode peró no volia arriscar encara. Cal destacar en aquest tram el suport d’els amics Lluis Cuenca i Xavier Forner, així com companys de l’Agrupació Sant Jordi que també m’he trobat més tard!
Al km 30 l’hem fet amb 22’30” i ja s’ha començat a notar que hi haurien moviments al grup. Al pas pel km 32 en "Jorfer" ha donat via lliure, als que estavem amb forces. M’he notat bé i he començat a remuntar. He agafat en "Macedo" que marxava una mica per davant. El km 35 l’hem fet a 22’43”. L’ambient a l’Arc de Triomf era impressionant, i en alguns moments s’et posava la pell de gallina.
Al km 38 era un moment esperat i molt especial, doncs hem sentit el caliu de tota la familia Correcat. He pogut saludar a en "Xoi, Josep Bernaus, i Korfbaler", a la resta també us dono les gràcies pel vostre suport incondicional. Ho sento "Serju16", et buscava peró no t’he vist!
Quedaven 4 km i estava bé. Sense molesties ni cap crisis. He seguit a ritme fins agafar en "David12" al carrer Ferran. Tot i la pujada, el parcial pel km 40 l’he fet en 22’25”.
Ja he vist que si no havia cap entrebanc baixaria de 3h10’. Finalment 3h09’12”. Molt content per la marca i per l’estat com he arribat. La segona mitja en 1h34’26” un pel més ràpida que la primera.
Agraïr especialment el crits d’ànim de la Claca Pastanaga Kasumei, Dani, Meep i a la resta en diferents parts del recorregut.
Classificació Dorsal 3690: http://www.barcelonamarato.es/cgi-bin/buscate.py
Video personal a: http://www.barcelonamarato.es/runnerstv/?r=3690
Lluís Planagumà i Grífol
01 març 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 26 23-1/03/09
- Atletisme: 3 Sessions 57km en 4h24' (1 dia 45' 9km 20' Tr; 15' a 4'25"; 10' Tr 154 Puls. 172 Max a 5'00"/km); (1 dia 30' 6km 137 Puls 159 Max a 5'00/km); (Marató de Barcelona'09 42km 3h09'12" Millor Marca Personal a 4'30"/km)
Total: 4h24' Activitat: 3 dies
24 febrer 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 25 16-22/02/09
Setmana 25 16-22/02/09
- Atletisme: 3 Sessions 46km en 4h21' (1 dia 40' 8km 30' Tr; 10' a 4'45" 146 Puls. 167 Max a 5'00"/km); (1 dia 1h33' 19.2km 154 Puls 179 Max 20' Tr; 2x6000m + 4'Tr en 25'40" a 4'16"; 25'25" a 4'14" + 17'Tr); (1 dia 2h08' 19km 600m+ 141 Puls 176 Max Can Cadamont-St. Martí de Capsec-Olot-Can Cadamont amb múltiples esgarrinxades)
- Natació: 1 Sessió (1 dia 2.850m en 1h10'; 500m escalf.; 8x50m Tec.; 4x200m + 20" Ps; 6x100m + 15" Ps; 3x50m + 10" Ps; 8x50m Tec.) Amb problemes de congestió nasal cada cop que vaig a la piscina. Segurament sóc alérgic al clor!
- Trekking: 1 Sessió (14,5km 3h00 525m+ Sortida sorpresa 50è aniversari d'en Pep pel voltants de St. Martí de Capsec)
- Total: 8h31' Activitat: 4 dies
17 febrer 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 24 09-15/02/09
Setmana 24 09-15/02/09
- Atletisme: 4 Sessions 54.2km en 4h46' (1 dia 46' 9km Car Continua a 5'07"/km); (1 dia 1h 11km 145 Puls 161 Max Car Continua a 5'27"/km); (1 dia 1h20' 14.2km 153 Puls 189 Max 20' Tr + 8x800m i 2' Tr en 2'59"; 3'00; 2'59"; 3'01"; 3'02"; 3'03"; 3'01"; 2'59" + 20' Tr amb bones sensacions); (1 dia 1h40' 20km Car Continua 325 m desnivell per Sitges i el Garraf 153 Puls. 180 Max).
- Bicicleta Carretera: 2 Sessions 95km en 3h13' (1 dia 1h40' 45km 137 Puls. 159 Max al Besós 27km/h); (1 dia 1h33' 40km 135 Puls 166 Max 26km/h)
- Natació: 1 Sessió 1.500m (1 dia 1.500m en 30')
- Total: 8h30' Activitat: 5 dies
10 febrer 2009
MITJA MARATÓ DE BARCELONA 08/02/09
Avui ha estat un gran dia! Marca Personal i molt bones sensacions 1:26'21".
La pressió ha fet el seu efecte, de forma positiva!
Primer de tot, Felicitats "Rubens"! Millor marca personal, i aixó sense entrenar a fons. Suposo que ja hauràs decidit fer la Marató, tal com ha anat avui la cursa! Portes una progressió bestial! A la resta "Oliveras, JDR, Antirco" felicitar-vos per aquesta tirada llarga de qualitat que tots heu fet avui!
Ja veig, que heu tret la calculadora i ja feu el vostre timming de cara a la Marató. Un fet força impensable en la meva persona. I com no felicitar als nostres supporters "Kasumei i Roland", que encara que ells no m'han vist a l'arribada jo si que he vist com animaven a un altre company que diria era "Miguel SBD" i que pràcticament hem arribat junts.
Pel que fa a la meva participació, he acudit a les 8h15' per fer la foto de Corredors.cat on he coincidit amb la "Kasumei". He sortit des del calaix blau, i a l'alçada de Via Layetana m'he emparellat amb en "Krlos i l'Ivan" i un colega en Lluis Cuenca que de seguida ha marxat per davant.
A l'alçada de Paralel, en "Krlos" m'anava comentant a quan anavem (4'08"). Sobre el Km 8, he apretat un pel aprofitant que venia baixada i he marxat sol. Al pas pel Km 10 41'00. Meitat de cursa i corrents a uns 165 Ppm. Em trobava perfecte.
Sobre el Km 13 m'he ajuntat durant un parell de km amb "l'Ivan". A l'alçada de la Torre Agbar he conegut al Joan Fernandez de l'Atletic Berga, i la veritat és que m'ha fet de llebre fins el final. Al creuar el Km 16 em sentia bé sense ofecs i hem parlat una estona. Al veure que ja era el compte enrera, el company ha començat a apretar i fins el final només hem fet que avançar atletes.
Sobre el Km 18 he enxampat al meu colega Lluís Cuenca, i passat el Km 19 m'he trobat en "Sergi42195", que també ha baixat de 1h27'. Al Km 20 he marcat 1h22'15". El darrer km he apretat força per intentar agafar en Joan Fernàndez, que finalment he aconseguit a la mateixa linia d'arribada!
Bé molt content pel resultat, i pel desenvolupament. No he patit massa. Només els 3 darrers kilometres on he forçat per baixar temps. Al final 171 Puls.i 192Max. Al final, el ritme de tota la cursa a 4'06"/km
Un cop a meta he pogut saludar-vos a quasi tots! Aquarunners, ens veiem a la Marató!
Classificacions a: Posició 360
http://www.championchip.cat/curses/mitjabcn/res2009g.htm
Lluís Planagumà i Grífol
08 febrer 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 23 02-08/02/09
- Atletisme: 3 Sessions 51.5km en 3h58' (1 dia 1h17' 15km 144 Puls. 161 Max a 5'08"/km); (1 dia 1h15' 15.5km 160 Puls 173 Max 12' Tr; 2x5000m + 3'Tr 22'05" a 4'25"; 22'30" a 4'30" + 15'Tr); (Mitja Marató de Barcelona 21,097km 1h26'21" Millor Marca Personal a 4'06"/km 159 Puls 172 Max)
- Total: 3h58' Activitat: 3 dies
02 febrer 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 22 26-01/02/09
Setmana 22 26-01/02/09
- Atletisme: 3 Sessions 63.5km en 5h06' (1 dia 1h24' 17km 160 Puls. 184 Max. Progressiu 5000m a 5'00; 5000m a 4'48"; 5000m a 4'33" + 12' Tr); (1 dia 1h16' 14.5km 161 Puls 187 Max 15' Tr; 3x3000m a 12'30 + 3'Tr = 12'34"; 13'02"; 12'59" 17'Tr); (1 dia 2h26' 32km 159 Puls 172 Max a 4'33")
- Natació: 2 Sessions 1h38' (1 dia 32' 1.500m; 1 dia 1h06' 3.000m.
- Total: 6h44' Activitat: 5 dies.
26 gener 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 21 19-25/01/09
- Atletisme: 3 Sessions 36.5km en 2h46' (1 dia 1h03' 13km 157 Puls. 171 Max.); (1 dia 1h04' 13.5km 159 Puls 187 Max 20' Tr; 33' Progressiu a 4'27"; 4'22"; 4'21"; 4'08"; 4'00"; 3'55"; 3'50"; 3'56"; 11' Tr); (Cursa del Barri de Sant Antoni 10km en 39'04" Millor Marca Personal a 3'55"/km 180 Puls 195 Max)
- Natació: 1 Sessió 1h00' 2.750m.
- Total: 3h46' Activitat: 3 dies.
19 gener 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 20 12-18/01/09
Setmana 20 12-18/01/09
- Atletisme: 3 Sessions 37km en 2h55' (1 dia 50' 11km 163 Puls. 189 Max.); (1dia 1h 12km 161 Puls 185 Max 15' Tr; 30' a 4'30"/km; 15' Tr); (1 dia 14km 1h05' 162 Puls 191 Max 15' Tr; 29' Progressiu a 4'10"; 4'12"; 4'09"; 4'07"; 4'03"; 4'06"; 4'06"; 17' Tr)
- Esquí de Muntanya: 1 Sessió 2h15' 7km 515m+ 141 Puls 176 Max Preparació traça IV Crononiu A.E.Muntanya a La Molina.
- Natació: 1 Sessió 32' 1.500m.
- Ciclisme: 2 Sessions 113km en 3h58' (1 dia 49km 1h48' a 27,3km/h 145 Puls 175 Max Riu Besós); (1 dia 64km 2h10' a 29km/h 450m+ 140 Puls 167 Max Bcn-Coll de Parpers-Bcn)
- Total: 9h27' Activitat: 6 dies.
11 gener 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 19 5-11/01/09
- Raquetes de Neu: 1 Sessió Circular perl Llac de les Bulloses 2h17' 12Km.
- Natació: 1 Sessió 33' 1.500 metres.
- Esquí de Muntanya: 1 Sessió 2h10' 11Km El Matagalls des de Coll Formic.
- Atletisme: 1 Sessió 50' 9.5Km
- Total: 5h50 Activitat: 4 dies.
08 gener 2009
ENTRENAMENTS SETMANA 18 29/12-4/1/09
- Atletisme: 1 Sessió 1h46' 17.2Km 620m+ 156Puls 187Max Corriols de Collserola.
- Btt: 1 Sessió 44' 12Km
- Ciclisme: 1 Sessió 1h50' 45Km 650m+ 24,5km/h 146Puls 181Max Collserola.
- Esquí de Muntanya: 2 Sessions (Pla de les Barraques-Puig de Dorria-Tossa del Pas dels Lladres 2h40' 725m+ 13km); (Cursa d'Esquí-Alpinisme Traça Catalana'09 5h00' 2.050m+ 24Km 155Puls 177Max Les Angles-Mont Llaret-Petit Peric-Puig Peric-Mont Llaret-Les Angles).
- Total: 12h Activitat: 5 dies.
07 gener 2009
6 HORES NOCTURNES EN PISTA A CAN DRAGÓ 21/12/08
Com ja és tradició pels voltants de Nadal, s'organitzen multitut d'actes per la Marató de TV3, per recaptar fons per una bona causa.
Corredors.cat, ha organitzat de nou les 24hores d'atletisme en pista per la Marató de TV3. Aquest any a les pistes de Can Dragó a Barcelona.
Cada cop és més ampli el ventall d'activitats organitzades en aquest festa de l'esport. Aquest any s'ha disputat curses de 10.000 metres Sub'39; Sub40'; Sub 45'; Sub 50' Sub 55' i Sub 60'; curses d'eliminació; activitats infantils pels més menuts; les 6 hores nocturnes; les 24 hores de relleus per equips; i les 24 hores individuals, prova reina i origen d'aquesta diada.
Pel que a mi respecte, aquest any vaig decidir provar fortuna en una prova no tant exigent i extrema com les 24 hores de l'any passat. Les 6 hores nocturnes, em van semblar un altre repte important, més adient per l'objectiu final d'aquest any'09, l'Ironman de Frankfurt a primers de juliol.
Un cop vaig decidir la prova, només calia fixar-se un objectiu. El primer era acabar. Una meta asequible, si s'agafa com a referencia l'edició de l'any passat!
El repte marcat, va ser fer més de 60Km, el que suposa una mitja de 6'/km o el que és el mateix, fer 10km/h. El handicap, era correr de nit, el fred, la humitat, etc...
Des de fa un parell de mesos, que estic inscrit a un pla d'entrenament amb uns companys de Corredors.cat, amb en Jaume Leiva, actual campió de Catalunya'08 de 10.000 metres.
Els consells d'en Jaume m'han anat de perles, pel que fa a la preparació del repte!
A les 12 de la nit, ens posavem en marxa uns 30 ultrafondistes, amb intenció d'acumular com més kilometres millor. Entre ells cal destacar la presencia d'en Josep Bernaus, alma mater de les 24 hores per la marato de TV3, l'Ascensión Julve, companya de club (Agrupació Sant Jordi), en Lluís Copete "Luigi"; etc..
Abans de la sortida i durant una força estona, vaig poder gaudir dels companys d'entrenaments, més coneguts com "Aquarunners", com en "Oliveras, Roland, Serju16".
Al pas per la primera hora vaig correr junt amb en "Massa", "Curat", i en "RafaBosch". Vem fer 12km en 1 hora a 5'23"/km. Poca estona després els vaig deixar marxar, ja que podia posar en perill tota la cursa.
Veia que era un ritme massa fort, per mantenir durant tantes hores. Vaig afluixar un xic, per conservar les opcions intactes. Ara tenia 2km de marge, i caldria administrar-ho bé.
Al pas per les 2h portava 21,6Km a 5'35"/km (Parcial de 9,6km/h). Tot seguia dins del guió. Quan portava al voltant de les 2h30' vaig augmentar el ritme doblant a companys que anaven per davant meu.
A les 3h de cursa vaig marcar 32,4km a 5'37"/km (Parcial de 10.8km/h). Aixó em va provocar un estat de motivació extra fins les 4h de cursa, on vaig passar amb 42,4Km a 5'40"/km (Parcial de 10Km).
Durant la 5ª hora, que va ser quan vaig coincidir amb "l'Antirco" en pista, va ser el pitjor moment de la cursa. Les cames ja havien sobrepassat el mur, i el pes dels quadriceps era excessiu. Semblava que portés un pernil a cada cama.
Sort que vaig ajuntar-me durant les dues darreres hores amb en "Hdfcat" (Home de ferro català), i vem xerrar de les Triatlons i Ironmans que havia fet i de futurs reptes.
A les 5h de cursa portava 51,2Km a 5'52"/km (Parcial de 8,8km/h, el pitjor de tots). Només calia esperar que passés el temps i no forçar més del compte, ja que qualsevol entrebanc et podia deixar tira't a la cuneta.
Finalment tot va acabar bé! La darrera hora va sortir a 5'53"/km (Parcial de 10.1km/h). La recuperació ha estat prou bona, amb dolors musculars durant 3-4 dies.
Al final 61.300 Km a un ritme molt constant durant tota la cursa. De fet, apart de la marca, el que millor regust em va deixar és que no vaig patir cap crisi en tota la nit, cosa que no tenia molt clar abans de començar.
El fred, la humitat, i la nit en sí són factors que no pots controlar, però amb l'incodicional suport de molts dels companys d'entrenament, junt amb en "Rubens i Serju16" que també van fer la seva marató particular de voluntariat 24/24 i la d'en "Antirco" in situ amb calça curta a les 4 de la matinada, o la tasca d'en "Debutante" amb el seu portàtil llegint missatges d'ànim en directe via internet d'en "JDR i Antirco", van servir per mantenir-me viu i no defallir.
Agraiment especial a tots els voluntaris de les 6hores com en "Sergi42195" i altres que desconec el nom. La marca també és d'ells. De tant en tant, els hi demanava el que volia de la bossa. Em preparaven un bidó amb isotónic, o inclús em donaven les barretes a punt per menjar! Em van evitar un desgast físic i psiquic!
En "Serju16", em va ajudar molt ja que de tant en tant em feia signes de la posició que ocupava o dels kilómetres que portava a través de la pantalla, que tenia al seu costat. Em va mantenir molt motivat per no baixar el ritme.
Esperem repetir l'any vinent!
Lluís Planagumà i Grífol
02 gener 2009
MATINAL D'ESQUÍ DE MUNTANYA AL MONTSENY 28/12/08
Tot i que era el dia dels Sants Inocents, podem dir amb certesa que vem deixar la nostra traça a la Serralada del Montseny diumenge passat!
Degut a la llarga malatia de la mare, encara no haviem sortit a la muntanya des de feia 3 mesos, i el cos ens demanava esbravar-nos, per oblidar els mals moments que va patir després de l’operació.
Així doncs, dissabte a la tarda vem fer una serie de missatges de móbil per fer una mica de quorum. Finalment vem coincidir 5 companys de l’A.E.Muntanya.
Sota una intensa pluja a les 7h30’ sortim de Barna direcció a Sant Celoni, la Isabel, la Coral, en Nacho, la Beth, un servidor i la Pruna!
A mida que anem pujant podem observar que no hi ha ni rastre de neu!
Em començo a preocupar perque segueix plovent i sembla que la cota de neu ha pujat molt.
A menys de 2 kilómetres per Sta Fe, i a una temperatura de 2ºC les volves de neu fan acte de presència. La carretera es torna relliscosa i el paissatge a mida que anem girant de vessant es torna blanc. La màquina llevaneus treballa frenéticament! Per sort evitem posar cadenes i podem aparcar sense problemes.
Un cop a lloc, la nevada pren més cos! La Coral està més preocupada per com treure’m el cotxe, que pel pastís de neu que ens espera!
Sense massa convenciment inicial, posem pells i ja veurem si és factible baixar esquiant. Sortim des de Santa Fe, pel bell mig de la fageda, camp a través.
Les primeres impressions són immillorables. Neu fresca, gens transformada, un xic humida, i molt compactada. Sembla que avui serà un gran dia! El nivell d’excitació va pujant de tó.
Tot i que el dia no acompanya, poden més les ganes que la meteo imperant. Potser no farem el Turó de l’Home, però l’experiencia valdrà molt la pena!
En Nacho, que s’ha iniciat en l’esquí de muntanya aquesta temporada, no sap el que és patir, a nivell de qualitat i quantitat de neu en una sortida. Ha nascut amb la flor al cul! Espero que no s’ens malacostumi!
La sensació de foquejar pel mig del bosc, és indescriptible. No té preu, disfrutar d’aquest entorn de sol.litud i de fredor. Mica en mica anem avançant entre una munió de troncs de faigs blancs. Voltes maries, traça directa, i girs progresius a dojo!
Després de salvar un desnivell de 400 metres aproximadement arribem al Coll del Vent i sortim a la carretera que puja al Turó de l’Home. L’ambient aquí és plenament hivernal, com si fossim a les cotes altes del Pirineu, amb fortes ràfegues de vent i amb una sensació térmica molt freda.
Després d’un estira i arronsa, desistim en l’intent de pujar al cim, a causa de l’espesa boira. La neu de la carretera, en alguns punts sobrepassa la valla protectora. Els efectes del vent han regelat la part superior del mantell, i aquest es trova endurit.
Iniciem tots el descens juntament amb la Beth i la Isa, que van caminant. L’excelent qualitat de la neu durant la baixada ens porta a fer crits agosarats d’èxtasis! Quina neu i quin espectacle, esquiar per una fageda!
Els arbres s’han transformat en portes com si es tractés d’un eslalom especial!
La vegetació abundant ens obliga en algún instant a prendre riscos, per no topar amb els obstacles, improvisant girs forçats, aixecant un esquí o obrint-nos de cames per atravessar un matoll d’herbes.
La Beth i la Isa segueixen les traces que hem fet de pujada i fan via cap al cotxe. I la Pruna (Gossa) comença a donar sínptomes de cansanci.
En poca estona hem acabat l’excursió! I podem explicar una nova aventura, en un lloc poc habitual.
Més fotos a: http://picasaweb.google.es/lluispatins/ESQUIDEMUNTANYAALMONTSENY#
Lluís Planagumà i Grífol
29 desembre 2008
ENTRENAMENTS SETMANA 17 22-28/12/08
- Esquí de Muntanya: 1 Sessió 1h Matinal al Montseny 450m+ Sta Fe-Coll del Vent.
- Total: 1h Activitat: 1 dia.
27 desembre 2008
ENTRENAMENTS SETMANA 16 15-21/12/08
- Natació: 1 Sessió 30' 1.400m 6x200m a 4'15; 4'15; 4'13; 4'09; 4'09; 4'12 + 200m estils 152Puls 170Max R166 1'=116.
- Atletisme: 2 Sessions (1 dia 48' 9,6Km 148Puls 163Max); (6h nocturnes de la Marató de TV3'08 a Can Dragó 61,3Km 152Puls 173Max a 5'53"/km)
- Total: 7h28' Activitat: 3 dies.
15 desembre 2008
ENTRENAMENTS SETMANA 15 8-14/12/08
- Btt: 1 Sessió 2h20' 33Km 14,2km/h Bcn Tour.
- Natació: 1 Sessió 1h 2.550m 157Puls 175Max 12x200m a 4'20; 4'21; 4'20; 4'15; 4'15; 4'47; 4'25; 4'33; 4'35; 4'45; 4'18; 4'22 + 150m estils.
- Atletisme: 1 Sessió (1 dia 1h30' 14,3Km 645m+ 9,5km/h 155Puls 181Max )
- Ciclisme: 1 Sessió 1h45' 50Km 28,5km/h 141Puls 157Max Riu Besós.
- Total: 6h35' Activitat: 4 dies.
08 desembre 2008
ENTRENAMENTS SETMANA 14 1-7/12/08
- Atletisme: 3 Sessions (1 dia 1h17' 15Km 150Puls 165Max R152 1'=118); (1 dia 1h05' 12.5Km 158Puls 187Max Progressiu 16' Tr; 12' a 160Puls; 11' a 170Puls; 5' a 180Puls); (1 dia 3h03' 36,5Km 12Km/h a 5'00/km 157Puls 181Max Carretera de les Aigües; Preparació de les 6hores de Can Dragó)
- Natació: 1 Sessió 1h 2.500m 151Puls 171Max (23x100m a 2'13; 2'11; 2'11; 2'16; 2'16; 2'20; 2'15; 2'14; 2'18; 2'19; 2'19; 2'19; 2'22; 2'16; 2'25; 2'17; 2'24; 2'19; 2'21; 2'25; 2'24; 2'22; 2'10 + 200m suaus.
- Ciclisme: 2 Sessions (1 dia 1h05' 26Km 24,2Km/h 132Puls 161Max); (1 dia 40' 17Km 25,5Km/h 137Puls 173Max)
- Total: 8h08' Activitat: 5 dies.
01 desembre 2008
ENTRENAMENTS SETMANA 13 24-30/11/08
Setmana 13 24-30/11/08
- Atletisme: 2 Sessions 24.5Km en 1h55' (1 dia 15' Tr; 15' a 4'20"; 13' a 4'10"; 15' Tr 147P 163Max); (1 dia 15'Tr; 2x3000m a 12'13" 171Max; 3'Tr'; a 11'32" 180Max; 15'Tr).
- Natació: 1 Sessió 1.500m en 37'15" 148P 178Max R167 1'=110 (10x100m a 2'10"; 2'09"; 2'10"; 2'12"; 2'10"; 2'13"; 2'19"; 2'07"; 2'14"; 2'09"; + 500m estils).
- Ciclisme: 1 Sessió 63.5Km en 2h13' 28.5Kmh 275m+ 145P 178Max (Bcn-La Roca del Vallés).
- Circuit: 1 Sessió de 20'
- Total: 5h05' Activitat: 4 dies
24 novembre 2008
ENTRENAMENTS SETMANA 12 17-23/11/08
Setmana 12 17-23/11/08
- Atletisme: 3 Sessions 34.5Km en 2h58 (1 dia 5x1000m a 4'04"; 4'12"; 3'58"; 4'13"; 3'54" les series pars en lleugera pujada); (1 dia 2x6x500m a 1'45")
- Natació: 1 Sessió 1.400m en 37'25" (5x200m a 4'25"; 4'16"; 4'22"; 4'20"; 4'21")
- Patins en linia: 1 Sessió 20.5Km en 1h10' 17.5kmh
- Total: 4h45' Activitat: 4 dies
17 novembre 2008
ENTRENAMENTS SETMANA 11 10-16/11/08
Setmana 11 10-16/11/08
- Atletisme: 21 Km 1h35' 13.3kmh 300m+ Puls. 161 Max 181 R161 1'=130
- Total = 1h35' Activitat: 1 dia
10 novembre 2008
ENTRENAMENTS SETMANA 10 3-9/11/08
- Ciclisme: 1 Sessió 2h28' 57Km 23Km/h 550m+ 131Puls.
- Atletisme: 3 Sessions 3'20' 33Km 1.240m+ (1 dia 10x200m en pujada a 1'10" de mitja)
- Total 5h48' Activitat: 4 dies.
03 novembre 2008
ENTRENAMENTS SETMANA 9 27-02/11/08
- Natació: 3 Sessions 2000m 48'30" 147 Puls; 1300m 29'30" 5X200m a 4'18; 4'12; 4'00; 4'00; 4'00; 1200m 30' 153 Puls
- Ciclisme: 1 Sessió 26km 1h 26kmh Riu Besós 142 Puls.
- Atletisme: 1 Sessió 6.5Km en 32' 157 Puls 176 PMax. Recup 147 1' 114 Puls.
- Circuit: 1 Sessió 30'
- Total: 3h50' Activitat: 4 dies
27 octubre 2008
ENTRENAMENTS SETMANA 8 20-26/10/08
- Natació: 2 Sessions 2000m 1h 138 Puls; 1000m 30' 133 Puls
- Ciclisme: 1 Sessió 50km 2h10' 23kmh 650m+ Collserola i voltants
- Atletisme:13Km en 58'45" 163 Puls 179 PMax. Recup 162 PSort 134 Puls 1' Dissabte: Sessió técnica 7km
- Total: 5h20' Activitat: 4 dies
19 octubre 2008
ENTRENAMENTS SETMANA 7 13-19/10/08
Setmana 7 13-19/10/08
- Natació: 1.800 m en 1h02' variant estils cada 100m crol, braça, esquena.
- Ciclisme: 43,5 Km 1h27' 29,6 kmh 50m+ Puls. 139 Riu Besós. 1 Mortal endavant sense conseqüencies.
- Atletisme: 9,5 Km 46' 50m+ 12.6 kmh Puls. 159
- B.t.t.: 37 Km 3h47' 9.8 kmh 1045m+ Vilanova de Sau-S.Pere de Casserres-Vilanova de Sau.
- Total = 7h02' Activitat: 4 dies
13 octubre 2008
TRIATLÓ OLÍMPIC DE BARCELONA'08
Un cop acabada la cursa no he sabut el temps final, però les sensacions han estat bones per ser l'estrena. Ara ja sé que és aquest món!
Degut a la gran quantitat de triatletes, uns 2.500, ha calgut fer la sortida de forma esglaonada. Així doncs, tot i el retràs de més d’una hora de l’organització per donar la sortida al grup dels federats de la categoria olímpica, he pogut viure i rebre els primers cops, a la prova de natació en aigües obertes davant de la Platja de la Mar Bella. Calia donar dues voltes de 750 metres cadascuna a un circuit marcat per unes boies grogues.
El neopré acabat d’estrenar, m’ha produit una sensació extranya; Molta flotabilitat però més fatiga en quant als braços, ja que cal suportar un major pes. De fet he començat a nedar el mes de setembre amb un mitja setmanal de 2.250 metres. O sigui que sortir viu de l'aigua, ja ha estat el primer éxit.
La 1ª secció l’he fet amb 32’36”.
La 1ª transició T1 era llarga i calia travessar les pistes d’atletisme per arribar al box i recollir la biclicleta. En total 4’59”.
El circuit de bicicleta era el més espectacular. Calia donar 2 voltes a un circuit, pràcticament pla, de 20 km i tancat al transit. Al km 6 aproximadament ens hem agrupat 6 ciclistes que hem anat fent relleus tota l’estona. Aixó m’ha permés descansar en algun moment, quant m’he posat a roda. He aprofitat per hidratar-me i prendre un gel.
Aquesta secció ha resultat més fàcil i cómode. És la que més m'ha agradat, ja que hem pogut transitar per llocs molt céntrics, encara que hi havia algunes corves perilloses, com la de l'Arc de Triomf, especialment estreta! La velocitat en alguns instants ha superat el 43kmh. El parcial d’aquest segon sector l’he fet amb 1h07’23” a una mitja de 35,6 kmh amb uns entrenaments setmanals d’uns 85km.
La 2ª transició T2 ha sigut molt més ràpida en 2’33”. Durants els primers instants acompayant la bicicleta fins el box, he notat una sobrecàrrega als isquiotibials, però un cop he començat a correr han desaparegut. Suposo que es tracta de sensacions desconegudes per mi, pero alhora normals.
El tram de cursa tot i la calor que feia he pogut mantenir el ritme habitual tot i el curt entrenament de 18 km a la setmana. Calia donar 3 voltes al passeig que hi ha des del Pavelló de la Mar Bella fins quasi les Torres Mapfre. No he forçat massa, ja que volia acabar bé, i sense marcar-me un temps en concret.
El parcial d’aquesta secció ha estat de 43’07” a 4’19”/km. Al final he fet un temps de 2h30’37” a 171 pulsacions de mitja.
Diversos companys i amics també han competit avui. En Santos Sanz amb un temps de 2h23’34. En Lluís Cuenca ha marcat 2h29’05. En Nacho Sasselli ha hagut d’abandonar per problemes estomacals…
També cal destacar la participació del Team Caixa Catalunya – Sinergia (Alex Amorós – Natació, Enrique Suarez – Bicicleta, i en Jaume Masana – Cursa a peu) que han obtingut una meritoria 7ª plaça per equips en modalitat olímpica amb un temps de 2h03’37”.
Pel que fa a la organització cal dir que no ha estat gaire seriosa. Dissabte a la tarda ja no hi havien cintes per portar el pitrall i volien que em posés imperdibles! Sort que en Nacho m'en ha deixat una!
Les samarretes eren d'una talla desmesurada! Crec que no s'ha cuidat gens al corredor i no ens mereixem aquest tracte després de l'alt preu de la inscripció!
Dels horaris millor no comentar res...! Es veu que faltaven voluntaris per controlar el transit rodat i la Guardia Urbana no els donava el Ok per donar la sortida! Molta falta de previsió! Espero que l'any vinent no passi!
Els avituallaments, els justos. Encara que els vasos d’aigua potser caldria que fossin més alts ja que queia més de la meitat del líquid corrent!
A part d'això cal dir que el dia ha sigut un espectacle en moviment, molt vistós pel públic!
Experiencia molt grata. Felicitats a tots els que heu participat, ens ho mereixem!
Lluís Planagumà i Grífol
12 octubre 2008
30 setembre 2008
ENTRENAMENTS SETMANA 5 29-05/10/08
Setmana 5 29-5/10/08
- Natació: 3.250m 1 sessió de curset de 45' i 1 de 30' (+1.100m) i 1.500m en 32'36" a la Triatló Olímpica de Bcn'08
- Ciclisme: 40 Km 1h24' 28,5 kmh 75m+ Puls. 146 Riu Besós; 40 Km a la Triatló Olímpica de Bcn'08 en 1h07'23" 35'62 kmh + 171 Puls.
- Atletisme: 10 km a la Triatló Olímpica de Bcn'08 43'07" a 4'19" el km Puls. 171
- Total = 5h Activitat: 3 dies
ENTRENAMENTS SETMANA 4 22-28/09/08
- Natació: 2.600 m 1 sessió de curset de 45' i 1 de 55' (600+2.000m)
- Ciclisme: 52,5 km 2h20' 22.3 kmh 950m+ Puls.146 Bcn-Molins Rei-Bcn
- Atletisme: 10 km al Pont de Treball 45' Puls. 171.
- Trekking: 22,5 km 4h15' amb 450 m + per Les Guilleries.
- Total = 9h Activitat: 3 dies
17 setembre 2008
ENTRENAMENTS SETMANA 3 15-22/09/08
Setmana 3 15-21/09/08
- Natació: 3.050 m 2 sessions de 45' (700+750m) + 1 sessió mar de 40' (1.600m)
- Ciclisme: 41,5 km 1h23' 29.9 kmh Puls.152
- Atletisme: 31 km (12+9+10) 3 dies al Pont del Treball 2h30' (55'+45'+50')
Puls. 160+158+157. - Trekking: 14 km 3h23' amb 1.100 m+ per corriols de Montserrat.
- Total = 9h30' Activitat: 6 dies
ENTRENAMENTS SETMANA 2 8-14/09/08
- Natació: 850 m Inici Curset 1 sesions de 45'
- Ciclisme: 130 km 2 dies 29 km al Besos i 101 km amb 1.225 m+ Ruta Bcn-S.Feliu de Codines-Gallifa-S.Llorenç Savall-Castellar Vallés. Temps 4h55' (1h02'+3h53') Puls. 143 i 146. Velocitat Mitja 29+26,1 km/h.
- Atletisme: 19,5 km 2 sessions al Pont de Treball. Temps 1h30' (58'+32') Puls. 155 i 162
- Trekking: 6,5 Km 1h20' amb 175 m+ per corriols de Collserola.
- Total = 7h32'. Activitat: 5 dies
11 setembre 2008
DIADA DE 101 KM PEL VALLES OCCIDENTAL I EL BARCELONES 11/09/08
Avui 11 de setembre a les 8h15’ he passat per casa l’Oriol Montero amb la bici de carretera, per fer una tirada de 3 hores aprox.
Es respirava un ambient de tranquilitat, pel poc trànsit rodat a causa del Pont i el dia de festa. Sortint per la Meridiana, hem enfilat fins a Montcada i Reixach per la N-150.
Acte seguit hem passat per Cerdanyola, Barberà del Vallés i hem desembocat a la Gran Via de Sabadell (Km 18). Un cop atravessada la ciutat hem sortit per la comarcal C-1413 molt entretinguda fins a Sentmenat (Km 29) i Caldes de Montbui (Km 34).
A partir d’aquí hem tingut pujada sostinguda fins a Sant Feliu de Codines (Km 42). He patit un petit problema amb el canvi! El plat petit semblava que estigués en punt mort. L’Oriol m’aconsellat que ciclés amb un, i en aquest cas era el plat gran. Per tant, m’he hagut d’exprimir més, quan tirava amunt!
Per la carretera BP-1241 molt revirada i deserta, i a molt bon ritme hem arribat a Gallifa (Km 48), on ens hem creuat amb diferents grupets de ciclistes. A l’alçada de La Ferreria (Km 52), hem passat pel punt més alt del dia a 637m s.n.m.
Des d’aquí fins a Sant Llorenç Savall (Km 57) tot ha estat baixada a fons. Hem parat a una font a omplir bidons. Ara el terreny venia de cara amb constant descens. La veritat és que el ritme fins a Castellar del Vallés (Km 69) ha estat de vertigen amb continus canvis de ritme.
Es pot dir que hem fet un bucle al voltant del Pic del Vent. De nou a Sabadell al Km 79 hem conectat amb el camí de retorn. Un cop a Montcada i Reixach (Km 87) l’Oriol tenia pressa i ens hem separat.
Jo, m’he desviat cap al cementiri de Collserola i he pujat fins al Coll de la Ventosa (Km 91.5). Finalment com a premi m’he permés fer una volta extra pel barri per marcar un total de 101Km i 1.225m de desnivell positiu a una mitja de 26km/h en 3h53’.
TRIATLÓ OLÍMPIC DE BANYOLES'08
Dissabte per la tarda ens vem apropar per sorpresa a Banyoles per veure que era una trialtló de primera mà i prendre nota pel proper de 5 d'octubre, on tindré la meva primera experiencia a Barcelona. De sobte, per la carretera molt aprop de Banyoles, vaig veure un cotxe parat a la cuneta.
Era en Santos i un company seu de l'equip Molins Triatló. Vaig haver de trucar-lo per veure si hi havia quelcom important. La sorpresa ja no va ser del tot real al preguntar-li per telefon que feien parats a la carretera.
A la linia de sortida, enmig de quasi 400 triatletes, vaig poder trobar als futurs companys i finishers del IM Frankfurt. Vaig poder respirar l'ambient competitiu des de fora, i la veritat és que feia por, veure a quina velocitat sortien els primers de l'aigua després de recórrer 1.500 metres nadant pel llac. La pluja no parava de caure, però l'espectacle valia la pena.
Hi havia 2 triatletes coneguts "El Sardinilla" d'en Nacho, i el "Llobarro" de Molins, tot i que el llac era d'aigua dolça. Cada un al seu ritme, però molt concentrats en la seva feina. La segona transició (bicicleta/correr) va ser impressionant. S'et posava la pell de gallina de veure com es descalçaven les sabatilles i posaven peu a terra amb la bicicleta en marxa!
Pel ritme al que sortien després de 40 km de ciclisme sota un bon diluvi pels voltants de Banyoles, semblava que haguessin fet poca cosa anteriorment. Després de fer 2 voltes a un circuit de 5km arribaven a meta contents i jo acollonit de pensar el que em queda per fer d'ara endavant.
Miquel Blanchart 1er classificat!
Les classificacions a:
http://www.triatlo.org/08result/08result.htm
http://www.triatlo.org/08result/08tbanyolesm.pdf
Lluís Planagumà i Grífol
09 setembre 2008
ENTRENAMENTS SETMANA 1 01-07/09/08
Setmana 1 01-07/09/08
- Natació: 2000 m Inici Curset 2 sesions de 45' més 30' al Llac de Banyoles. Temps 2h30'
- Ciclisme: 75,5 km 2 dies 45 i 30,5 km amb 1.175 m+ a Collserola. Temps 3h15' Puls. Mitja 142 i 133.
- Atletisme: 12,5 km 1 dia al Pont de Treball. Temps 1h. Puls. 161 Recup. Sortida 188; 1' 158; 2' 149.
- Total = 6h45' Activitat: 5 dies.
29 agost 2008
CIRCUITS DE L'IRONMAN DE FRANKFURT'09
Natació:
http://www.ironman.de/dokumente/Schwimmstrecke%202008.pdf
Ciclisme: 2 voltes a un circuit de 90 Km amb un desnivell de 1000 en total
http://www.ironman.de/dokumente/radstrecke_2008.pdf
http://www.ironman.de/bilder/hoehenprofil2005.jpg
Atletisme: Marató: 4 voltes a un circuit de 10 Km
16 agost 2008
EL TOUR DEL MONTBLANC EN 7 ETAPES
Durant la primera quinzena d’agost passada vem estar pels Alps fent el famós trekking que passa per 3 paissos (França, Italia i Suissa). Es tracta d'una travessa de muntanya que rodeja el massís del Montblanc i que permet veure'l des de tots els angles, amb el consentiment de la meteorologia.
És el recorregut amb alguna variant, del que es coneix actualment per l'Ultra Trail del Montblanc però en etapes, 7 en concret en el nostre cas. El que significa una mitjana diaria de més de 28 kilometres i uns 1.200 metres + i uns 1.200 m -, per completar una ruta de 200 km i poc més de 8000 m+ i -.
Tot i que sabiem que l'Angels Paneque&Co. començaven el trek dilluns 4 d'agost, no vem poder coincidir tot i que vem sortir des del mateix poble, Les Contamines, amb un dia de retràs.
Va ser excitant veure petits grups de 4-5 btteros fent la mateixa ruta que feiem caminant... Ja podeu pensar el que estava rumiant des del moment en quevaig veure'ls. La travessa només és viable en el sentit invers al que feiem caminant.
Tothom amb bici de doble suspensió, i amb proteccions pel descens!! A segons quins colls de més de 2.500 metres calia agafar la bici a coll. Les baixades per corriols amb vistes a les glaceres. Espectacular... la cara dels bikers també era un drama.Els veia molt demacrats! Feien por! Pot ser un nou repte, però amb mecànic "oficial".
Pel que fa a la travessa cal dir que, com que no vem reservar a temps vem tenir que carregar amb la tenda, aillants i sac per poder disposar d'un allotjament "digne".
Els àpats van consistir amb coses semblants a "les patates guarres" (Pa torrat, fuet, formatge de beaufort, barretes, etc...) Dutxa ràpida al riu amb aigua de desgel, per relaxar muscles, etc... De nit acampavem aprop de refugis per poder "pecar amb un sopar calent".
Després de soportar a més de 2.000 metres una nit de tempesta eléctrica amb la tenda i el desgast acumulat, vem caure en la tentació de dormir en una "gite" i comprovar la recuperació d'un cos portat al limit en una etapa maratoniana de 38 km.
La Beth em volia...! Matar...! Bé tot es va arreglar pactant un dia de descans, però la veritat és que el llit va fer meravelles i l'endemà tornavem a tenir les piles carregades per continuar. O sigui que de relax res de res...!
Calia aprofitar els 2 dies de bon temps que venien. A Chamonix, vem tornar al nostre modus operandi (terra dur). La darrera etapa va estar passada per aigua, però ja era el final i no importava.
La nostra relació d'etapes i ports a pinyó fixe han estat els següents:
Etapa 1 Les Contamines - Refugi Mottets (26.5km) (1.550m+ 900m-)
Col de Bonhome (2.329m), Col de la Croix du Bonhome (2.483m), Col de Fours (2.665m) Vistes al Glacier de Tre-la-Tét i Glaciers des Glaciers.
Etapa 2 Refugi Mottets - Ref Maison Vieille (22km) (1.200m+ 900m-)
Col de la Seigne (2.516m Frontera França-Italia), Col Arp. Vieille Sup. (2.400m),Col de Checroui (1.970m). Vistes a la Cara Sud del Montblanc, Pilar de Freney i Aiguille de Peuterey i al Glacierde la Lee Blanche, i Glacier de Miage.
Etapa 3 Ref. Maison Vieille - Ref. Elena (31km) (1.400m+ 950m-)
Vistes al Dent du Geant i les Grandes Jorasses i al Glacier de la Brenva, Glacier du Pré de Bar,etc...
Etapa 4 Ref. Elena - Champex Lac (38km) (950m+ 1.750m-)
Grand Col Ferret (2.537m Frontera Italia-Suissa) Vistes al Mont Dolent,al Grand Combin i al Glacier du Dolent iGlacier de l'A Neuve.
Fenetre d'Arpette (2.665m) Vistes al Grand Combin i al Glacier du Trient.
Col de la Balme (2.191m Frontera Suissa-França) Col des Posettes (1.897m) Vistes de l'Aiguille Verte, Rouge, els Drus, Aiguille de Midi, Montblanc de Tacul,Mont Maudit i Cara Nord del Montblanc i dels Glaciers du Tour, Argentiere, La Mer de Glace, Glacier de Bossons i de Taconnaz.
Col de Voza (1.653m) Vistes a l'Aiguille i Glacier de Bionnassay.
11 juliol 2008
IRONMAN DE FRANKFURT - OBJECTIU JULIOL'09
L'objectiu 2009 ja és una realitat!!
Ha començat el compte enrera. El 5 de Juliol del 2009 serà la hora de la veritat!
De les 3 disciplines (Natació, Ciclisme, Atletisme), la natació és la meva assignatura pendent, com li passa a molta gent que es dedica a fer triatlons.
El problema s'agreuja perque mai he fet cap triatló, però de motivació no m'en falta...
Per tant a partir de setembre faré un curset a les piscines de Club Natació Sant Andreu per aprendre a respirar i agafar técnica. Mica en mica anirem sumant metres fins arribar als 3.800 metres de la prova.
Pel que fa a la bicicleta de carretera, estic a l'espera de poder disposar d'una màquina digne per aquesta prova... A nivell de desgast físic o de kilometratge he fet en btt la Transcatalunya'01 amb 190km i més 3.800 metres de desnivell + en menys de 18 hores. Aquest darrer mes també he intentat fer la Pedals de Foc NonStop'08 220km i 6.000 metres +, però una avaria mecànica no em va poder deixar culminar un nou repte!.
Correr la marató és el que menys em preocupa per l'experiència acumulada!
10 maratons i 2 ultramarató en 5 anys
- 4 maratons d'asfalt (Barcelona'04,'06 i '07 i Donosti'05).
- 3 maratons de muntanya (Collserola'06 i '07, Vitoria'08)
- 3 maratons de les Buff Skyrunner World Series (Berga'07 i '08 i la mítica Zegama-Aizkorri'07)
- Carros de Foc Skyrunner < href="http://services.datasport.com/2009/tri/ironman_germany/LANDE.HTM">http://services.datasport.com/2009/tri/ironman_germany/LANDE.HTM
09 juliol 2008
PEDALS DE FOC NONSTOP’08


La bici em va traïr abans de Triador....
Aquest podria ser el principal titular de la Pedals de Foc NonStop'08 que va organitzar Probike el darrer cap de setmana de Juny del 2008.
Espectacular demostració de forca, potencia i concentració per part de 5 socis de l'Agrupació Excursionista Muntanya de Sant Andreu (Escola de l'apologia de la miseria com diuen alguns bttcec’s...) Deu ser per això dels ganyips i les barretes que vam anar tant ràpids en busca del seguent control on hi havien més queviures per menjar...
L'Oriol Montero (23è a Categoria Or); En Nacho Sasselli “Piltrafilla” (84è a Categoria de Plata) i en Dani Pallàs (1er de Bronze). En Jose Funes va completar la 1ª etapa de plata i l’endemà va preferir descansar... Un servidor va tenir que abandonar...!
Cal fer menció especial a en Toti i la Olga que van acampar a dalt del Coll del Triador per animar per sorpresa al Jose i en Nacho, així com la resta de companys de Bicisport.
La prova amb 6.000 metres de desnivell positius a salvar i 220 km, va començar el dissabte a les 5 de la matinada des de Viella.
Les 3 categories eren exigents:
Or: Molt Difícil però no impossible (Viella-Viella), Calia passar com a màxim per Espot a les 21 hores del dissabte Km 150 i 4.200 positius acumulats per poder completar tot el recorregut sencer; Camera de fotos prohibida...
Plata: Molt Exigent (Viella-Espot; Espot-Viella). Calia passar el tall a Torre de Cabdella Km 105 i 3.000 m positius com a màxim a les 17h30', crec tots els Txiquitranspis ho farieu bé, si s'està mentalitzat.
Bronze: Exigent (Viella-Torre de Cabdella; Torre de Cabdella-Viella). No hi ha limit horari. Ideal per coneixer la ruta en 2 dies i poder fer fotos...

A les 5h una munió de ciclistes uns 340 aproximadament sortiem sota la llum dels frontals camí de la boca nord del Tunel de Viella; Calia remuntar 600 metres de desnivell. De seguida l’Oriol em va agafar i vaig preferir no seguir-lo ja que portava un ritme molt fort que em podria passar factura més tard, més que res perque es tracta d’un specimen d’un altre galaxia.
Em sentia les cames pesades i notava un formigueig als peus. Sortint del tunel, per camí vem vorejar una presa i vem creuar el poble de Senet. En aquest tram hi havia parts amb abundants salts d’aigua.
En poca estona vaig arribar al control 1 (Km 30) a les 7h10’ i després de signar calia reposar forces. Aquí vaig topar-me amb en Dani i tot i que cadascú al seu ritme, vem anar coincidint fins el moment de l’avaria.
Tot seguit vem fer via cap a Vilaller, per després remuntar quasi 400 metres fins el coll de Seserres. En aquesta pujada els grans grups es van anar disgregant. La baixada fins a Llesp, va servir per recuperar-nos, fins que vem enfilar “el Camí de l’Aigua”. Es tracta d’un bonic corriol on s’ha de baixar de la bicicleta en més d’un tram.
Per carretera local arribem al C2 a les 9h10’ al coll de Sant Salvador (Km 57) després d’una nova pujada de 400 metres de desnivell. A Gotarta (Km 60), la Pedals segueix el camí de la Transpirenaica però en sentit invers fins al Refugi de 4 Pins (Km 139) molt aprop d’Espot, fet que m’ajuda mentalment, al coneixer el recorregut.
Passat el poble de Malpàs s’inicia la pujada al coll d’Erta de 600 metres de cop per una pista plena de grava solta molt desagradable. Començo a mirar el contakilómetres, com un desesperat cada 300-400 metres fent càlculs de quan resta per coronar...
A les 11h15’ arribo al C3 al coll de Sas (Km 81,5) on faig uns estiraments, ja que les cames ja noten l’esforç. A partir d’aquí iniciem un descens molt ràpid fins a la Mola d’Amunt on comença la pujada al coll de l’Oli de 500 metres de desnivell sota una calor sofocant. El port s’ha fet molt dur passant a les 12h35’ per dalt. El descens, molt técnic propiciava caminar més del compte. Arriscant, he caigut amb nesfastes conseqüencies!
Avaria mecànica irreparable!
Pel que fa a la meva experiencia, cal dir que estic molt content de com s'estava desenvolupant la prova, fins que la bici m’ha deixat tirat i m’ha traït quan portava 105 Kilometres i 3.000 metres de desnivell a Torre de Cabdella, abans d'enfilar el Coll de Triador
Les diverses "osties" de la Transpirenaica unes setmanes abans i els 2 mortals de la Pedals sense conseqüencies pel biker, suposo que han tingut molt a veure amb l'avaria mecànica baixant del coll de l'Oli.
La famosa "Puntera del Canvi o patilla" com deia en Chapa. Una peça de 20 euros que ni a preu d'or vaig poder trobar. Una llàstima perque veia molt aprop la categoria Or NonStop, d'haver seguit al mateix ritme que portava 14,1 Km/h en moviment.
Només quedava el coll de Triador..., com a plat fort i la moral anava guanyant terreny als kilometres de forma exponencial, a mida que anava creuant "putocolls" sense cap adversitat fins el moment!
A les 13h20' sense cadena i corrent amb la bici al costat arribava a Torre de Cabdella, amb l'esperança de que algun mecànic de Probike pogués fer un miracle.
Un "Single track", tampoc va poder ser... Volia pujar tot el quedava a plat i pinyó fix, escurçant la cadena. Impossible pels mecànics, jo ho hagués intentat... a peu o com fos però no vaig poder-ho viure.
Pel ritme que portava si no hagués tingut un defalliment físic, hauria acabat a Viella al voltant de mitjanit, però això és filosofar massa!!.
Caldrà tenir el famós equip de mecànics aprop. Jo no serveixo per arreglar, sino per testejar i trencar! Un altre any serà!!
Classificacions'08
http://www.probike.es/empresa/noticies/view.php?ID=40
Lluís Planagumà i Grífol
07 juliol 2008
LA TRANSPIRENAICA CATALANA EN BTT '08
En San Justo a 8 de Junio de 2008
Querido Hernán,
Te hago llegar este sucinto relato para que lo difundas por los medios que más conveniente creas, para acabar con los crueles rumores que circulan por los mentideros de la autonomía, acerca de la dureza del viaje de descubierta realizado, para mayor gloria del Señor, del que todos somos siervos, por algún compañero, que no vino este año, vete tú a saber por qué, y que, corroído por la envidia que tan mala consejera es, los divulga.
Crónica de la travesía longitudinal por la cara sur, de la parte catalana de la cordillera septentrional de la península ibérica, llamada Pirineos.
Como bien sabes, por cuando tú hiciste lo de Nueva España, estas empresas empiezan por hacer circular por tabernas, cuarteles y posadas, y también por lupanares y mancebías, detalles del proyecto, realzando los dineros y gloria a ganar y obviando los riesgos.
Así, en unos meses, se logró reunir un grupo de 16 hidalgos, con más buena voluntad que oficio y con esos cuartos hicimos el envite a la montaña.
El día de la partida, sábado 31 de mayo del 2008, amaneció seco, a pesar de las rogativas del ateo meapilas responsable del medio ambiente del virreinato, que no paraba de pedir agua a la virgen del lugar; la mulatita creo que la llaman.
Reunidos en el lugar y hora convenidos, y ya disminuidos en uno, un tal Albert, lesión en el hombro, adujo, cargamos pertrecho y máquinas, mientras nos saludábamos los ya conocidos y se daban a conocer los nuevos.
La moza, que la había en este viaje, por vez primera en nuestras andanzas, se convirtió, al realzar el maillot sus redondeces, en el objetivo de ávidas miradas.
Inmortalizados en innumeras fotos, partimos sin llanto alguno de los familiares que habían acompañado a algún que otro miembro. Contentos se les veía de perderlos de vista, quién sabe qué planes ya habían tramado para su ausencia.
Recogimos a Berni, veterano y conocedor del camino que íbamos a hacer en Hostalric, en un lugar de fornicio a pie de carretera.
Llegados a Llançà, y desembarcada la impedimenta, la chusma empezó a reclamar: ¡queremos comer algo! Una aborigen, por unos cuantos euros nos dio pastas y bocatas.
Encontrado el track, una pedaleada alegre nos fue llevando por los caminos del Alt Empordà.
Quiero mencionar, por lo extraño, el ritmo cansino que se adueño de gente tan veloz como: el dioni, el xapi, o el pau….todos iban con la pechera del maillot babada detrás de la digna cadencia que imprimían los muslos de la fémina a los pedales y del aleteo de sus nalgas comprimidas por el culote.
Preguntados por si les gustaba el paisaje, respondieron ¿qué paisaje? Cuatro palabritas, afeándoles el comportamiento y su arrepentimiento fueron suficientes. Es lo que tiene el cristianismo, arrepentidos y al cielo otra vez!
A lo largo de la etapa hubo de todo, desde coffeeman agarrando a una culebra, que no se comió, como hace con los hierbajos que va recogiendo mientras nos espera, a unos más que a otros, la verdad! hasta ofrecimientos sexuales al grupo, al parar para reagruparnos en el parking de la Jonquera. Los rechazamos.
Comimos, humildemente, en la fonda la Llosa en Darnius, y llegamos al camping Bassegoda Park a las 18 horas, después de 68 km y 1610m+ cuando empezaba a lloviznar. Del trecho recorrido resaltaría, el paisaje de la zona militar, el que bordea el pantano de la Boadilla y el pueblo de Sant Llorenç de la Muga, aunque todo fue muy agradable.
La cena en el camping fue demasiado prosaica para tanta épica como la que nos esperaba al día siguiente, y en la sobremesa Berni sentenció: la de demà si que és difícil, la d‘avui una mariconada!
Un paseo nocturno con una oscuridad absoluta y algunas estrellas nos llevaron a un descanso esperanzado en los bungalows.
Fue reconfortante y animadora la risa alegre y franca de la moza, originada por nuestras chanzas, antes de dormirnos.
El repiqueteo de la lluvia, goterones que no gotitas, nos despertó el domingo 1 de junio. Mal rollo, aunque en la partida siempre hay varios que se alegran de un grado más de dificultad Vg. El bestiola i el familiar, y otros.
Un desayuno copioso de payés a precio de oro y embutirnos en el traje de buzo fueron los prolegómenos para empezar a escalar los 800m+ non stop del coll de Riu que dieron paso al cañón de Sant Aniol.
Tanto la subida por el bosque con la niebla y la lluvia, como la bajada, con la pendiente de la pista y el precipicio, fueron espectaculares; el clima lo volvía todo fantasmagórico!
Cafés y aguardientes nos reconfortaron al final del cañón, en Sadernes y de ahí a Castellflorit de la Roca, a Ca la Paula, a restaurarnos, y nunca mejor dicho! Un camarero sobón, nos toqueteo a todos, desconcertándonos! Nos cambiamos la ropa húmeda y dejamos el restaurante hecho un barrizal.
Berni en un gesto de hombría que otros, cuando han tenido ocasión no han hecho, (Pau, ho havia de dir) nos acompaño hasta Camprodón, después de 2055m+ y 67 km bajo un diluvio.
La ducha y el calor nos reconfortaron aunque la cena en el hotel fue decepcionante, por utilizar la palabra más educada. Todos de acuerdo, lo mejor: la camarera! Un paseo por el pueblo, con frío, ayudo a digerir lo poco de alimento deglutido.
El desayuno fue mejor y afuera no llovía; el lunes 2 de junio iba a ser duro, había que subir hasta el Coll de la Gralla, desnivel de 1100 m+ directos, a 2060 m de altitud.
Para empezar carretera hasta Tregurà, de dalt o de baix, lo mismo da, y después pista empinada pero aceptable, ayudaron a subir; pincho el alforjero casi en la cima y al llegar, frío, niebla y llovizna. Neveros ahí mismo y la montaña rezumando agua por todas partes.
Las fotos en el refugio del Balandrau dejaron constancia de lo ateridos que estábamos.
La bajada a Ribas de Fresser nos enfrío, algunos titiritaban; la comida en Els Caçadors fue una bendición! Quién no recordará “els pessols i faves” ? Otra vez nos restauraron!
Y todavía hay quien alaba las bondades del bocata y las guarras, las patatas! Miserables, eso es lo que son! Defienden eso y comen como el que más! Esa secta de apologistas de la miseria: el bestiola y sus secuaces, ah! y no me olvido del familiar. El piltrafilla se salva.
Ante la situación de frío y lluvia, se decidió ir por un track más light aPlanoles. Cayeron 450 m+ más y era la light! En total 56 km y 1550 m+. El diluvio nos acompaño hasta el hotel: Can Cruells.
El lugar era más apropiado para un amancebamiento romántico que para nuestra situación: 14 a 1, y rollo mitad bttero y mitad monje. Aún así acabamos la tarde relajadamente entre cervezas y bromas, y tuvimos la oportunidad de ver un espectacular arco iris.
Antes de cenar la moza masajeo a algunos necesitados. La cena, el dormir y el desayuno fueron excelentes, tanto por el material, mención especial al tinto del Empordà, del que se dio buena cuenta, como por la cuidada presentación de todas las viandas.
“Demà si que és dura” chuparuedas dixit, que tendremos que escuchar cada día al retirarnos a los aposentos.
Martes 3 de junio, por la mañana, levantada la niebla, lucio el sol después de dos días de lluvia; hecho el ritual de limpieza de los semovientes, pedaleamos por carretera hasta la collada de Toses, a 1800 m., prados, vacas y caballos nos dieron la bienvenida.
Continuamos subiendo al cap de Costa Rasa, 2060 m., retozamos en el solarium del telesilla y bajamos por la pista de esquí del Torrent Negre. Hicimos una comida decente en la Molina, y en plena digestión al Coll de Pal, por una pista de 4x4 que sólo fue ciclada íntegramente por el sobrehumano bestiola.
Una hazaña que lo equipara a los héroes y dioses de la Grecia clásica y que podría ser relatada por Homero.
Salvauge lo intentó, ¡con dignidad! pero la pendiente ganó.
Antes de empezar la rampa el soplanucas había rasgadó la cubierta. Al alimón con el otro mecánico lo solventaron.
Bajamos a Bagà por una trialera genial de 15 km que la moza sabiamente nos indicó, ya que con la velocidad de la bajada estuvimos en un tris de saltárnosla.
Cena bien y sobremesa con velitas de aniversario del prefessore, sobre un pastel encargado y escogido por el bestiola y un cava Gramona.
Miércoles 4 de junio, sol, qué bien! Verano azul por Baga, con show en la oficina de la Caixa Catalunya, y pa rriba, pa rriba, 1100 m+ directos hasta el coll de Jaça, disfrutando de las fantásticas vistas del Pedraforca. Rotura de cadena del narrador, alias xerrameca, que grita xapí, y en un santiamén, éste la deja como nueva. Qué grandes son los mecánicos!
Bajada trialera por prados, cauces secos y pista de roca desmenuzada, divertidísima que nos llevará al Moli de Fòrnols, al epítome gastronómico del viaje: canalones de bolets, sorbete de té verde, repetición de platos, la gula total!
Para la digestión no hay nada como subir 300 m+ hasta el coll de Arnat, donde nos encontramos con Patanegra, que se incorpora al grupo. Siento repetirme, pero otra vez, una bajada de 10 km para disfrutar, y como dice coffeeman, olvidándonos que llevamos equipaje.
El bestiola rompe una brida haciendo honor al mote.
Por carretera a Adrall, a una casa de turismo rural, relativamente auténtica, escogida con fortuna por chuparuedas. Algunos ven pasar por el pueblo la vuelta a Lleida, otros limpian la bicicleta adelantando la faena de mañana.
Cena de trinxat, butifarra y cordero a la brasa, y sobremesa con un cesto de nueces que le da un no sé qué rústico.
Jueves 5 de junio, desayuno de payés, con embutido, queso y mermelada; los cafés flojos. El professore está tocado, el aparato digestivo, con lo que hay que tener tira palante. A la bici del familiar le faltan más radios de los que tiene; él y el pulsaciones se van a la Seu a arreglar sus bicis. Ya nos cogerán.
El día promete, hace sol y no hay nubes, cogemos la carretera para empalmar con el track en Noves de Segre, y con la mañana por delante otra vez parriba parriba 1100 m+, más carretera y a mil, en Argestues, nos hacemos la foto del tobogán, ése pillaba lejos! poco después pincha el professore, lo arreglamos solitos los yayos!
Mientras tanto el día va empeorando; pedaleamos por la zona plana y boscosa de Sant Joan de l’Erm, hay rincones que parecen bonsais, por la humedad, el musgo que tapiza el suelo, los arroyos repletos de agua, su murmullo envolvente… llueve otra vez y el frío es intenso, el refugio nos salva y una vez más, una buena y inesperada comida, nos vivifica. Justo antes había pinchado la vegeteibols. A media comida aparecen el pulsaciones y el familiar, por la cara que llevan, ¡están demudados! y por cómo comen, se ve que han ido a un ritmo endiablado; conociendo al pulsaciones… y por carretera….
Ya no parará de llover hasta Llavorsí, a donde llegamos pabajo, pabajo unos 800 m-.
En la bajada, a veces nos cierran el paso manadas de caballos asilvestrados, tienen unos muslos como los del bestiola….pienso!
En el corto tramo de carretera hasta el pueblo pincha el soplanucas y le ayuda el bestiola; han de esperar a que pase la Vuelta a Lleida para poder llegar. La vemos pasar.
Tenemos alojamiento en el Hostal de Rei, ¡muy bien! Y las habitaciones con una vista espléndida del río Noguera Pallaresa que baja impetuoso; la ducha, la cena, en la que los niños cenan aparte, la sobremesa donde va naciendo la chikitranspi bajo los efluvios del alcohol, y el professore que se va a descansar, todavía un poco tocado. Mañana amanecerá nuevo.
Viernes 6 de junio, limpieza y bruñido de las máquinas a la vera, verita del río. Hay nubes negras y amenazadoras. Hoy será el día que subiremos más alto, a 2250 m del Coll de la Portella, y para el narrador es el día nefasto en el que tendrá que comerse un bocata, para alegría de la “banda de los de las patatas guarras”. De tortilla, y una lata para los más de 1400 m+ de desnivel seguidos; ése será todo el fuel para el esfuerzo.
Pedaleando sin tregua llegamos a los 2015 m del collado de Rat. En un refugio delante del que se abre un magnífico anfiteatro de montañas, el grupo de los primeros se zampa todos los recursos con glucosa, sin ninguna consideración a los débiles, es la ley de la selva.
Los últimos chupamos el papel de plata del chocolate, que todavía alimenta.
Ascendiendo un poco más entramos de lleno en los prados de alta montaña, con su fauna de vacas, potros y caballos, pasaremos así 20 km. El mal tiempo nos respeta. Paramos a comer el susodicho bocadillo en el refugio de quatre pins teniendo como observador al Montsent de pallars, imponente montaña.
En algunos rincones la nieve subsiste permitiéndonos fotos y bromas. El agua continua brotando en cualquier recodo. Hay hasta pequeñas cascadas. Nos demoramos en fotos y contemplación, hasta el coll de Triador.
Una bandera independentista hace las delicias de algunos que no recuerdan que los colores de las banderas se pintan con sangre.
Allí mismo se inicia la zigzagueante bajada a la Vall Fosca y a Espui, al hogar dulce hogar del hotel. Tenemos nuestros más y menos con el dueño para dejar en un almacén, a buen recaudo, las bicicletas. Una buena ducha, un paseo hasta Espui, como si no hubiéramos paseado bastante y la cena: caldo, carne, butifarra y un rioja joven que pasa de maravilla por la traquea, nos llevan a manos de Morfeo.
Sábado 7 de junio, esto se acaba,, es lo que le digo a xernanz de sus bebés: aprofita que passa ràpid; desayunamos sin grandes aspavientos, ¡vaya que se pasa hambre! en la limpieza metódica, algunos hasta riegan sus cabalgaduras.
Partimos con el fresco de la mañana y bajamos ligeramente para subir 475 m+, hasta el Coll d’olí, a 1520 m. hay que hacer un buen trecho a pie, por un suelo de arenisca y encharcado, en donde nos mojamos los pies una vez más. Algunos se alejan del sendero bueno y pierden cota; no creyéndoselo cundo los avisamos, perseveran hasta que dan su brazo a torcer.
Nos cruzamos con varios grupos de ciclistas que hacen la Pedals de Foc.
En una cabriola el bestiola se hace algunos rasguños sanguinolentos en sus musculadas piernas; su ángel de la guarda continua atento. Ser el protagonista tiene su costes.
El paisaje en el Coll de l’oli, vale la pena, prados, vacas y montañas rodeándonos… Bajamos a la misma altitud, Moià d’amunt, i parriba parriba a 1610 m. hay que remontar 550 m+, con un piso de piedras y grava gruesa, incómodo.
Al alforjero, en un no hay uno sin dos, se le mete la cubierta en la rueda trasera y también el pulpo en el freno, el ángel del Bestiola, lo desatiende unos minutos, y toma a su cuidado al alforjero. Se oye un: em cago en Deu sergi això et va passar l’any passat!
Sin nada más que el susto proseguimos, llegando al restaurante L’abadía, donde ya habían dado cuenta de varias jarras de claras los que van primeros. Bebimos los culitos recalentados por el sol y entramos al refectorio.
Unos cocinero y una camarera que se hubieran podido cortar en canal colgados de un gancho en cualquier matadero, nos sirvieron una comida a la altura del final de fiesta que era el ágape: entrantes, a destacar el tupí, los canelones de bolets, el entrecot de brontosaurio, los confits de pato, marc de cava con sorbete, o era al revés? todo excelente!
Fatiga daba ver al familiar, apurar las últimas briznas de carne del Tiranosaurius Rex dejadas entre huesos por su cuñado, que estaba un poco desganado, quizás por la melancolía del fin.
Apología de las patatas guarras, sí! Pero cómo se nota que comen caliente una o dos veces al año, cuando vamos de excursión…
Para la digestión, lo de siempre: un ritmo endiablado para los 15 km que nos faltaban a Pont de Suert, a donde llegamos a la 17:30 horas. El autocar, con el señor Manolo, ya estaba esperándonos; unas fotos en la iglesia, guardar las maquinas que tan bien se han portado….contar 15...varias veces y ¿estamos todos? ¡en marcha! Durante el camino nos dio tiempo a redondear y grabar la letra y la música de la chikitranspi.
Epílogo
16 personas han participado en esos 8 días de pedaleo, a otros, lo sabemos, les hubiera gustado venir, otra vez será; alguno no ha venido (?), a todos los hemos recordado en algún momento, en alguna anécdota.
También han estado con nosotros, la diosa Fortuna, el Colgao, amigo del narrador, el ángel de la guarda del Bestiola y la pericia de nuestro equipo de mecánicos.
Nos hemos esforzado y cansado; nos hemos encontrado mal, con pájara, sentido enfermos, con frío, helados o sudados, absolutamente mojados, pero todas estas sensaciones de nuestros cuerpos desaparecían ante la mínima recompensa de un buen trago, un buen bocado, una ducha y una cama.
Así de simple!
Una gratificación física primaria, una felicidad sencilla.
Los 16 son:
Piltrafilla (Nacho Sasselli): no llega a 60 kg iba siempre con los primeros, se pasaba el tiempo comiendo y tomando o poniéndose medicamentos. Renegado de “los de las patatas guarras“.
Rom Pujol (Pere Lacueva): ángel de la guarda de la moza y de los segundos. Poseedor de la única talla M de maillot. Atento al grupo y diligente.
Alforjero (Sergi Martínez): relajado y distraído, y raro en él, yendo con los primeros. Un bon jan sempre!
Familiar (Gusmà Porcar): secuaz del líder de los apologistas de la miseria. Emparentados. Un cachondo!
Chuparuedas (Pau Ratés): Bon vivant, de los primeros, siempre sonriente. Panxa contenta! Podría haber sido cura.
Coffeeman (Jacinto): acervo infinito de mecánica, héroe de proezas atléticas, consejero deportivo y dietético. Pozo de sabiduría campesina.
Pulsaciones (Salvador Augé): nunca estuvo en el track y llegó. Un atleta, bajador, subidor, gran fotógrafo, incluso de espaldas.
Soplanucas (José María Chaparro): mecánico aplicado, conocedor de las cuatro reglas, comedor voraz de cualquier cosa, siempre dispuesto a ayudar y a comer.
Silencioso (Antonio Bleda): eso! Su mote.
Pirelli (Dionís Hidalgo): ha nacido un fotógrafo! De los primeros siempre.
Patanegra (Ramón Martí): físico descomunal, del que no alardea. Bajando no lo atrapa ni la fuerza de la gravedad.
Bestioleta (Lluis Planagumà): es la Star System!
Xerrameca (Miquel Molero): narrador de lo que no ve ni sabe, al que esperan los primeros porque además, es el tesorero.
Vegetaibols (Angels Paneque): moza joven, fuerte y simpática. No desfalleció nunca. Geógrafa de mapa. Admirada!
Profesore (Joan Palou): va, viene, se para, tira fotos, vuelve, baja. Todos tenemos la esperanza de ser como él, de mayores.
Berni (Bernat Laviña): un asimilado de los del Riera; resabiado en este viaje, por haberlo hecho anteriormente. A veces, da un palo con lo del bocadillo; ¡amigo!
Miquel Molero i Riera
LA CHIQUITRANSPIRENAICA
Pa arriba… Pa arriba…!!!
La Transpirenaica, jode mogollón.
Lo sube el Piltrafilla, se queda el Rom Pujol.
Dale molinillo, a esa subidita,
Que poco, a poquito, se sube muy deprisa.
Lo sube el Alforjero.
Lo sube el Familiar.
Lo sigue el Chuparruedas.
Ataca Coffeeman.
Lo baja el Pulsaciones.
Le sigue el Soplanucas.
Y grita el Silencioso:
Que ha pinchao Pirelli.
- Y la Transpi, la transpi se sube así:
1. El Putocoll
2. El Corriolet
3. El Altiplà.
4. El Desnivell
Sube Transpi, transpi…
Sube Transpi, transpi…
Nos llueve el lunes,
También el martes
Empieza de mañana,
Y acaba por las tardes.
Aprieta el Patanegra.
Derrapa el Bestioleta.
Predica el Xerrameca,
Que no se llega a meta.
- Y la Transpi, la transpi se come así:
1. El Macarrón.
2. El Bull blanc.
3. El Requesón.
4. El Pa amb toma…
Sube Transpi, transpi…
Sube Transpi, transpi…
Se empieza en Llançà.
Se sigue pal Albanyà.
Se duerme en Camprodón.
Y en Planòles colofón.
A tope a Bagà.
Trinchados hasta Adrall.
Descenso en Llavorsí.
Y picnic hacia Espui.
Pa arriba… Pa arriba…
Pa abajo… Pa abajo…
Con hambre del cojón,
Llegamos hasta El Pont.
- Y la Transpi, la transpi se bebe así:
1. La Lleteta.
2. El Pacharán.
3. La Cerveseta.
4. El Isostar.
Sube Transpi, transpi…
Sube Transpi, transpi…
La Vegetaibols dice “Bonic”
Il Profesore hace un “Clic”.
El Berni va de crucero,
Para evitar el aguacero.
Pa arriba… Pa arriba…
Pa abajo… Pa abajo…
Cogemos el bus.
Mañana hay trabajo.
Artistes btteros.
18 juny 2008
V MARATÓ DE MUNTANYA DE BERGA 11/05/08
El passat diumenge 11 de maig del 2008 va tenir lloc la marató de Berga, cita anual ineludible, pel que fa al món de les Maratons de Muntanya al nostre país i prova inaugural per segon any consecutiu de les Buff Skyrunner World Series, o sigui de la Copa del Món.

El dissabte va estar plovent tot el dia i la nit de divendres va nevar força, fet que va impedir pujar a la Gallina Pelada, el sostre de la cursa i que va deslluir la carrera per motius de força major, en no correr la distancia de marató en la seva totalitat.
Durant el briefing em vaig retrobar amb companys d’entrenament com en Nacho Sasselli, en Xavier Forner i en Toni Jofre anomenats “Los Piltrafillas” vista la seva massa muscular. Tampoc va faltar la penya de “Los Jabuguitos” entre els que destacava en David Tomas, en Jordi Reñé i un servidor. També vaig tenir ocasió de saludar els germans Majós, en Xavi Vicente, en Jaume Barriach i en Luigi dels Corredors.cat.
Durant la nit, va costar molt conciliar el son. Un son superficial, que va donar símptomes de poc descans, com passa sempre que estàs davant d’un repte.
Fins el mateix matí, no vaig decidir quina roba portaria. Finalment vist que el dia s’aixecava radiant però amb vent a cotes altes, vaig preferir agafar una samarreta térmica de màniga llarga i pantaló curt.
L’itinerari definitiu va quedar en 37 kilómetres. La sortida es va donar a les 8h per les fémines i a les 8h15’ pels homes. Era obligatori l’us de paravent, ja que a dalt dels Rasos de Peguera la sensació térmica era de -10ºC.
El desenvolupament de la prova em tenia preocupat ja que des del 22 d’abril que no entrenava. Va ser a Collserola fent una tirada llarga, que em vaig notar una punxada al bíceps femoral. La fisio em va recomanar que em poses gel i fes descans durant tota la setmana.
Pel pont de l’1 de maig, vaig fer una travessa en btt de 4 dies per Les Bàrdenas i la darrera setmana només vaig sortir el divendres a trotar 45’. Per tant tenia les meves pors, de com reaccionaria el cos.
Vaig sortir al meu ritme. La primera pujada forta fins La Figuerassa la vaig passar amb 51’30 (Km 4,5) i els Rasos amb 1h47’ (km 10). Curt avituallament, perque el vent era força desagradable i a lliscar per les pistes d’esquí per cert, plenes de neu…


Allí vaig coincidir amb en Luigi i vem poder compartir i xerrar un bon grapat de kilómetres fins els Rasos de Dalt (Km 28 de la marató original). Em va trencar els esquemes quant em va comentar que la setmana passada havia fet la Marató d’Empuries, i d’aquí a 15 dies feia la Marató Zegama-Aizkorri. Ja veig que el cos humà té límits insospitats!.
Un altre tema de conversa, va ser el fet de no correr la distancia de marató. Tot i que la meteorologia mana, i sense desmereixer en res a l’organització, crec que s’hagués pogut preparar un recorregut alternatiu de 42 km, pels plans del coll de Salomó, ja que molta gent que venia a fer la cursa potser va quedar una mica decepcionada.
A destacar els 2 kilos de fang a cada peu que vem soportar passat el coll de Salomó
(Km 14). El sorollós avituallament que es trobava altres anys al Km 17, va fer sentir els seus escallots com sempre!
La pujada des de la Font de Cal Coix va semblar “una mica aigualida”, pel fet de portar menys desgast a les cames, però en el seu tram final en voler correr i va haver un avís de rampa.
A l’avituallament als Rasos de Dalt en Toni em va enxampar i vem fer el descens fins el camping de Font Freda junts.
Suposo que el fet de fer menys desnivell, va ajudar a mantenir el ritme fins el final i no tenir que patir per les ditxoses rampes.
Al final 4h53’01, el 89è de la general i content per no haver defallit en cap moment! L’any vinent ens tornarem a veure a Berga!
Pel que fa als companys, cal dir que hem quedat durant l’hivern en diverses ocasions per entrenar tant al “Territori Forner-Tomas”, com a “l’Espai Planagumà”. No tots hem coincidit plegats, però estàvem informats de les evolucions de cada un. De fet en cursa la majoria, no hem corregut junts, ja que cadascú ha anat al seu ritme. Encara que el més important és que tots hem estat finishers…
A destacar especialment en Nacho Sasselli, que ha fet els darrers 13 kilómetres lesionat i coix però que ha completat la marató, tot i arribar fora de control.
El dinar ha servit per comentar la cursa i parlar de noves aventures… I els dies posteriors han servit perque cadascú digués la seva.
Aquí teniu una breu descripció del dream-team’08 segons en Xavi F.
En primer lloc reconèixer l´esforç de tots ja que el patiment va ser "de campeonato", som uns tios COLLONUTS !!!! :
Lluis P. també anomenat l´extraterrestre xerràire ( una vegada va callar quant el pulsòmetre anava a 250 p/m desprès de 83 qms. i 15.427 m. de desnivell positiu ).
Jordi R. "cuàdriceps de ferro" from Balaguer city ( que menjes nen per tenir aquestos "jabugos" )
David T. que com va trobar la prova una mica fluixa va decidir fer 20 qms. amb ràmpes a les dues "cametes" amb dos troncs de pí a les mans ( que no saps que estava prohibit ajudar-se amb pals !!!!! ). Va estrenar un nou estil de carrera on destaca la tècnica de correr fent saltets laterals ( molt interessant, abstenir-se els principiants ). Sàpigues que la NASA va vigilar-te des d´un satèl.lit i està estudiant-ho a fons.
Toni J. quant vas arrivar, amb la cara pagàves. Jo penso que les VASQUE que calces encara poden còrrer 10-12 maratons de Berga més ja que estan gairebé per estrenar. El teu secret rau en els mitjons de "Bion Borj" collita "mundial de futbol naranjito Octubre 1982 " top tecnics amb totes les últimes novetats del mercat. Ets un "friki".
Nacho S. m´han confirmat que s´ha trobat una ròtula de genoll dret que és del homínid del pitrall nº 71, estava amagada en un avenc aprop de la font de Cal Coix. És rumoreja que oposites a català de l´any 2008 i potser el Montilla t´imposa la creu de Sant Jordi, seràs el segon català, desprès de Ferran Adrià en sortir en THE TIMES a la portada. Els organitzadors de SABLES t´han reservat el pitrall nº1 per la propera edició. Amb dos collons !!!.
L´amic dels cabells blancs llargs que no recordo el nom (Xavi V.), va esgotar el rèflex i el voltaren a tota la comarca del Berguedà abans d´arribar, Déu n´hi dó.
Hem de repetir- ho i trobar-nos en més ocasions.
Salut i qms.......
Xavi " el cametes"
Classificacions a:
http://www.mountainrunners.tandemesports.com/web_marato/web_marato_castella/class_2008/marato_final_homes.xls
Video de la cursa:
http://www.engarrista.com/content/view/86/28/
Lluís Planagumà i Grífol
25 maig 2008
II OPEN RAID AEM - VILA DE BAGA'08
A les 9:20 es donava la sortida de la plaça Porxada de Bagà al 27 equips participants que iniciaven el raid amb una cursa d’orientació a peu a les afores del poble.
Després de la primera hora de raid, l’equip andorrà Els Padrins feia el millor temps marcant una diferència a l’entorn dels cinc minuts amb un grup d’equips entre els quals es trobaven els EXIT, els TREMPANT T’EMPAITO, els CAMBRILS RAID TEAM, els GR-ZERO i els PA TEAM.
La segona secció fou la clau del Raid i els 20 quilòmetres de BTT que van portar als equips fins a Gisclareny es van fer molt durs atès que la pluja no es va aturar en cap moment. En aquesta secció els BICI FASOL de Manresa i els NAT’S COLLA DEL MATÍ-BOMBERS de Lleida van fer un temps extraordinari, i tots dos equips es van posicionar de manera molt favorable per la resta del raid retallant molt del desavantatge que arrossegaven de la secció d’orientació.
Prova especial a l’Ermita de Sant Miquel de Turbians i tot seguit Gisclareny on les diferències entre els equips capdavanters es mantenien estables i on la Organització va decidir tallar la secció 3, un cop van passar els 8 primers equips. Aquesta decisió, difícil pels organitzadors però necessària atès l’estat en que els raiders arribaven a Gisclareny (a 1.400 metres d’alçada), va condicionar la marxa del raid per la resta dels equips.
La secció 3 va consistir en un trekking a l’entorn de Gisclareny, que va fer pujar als equips fins els 1.550 metres de la Voltrera i altre cop, els PADRINS i els TREMPANT T’EMPAITO, s’emportaven els millors temps.
A continuació llarg descens en BTT fins a Bagà per les pistes de la Vall del Bastareny, i el que semblava que havia de ser una secció de tràmit per la manca dificultats, va tenir també la seva importància, i es que ELS PADRINS van cometre un error d’orientació que els va fer perdre el primer lloc de la classificació.
Finalment, la secció d’orientació urbana i la prova especial d’escalada van suposar el final de raid establint-se la classificació final amb el següent pòdium: 1. T1 MUNTANYA-BICIS FASOL MANRESA (34 fites i un temps de 6h 24 min) 2. ELS PADRINS (34 fites i 6h 52 min) 3. TREMPANT T’EMPAITO (34 fites i 7h 12 min).
Per acabar, es va celebrar el clàssic berenar amb el lliurament de premis i els sorteig de material, donat pels patrocinadors de la prova GR ZERO i MEDINABICIS.ES, i durant el qual els equips van poder comentar les anècdotes del dia. Tothom va coincidir en el fet que malgrat la pluja havia estat una bona jornada d’activitat de muntanya i aventura.
Des de l’Agrupació Excursionista Muntanya, entitat organitzadora de la prova, volem destacar el bon ambient i comprensió malgrat les dificultats meteorològiques, agraïm a tots els participants els seu entusiasme.
Volem destacar i agrair públicament a l’Ajuntament de la Vila de Bagà els seu recolzament, i al Club d’Orientació Catalunya i la Unió Excursionista de Bagà la seva col·laboració en la organització de la prova.
Sergi Pujalte.
10 maig 2008
LES BÀRDENES REIALS I EL MONCAYO EN BTT
El passat pont de l'1 de Maig hem aprofitat per fi, per anar a les Bàrdenas, i fer una ruta de 4 dies. Els 2 primers dies vàrem ser la Pilar, la Beth, el Naxete, i jo. Dissabte un total de 8 persones ja que es van afegir la Roser, el Miquel Barbany, el Jose Funes i un amic seu en Toni Tejero. El darrer dia, la Roser, en Miquel i en Toni van tornar cap a BCN pel matí.
Dia 01/05/08 Circular pel Moncayo 43 KM 900 Metres +
Itinerari de descoberta per la vessant nord-est de la Serra del Moncayo. Possible travessa de 2 dies en un futur, seguint el GR-260. Es tracta de fer la volta al Moncayo. Abarca Aragó i Castella i Lleó. Consta de 104 Kilómetres i 2.500 metres +
Pel que fa a la nostra ruta, després de matinar i fer tot el viatge de "tirón", vem sortir de Vera de Moncayo a les 12h30' passant pel Monestir de Veruela. Després ens dirigim a Trasmoz on hi a un castell en runes que es pot visitar. D'aquí sortim per pista amb espectaculars vistes de tot el massís, encara un xic nevat, i amb desnivell suau arribem a Litago (Km 11) on fem "unes tapes".
A partir d'aquí ens enfilem cap a la falda de la muntanya fins la cota 1.200, on la vegetació s’ha transformat. Predominen les sabines, però també hi ha roure i faig.
Amb vistes al pic El Morón iniciem descens técnic per trialera i després per pista seguim la Acequia Alta de Huecha amb abundant vegetació de ribera, passant per davant del bónic poble d'Añón i seguint la vall molt verda fins Alcalà de Moncayo.
La veritat és que el paisatge ens ha sorprès gratament amb aigua a dojo! Des d'aquí pel mig de la riera i fent un camp a través hem arribat a l'embassament de Vera i al poble a les 20h30' satisfets pel primer dia de ruta.
Fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/ELMONCAYOENBTT010508
Dia 02/05/08 Circular per la Bàrdena Negra 64 KM 900 Metres +
Sortim des del kilómetre 12 de la carretera que enllaça Tudela i Ejea de los Caballeros. Avui hem ciclat per la Reserva Natural Caidas de la Negra i pels voltants del Rincón del Bu. Per pista ampla hem començat a disfrutar de les espectaculars formacions d'argila d'aquest paradís desértic. Encara que l'etapa d'avui transcorre per terreny amb força vegetació. Un cop a dalt de la Loma Negra seguim un altiplà fins al Santuari de Sancho Abarca (Km 23) om parem per fer un mos i omplir bidons a una font. No hi ha cap establiment obert!. Es tracta d'un mirador natural! A partir d'aquí inciem un descens fins un barranc, on la calor és insoportable. És l'anomenat Joc de la Pilota (Km 30); Seguidament creuem nous torrents amb continus desnivells, que van castigant el físic.
L'entorn és feréstec. Des de dalt d'una nova terrassa divisem l'itinerari inicial. A la baixada agafem el 60 km/h! Un cop arribats al cotxe (Km 49), fem una incursió a la R.N. Rincón del Bu amb vent en contra que frena el nostre ritme. Fet que ens fa retallar la ruta prevista. A les 20h30' finalitzem l'etapa.
Fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/BRDENANEGRAENBTT020508
Dia 03/05/08 Circular per la Bárdena Blanca 75 KM 925 Metres +
A les 10h del matí sortim d'Arguedas per refer els tracks que ens ha proporcionat el Toni Raga. Per asfalt deixem el poble que sembla tret d'una película de "western".
Aviat agafem pistes amples vorejant unes salines. De seguida s'aprecia la immensitat del paisatge i la duresa i solitud de l'entorn
Ens preocupa la calor, la sequetat de l'ambient i les reserves d'aigua. Passat el cuartel militar, cal rodejar el perímetre del camp de tir fins arribar a Sanchicorrota Km 30, tot per pista sense quasi desnivell. Aquí fem una parada per reagrupar-nos i reposar forces. L'espectacle només ha fet que començar! Per estret camí pugem fins el Rallón envoltats d'altes parets d'argila. Des de dalt s’aprecia el Paso de los Ciervos un impressionant tobogan natural, digne de qualsevol reportatge de freeride! La sed i el calor fan acte de presencia i cal racionar l’aigua. Ens resten més de 35 km per arribar a “l’oasis del Yugo”. A la Cabana de Piskerra sota l’ombra fem una parada amb becaina inclosa!
Estem a 36ºC són les 16h i el sol cau a plom! Cal seguir i hi ha nervis al grup perque la deshidratació va en augment. Sort que no hem tingut problemes técnics. El tram que passa per la R.N de el Vedado de Eguaras és molt xocant després de ciclar per terres tant ermes. La vegetació mediterrania ens és familiar! De lluny veiem el Castell de Peñaflor. El darrer tram de pujada fins el Yugo és infernal. Es tracta d’una rampa amb códols, que fa que la desitjada birra cotitzi més de lo normal! Des d'aquí només resta baixar a Arguedas pel camí vell, ara asfaltat. El merescut éxit el cel.lebrem al camping amb unes ampolles de sidra!
Fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/BRDENABLANCA030508
Dia 04/05/08 Circular per la Bárdena Blanca 45 KM 460 Metres +
A les 10h30’ iniciem tram des de Lanzaduria direcció al Embalse de El Ferial per seguir el canal de Navarra, durant uns quants kilómetres. El terreny és força refrescant, pel fet de pedalar aprop d’un curs d’aigua. A la 13h (Km 20) fem una parada en el darrer arbre visible per menjar l’entrepà de truita de patates que ens han fet al camping regat amb 2 llaunes de coca cola! Després hem resseguit per dalt un tallat amb grans panoràmiques a l’alçada de la Bajada de las Yeguas. Més endavant hem fet una forta baixada fins l’entrada del Barranco Grande, el tram més rellevant del dia. Durant 10 km hem ciclat pel llit d’aquest torrent, força sec, per sort, però que ens ha deparat una sorpresa desagradable, un munt de picades de mosquits!. Tot i les 2h30’que hem tardat a creuar tot el barranc, cal dir que ens hem afanyat força, ja que no voliem arribat massa tard a Barna. A les 17h hem arribat al cotxe.
Fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/BRDENABLANCA040508
Cal dir que es tracta d’una ruta per tornar a repetir, excepte a ple estiu!
12 abril 2008
I MARATÓ DE MUNTANYA DE VITORIA-GASTEIZ 06/04/08
El passat 18 de març sortint de treballar en Nacho Sasselli i jo vem anar a entrenar a Montserrat de cara a preparar la Marató de Muntanya de Berga del proper 11 de maig. Vem començar a peu de carretera, a l’aeri, i vem remuntar fins a Sant Jeroni, passant pel Camí de l’aigua i després del monestir vem pujar pel Pas dels Francesos i el Pla dels Ocells. Allí vem coincidir amb en Xavier Forner i en David Tomàs que també s’estan entrenant per la mateixa prova, i vem fer el descens pel Pla de les Tarantules fins a Collbató tots plegats.
Després per la nit vaig apropar-me a l’A.E.Muntanya. A secretaria, havia arribat un díptic d’una nova marató de muntanya al País Basc. Només veure el prospecte vaig pensar que podia ser interessant visitar Vitoria i el seu entorn durant un cap de setmana llarg.
Amb el consentiment de la Beth, vaig fer l’inscripció l’endemà. Restaven pocs dies per tancar les places així que em vaig afanyar. Tot i que la preparació era molt curta 50 Km (Gener), 42 Km (Febrer) i 103 Km fins el 18 de Març van poder més les ganes que l’entrenament…
Ara només calia fer un test per veure si estava preparat. El dilluns de Pascua vaig aprofitar per fer la tirada llarga per Collserola, de nou amb en Nacho, que aquest any ha fet la seva 1ª Marató, a Barcelona. Cal dir que com a preparació ha entrenat per muntanya, li ha agradat i no ha esperat gens a introduir-se en el món del trail, perque també disputarà la Marató de Berga d’enguany, que ja són “paraules majors”. Així doncs, en total van sortir 34 Km i 1.200 metres positius. Les sensacions van ser bones, per tant només calia acumular més kilómetres fins la darrera setmana.
El passat divendres 4 d’abril vem fer via cap a Gasteiz i de pas retrobar-me amb en Roberto i la Josune companys que vaig coneixer fa 10 anys al Camí de Santiago, i que no haviem tingut oportunitat de visitar.
Per la tarda amb la Beth i la Pruna vem caminar unes 3 hores pel Parc Natural de Gorbea, molt aprop d’on estavem allotjats en una casa de turisme rural idíl.lica a Murua. Allí vem disfrutar de la companyia de les dos families que porten el negoci.
Al migdia vem quedara Gopegi amb en Roberto, per després del partit del futbol del seu fill Eneko anar a dinar a casa seva, a Olano, un petit nucli de 15 habitants, Tot dins un entorn molt rural a només 15’ de Vitoria.
Dissabte per la tarda, vaig anar a recollir el dorsal a l’estadi de futbol de Mendizorroza on juga el Deportivo Alavés. La veritat és que la zona és ideal per poder aparcar el cotxe el dia de la cursa.
Diumenge a les 9h30’ en un ambient fred, 5º C i sota la boira matinal es va donar el tret de sortida de la marató. Cal dir que la cursa era Campionat d’Euskadi de curses de muntanya. El nombre d’inscrits segons l’organització va ser de 241 atletes. Abans a les 8h s’havia inciat la Marxa de Fons prova de caire més popular que seguia el mateix recorregut.
La prova va constar de 42 Km i 1.875 metres positius i negatius. La meva intenció era fer-la sense obsesionar-me amb el temps. Em serviria d’entrenament! Calculava fer al voltant de les 5 hores, però bàsicament volia disfrutar d’un recorregut inédit, ja que era la 1ª edició, i apart veure quines sensacions tenia després de quasi 4 mesos d’inactivitat competitiva en el món de les curses de muntanya.
La sortida va transcorrer per un passeig fins quasi el nucli d’Armentia, on vem deixar l’asfalt per endinsar-nos en un parc, molt cuidat on hi ha petites rutes de senderisme marcades. El desnivell anava augmentant progresivament. Al pas pel Km 5, on hi havia el 1er avituallament, portava 29’15”.
Ara, el terreny era força desagradable ja que es tractava d’una pista de fang dur i sec, en molt nal estat, a causa de les roderes, petjades de cavalls, etc que feien el pis molt irregular. Seguidament es remuntava un corriol pedregós fins a Eskibel (Km 6) a 815 metres s.n.m, un petit turó des d’on es podia veure una bonica panoràmica de Gasteiz i els seus voltants. Vem continuar fent un tram baixada per un revurat corriol, el meu territori preferit!
El dia s’havia aixecat i lluïa el sol. Tenia certa preocupació perque havia sortit amb malles llarguesi tenia por de patir calor. Ja se sap, quan fas una cursa de llarga durada, qualsevol petit entrebanc pot degenerar en un problema.
Sortosament, la temperatura no va pujar gaire, gràcies a una suau brisa de vent del nord.
A l’alçada del Km 8 s’iniciava una pujada d’uns 250 metres per una fajeda molt humida. Hi havia rierols a dojo, i circulavem paralels a un d’ells però en sentit invers. Paisatge d’exepcional bellesa tot i ser mitja muntanya! Un cop a dalt, cota 900 m (Km 10) vaig passar amb 1H06’30”, on enllaçavem una llarga baixada fins el Km 14,5 dins el terme municipal de Subijana on passo amb 1H29’24”.
A partir del Km 15, anem avançant participants de la marxa de fons que havien sortit 1h30’ abans. El ritme que porto és força constant, sense apretar massa a les baixades per mantenir una bona cadencia alhora de correr per pistes amb continus desnivells positius. Tot i que l’itinerari és bastant trencacames no hi ha cap pujada ni baixada gaire técnica.
Durant el tram central de la cursa, que va transcorrer per la Serra de Vitoria i que fa de frontera natural entre el País Basc i Castella i Lleó, podem contemplar espectaculars vistes del Comtat de Treviño, dins la provincia de Burgos. La sensació, com molt bé va descriure en Jordi Marimón (àrbit FEDME), era com observar un inmens camp de golf.
Ja fa estona que marxem un grupet de 6-7 atletes que ens anem intercanviant posicions en funció de si el recorregut és més propici als uns o als altres. Un cop dalt de la carena passem pels cims de Sant Miguel (946 m), Busto (978 m) i Zaldiaran (978 m), aquests 2 últims amb repetidors o antenes. El pas per Zaldiaran (Km 21.8) vaig fer-lo amb 2H23’ i vaig aprofitar per deixar una samarreta térmica a la Beth que m’estava esperant. Més o menys hi havia una trentena de persones animant! Molt pobre, per la reputació i com es viu l’esport al Pais Basc. Era un ambient força desangelat! Res a veure amb Zegama o la Behovia-Donosti. Suposo que la falta d’informació va tenir molt a veure. Segur que l’any vinent serà diferent!
A partir d’aquí hi havia un descens de més de 300 metres de desnivell fins a Berrosteguieta (Km 25.2), que vaig aprofitar per desempallegar-me del grupet que feia estona que marxavem junts. Els corriols revirats i els flaquejos inclinats plens de fulles i fang em van servir per agafar una distancia, que ja no em recuperarien.
Al poble de Berrosteguieta hi havia el primer avituallament sólid, i vaig carregar piles!
Tot seguit, un fals pla per pista de 2 kilometres, que més d’un, feia caminant. A poc a poc, però al trote, vaig començar a recuperar posicions fins que el camí es va transformar en un fort corriol. Ara el pes de la cursa era present.
En poca estona vem tornar a sortir a la carena, per fer el cim de l’Arrieta de 1.006 m, sostre de la cursa en el Km 29.4, on hi destacava un vértex geodésic.
El Km 30 vaig marcar 3H18’. Tot i que era un tram de baixada, vaig notar que estava en el punt crític de la cursa, però per sort no va durar gaire estona a nivell mental. Pel que fa a l’aspecte físic no vaig notar en excés l’esforç. Aviat vaig arribar al Km 32 amb un temps de 3H37’06 on hi havia un nou punt per menjar i veure quelcom (Beguda isotónica, aigua, i platans i taronges bàsicament). Em vaig refrescar el cap!
Només restaven 10 kilómetres, tots de baixada, del quals els darrers 5km repetiem l’itinerari inicial. Entre el Km 32 i el 37 la pista d’un metre i mig d’amplada es transformava en un estret corriol de més de 2 km fins arribar de nou al poble de Berrosteguieta (Km 37.4) amb 4H10’.
Des d’aquí fins a meta, només em va avançar un corredor podent mantenir la meva posició. Al final entrava a meta amb un crono de 4H40’10”, millor de l’esperat!
Al acabar vaig comprobar que estava prou sencer, sense haver patit cap molestia muscular en cursa. Un bona dutxa i un massatge van posar fi a una nova aventura.
Pel que fa a la cursa, cal destacar la victoria de Ionut Zinca amb un temps de 3H13’53”, per davant de Fernando Echegaray 3H14’03” i Jose Felipe Larrazábal 3H14’46” tots arribats en menys d’un minut de diferencia. Tots ells formen part de la selecció vasca i són corredors d’alt nivell mundial.
Pel que fa a les fémines, la participació va ser escassa. La guanyadora fou Nerea Amilibia amb 3H56’37”, seguida de Oihana Azkorbebeitia amb 3H57’53” i de Iratxe Etxebarria amb 4H58’59”.
Classificacions a:
http://www.ascentium.org/maraton_montana/clasificaciones_htm/Clasificacion_General.htm
Les fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/IMARATDEMUNTANYAVITORIAGASTEIZ
Lluís Planagumà i Grífol
31 març 2008
X OPEN VALL FOSCA ESQUÍ ALPINISME 16/02/08
Si voleu veure el video de la cursa:
http://es.youtube.com/watch?v=FgNNQofs_rw
Si voleu un video resum d'altres edicions:
http://www.youtube.com/watch?v=dJlLj3wp-gQ&feature=related
El passat 16 de febrer es va cel.lebrar la X edició de l’Open Vall Fosca, la prova d’esquí de muntanya amb més participació estatal, amb l’habitual cartell d’inscripcions esgotades.
En total van prendre la sortida 166 equips formats per dues persones. Es la cursa del Pirineu amb més pell de foca per metre quadrat!
Es tracta d’una travessa que des dels seu inici es feua cada 2 anys, tot i que ultimament s’ha fet de forma anual en alguna edició. És d’aquells esdeveniments en que qualsevol participant pot dir amb orgull que “ell també va estar present en aquella X edició”.
És una cita fixa en el calendari d’un esquiador de muntanya tot i que no es dediqui a fer curses regularment. És la festa de l’esquí alpinisme! I l’éxit de tot aixó recau en la organització que té cura per traçar uns itineraris inédits, espectaculars i técnics, on prima l’alpinisme i els forts descensos. Sempre hi ha trams a peu o amb grampons per canals equipats amb corda fixa per major seguretat.
L’edició d’enguany vaig correr amb en Vicenç Sánchez, conegut per tothom d’aquest mon per ser un dels representants del comité d’esquí de muntanya de la F.E.E.C. des de fa anys.
Tot va sorgir arrel d’un comentari de la cursa. Encara que no li agrada fer curses de cap tipus, el traçat i el caire popular i festiu d’aquesta prova el van animar a decidir-se.
El fet de poder realitzar l’itinerari complet ja m’omplia prou per disfrutar d’auténtic esquí de muntanya. L’ambient que es genera al voltant d’aquesta cursa, els regals de qualitat, el tracte envers els corredors i sobretot el recorregut són els millors avals d’aquesta cursa.
Divendres tarda enfilem cap a la Pobla de Segur. Un cop al pavelló, recollim el dorsal i la bossa d’obsequis del que destaca una pala de neu “Black Diamond” valorada en més de 30 euros.
Dissabte a les 9h del matí es dona el tret de sortida des de sota la Presa de Sallente. L’itinerari consta de 1.830 metres de desnivell positiu i uns 1.400 m. de negatiu. Es confirma, el dia clar i les condicions de neu seca i freda que l’organització va comentar ahir al briefing.
Després de lliscar 1 kilometre , cal possar esquís a la motxila per pujar per un corriol dret sense quasi bé res de neu, a la dreta de la canal del Pigolo.
Uns 100 metres de denivell més amunt, ens calcem els esquís. Ara la traça és doble durant tot l’itinerari. Hi ha petits trams de solana on manca la neu, però l’organització ha treballat de valent fent un corriol de neu per no treure’s els esquís.
A l’alçada de les vies de tren, hem foquejat per sobre la mateixa fins empalmar amb la part superior de la canal de Pigolo, travessant diversos tunels on han palejat neu a l’interior.
El ritme que portem permet fer fotografies de la cursa i de l’entorn que ens envolta.
Després de creuar el 1er Control de Pas i fer les últimes voltes maries de la 1ª pujada, ens posem els esquís a la motxila i amb grampons iniciem una elegant canal que ens portarà directament al cim del Montsent de Pallars de 2.887 metres. La neu està dura però no representa cap problema excepte un petit pas de més de 50º on hi ha força ambient.
A dalt del cim mengem una barreta i iniciem el descens d’una pala d’uns 400 m de desnivell amb una neu excepcional, sense transformar, que es deixa fer, gens traidora.
La 2ª pujada és de poc més de 250 metres de desnivell. El sol, ja es nota, però escalfa
lo just per no tenir fred ni fer mal bé el mantell de neu. Durant la 2ª baixada seguim deleitant-nos amb les immillorables condicions.
La darrera pujada es fa un pel més feixuga pel desnivell o cansanci acumulat. L’últim tram cal fer-lo per una canal amb grampons fins l’avantcim del Montorroio de 2.861 metres.
A partir d’aquí només resta un descens directe i sostingut de més de 600 metres fins a l’Estany Gento on hi ha la linia d’arribada. Abans però cal remar en lleuger ascens durant uns 50 metres!! En total 5h07’45” de gloria!
Cal destacar la 13ª posició de l’Oriol Montero, company de l’A.E.Muntanya, que es trova en un gran moment de forma, formant parella amb l’Albert Vilana.
També m’ha agradat molt trobar-me a en Jordi Ferrer i l’Ester Nebot que s’han estrenat en el món de les curses de forma brillant, casdascun amb la seva respetiva parella de cursa.
Finalment, el teleféric ens ha portat de nou a la presa de Sallente on hi havia un pica pica. Tot contents per la gran jornada d’esquí hem comentat les anécdotes de la cursa amb altres corredors. A la nit s’ha fet el sopar de cloenda i el sorteig de material.
Tot i que l’endemà l’organització ha donat pautes de diversos itineraris d’esquí de muntanya per fer tranquilament hem preferit tornar a casa ja que no quedaven no hi havia tanta motivació ni forces per repetir…
Classificacions:
http://www.openvallfosca.com/
Totes les fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/XOPENVALLFOSCA
Lluís Planagumà i Grífol
30 març 2008
26 CEC VAL D’ARAN – SINGLES WORLD CUP 2008
El passat 13 de gener, l’estació d’esquí de Baqueira va acollir la 1ª prova individual de la Copa del Món d’esquí de muntanya 2008.
La forta nevada del divendres 11 va fer modificar l’itinerari previst, a causa del risc d’allaus. En total van ser 1.640 metres positius i els respectius negatius.
El traçat es va desenvolupar a prop de les pistes. En concret va transcórrer des del Pla de Beret fins a Dossau per després baixar al Clot i tot seguit tornar a pujar al coll del Dossau, tot aquest itinerari fora de l’estació. Després es baixava per pista al Pla de Beret, on calia fer una nova transició per tornar a remuntar el Tuc de Dossau. La darrera baixada fins la linia d’arribada es repetia per pista.
Pel que fa a la meva experiencia, cal dir que tot i que era la meva primera sortida amb esquís de la temporada, em va servir per fer un entrenament fort, per ritme i desnivell.
La cursa va ser molt ràpida i poc técnica, però la organització del Centre Excursionista de Catalunya s’en va sortir prou bé!.
El que vaig trobar a faltar van ser participants habituals de la Copa Catalana i el Circuit Pro-olimpic. Només hi havia els masters dels masters, o sigui les seleccions i poca cosa més. Per tant de seguida es van marcar unes diferencies abismals, fet que va provocar-me un estat d’estrés més alt.
El temps final que vaig marcar van ser 2h52’08” mentre que el guanyador l’italià Dennis Brunod va fer 1h27’19”. En Kilian Jornet hagués pogut fer podium, però un problema amb la tanca d’una bota el va desplaçar a la 4ª posició absoluta.
Classificacions:
http://www.cec-centre.org/node/2775
Lluís Planagumà i Grífol
01 febrer 2008
ESQUÍ DE MUNTANYA I RAQUETES AL PIC DE TARBESOU
Totes les fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/PICDETARBESOU27010802
El passat diumenge 27 de gener del 2008 va ser el torn del Tarbesou. Un racó salvatge de l’Arieja, que ens ha permès descobrir les possibilitats d’un entorn inhóspit.
La innivació era minsa o nul.la en alguns trams, a causa de la forta pluja que va caure a cotes altes, fa quasi dues setmanes. El paisatge idíl.lic, amb neu a dojo, de la sortida d’esquí de muntanya que va portar en Julio Romero al Pic de Pam, havia desaparegut...
L’ombra nivológica de la temporada passada torna a planejar... Tot i que aquest indret té un microclima especial amb abundants precipitacions, aquest cop no n’hem trobat ni rastre.
A les 8h30’ del matí ens vem trobar a la cruilla que hi ha al poble de Puyvalador i el seu accés a les pistes d’esquí. D’aquí ens vem dirigir per carretera molt revirada cap a Mijanés passant pel coll d’Hares i el bonic poble de Querigut.
Som un total de 16 persones, 14 (Jepton Valls, Gloria Garcia, Quim Fuentes, Ester Buil, Coral i Ester Navarro, Marcos Amigó, Gusmà Porcar, Julio Romero, Jordi Cercós, Mónica Pena, Vicenç Sagristà, David Sarró i un servidor) amb esquís i 2 amb raquetes (Eduard Conesa i Beth Porcar) i la Pruna amb les seves urpes!!
El dia és clar, sense núvols, vent en calma i amb un gran constrast de temperatura entre la nit i el dia, fet més propi de la primavera que no d’aquestes dates. El panorama es presenta força desolador, però tenim la certesa de que hi ha neu, però la justa!
Després de l’obligat control d’arva sortim de la petita estació d’esquí de Mijanés a les 9h50’. Amb els esquís als peus pugem per una pista tot i que l’estació està tancada per manca de neu.
En poca estona ens endinsem al bosc, fent un primer camp a través. Creuem un rierol per un pont de fusta, que està a punt de provocar les primeres rialles! Tothom espera que algú es mulli, però no hi ha sort! Tot això de bon rotllo!
Durant la primera hora transitem per terreny nevat amb moltes discontinuitats, foquejant per entre prats alpins i llengues de neu. Gràcies a que el sòl està pràcticament enmoquetat d’herba, no ha calgut treure’s els esquís fins dalt del cim, cosa que no semblava pas possible abans de començar!
Després de travessar un segon replà, seguim el marge esquerre d’un torrent. Aquí ha calgut sortejar l’espesa vegetació i les arrels, que surten a lluir, dels arbres.
De sobte, ens topem amb un primer mur. El recorregut original transcorreper l’esquerra per uns tubs que suposem que deuen estar molt gelats, vist l’estat general de la muntanya. L’Eduard i la Beth avancen amb pas ferm.
Amb bon criteri, hem encarat cap a la dreta una primera canal, força directa, on han calgut fer més voltes maries del compte, ja que la neu estava molt dura.
Els menys avesats a l’esquí de muntanya en estat pur, han patit alhora de flanquejar un pendent que no permetia cap marge d’error. Alguns s’han calçat les ganivetes.
Les roques enmig de la pala, demanant protagonisme, han imposat tensió i concentració en cada gir. Això s’ha traduit en fatiga i nervis. Més d’un ja pensava en els problemes del descens.
Aquests fets han provocat l’abandonament de quatre components, en Jepton, la Gloria, l’Ester i el Quim, més per precaució que per ganes.
En Jepton encara arrastra els efectes d’una grip que acaba de passar i li costa molt respirar. L’Ester Buil pateix, i diu que ja en té prou per avui. La Gloria comenta que les voltes maries són la seva creu, però s’en ha fet un fart. En Quim els acompanya, tot i que va molt fort i segur pujant!.
Ara el grup format per 12 companys es dirigeix cap al coll de la Comella de l’Os, fent una diagonal cap a l’esquerra per retrobar-nos amb l’itinerari normal. L’Eduard i la Beth van al mateix ritme que els primers amb esquís. La Mónica i el Gusmà tiren fort del grup, desmostrant el seu poder físic. En Marcos puja a un ritme relaxat per reservar forçes. Tanquen en Viçens i en David que es dediquen a fer fotos.
Un cop arribats al coll, la vista és espectacular!. Un paisatge envoltat per cims, valls desconegudes i llacs gelats, que caldrà investigar en un futur proper... La Dent d’Orlu, el Roc Blanc, el Pic de Balbone i Andorra al fons...
Per ample llom arribem fins dalt del Tarbesou a 2.364 metres sobre el nivell del mar. Al voltant de les 13h15’ tots som al cim, fins i tot la Pruna! Reposem uns 30’, ja que fa un dia radiant, sense vent i ve de gust menjar quelcom i disfrutar de l’entorn. Després de les fotos de rigor en calcem els esquís.
L’Eduard, la Beth i la gossa, surten abans per no perdre temps.
En Jordi, com a “expert descender” pren la davantera per la pala central plena de reguerots que ha format la pluja. El descens és delicat, ja que la neu està molt dura i només treballen els cantells del patí de l’esquí; Una caiguda no recuperada a temps podria ser fatal!
Per tant, fem una diagonal cap a l’esquerra per trobar un pendent més assoleiat i que comporti menys perill. Aquí tothom xala de valent i deixa l’emprenta de la traça.
Per uns plans i després per un estret tub, empalmem amb la canal de pujada. Tothom apura els viratges per viure al màxim la que sembla la darrera pala del dia. El “clan Navarro” deixa constancia, dels seus anys de monitores d’esquí alpí. En Julio, fidel al seu estil, fa un esquí sense fisures.
Després de travessar un pla i remuntar un turó amb els esquís a la motxila per falta de neu, hem anat a trobar la sorpresa del dia; Un descens per una fajeda, que ens ha recordat més d’un racó del Montseny. El bosc, poc esclarissat, ha servit de pista de eslalom i ha posat a prova els últims reflexes de tots.
Abans d’arribar a l’estació de Mijanés hem repetit l’estampa “cross-country”, més típica de finals de temporada, en época de desglaç. Uns 40’ més tard han arribat les raquetes!
Lluís Planagumà i Grífol
20 gener 2008
III CRONONIU A LA MOLINA - A.E. MUNTANYA
Totes les fotos a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/IIICRONONIUALAMOLINAAEMUNTANYA
I el video a: III Crononiu d'esquí de muntanya
http://www.outdoortime.tv/
Durant el matí i a primeres hores de la tarda del dissabte 29 de desembre del 2007 es van fer tasques de reconeixement del terreny per on tenia que disputar-se la cursa. L’escassa neu, va causar que s’hagués de fer un itinerari d’urgencia, tot per pistes, amb innivació artificial, tal i com va passar l’any passat.
L’equip de treball sobre el terreny estava format per l’Oriol Montero, director de la cursa, en Cesar Camón com a cap de controls, en Xavi Sanitjas, en Jepton Valls, la Gloria Garcia, l’Oriol Valls, la Coral i l’Ester Navarro, en Julio Romero, l’Albert Carrillo, en Marcos Amigó, l’Ester Buil, en Quim Fuentes, etc. Al llarg de la tarda i l’endemà es van afegir la resta de controls d’alçada (Dani Pallàs i la Maria, en Jordi Cercós i la Mónica Pena etc…).
Abans i després de la I Cursa de Relleus a La Molina, que va tenir lloc la tarda del dissabte, es va procedir a fer les inscripcions i l’entrega de dorsals, a càrrec de l’Enric Guardiola, la familia Montero i Garcia i els col.laboradors Marta Cervera i Carles Godoy.
Pel que fa al control de material i de pes s’en van encarregar en Joan Roqué, la Teresa Simó, la Montse (O. Montero) i l’Adela (X.Sanitjas).
Les tasques de senyalització de l’esdeveniment així com l’accès al parking i a la sala d’inscripcions va ser feina d’en Ramon Tornero, i en Carles Cases. En Ramon a causa d’una grip sobtada no va poder exercir de “speaker”, com en ell és habitual, el dia de la cursa.
Tampoc van faltar a la cita els nostres càmeres oficials de Tururut (Oscar, Julia i Guillermo, aquest últim gravant imatges des d’una moto de neu), i que van entrevistar a més d’un participant a la linia de meta.
El President de l’A.E.Muntanya, Joan Josep Cucala, el Vicepresident, Lluís Planagumà, i el President del S.E.A.M (Secció d’Escalada i Alta Muntanya), Toni Raga, també van estar presents a l’esdeveniment com a representants de l’entitat organitzadora del Campionat d’Espanya de Cronoescalada’08.
A les 20h30’ es va fer el briefing, preparat en powerpoint per en Lluís Planagumà, que va presentar l’Oriol Montero, per explicar l’itinerari definitiu.
Tot seguit ens allotjem al refugi de la U.E.C. a La Molina, on s’hi menja d’alló més bé! Després del sopar es distribueixen les tasques a fer.
L’endemà sona el despertador a les 4h30’ de la matinada. A les 5h esmorzen els controls d’alçada. A les 6h amb els esquís als peus comencen a foquejar muntanya amunt fins la linia d’arribada per tal de montar l’arribada.
Al mateix temps obrim la sala del menjador que ens ha cedit l’estació de La Molina per fer el control del material i les últimes inscripcions.
La linia de sortida a les 7h del matí presenta molta activitat. Les motos de neu ens ajuden a pujar, la roba d’abric que els participants van deixar ahir per portar a la linia de meta.
S’instalen els arcs inflables de Buff, Grifone i La Molina i es delimita la sortida amb valles plenes de pancartes de tots els nostres esponsors. El servei de megafonia també està a punt per rebre els participants.
El ritme a la taula d’inscripcions també és frenétic. La Marta Cervera torna a portar la veu cantant!. Mentre els corredors escalfen, s’avisa als participants que cal signar el llibre de la “start-list”.
Després de passar el control d’arva, que fan en Carles Montero i en Carles Cases tot està preparat per iniciar la cursa. En total s’han apropat 134 corredors a la linia de sortida. Es reserva lloc als 20 millors classificats/des.
A les 8h30’ amb molta puntualitat arrenca la prova. L’itinerari de només 600 metres de desnivell i uns 7km de distancia fa que es tracti d’una carrera molt ràpida.
Tot seguit l’Oriol i en Lluis agafen el telecadira que porta dalt de tot de la pista Muntanya Sagrada.
El ritme dels primers esquiadors és infernal i amb prou feines tenim temps per veure de resquitllada el fàcil lliscar d’en Kilian Jornet que encapçala la cursa. L’Agustí Roc i en Javier Martín de Villa el segueixen a certa distancia. Tots 3 han pujat a la cota intermitja de l’estació a la mateixa velocitat que el telecadira. Aquest ha estat l’ordre final d’arribada.
Seguint la cursa des de dins, ara amb pells de foca fins l’Amorriador de Rus on està situada la meta, podem veure les evolucions dels participants de ben aprop. Es tracta d’una cursa “a tot gas”, amb traça directe i sense voltes maries. Técnicament no té massa dificultat, ja que les pendents són bastant suaus. Es tracta d’una única pujada, a completar amb el menor temps possible, d’aquí el nom de cronoescalada.
Pel que fa a les noies, l’andorrana Sophie Dusautoir ha guanyat per davant de la catalana Gemma Arrò i la basca Izaskun Zubizarreta.
Al ser una prova tant curta i explosiva molts corredors arriben un darrera l’altre en fila india. El dispositiu d’un xip que l’empresa No-Limit ha posat per controlar el temps final dels participants ha donat més d’un ensurt alhora d’entrar a meta.
Mica en mica han anat arribant tots els participants. Cal destacar que només ha fet la cursa un soci de l’Agrupació Excursionista Muntanya, en Gusmà Porcar, ja que la majoria dels que podrien participar formen part de la organització.
Els controls, han soportat estoicament el fred del matí fins que han retirat les valises i s’han afegit a l’acte de cloenda, amb el pica-pica, l’entrega de premis i el sorteig de material.
Durant l’entrega de premis que ha dirigit l’Oriol Montero, han intervingut diferents personalitats com el President de la FEDME Sr. Joan Garrigós, el President de la FEEC Sr. Antón Fondevila, el Responsable FEDME d’esquí de muntanya Sr. Oriol Duixans, el Director Comercial de La Molina Sr. Lluis Dreyfus i el President de l’Agrupació Excursionista Muntanya Sr. Joan Josep Cucala.
Classificacions a:
http://www.feec.org/Activitats/esquidemun/2008/Molina.xls
Crónica FEEC a:
http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=3893
Lluís Planagumà i Grífol
I CURSA DE RELLEUS DE LA MOLINA - A.E.MUNTANYA
El darrer cap de setmana de l’any s’ha cel.lebrat la 1ª Cursa de relleus d’esquí de muntanya a La Molina organitzada conjuntament amb l’Agrupació Excursionista Muntanya A.E.M., entitat de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), que ha estat qui ha dissenyat l’itinerari.
Aquest acte va retre un homenatge a l’equip que es va proclamar Campió d’Europa Junior en els passats mundials d’esquí de muntanya a Avoriaz (França). L’equip estava format per en Kilian Jornet, Marc Pinsach i Mireia Miró.
L’esdeveniment ha comptat amb 7 equips de dos nois i una noia cadascun. A les 6 de la tarda des del peu del Telecabina Alp 2.500 han sortit amb pells de foca fins dalt de tot de la pista de l’Estadi, salvant un desnivell d’uns 200 metres. El recorregut, molt técnic, ha constat fins i tot d’un tram a peu amb esquís a la motxila. Després iniciaven un descens fins la linia d’arribada per donar el seguent relleu.
Els guanyadors van tornar a ser els campions d’Europa amb un temps de 43’12”, seguits per l’equip format per en Joan Mª Vendrell, Dani Leon i Iolanda Garcia amb 46’ i en 3ª posició l’equip de l’Albert Garcia, Gemma Arró i Marçal Rocias amb 47’33”.
La xocolatada a peu de pistes va tenir molt d’éxit entre el públic asistent.
Seguidament es va fer el briefing de cara a la III Crononiu que va tenir lloc l’endemà.
Totes les fotografies a:
http://picasaweb.google.es/lluispatins/ICURSADERELLEUSDELAMOLINA291207?authkey=eVzcyev3Dq8
Lluís Planagumà i Grífol
05 gener 2008
24 HORES D'ATLETISME EN PISTA PER LA MARATÓ'07 DE TV3
FOTOGRAFIES DE LA CURSA
http://picasaweb.google.es/lluispatins/24HDATLETISMEPERLAMARATO07DETV3
El passat cap de setmana 15-16 de desembre s’ha celebrat de forma altruista, a l’estadi Serrahima, la IV edició de les 24 hores d’atletisme en pista per recaptar diners per una causa noble: La Marató de TV3, que aquest any estava dedicada a les enfermetats cardiovasculars.
Aquest esdeveniment ideat per en Josep Bernaus, ha tingut un impressionant recolçament de l’associació de Corredors.cat a tots els nivells. Com molts sabeu, l’ànima d’aquest projecte, en Josep és company meu de feina i durant les 3 edicions anteriors m’havia comentat si m’agradaria fer aquest repte. Jo, sempre li contestava que això de correr en una pista durant 24 hores era una animalada i que no em veuria mai el pél en un recinte tancat.
Com cada any, a mitjans d’octubre em comentava el nombre del primers inscrits, etc...
De la nit al dia, sense haver-ho pensat previament em ve el desig de provar, que és això d’una ultramarató en pista. Em pica la curiositat. A l’oficina no paro de sentir comentaris de superatletes com en Jose Luis Posado, o Eddie Gallen, capaços de fer més de 200km en 24 hores. Ho vull viure en primera persona i veure de prop aquestes màquines de fer kilómetres.
Cal dir que no m’he entrenat específicament per aquesta disciplina, sinò que he anat fent allò que m’agrada, que és correr per muntanya, amb constants canvis de ritme i amb forts desnivells, res del que em trobaré en una pista d’atletisme.
Només he fet proves d’ultrafons tipus Matagalls-Montserrat o Carros de Foc, sempre per muntanya, encara que no aquest any. Vaig curt de rodatge, ja que bàsicament la temporada l’he dedicat a fer maratons de muntanya de 42Km (Berga, Zegama-Aizkorri i Collserola) i el Championnat du Canigó de 33Km. D’asfalt la Marató de Barcelona.
El nul entrenament en ultrafons (>50Km), i la monotonia de la pista poden ser els grans handicaps, però motivació no m’en falta. Una de les incógnites és saber com reaccionaré en una cursa on l’escenari és el mateix, amb llums i tons diferents.
La gran majoria dels participants, són molt experimentats en aquest tipus de curses. Són corredors habituals de proves de 100 Km. Fan tirades d’entrenament de 70 km corrent i/o combinats amb caminar. Però, tampoc és el mateix fer un ultrafons que un prova de 24 hores de resistencia. Cal reservar forçes o no gastar-les en va.
Els companys de feina em fan la “guitza” carinyosament, abans que arribi el ditxós dia.
El divendres 14 per la tarda preparo la bossa, i m’en porto 3 samarretes i malles térmiques i 3 parells de bambes per fer la cursa. Cal ser previsor, ja que sembla que plourà i farà fred rigorós, per tant també agafo xubasquero i un plumó.
Aquest tipus de prova té un gran avantatge, ja que et permet tenir a l’abast qualsevol cosa o producte.
Pel que he pogut llegir, la prova cal dividir-la mentalment en 3 parts de 8 hores cada una. Durant la 1ª és l’escalfament i es combina correr i caminar; La 2ª part cal mantenir un ritme de creuer; i la 3ª fer el que es pugui.
El dissabte sobre les 10h15’ arribo a l’estadi. Cada corredor té el seu box amb el seu dorsal per deixar a mà el que calgui en cursa. En Paris Canals un atleta de renom dins d’aquest mon s’ha portat 2 caixes plenes de begudes isotóniques, galetes, barretes etc. Només de veure tot el que porta, un pensa amb el desgast que patirem… A part l’organització dóna avituallaments tant líquids com sólids.
Alguns dels atletes estàn esponsoritzats per empreses que donaràn a la Marató de TV3, l’import de 2,5 euros per kilómetre fet, durant la cursa.
Durant la 1ª hora i mitja m’emparello amb en Joan Compte, que té una millor marca personal de 204 km. Trotem i caminem seguint una estricte pauta (12’ corrent a un ritme de 2’35” cada volta i 3’ caminant per recuperar). Cada volta són 437,75 metres.
M’impresiona la disciplina i el control del ritme. Part de la seva familia li va cantant els temps de pas, per tal de no apretar més del compte durant les primeres hores. Estic al.lucinant!! Mai hauria imaginat que en una prova tant llarga hi hagi atletes que marquin parcials de temps a cada volta. Estic parlant de més de 450 voltes!!!
No estic gens cansat però em sembla que he començat massa fort per aquest tipus de prova. L’objectiu és acabar i prefereixo baixar el ritme. A les 15h30’ quan portem 4h15’ de cursa el speaker dóna les primeres dades. Porto fets 37 km. Està clar que ho pagaré… Com a consol, penso que els kilometres fets, benviguts siguin.
Paro una estona per fer un mos. Res de barretes. Crec que em pot provocar problemes d’estomac, si menjo gels energétics, etc... Per tant he apostat per la versió casolana (Empanada gallega, Truita de patates, i Fuet).
A les 4 de la tarda, m’acompanya trotant durant 1 hora el meu amic Rafa Ferràndiz. No noto problemes físics. Fa bon temps. A nivell de nutrició he picat fruits secs i trossos de platan i he begut caldo i liqu


